|
BIBLIOTECA ESSENCIAL
-
La «Biblioteca Essencial», pensada i dirigida per l’IIFV i coeditada amb Editorial Bromera, s’inicià la tardor de l’any 2004. L’objectiu principal d’aquesta col·lecció és fer arribar a un públic ampli els fonaments essencials de tot allò relacionat amb la llengua i amb la literatura catalanes. Per això ofereix en volums d’unes 100-150 pàgines un estat de la qüestió i una síntesi eficaç i entenedora dels principals temes de llengua i literatura, antiga i actual. En definitiva, l’«Essencial» pretén establir un pont entre la investigació més capdavantera i una part important dels potencials destinataris, ja siguen estudiants universitaris, opositors, un públic més o menys erudit que vol «estar al dia» o professorat d'ensenyament no universitari que necessita material de reciclatge que vaja més enllà del que presenten els llibres de text.
Núm. 1, Roca Ricart,
Rafael, Teodor Llorente, el darrer patriarca,
Alzira, IIFV/Bromera, setembre, 2004, 142 ps.
Pocs escriptors deuen
haver-hi amb una capcitat de treball intel·lectual i d'influència
social tan gran com la que al llarg de la seua vida demostrà Teodor
Llorente Olivares (València, 1836-1911). Aquest poeta en valencià i
en castellà va ser també traductor, periodista, historiador i dues
vegades lider del Partit Conservador de València. Ideòleg de la
Renaixença, mestre i model literari de diverses generacions de
poetes, vora cent anys després de mort la seua complexa figura se'ns
presenta, amb un atractiu renovat, com la del darrer patriarca de
les lletres valencianes.
Núm. 2, Peirats, Anna
Isabel, Una aproximació a l'Espill de Jaume Roig, Alzira, IIFV/Bromera, setembre,
2004, 149 ps.
L'anàlisi de l'Espill
de Jaume Roig permet arribar a conclusions diverses, segons que s'hi
estudie el vessant de l'humor i la comicitat o bé la moralitat, la
misogínia o altres aspectes que fan del text una obra didàctica i,
alhora, ambigua. Més enllà de la forma externa d'un sermó, que
comença amb un tema -un recurs típic dels predicadors- i es tanca
amb l'expressió amén, com també l'ús d'històries morals, hom
trobarà escenes d'un sarcasme degradador. Ha de ser el lector qui
trie i reconduïsca la lectura.
Núm. 3,
Julià-Muné, Joan, El llenguatge de la ràdio i de la TV, Alzira, IIFV/Bromera,
octubre, 2004, 143 ps.
L'objectiu d'aquesta
obra és presentar, d'una manera sintètica, senzilla i entenedora,
els aspectes més rellevants que caracteritzen el llenguatge de la
ràdio i de la televisió. S'hi tracten temes generals -la funció dels
mitjans de comunicació orals, la presència del català en aquestes
mèdia i la diversitat lingüística (programes, gèneres, doblatge,
etc.)-, com també altres de més especifics -la correció i
l'adequació lingüístiques als mèdia orals, els trets definitoris del
model de llengua referencial o el paper innovador i difusor de la
ràdio i de la televisió.
Núm. 4,
Sifre, Manuel, Llengua i dialecte, Alzira, IIFV/Bromera,
abril, 2005, 128 ps.
Quan els conceptes són
complexos i estan carregats de connotacions, sol ser perquè tenen
una història llarga darrere. És per això, que en aquesta aproximació
als conceptes llengua i dialecte hem volgut
presentar-los com s'entenen en el present i, d'una manera
específica, repassem la gestació de les varietats lingüístiques que
avui considerem llengües i quina és la relació que mantenen amb els
dialectes. Evidentment, en aquestes qüestions hem atorgat una
atenció especial a la situació del valenciá.
Núm. 5,
Gimeno Betí, Lluís, Els orígens de la llengua, Alzira, IIFV/Bromera,
febrer, 2005, 152 ps.
El lector d'aquesta
obra hi trobará una síntesi de la história de la nostra llengua des
del seu naixement fins al segle
xiii. Es tracta d'un
periode en el qual actuen una sèrie de fenòmens culturals, històrics
i polítics decisius, que donaren a la primitiva llengua llatina la
fesonomia romànica posterior. Aquesta anàlisi divulgadora s'assenta
sobre dos eixos principals: d'una banda, ressalta els documents en
què el català es feia cada vegada més evident per escrit i, de
l'altra, assenyala i analitza lingüísticament alguns textos
primerencs de l'època literària.
Núm. 6, Simbor Roig,
Vicent,
La narrativa catalana del segle XX, Alzira, IIFV/Bromera,
setembre, 2005, 126 ps.
Sense
renunciar al plaer de la lectura literària, convé disposar d'uns
elements que contextualitzen les obres llegides a fi de situar-les
en el seu marc històric, social i cultural. Aquest volum presenta
una panoràmica de conjunt sobre la narrativa catalana al llarg del
segle passat. Amb un propòsit sintètic, l'autor precisa les
diferents fases de l'evolució de la novel·la i el conte en el nostre
àmbit lingüístic. El llibre funciona com una guia per a la percepció
organitzada i seqüenciada d'aquest vast conjunt textual.
Núm. 7, Montoya, Brauli,
Normalització i estandardització, Alzira, IIFV/Bromera,
febrer, 2006, 140 ps.
Amb la
referència a la normalització i l'estandardització, juntament amb
altres termes relacionats, aquest volum especifica alguns dels
conceptes clau de la sociolingüística actual. Tot seguit presenta un
panorama precís i documentat del procés de normalització del català
des dels primers anys del segle xx, dins ara mateix, amb atenció als
aspectes estrictament lingüístics, els educatius o els que suscita
la societat civil contemporània, sense oblidar el paper important
dels mitjans de comunicació.
Núm. 8, Carbó, Ferran,
La poesia catalana del segle XX, Alzira, IIFV/Bromera,
abril, 2007, 144 ps.
La
poesia és un gènere antiquíssim i contínuament renovellat, que manté
la seua vigència en el segle XXI, malgrat tots els canvis
tecnològics, com a estímul de la imaginació i de la introspecció
reflexiva. Correspon, a més, a la producció més vigorosa i brilliant
de la literatura catalana contemporània. Sovint, però, el lector de
poesia demana claus interpretatives i contextualitzacions adequades
que ajuden a inserir els poemaris llegits en el flux de la història
de la nostra cultura.
Núm. 9,
Alemany Ferrer, Rafael, Introducció al Tirant lo Blanc, Alzira, IIFV/Bromera,
octubre, 2007, 118 ps.
Més enllà de
l'erudició medieval que conté i de les polèmiques que ha
suscitat la seua autoria, el Tirant lo Blanc és una
obra viva, suggeridora i plena d'encís per als lectors de
hui. Rica en aventures cavalleresques, en episodis bèl·lics,
en ressonàncies històriques i en delectances eròtiques, la
novel·la reclamava una aproximació com la que ara presentem,
documentada, actualitzada i senzilla per divulgar la
producció textual, la temàtica, la tradició de què parteix i
el ressò que ha tingut la novel·la universal de Joanot
Martorell.
Núm.
10, Isabel Ríos i Vicent Salvador, L'ensenyament del discurs escrit, Alzira, IIFV/Bromera,
setembre, 2008, 144 ps.
La pràctica de la composició és un dels pilars de la
cultura de la lletra al llarg de la història, des del manuscrit fins a l’escriptura electrònica, passant per la impremta. L’especificitat del discurs escrit planteja a escriptors no experts, com ara els alumnes, un repte ple de problemes, difícils de resoldre sense la guia del professorat i sense les propostes de la nova didàctica.
Núm.
11, Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text, Alzira, IIFV/Bromera,
novembre, 2008, 148 ps.
Aquest llibre
dóna una visió general de la gramàtica del text a partir
dels mecanismes de cohesió, passada pel sedàs d'anys de
pràctica en les aules universitàries i en l'ensenyament
secundari. A partir de textos o fragments reals, comentats
per l'autora, s'expliquen conceptes com ara la dixi, la
modalització, el discurs citat, l'anàfora i l'oració
composta i la connexió textual.
Núm.
12, Frederic Chaume i Cristina García de Toro, Teories actuals de
la traductologia, Alzira, IIFV/Bromera,
maig, 2010, 122 ps.
La
traducció és avui, caigudes moltes fronteres culturals i
lingüístiques, un fenomen quotidià i universal, omnipresent,
que suscita la curiositat dels ciutadans del món i reclama
un estudi acurat.
Núm. 13, Carme
Barceló, Noms aràbics de lloc, Alzira, IIFV/Bromera,
setembre, 2010, 162 ps.
Un nom de lloc és un patrimoni cultural la riquesa del qual passa sovint desapercebuda.
Aquest llibre analitza el significat de més de 1.500 topònims vius d'etimologia àrab, majoritàriament valencians, però també catalans, mallorquins, castellans, portuguesos i sicilians. L'obra serà útil per a aquells que s'inicien en el tema i vulguen conéixer el significat dels noms -d'origen andalusí- de molts pobles, paratges típics o partides rurals.
|