Enric Valor i Vives, als seus 88 anys, es pot considerar actualment el patriarca viu de la filologia catalana al País Valencià i el seu nom va lligat, inevitablement, al de tres intel?lectuals ja desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Joan Fuster (1992) i Vicent Andrés Estellés (1993). Però si cadascun d’aquests era el millor exponent en un camp, això és, en la lingüística Sanchis Guarner, en l’assaig i la crítica literària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor ha aglutinat en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, la rondallística i la novel?la. I en tots tres, val a dir que ha excel?lit.

Si Carles Salvador fou el precursor de la difusió del fabrisme gramatical al País Valencià, aquest s’hi consolida amb l’obra d’Enric Valor. Així, Valor s’ha imposat com a deure l’àrida i no sempre agraïda tasca de resoldre els problemes, grans i petits, que es plantegen a diari els valencianoparlants preocupats per la qualitat de la llengua. En les seus obres Millorem el llenguatge (1971, 1979) i Temes de correcció lingüística (1983, 1989) explica de manera clara i entenedora tot allò que cal fer per evitar les incorreccions lingüístiques que no sempre expliquen les gramàtiques. No obstant això i conscient de la necessitat d’oferir uns manuals utilíssims als valencians, és autor del Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973 i, en versió catalana, 1977, 1979 i revisada el 1984) i La flexió verbal (1983, 1984, 1985 i dues edicions, 1986), dos punts de referència encara obligats en l’estudi i l’aprenentatge del valencià. Desplegada en la línia del “policentrisme convergent”, amb què Sanchis Guarner solia batejar la doctrina normativitzadora de Fabra, l’obra gramatical de Valor, pel seu volum i la seua solvència, ha de ser considerada altament meritòria, sobretot si tenim em compte la seua formació autodidacta.

La vocació literària d’Enric Valor es materialitza en la literaturització de les rondalles valencianes. En efecte, Valor transcendeix de la mera funció compiladora i crea un món literari fascinant amb el triple objectiu de dotar-les de contingut valencià, de posar en joc un llenguatge altament expressiu i de convertir-les en vertaderes peces literàries.

El Valor novel?lista de L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1982) i Enllà de l’horitzó (1991), suggereix moltes similituds amb la narrativa de Llorenç Villalonga i de Mercè Rodoreda. Tots tres participen d’una sensibilitat exquisida en l’art de la descripció i des de móns no gaire allunyats. En l’univers valorià subjau específicament la convicció krausista de la humanització de l’home a través de la cultura, però la influència de Zola hi és determinant. Valor hi aboca les seues vivències jovenívoles sobre el capteniment i la destrucció d’una classe social, la dels terratinents rurals del Migjorn valencià, dins la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d’un món i d’un paisatge incontaminats, indestriablement units al monolingüisme català.

 Per aquests motius, Enric Valor compta amb una sèrie de reconeixements institucionals i acadèmics. És doctor honoris causa per les Universitats de València (1993), Illes Balears (1998) i Jaume I de Castelló (1999). La Generalitat de Catalunya li ha atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993) i prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana. Entre altres homenatges a la figura del doctorand, destaquem la institucionalització del Premi Enric Valor de la Diputació d’Alacant a la millor novel?la en valencià i la publicació del monogràfic de la revista de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant Canelobre, 37/38 que, amb el títol Enric Valor, 86 anys, compta amb unes quaranta col?laboracions d’intel?lectuals i artistes valencians. Recentment, diferents institucions duen a terme una iniciativa singular: proposar Enric Valor per al Premi Nobel de Literatura.