|
El nom propi de persona francesc/-a
1) El nom de persona Francesc (en masculí) i Francesca (en femení) està
documentat en la nostra llengua des d’antic (s. XIII); vegeu, com a mostra,
les referències documentals següents:
Sent Bernat, Sent Francesc [...] e tots los confessors. (Ramon Llull,
Blanquerna, 8, 1, dins Alcover-Moll, s.v. Francesc)
Francesch d’Artesa (Relació de parroquians de Sant Pere, seu de
València, 31-V-1373, ed. de Rubio & Rodrigo 1997, p. 121)
Item, l’onrat en Francesch Aguilar, justícia criminal, tramet una letra,
excusatòria [...] (Carta dels jurats de València, 15-VIII-1401, ed.
Rubio Vela 1985, p. 332)
[...] e vestit de l’hàbit del gloriós Sant Francesch, vivint d’almoines.
(Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, capítol IV, p. 10)
La dona na Francesca, muller de n’Arnau Sanç. (Relació de pobladors de
Xert, 2-VIII-1510, ed. de Valldecabres, 2002, p.227)
¡O, si em donàs la Verge
la gràcia de sanct Francesch!
(Miquel Serres i Valls, “Romanç en llengua valenciana”, 1667, ed. de
Ferrando 1983, p. 1049)
Francesch, ca m. f. ‘Francisco, ca: nombre de varón y de mujer’ (Martí i
Gadea, 1891, s.v.)
2) S’ha mantingut viu en l’antroponímia valenciana fins a l’actualitat.
3) Francesc/ -a deriva del llatí FRANCĬSCUS, és a dir, ‘francés, natural
de França’.
4) S’escriu Francesc (en masculí) i Francesca (en femení), segons les
normes gràfiques vigents. La grafia ch final que trobem en la
documentació antiga ha estat substituïda per c en l’ortografia
contemporània (cf. Generalitat Valenciana 1991).
Es pronuncia [fRan’sesk] (català occidental i valencià), [fR«n’sEsk]
(català central) o [fR«n’s«sk] (balear). N’hi ha també la variant
Francés (o –ès), antiga i ara més pròpiament popular.
Alacant, 18 de juny del 2002
St. Josep Martines
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Referències bibliogràfiques
ALCOVER, Antoni Maria i Francesc de Borja MOLL (1930-1962), Diccionario
Català-Valencià-Balear, 10 volums, Palma de Mallor¬ca, Ed. Moll.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni (1983), Els Certàmens Poètics Valencians del
Segle XIV al XIX, València, Diputació de València.
GENERALITAT VALENCIANA (1991), Vocabulari de noms de persona, col·lecció
Llenguatges específics, número 2, València, Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència.
MARTÍ I GADEA, Joaquim (1891), Diccionario General Valenciano-Castellano,
València, Impremta de José Canales Romá.
MARTORELL, Joanot Tirant lo Blanch, València, 1490, ed. d'Albert Hauf &
Vicent-Josep Escar¬tí, Generalitat Valenciana, València, 1990.
RUBIO VELA, Agustín (1985), Epistolari de la València Medieval,
València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
RUBIO VELA, Agustín & RODRIGO LIZONDO, Mateu (1997), Antroponímia
valenciana del segle XIV, València, Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana & Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
VALLDECABRES RODRIGO, Rafael (2002), El cens de 1510. Relació dels focs
valencians ordenada per les corts de Montsó, València, Universitat de
València.
|