|
SYMPOSIA PHILOLOGICA
-
Núm. 1, Alemany,
Rafael (ed.), Ausiàs March i el món cultural del segle XV,
Alacant, IIFV, abril, 1999, 379 ps.
Índex volum.
Aquest volum reuneix
la versió escrita de la major part de les ponències del Simposi
Internacional «Ausiàs March i el món cultural del segle XV», que
va tenir lloc, de manera successiva, a les universitats d’Alacant,
de València (Estudi General) i Jaume I de Castelló, entre els dies
3-19 de novembre de 1997. El Simposi va estar organitzat per
l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana amb motiu de la
celebració del sis-cents aniversari del naixement del gran poeta
valencià, que coincidia, a més a més, amb altres efemèrides
destacades de la cultura medieval, com la de la mort de Joan Roís de
Corella (1497) o la de l’edició princeps de la Vita
Christi d’Isabel de Villena (també el 1497). Tot plegat
constitueix una sòlida contribució científica més a la difusió de
les darreres aportacions al tema per part de qualificats
especialistes d’arreu del món.
Núm. 2, Cano, M. Antònia & Josep Martines & Vicent Martines & Joan J.
Ponsoda (eds.), Bescanvi i identitat: interculturalitat i
construcció de la llengua, Alacant, IIFV & Departament de
Filologia Catalana & Ajuntament de la Nucia, setembre, 1999, 290 ps.
Índex volum.
Aquest volum aplega
una selecció de les ponències de les X i XI
Jornades de Sociolingüística, celebrades al setembre del 1997 i
del 1998 a la Nucia (Marina Baixa) i fruit de la col·laboració entre
l’Ajuntament d’aquesta població, el Departament de Filologia
Catalana de la Universitat d’Alacant i l’Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana.
Les X
Jornades paraven atenció sobre les vies per a la convivència de
cultures diferents en un món divers i complex. Es tractava d’aclarir
quines possibilitats tenen, en el context internacional actual, les
llengües i les cultures minoritàries, quan sembla que s’imposen
arreu els mitjans controlats per les cultures fortes.
Les XI Jornades
es van centrar en l’estudi del procés de fixació de la norma
lingüística a casa nostra i en altres països propers.
Núms 3 i 4,
Ginebra, Jordi & Raül-David Martínez Gili & Miquel Àngel Pradilla
(eds.), La lingüística de Pompeu Fabra, Alacant, IIFV &
Universitat Rovira i Virgili, desembre, 2000, 342 i 412 ps.
Índex volum 3
i volum 4.
L'origen d'aquest
llibre és el Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu
Fabra», que, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la
Universitat Rovira i Virgili, va tenir lloc a Tarragona els dies 14,
15 i 16 de desembre de 1998.
Aquests volums
contenen, com hem dit, el textos, revisats i sovint ampliats, que
van ser la base de les conferències d'inauguració i cloenda i de la
major part de les ponències i comunicacions del Col·loqui. Es tracta
d'un conjunt notable d'aportacions, que presenta, de tota manera,
una certa heterogeneïtat. S'hi estudien qüestions de fonts,
d'història externa, de la gènesi de l'obra fabriana, de lexicografia
i gramàtica, de teoria i pràctica de la norma i de l'estàndard, etc.
Núm 5, M. Antònia
& Josep Martines & Vicent Martines & Joan J. Ponsoda (eds.), Les
claus del canvi lingüístic, Alacant, IIFV & Ajuntament de la Nucia
& Caja de Ahorros del Mediterráneo, març, 2002, 499 ps.
Índex volum.
Aquest document aplega
la major part de les ponències del XII i del XIII Curs de
Sociolingüística, duts a terme els anys 1999 i 2000 a la Nucia
(Marina Baixa); és fruit de la col·laboració de l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana amb l’Ajuntament d’aqueixa
població i la CAM (Caja de Ahorros del Metideterráneo).
El XII Curs va parar
atenció sobre els factors de canvi lingüístic, les aproximacions
metodològiques segons les quals pot ser estudiat. El XIII Curs es va
centrar en el contacte de llengües i la interferència com a
condicionadors del canvi lingüístic.
El lector pot trobar
ací un panorama actualitzat i aclaridor del canvi lingüístic, de les
fonts que nodreixen el constant renovellament de les llengües.
Núm 6, 7
i 8, Martines, Vicent, (coord.) & Patrícia Alberola & Josep M.
Baldaquí & Vicent Beltran & Joan Borja & Vicent Brotons & Maria
Antònia Cano & Héctor Gonzàlvez & Josep Martines & Sandra Montserrat &
Miquel Nicolàs & Carles Segura (curadors), Llengua, societat i
ensenyament, Alacant, IIFV, desembre, 2003, 405 ps., 423 ps. i 414
ps.
Aquest
I Congrés Internacional va nàixer amb l’objectiu d’oferir un espai
per a la reflexió sobre el procés de normalització cultural i
lingüística que va obrir, formalment, la societat valenciana llavors
ja feia vora la vintena d’anys amb l’aprovació de la Llei d’ús i
ensenyament del valencià. Durant aquest període, i malgrat els
entrebancs, el sistema educatiu valencià ha fet un paper fonamental
en la difusió del coneixement i de l’ús de la llengua, i en la
introducció d’actituds noves entre els parlants. Paral·lelament, ha
començat a eixamplar-se la presència de la llengua en altres àmbits
socials: l’edició, la traducció, els mitjans de comunicació,
l’administració...
L’IIFV
vol col·laborar a analitzar, amb serenitat, aqueix procés de
redreçament cultural i lingüístic, i a dissenyar les possibilitats
d’actuació futures en una societat com la nostra, en canvi constant.
Podeu
consultar el contingut del núm. 6
ací, del núm. 7
ací i del núm. 8
ací.
Núm 9,
Ferran Carbó & Enric Balaguer & Lluís Meseguer (eds.), Vicent
Andrés Estellés, Alacant, IIFV, març, 2004, 280 ps.
El 27
de març de 2003 fou el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés
Estellés, un dels principals poetes de la literatura catalana
contemporània. Aquest aniversari era un bon pretext per a
plantejar-se una nova lectura i reivindicació de la producció de
l'escriptor valencià i fer-ne una revisió necessària, amb la
perspectiva que hi aporta el pas dels anys. L'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana va assumir el repte i ara
publica aquest llibre que inclou el conjunt de conferències que
reteren homenatge a l'escriptor de Burjassot en les jornades
celebrades a les tres universitats valencianes.
-
Núm 10,
11
i 12, Alemany Ferrer, Rafael & Josep Lluís Martos & Josep Miquel
Manzanaro (eds.), Actes del X Congrés Internacional de
l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, IIFV,
maig, 2005, 1636 ps.
Del 16
al 20 de setembre del 2003 va tenir lloc a la Universitat d'Alacant
el X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de
Literatura Medieval, organitzat per l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Els tres volums de les Actes que ara teniu a les mans contenen les
aportacions més significatives d'aquella trobada científica: per una
part, els textos de set de les ponències que hi van dictar els
especialistes de reconegut prestigi convidats a l'efecte; per
l'altra, un total de cent-quatre comunicacions lliures presentades
per altres tants congressistes i seleccionades prèviament per un
Comité Científic. Els especialistes, en particular, i, en general,
tots els lectors interessats en la matèria tenen ara l'oportunitat
de beneficiar-se i, si és el cas, d'emetre una valoració crítica de
tot aquest munt ingent d'aportacions científiques, una bona part de
les quals incideixen en aspectes absolutament inèdits o en
perspectives d'anàlisi innovadores. Tanmateix, estem convençuts que
tots aquests materials contribuiran en bona mesura a eixamplar, en
uns casos, o a matisar i discutir, en altres, l'estat dels sabers
literaris medievals, particularment els dels àmbits hispànics, que
posseíem fins a hores d'ara. Aquesta és, precisament, la funció
essencial, i no és poca cosa, dels congressos b¡ennals miscel·lanis
de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval.
Núm 13, Climent, Laia (ed.), Anàlisi crítica del
discurs. Mitjans de comunicació i llengua, Alacant, IIFV, gener, 2006,
130 ps.
Índex volum.
Aquest volum aplega una sèrie de treballs innovadors sobre
l'Anàlisi Crítica del Discurs. Tot partint d'estudis aplicats,
s'hi reflexiona també sobre aspectes teòrics de la disciplina.
En concret, s'hi analitzen els discursos dels mitjans de
comunicació, els de la marginalitat, els de les veus de
l'alteritat i també els de l'educació.
Núm 14, Antoni Ferrando & Miquel Nicolás (eds.), La configuració
social de la norma lingüística a l'Europa llatina, Alacant, IIFV,
abril, 2006,
130 ps.
Índex volum.
El llibre recull les ponències del Col·loqui Internacional que
es va celebrar a València en la tardor del 2003, emb el propòsit
d'aplegar les recerques més recents sobre el procés de
configuració de la norma lingüística en la major part de les
llengües romàniques de l'Europa occidental. Es tracta d'una
primera temptativa d'abordar en conjunt un tema ben rellevant
per a la història d'aquestes comunitats lingüístiques, que
permet oferir elements de comparació per a l'estudi de les
diferents situacions sociolingüístiques, del tipus de selecció
normativa que s'hi ha instituït i del grau de suport social que
han rebut.
Núm 15,
Laia Climent, Vicent Pitarch & Vicent Salvador (eds.), La
llengua d'acollida. La llengua a Europa i al aintegració lingüística
a la Plana. Comunicació en català dins l'espai cultural europeu, Alacant, IIFV,
desembre, 2007,
196 ps.
Índex volum.
Aquest volum es basa en les aportacions de reflexió, diagnòstic i prospectiva realitzades en unes Jornades, promogudes per la Universitat Jaume I de Castelló, sobre la llengua a Europa i la integració lingüística a la Plana. Estudiosos catalans com ara Joaquim Molas o Mercè Tricàs i estrangers com Till Stegmann o Donatella Siviero, entre molts altres, hi fan les seves contribucions. D’un costat, hi ha la projecció del català en l’àmbit europeu com a llengua de cultura. De l’altre, el contacte del català d’unes comarques valencianes amb altres llengües i cultures europees en el context de la immigració procedent de països de l’est europeu.
La perspectiva del llibre és, per tant, doble. El català busca en l’exterior el prestigi i la projecció que li corresponen com a llengua –amb una història esponerosa i una demografia no gens menyspreable– que pertany per dret propi al context europeu. La maniobra de tenir presència literària, institucional i mediàtica és sens dubte cabdal. Però també és cabdal, alhora, la imatge que es dibuixa en l’altra cara de la moneda: la gestió de les noves circumstàncies determinades per l’arribada d’un fort contingent d’immigració laboral, que representa un repte en el pla social i ciutadà, amb implicacions sociolingüístiques i culturals de primera magnitud.
Núm 16,
Josep M. Baldaquí, M. Antònia Cano, Josep Martines & Vicent
Martines (eds.), Ensenyament de la llengua i de la literatura,
traducció i noves tecnologies, Alacant, IIFV,
octubre, 2008,
196 ps.
Índex volum.
Aquest volum aplega un bon grapat d’aportacions de professionals
vinculats amb els tres àmbits al·ludits en el títol d’aquest llibre: l’ensenyament de la llengua i la literatura, la traducció i les noves tecnologies. Són treballs nascut a redòs de l’experiència directa i estructurats dins la reflexió i l’anàlisi. Confiem que el lector trobarà ací un panorama representatiu de línies de recerca actuals vinculades a àmbits de molt d’interès en la dinamització de l’ús de la llengua.
Núm 17, Manuel Pérez Saldanya i Josep Martines (eds.),
Per una gramática del català antic, Alacant, IIFV,
juny, 2009,
222 ps.
Índex volum.
Aquest volum pretén servir de presentació del projecte (en bona mesura, ja una realitat en procés) de la Gramàtica del català antic. Aquesta Gramàtica és concep com una obra col·lectiva i descriptiva en la línia de la Gramàtica del català actual dirigida per Joan Solà et
alii. Amb les particularitats que imposa l’objecte d’estudi, pretén adoptar una metodologia semblant a la d’aquesta obra i cobrir un altre període de la història del català des dels seus orígens fins al final del s. XVI. La Gramàtica del català antic serà una obra que tindrà en compte el conjunt de la llengua i que adoptarà una perspectiva pancrònica en la mesura que descriurà estats de llengua (punt de vista sincrònic) però també els canvis produïts entre cada estat de llengua i, en línies generals, els canvis que connecten el català antic amb el llatí, d’una banda, i amb el català actual, de l’altra (punt de vista diacrònic).
El present volum ofereix una col·lecció d’aportacions nascudes a redòs de les primeres recerques dutes a terme per l’equip d’investigadors en el marc d’aquest projecte.
Núm 18, Josep Lluís Martos i Marinela Sempere (eds.),
L'edat mitjana en el cinema i la novel·la històrica, Alacant, IIFV,
agost, 2009,
592 ps.
Aquest llibre és una col·lecció d'articles que s'aproximen, des
d'una perspectiva teòrica general o a partir d'obres concretes,
a la relació de la medievalitat amb el cinema i amb la novel·la
històrica. Es tracta d'un ampli volum de treballs que avancen en
un tema que ha de preocupar el medievalista: la vigència de
l'edat mitjana més enllà de les seues fites.
Núm 19, Vicent Salvador, Adolf Piquer i Daniel P.
Grau (eds.),
Opera estellesiana.
Per a una edició crítica de Vicent Andrés Estellés, Alacant, IIFV,
octubre, 2010,
208 ps.
L’obra literària de Vicent Andrés Estellés (1924-1993), en poesia i en altres gèneres, és avui un actiu de pes en la cultura catalana. La seua extensió monumental, la seua difusió en diferents capes de la població al llarg de diverses generacions i la seua qualitat artística, així ho determinen. Estellés és, a més, un transgressor que va innovar el discurs poètic de l’època i va ampliar la closa de les possibilitats del
dir poètic.
Ara bé, el gruix de la seua producció, la varietat dels seus registres i les circumstàncies biogràfiques i editorials, són factors que van infondre a la publicació de la seua obra un ritme compulsiu que desorienta sovint el lector.
Per això, des de fa uns anys s’ha fet palesa la necessitat de reeditar-ne l’obra –començant per la poesia, que és el seu capital més preat– de manera crítica. Amb aquesta finalitat, al desembre de 2007 es van organitzar unes jornades a la Universitat Jaume I on van participar nombrosos especialistes en el poeta. Després d’aquelles jornades va quallar la idea d’elaborar aquest volum, amb la concurrència d’altres coneixedors de l’obra d’Estellés invitats a afegir-s’hi
a posteriori. El resultat és el llibre que teniu ara a les mans: un recorregut per diversos aspectes de l’obra del burjassotí, de la mà de quinze estudiosos de la seua obra, en el camí cap a una edició crítica que haurà d’emprendre’s com un imperatiu literari i cívic.
|