Inici > Documents > Informes toponímics: El Castell de Guadalest

Informe sobre el topònim major a  El Castell de Guadalest (La Marina Baixa)
 

(1) El topònim el Castell de Guadalest dóna nom a la vila situada a la Vall de Guadalest, dins la comarca valenciana de la Marina Baixa. Aquesta vila ha estat històricament cap del Marquesat de Guadalest.

És aquest un topònim compost, format per la unió del nom apel·latiu castell, precedit de l'article determinat el, i el nom propi Guadalest, introduït per la preposició de. En l'Annex I ens ocupem sobre l'escriptura de l'article determinat en els topònims.

(2) El nom apel·latiu el Castell al·ludeix a les construccions defensives que caracteritzen la vila dins la Vall de Guadalest. Precisament, la forma abreujada el Castell ha estat tradicionalment la denominació més habitual d'aqueixa localitat entre els seus pobladors i els de la resta de la vall.

(3) Guadalest, el segon component del topònim, dóna nom a l'antic marquesat (el Marquesat de Guadalest), a la vall (la Vall de Guadalest), al riu que hi discorre (el riu Guadalest), i, més modernament, al pantà que s'hi ha construït (el pantà o embassament de Guadalest).

La introducció d'un complement nominal del tipus de Guadalest no és gens estranya en la toponímia; serveix per a singularitzar topònims que s'apliquen a llocs diversos; recordem, per exemple: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa) i Callosa de Segura (Baix Segura); Castelló de la Plana (Plana Alta) i Castelló d'Empúries (Alt Empordà); Sant Joan d'Alacant (Alacantí), Sant Joan de l'Énova (Ribera Alta), Sant Joan de Penyagolosa (Alcalatén) i Sant Joan de Moró (Plana Alta), etc. Observem que en casos com aquests, la forma més usada en el llenguatge corrent és l'abreujada, sense el complement nominal («de + nom propi»).

(4) La documentació històrica medieval presenta freqüentment les variants Godalest o Godalesc, en comptes de Guadalest, la més corrent ara; la forma Godalest ha estat viva en la llengua oral encara durant el segle XX.

(5) En la documentació més antiga no és sempre fàcil distingir si aquest topònim (Guadalest o Godalest) és aplicat a la vall o, específicament, al nucli de població que hi actuava com a centre. Això es fa progressivament més clar a mesura que cal distingir els diversos nuclis de població.

El castell ha identificat històricament aquesta vila. Recordem que actuava com a veritable centre de control militar, polític i econòmic de la vall; i va ser el nucli on es concentrava la població cristiana durant molt de temps (des de la conquesta fins a l'expulsió dels moriscos en el 1609). Aquest fet explica que, davant la necessitat de singularitzar els diversos nuclis de població d'aquest territori, el segment el Castell de Guadalest (o abreujadament el Castell) haja servit progressivament per a denominar el cap del marquesat. Ho il·lustra la breu mostra de documentació històrica aportada en l'annex II.

(6) Els topònims són una part fonamental del patrimoni cultural dels pobles; són elements emblemàtics de la identitat de cada col·lectiu humà i testimonis constants i quotidians de la seua llengua. Pertanyen a l'herència històrica que hem rebut i que llegarem a les generacions futures.

(7) És un fet universal que els noms de lloc de cada territori siguen oficials en la llengua en què aqueixos noms s'han generat. Convé, a més, que les formes oficials dels topònims respecten l'ús tradicional.

Establir versions diferents d'un mateix topònim no facilita gens ni l'ús pràctic ni la necessària protecció del patrimoni cultural.

Convé recordar la inexactitud i l'ambigüitat que comporta l'ús del  terme Guadalest per a denominar la vila del Castell de Guadalest: com hem mostrat, aquesta denominació s'ha aplicat històricament al marquesat, a la vall que aquest abastava i al riu.

D'una altra banda, convé advertir que Guadalest és un topònim antic i adaptat a l'estructura fonològica del valencià; és poc coherent  presentar-lo com a versió castellana del topònim tradicional el Castell de Guadalest.

(8) En conclusió, el topònim el Castell de Guadalest reflecteix l'evolució històrica de la vila i de la vall i l'ús viu i tradicional. És transparent des d'un punt de vista semàntic; precís, pel que fa a la identificació de la localitat, i ben conegut fora i dins de la Marina, de les altres comarques valencianes i arreu de l'Espanya i d'altres països. Està ben present també en la cartografia i en la bibliografia.

ANNEX I SOBRE L'ESCRIPTURA DE L'ARTICLE DETERMINAT QUE ACOMPANYA MOLTS DELS NOSTRES TOPÒNIMS
 

L'article determinat (el, els, la, les) que precedeix molts dels nostres topònims rep el mateix tractament que donem a ltarticle determinat que acompanya els noms comuns; és a dir:

(a) S'apostrofa quan correspon segons la norma general.

(b) S'escriu en majúscula només quan li correspon per posició; concretament:

1) Quan es troba en posició inicial absoluta, per exemple, en l'endreça d'una carta, al començament d'un escrit, en un rètol, etc. Així escriurem: «La Vila Joiosa, 15 de desembre de 1997», «Els Poblets, 25 de novembre de 1997», «Els Poblets és un municipi de la Marina Alta [...]», «La Nucia es troba prop de l'Alfas del Pi [...]», «La Marina Alta és una comarca valenciana [...]».

2) Quan va després d'un punt: «Sempre havia treballat pel seu país. Els Poblets era el seu punt de referència»; però: «Sempre havia treballat pels Poblets». Compareu també: «Viu a l'Alcúdia, prop de la carretera», «No havia viatjat mai. L'Alcúdia tenia de tot».

(c) L'article masculí, singular i plural, es contrau davant les preposicions a, de, per segons indica la norma general; per exemple, en el cas que ens ocupa: «Me'n vaig als Poblets», «Vinc dels Poblets», «He passat dels Poblets»; «Me'n vaig al Campello», «Vinc del Campello», «He passat pel Campello». En canvi: «Me'n vaig a l'Alfàs del Pi», «Vinc de l'Alfàs del Pi» «He passat per l'Alfàs del Pi».

Convé mantenir també la minúscula en la cartografia (dins un mapa) i en llistats toponímics.

ANNEX II SOBRE Mostra documental il·lustrativa
 

(1) «Nos, Petrus, etc. concedimus sarracenis montanet, quod sint salvi et securi in persona et rebus suis, sub fide Dei et nostra, scilicet in locis sive terminis de Çagra, et de Salum, et de Pop, et de Callosa, et de Algar, et de Godalest, et de Confrides, et de Castell, et de Gallinera, et de Alcalà, et de Benamaneçil, et de Ebu.» (València, 1279, ed. d'Enric Guinot, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, p. 391)

(2) «Fideli sui, Iacobo de Linariis, procuratori hereditatum Regni Valentie, salutem et gratiam. Mandamus vobis quod privilegium quod populatores castri de Godalest abent domino Rege Aragonum inclite recordationis patri nostro, ut dicitur super hereditatibus sarracenorum predicti castri, observetis tamen allis populatoribus qui in ipso privilegio continetur» (Alzira, 1280, ed. d'Enric Guinot, Cartes de poblament medievals valencianes, València, 1991, p. 394)

(3) «E aprés pres Bairén qui és bon castell e forts; puis Palma, Vilallonga, Rebollet, Gallinera e la vall de la Guar, vall d'Eixel·ló, val de Xàbea, Alcalà, Segària, Dénia, Locaibé, Pop, Tàrbena, Garix, Bèrdia, Cap, Altea, Polop, Godalest, Confrides e el castell de Orxeta, Finestrat, Relleu [...]» (Crònica de Ramon Muntaner, s. XIV, Ed. de Soldevila, 674b, Barcelona, 19832, p. 674)

(4) «LA VALL DE GODALEST [...]  L'alqueria de Beniçiclí; [...] L'alqueria d'Ondarella; [...] L'alqueria d'Ondara; [...] L'alqueria de Benimantell; [...] L'alqueria de Beniardà; [...] L'alqueria de Benimuça; [...] L'alqueria de Beniacim; [...] L'alqueria de Benihalet; [...] L'alqueria de Benifato; [...] L'alqueria d'Atzaneta; [...] L'alqueria de Beniqueyç; [...] L'alqueria de Maurar» (Libre de la col·lecta dels morabatins que al Batle de Callosa són tenguts de pagar los moros dels seus lochs de les montanyes del Coll de Rates ençà, 1409)

(5) «Població del Marquesat de Guadalest y de tots sos Llochs: [...] Sien tenguts y obligats a portar a la casa del señor que huy és y per temps serà a despeses dels dits vassalls a saber és la collita del Castell, Benisiclí, Ondara y Ondarella són de portar a la casa del Señor que viurà en Benimantell y la altra collita dels altres llochs de la altra part que són Beniasim, Benimusa, Adzeneta, Beniqueyx y los demés han de portar a la casa del señor que tendrà en Beniardà» (Reial Audència, núm. 1333, «Carta pobla de Benimantell», 1611, p. 102, Arxiu del Regne de València)

(6) «Informació de testimonis rebuda en la vila de Gandia: [...] E dix que en los llochs del Marquesat de Guadalest que són de fet ço és lo Castell de Guadalest y los llochs de Beniseclí, Ondarella, Ondara, Benimantell, Muxaraques, Beniardà, Benimusa, Maurar, Beniazim, Beniqueis, Beniatlet, Benifato, Zaneta, l'Apdet, Florent, la Alfofra, hi havia al temps de la expulsió delsm oros al peu de mil y cent cases poc més o meins poblades de moriscos» (Reial Audència, núm. 1333, «Carta pobla de Benimantell», 1611, p. 102, Arxiu del Regne de València)

(7) «Llibre baptisme. Parrochialis Castri de Guadalest, Ordinati a Michaëlle In. Blasco eius Retore anno 1626» (Llibre de baptismes, 1626, Arxiu Parroquial del Castell de Guadalest)

(8)  «Castellum de Guadalest cum annexo Benimantell et in ecclesia Castelli unum beneficium» (València, 1617, p. 823, ed. de Milagros Cárcel Ortí, Relaciones sobre el estado de las diócesis Valencianas, II, València, 1989, Genaralitat Valenciana)

(9) «Castellum de Guadalest. Viginti octo et octuaginta personas communicantes. Annexum viginti quinque, communicantes septuaginta et unum benefficium in matrice» (1622, p. 870; 1654, p. 944, ed. de Milagros Cárcel Ortí, Relaciones sobre el estado de las diócesis Valencianas, II, València, 1989, Genaralitat Valenciana)

(10) «[...] consta que Viçent Balaguer del Castell de Guadalest originalment se carregà 10 L sobre un tros de terra franca quita en lo Moix que·s diu la terra de Pagés» (Llibre baptisme. Parrochialis Castri de Guadalest, Ordinati a Michaëlle In. Blasco eius Retore anno 1626, Arxiu Parroquial del Castell de Guadalest)

(11) «[...] consta com Francés Climent del Castell de Guadalest originalment carregà setse lliure sobre una orta que tenia que després vené a Miquel Juan Blasco la qual se diu Moyxcaira, franca y peitera que afronta ab la foia Blanca, camí de Beniardà enmig, peñes del Castell, orta de Miquel Joan Mira y en tosal de les Forques» (Llibre baptisme. Parrochialis i Castri de Guadalest, Ordinati a Michaëlle In. Blasco eius Retore anno 1626, Arxiu Parroquial del Castell de Guadalest)

(12 ) «[...] idem inclitus infans Petrus et etiam nobilis Bernardus d·en Sarriano, aquo ipse inclitus infans causam, et titulum sumatum docuit, se abuisse tenebant, et possidebant intra dictam vallem de Guadalest ut bona, eorum ipsa l'Alcoçayba con domibus et turribus ac ... sive exita ibidem contigua, vesus mare intra clausuram, murorum dicta villae, et castrum d'Aguilar, in termino dicti Castri de Guadalest, situatum et Alquareas seguentes in dicto termino, et infra terminum eiusdem Castri de Guadalest, cistentes cum suis terris, territoriis, molendinis, aquis, furnis, et aliis juribus, et pracminentiris, videliset alqueream vocatam de Benisequli, exepto de eadem uno vico vocato des Christians [...]» (Copia de las cartas y diligencias practicadas por don Joseph de Orduña, Abogado de los Reales Consejos, de orden de los señores del Real Consejo de Hacienda, de los Reales Privilegios y Cartas de Informes sobre la pretencion de los pueblos de este valle de Guadalest queriendose reunir al Real Patrimonio conforme lo estavan antes, c. 1769, Arxiu Municipal del Castell de Guadalest)

(13) «[...] per execució de les quals a·supplicació del dit Marqués de Guadalest, aprés que aquell obtingué la sentència en dit castell y vall, y tots los demés béns del dit vincle instituhit per lo condam don Joan de Cardona, publicada per Fransesc Pau Alreus a vint-y-cinc de juny del any mil cinc-cens noranta-uit, acudí a dit Castell y Vall de Guadalest lo doctor del Real Consell Vicent S. Juan de Aguirre, Oydor de dita causa, juntament ab lo procurador y advocat protrimonial de Vostra Magestat; y fer lo dita divició y partició del dit Castell y llochs ab provició feta a dos del mes de dehembre del any mil cinc-cens noranta-uit, donant-li al dit marqués la possessió del castell de la Alcosayba, que està dins dit Castell de Guadalest, y del castell de Aguilar dins lo terme de dita vall, y del lloch Benisiclí, exceptat un carrer, y del llochs de Ondara, exceptades dos heretats, y dels llochs de Ondarella. Benimantell, Benimuza, Beniacim y de dos cases ab ses heretats en la alqueria de Piles en les Almoxaraques, y de unes vinyes y cases ab ceñoria directa, que en aquell temps ce deyen d·en·sarrià, y ara ce dihuen Xorquet, restant tan solament lo cecrest en les demés alqueries o llocs. Y per quant los dits llocs no compresos en dita incorporació eren més y de major utilitat y profit, y en dit cecrest resten en los demés llochs que són menys en número y de més poch profit, y restava a chàrrech de Vostra Magestat haver de sustentar dit Castell de Guadalest dels soldats, alcayt, artilleria, armes y demés soldats» (Copia de las cartas y diligencias practicadas por don Joseph de Orduña, Abogado de los Reales Consejos, de orden de los señores del Real Consejo de Hacienda, de los Reales Privilegios y Cartas de Informes sobre la pretencion de los pueblos de este valle de Guadalest queriendose reunir al Real Patrimonio conforme lo estavan antes, c. 1769, Arxiu Municipal del Castell de Guadalest)