Inici > Documents > Informes toponímiccs: La Vila Joiosa

El topònim major la Vila Joiosa (la Marina Baixa)
 

(1) És aquest és un topònim compost, format per la unió del nom apel·latiu vila 'població, localitat' i l'adjectiu joiós, joiosa 'alegre', derivat de joia 'alegria'. Són corrents topònims d'aquest tipus en la nostra llengua; pensem, per exemple, en Vilafranca, Vilanova, Vilallonga, Vila-seca, etc.

(2) La denominació més corrent en el llenguatge popular a les hores d'ara és la variant abreujada la Vila; això explica la grafia amb els dos elements del topònim separats (la Vila Joiosa). A partir d'aquesta variant abreujada s'ha generat el gentilici viler, vilera, aplicat als habitants d'aquesta localitat.

(3) És sistemàtic l'ús de l'article determinat femení la com a introductor d'aquest topònim, tant en la variant completa i històrica (la Vila Joiosa) com en l'abreujada (la Vila) . Sobre l'escriptura d'aquest article, vegeu l'annex adjunt.

(4) E1 nom de lloc la Vila Joiosa ens consta, almenys, des del s. XIV, en concret en la carta de poblament atorgada el 8 de maig del 1300 per Bernat de Sarrià.¹ És la denominació constant, amb alguna variant menor, al llarg de la història. Aqueixes escasses variants són, sobretot, de caràcter gràfic i es redueixen fonamentalment a:

(a) L'escriptura de l'apel·latiu vila amb dues eles (villa). Aqueixa grafia s'ha dientendre com a reflex cultista del llatí clàssic VILLA i no com a signe d'una pronúncia amb lateral palatal (del tipus callar) ni amb ela geminada (del tipus novel·la). Recordem que la realització [víla] i la grafia vila són molt antigues i característiques de la nostra llengua. La reducció de LL llatina a [l] és certament reculada en el temps entre nosaltres i l'observem en altres paraules, com ara argila (llatí ARGILLA), estrel o estrela (o estel, estela; llatí ESTELLA) o balena ( llatí BALLENA).

(b) L'escriptura de la i consonàntica amb la grafia y. Recordem que modernament, com fan també altres llengües, escrivim aquest so amb la grafia i; vegeu, per exemple: iaio, iode, joia, etc).

Sembla que hi ha (o hi ha hagut) una variant de pronúncia sense la i consonàntica: víla jósa. Aquesta forma pot explicarse com a elisió del mateix tipus que advertim en foéta per foieta, o en paláes per palaies (nom peix).

(5) Actualment, el topònim la Vila Joiosa s'ha fet general en tots els àmbits d'ús formal en la nostra llengua: la cartografia, els llibres escolars, les enciclopèdies, els llibres científics de temàtica diversa (geografia, història, linguística...), els mitjans de comunicació, etc. Cal destacar que no ha creat cap mena de reticència ni de rebuig.

(6) Els topònims formen una part fonamental del nostre patrimoni cultural; són elements emblemàtics de la nostra identitat com a poble i testimonis constants i quotidians de la nostra llengua. Pertanyen a l'herència històrica que hem rebut i que llegarem a les generacions futures.

(7) És un fet universal que els topònims de cada territori siguen oficials en la llengua en què aqueixos noms s'han generat. La versió Villajoyosa representa una adaptació híbrida a una altra llengua, en aquest cas, al castellà; no sembla massa aconsellable que una denominació com aquesta (en el fons, alteració d'un topònim historic i plenament viu) continue com a oficial a la vora de la Vila Joiosa.² No s'ha de considerar l'oficialització de la bella forma valenciana la Vila Joiosa com a cap desig d'exclusió ni de discriminació; és només un esforç per fer normal ací allò que ocorre universalment. En justa coherència, no podem pretendre que, per exemple, Conca, Moscou o Nàpols, versions valencianes de topònims castellans, russos o italians, siguen oficials a Castella, a Rússia o a Itàlia a la vora de les respectives formes originàries.

D'una altra banda, la incorporació de la forma valenciana la Vila Joiosa com a única oficial no pareix que puga crear cap tipus de dificultat a l'hora d'identificar aquesta població en altres territoris. Recordem la gran difusió que ja té la Vila Joiosa dins i fora de les terres valencianes; observem tambe, cal reconéixer-ho, la semblança amb la forma castellana.
 

Alacant, 17 de desembre de 1997

1. Vegeu els llibres de Pere Maria Orts i Bosch, Introducció a la historia de la vila de Vila Joiosa i el notari Andreu Major, Caixa d'Estalvis Provincial, Alacant, pp. 22-23, i d'Enric Guinot i Rodríguez, Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, 1991, p. 233).

2. Recordem com altres topònims, que havien patit un procés semblant, han estat oficialitzats només en la seua forma tradicional i genuïna: l'Alfàs del Pi (i no Alfaz del Pi), Alzira (i no Alcira), Mutxamel (i no Muchamiel), Petrer (i no Petrel), Xàtiva (i no Játiva), etc.
 
 

ANNEX SOBRE L'ESCRIPTURA DE L'ARTICLE DETERMINAT QUE ACOMPANYA MOLTS DELS NOSTRES TOPÒNIMS
 

L'article determinat (el, els, la, les) que precedeix molts dels nostres topònims rep el mateix tractament que donem a ltarticle determinat que acompanya els noms comuns; és a dir:

(a) S'apostrofa quan correspon segons la norma general.

(b) S'escriu en majúscula només quan li correspon per posició; concretament:

1) Quan es troba en posició inicial absoluta, per exemple, en l'endreça d'una carta, al començament d'un escrit, en un rètol, etc. Així escriurem: «La Vila Joiosa, 15 de desembre de 1997», «Els Poblets, 25 de novembre de 1997», «Els Poblets és un municipi de la Marina Alta [...]», «La Nucia es troba prop de l'Alfas del Pi [...]», «La Marina Alta és una comarca valenciana [...]».

2) Quan va després d'un punt: «Sempre havia treballat pel seu país. Els Poblets era el seu punt de referència»; però: «Sempre havia treballat pels Poblets». Compareu també: «Viu a l'Alcúdia, prop de la carretera», «No havia viatjat mai. L'Alcúdia tenia de tot».

(c) L'article masculí, singular i plural, es contrau davant les preposicions a, de, per segons indica la norma general; per exemple, en el cas que ens ocupa: «Me'n vaig als Poblets», «Vinc dels Poblets», «He passat dels Poblets»; «Me'n vaig al Campello», «Vinc del Campello», «He passat pel Campello». En canvi: «Me'n vaig a l'Alfàs del Pi», «Vinc de l'Alfàs del Pi» «He passat per l'Alfàs del Pi».

Convé mantenir també la minúscula en la cartografia (dins un mapa) i en llistats toponímics.