Inici > Documents > Comunicat sobre el valencià a les escoles oficials d'idiomes

COMUNICAT SOBRE EL VALENCIÀ A LES ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES

Diferents articles de premsa recullen avui la informació que el Ministeri d'Eduació i Ciència està preparant un Reial Decret que reconeix el títol de Valencià, homologant-lo als títols actuals de català, èuscar i gallec. Així mateix, s'informa que les Escoles Oficials d'Idiomes de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular impartiran el curs pròxim l'assignatura de valencià.

Davant d'això, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana vol fer públiques les consideracions següents:

— La diversitat onomàstica, que respon a tradicions històriques perfectament respectables, no pot servir d'excusa per a la secessió lingüística. El terme "català" es va generalitzar, per a denominar el conjunt de la llengua, a partir dels treballs dels grans romanistes europeus del segle XIX, moment en què els nostres parlars van ser objecte d'estudis molt importants. Aquesta denominació respon a factors diferents: a) el fet que la llengua va nàixer a la Catalunya Vella i es va estendre a la resta d'espais geogràfics que ocupa actualment; b) el fet que a partir del segle XIX Catalunya es convertí en centre indiscutible d'irradiació dels principals moviments literaris i culturals del conjunt de l'àrea lingüística. Aquesta denominació no és en absolut incompatible amb altres denominacions tradicionals i legals com ara la de "valencià".

— Per a assegurar el futur compartit de la llengua és ja imprescindible un acord del màxim rang institucional que resolga la diversitat de noms. Situacions de diversitat onomàstica més o menys semblants a la nostra s'han pogut solucionar molt positivament amb acords d'aquest tipus. Aquest és el cas, per exemple, de l'acord de la Unió, signat per Bèlgica i Holanda, pel que fa al neerlandés.

— Els continguts de qualsevol títol oficial referit al "valencià" o "català" ja inclouen infomació sobre les variants dels grans territoris lingüístics, que no sempre corresponen a demarcacions administratives. Una cosa semblant, per exemple, es fa en les classes d'espanyol impartides a les universitats dels Estats Units, on s'ensenyen les diferències existents entre l'espanyol de la Península Ibèrica i el d'Amèrica.

— En l'actualitat, molts llicenciats i diplomats valencians estan impartint classes de català a Catalunya i a les Illes Balears, sense que en cap cas s'haja qüestionat la varietat lingüística que usen. Seria absurd pensar que a partir d'ara, per una decisió administrativa, un mateix professor haja de desdoblar-se per a impartir la mateixa docència en dues assignatures pretesament distintes.

És un fet conegut que la comunitat científica internacional reconeix la unitat dels parlars catalans-valencians-balears, que acadèmicament s'identifiquen amb el nom genèric de llengua catalana. Les actuacions que intenten presentar-los de facto com a llengües diferents atempten contra el respecte mínim a l'autoritat científica, a la història i a la cultura.