|
El topònim les alqueries
(1) El municipi, nascut l’any 1985, adopta el nom oficial d’Alquerías del
Niño Perdido. La denominació del Niño Perdido sembla que es deu a un llenç
de la Virgen del Niño Perdido que els frares agustins procedent de Caudiel
van col·locar a la capella local.
(2) La denominació popular en valencià, sempre ha estat les Alqueries. És
aquest un topònim compost, format per la unió del nom apel·atiu en plural
alqueries precedit de l’article determinat les. En l’Annex ens ocupem sobre
l’escriptura de l’article determinat en els topònims.
(3) La forma les Alqueries és la que apareix escrita en nomenclàtors,
enciclopèdies i d’altres obres en la nostra llengua. El nom comú alqueries
esdevé nom propi, tal com ocorre en molts altres casos. Per exemplem, tenim
vila (la Vila Joiosa), llosa, (la Llosa de Ranes), pobla (la Pobla Llarga),
vall (la Vall de Gallinera), verger (el Verger), etc. El mateix substantiu
alqueria forma part del nom d’altres municipis o nuclis de poblacions com
ara l’Alqueria de la Comtessa i l’Alqueria d’Asnar.
(4) Com es pot comprovar en els exemples citats l’article inicial es manté
en el nom del municipi, ja que forma part genuïnament del topònim.
(5) Els topònims són una part fonamental del patrimoni cultural dels pobles;
són elements emblemàtics de la identitat de cada col·lectiu humà i
testimonis constants i quotidians de la seua llengua. Pertanyen a l'herència
històrica que hem rebut i que llegarem a les generacions futures.
(6) En conclusió, el topònim les Alqueries reflecteix l'ús viu i
tradicional, és transparent des d'un punt de vista semàntic; precís, pel que
fa a la identificació de la localitat, i ben conegut fora i dins de la
comarca.
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Alacant, 1 de juny de 2005
ANNEX SOBRE L'ESCRIPTURA DE L'ARTICLE DETERMINAT QUE ACOMPANYA ELS TOPÒNIMS
L'article determinat (el, els, la, les) que precedeix molts dels nostres
topònims rep el mateix tractament que donem a l’article determinat que
acompanya els noms comuns; és a dir:
(a) S'apostrofa quan correspon segons la norma general.
(b) S'escriu en majúscula només quan li correspon per posició; concretament:
1) Quan es troba en posició inicial absoluta, per exemple, en l'adreça d'una
carta, al començament d'un escrit, en un rètol, etc. Així escriurem: «La
Vila Joiosa, 15 de desembre de 1997», «Els Poblets és un municipi de la
Marina Alta, «La Marina Alta és una comarca valenciana [...]».
2) Quan va després d'un punt: «Sempre havia treballat pel seu país. Els
Poblets era el seu punt de referència»; però: «Sempre havia treballat pels
Poblets». Compareu també: «Viu a les Alqueries, prop de la carretera», «No
havia viatjat mai. L'Alcúdia tenia de tot».
Convé mantenir també la minúscula en la cartografia (dins un mapa) i en
llistats toponímics.
|