|
COMUNICAT DE L’IIFV SOBRE EL PROJECTE DEL NOU ESTATUT D’AUTONOMIA
VALENCIÀ
En la conjuntura actual, quan es debat el projecte d’un nou Estatut
d’Autonomia, que esdevindrà una llei cabdal per a l’autogovern dels
valencians i condicionarà tot l’edifici legal de rang inferior,
l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana vol fer
públiques les consideracions següents:
-
Atés
que la Constitució
Espanyola de 1978 no enuncia
explícitament quines són les
llengües oficials
de l’estat diferents del
castellà o espanyol,
el fet que el
projecte del nou Estatut parle
sistemàticament d’“idioma valencià”,
sense més precisions ni
alternatives, pot fomentar una
interpretació restrictiva
segons la qual
es tractaria d’una
llengua independent, d’acord
amb una lectura nominalista
on el nom diferenciat determina l’existència d’una
entitat pròpia.
No preveu tampoc cap tipus de
coordinació amb
les entitats de
referència normativa d’altres
parts del domini lingüístic. Aquesta opció confusionària representaria un
pas perillós en la
legitimació del
secessionisme lingüístic i seria
contrari a la
pràctica general en la història dels valencians,
que conjuminava la
denominació particular (valencià)
amb la general de
tot el domini lingüístic (llengua
catalana) i que correspon a la postura
defensada
actualment pels partits, els sindicats
i les entitats que han
subscrit el
Compromís per l’Estatut,
signat per
l’IIFV.
-
Això sembla
particularment inoportú avui, quan
es donen unes condicions favorables a la
denominació tant
de valencià com
de llengua catalana,
condicions que no
existien en l’època de l’aprovació del
nostre primer Estatut d’Autonomia,
sobretot pel
que fa a la fonamentació jurídica: a)
sentència del Tribunal Constitucional
75/1997; b) aprovació dels estatuts
de les universitats
valencianes que expliciten la doble
designació de la
llengua; c) diverses sentències del Tribunal Superior de
Justícia de la CV en
aquest sentit;
d) existència legal d’una única
titulació acadèmica de Filologia
Catalana que inclou l’estudi del valencià i de la seua literatura i
que ha estat reconeguda per a acreditar oficialment el coneixement
del valencià; e) dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de
9-II-2005 que reconeix la unitat de la llengua i assumeix la doble
denominació d’aquesta.
-
Així mateix, el text de l’esmentat projecte, tot i reconéixer el
valencià com a llengua pròpia i oficial, no n’extrau, d’aquesta
declaració, les conseqüències juridicoadministratives pertinents,
com seria l’ús normal i preferent del valencià en totes les
institucions radicades en territori valencià i el deure del
coneixement de la llengua pròpia. D’aquesta manera es perpetua la
inèrcia d’una insuficiència greu en la promoció de l’ús i en la
normalització del valencià en nous àmbits, mentre que es manté el
confusionisme que atia els conflictes identitaris i onomàstics que
tan estèrils s’han demostrat els darrers anys.
Per totes aquestes raons, l’IIFV apel·la al bon
sentit dels representants polítics i a la consciència de l’opinió
pública a fi de millorar substancialment, en aquests aspectes, el
text del projecte, que serà un document legal transcendent per al
futur de la societat valenciana i decisiu per a la seua
normalització lingüística.
Alacant, Castelló i València, 17 d’octubre de 2005 |