(DISCURS DE L'EXCM. I MAGFC. SR. RECTOR DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT)

Excellentíssim i magnífic senyor rectors de la Universitat de València-Estudi General, excellentíssim senyor vicerrector de la Universitat Jaume I de Castelló, illustríssims senyors director i subdirector de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, excellentíssimes i illustríssimes autoritats, senyores i senyors, collegues, amics i amigues:

Per tercera vegada consecutiva ens reunim en un acte acadèmic amb motiu de la concessió dels Premis de la Crítica que cada any convoca l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Uns Premis amb els quals les universitats valencianes a què pertany aquest centre de recerca volen reconéixer, des de la independència i el rigor acadèmics, les obres en llengua catalana més valuoses que anualment publiquen les editorials valencianes, o bé aquelles altres publicades fora de l'àmbit territorial valencià sempre que siguen d'autor valencià o de temàtica filològica valenciana. Els nostres Premis intenten abastar un ampli espectre de gèneres i especialitats tals com la creació poètica, narrativa, teatral i assagística, la literatura infantil i juvenil, la traducció, els estudis lingüístics i literaris, la premsa escrita i audiovisual i, en fi, l'art i la tècnica editorial estrictes. Per altra part, són uns premis intencionadament simbòlics, no crematístics, sense més ni menys grandesa, i no hauria de ser poca, que la que els guardonats i la societat li vulguen concedir al reconeixement de qualitat que atorga la institució universitària valenciana. 

Aquest any l'acte de lliurament dels Premis, que en les dues primeres edicions va ser organitzat per la Universitat de València, se celebra en la Universitat d'Alacant per primera vegada, la qual cosa suposa un motiu especial de satisfacció per a la institució que represente, ja que som conscients que, en alguna mesura, hui tenim el privilegi d'assolir un protagonisme especial com a agents dinamitzadors d'una faceta tan rellevant de la cultura valenciana com és la producció escrita en llengua catalana. 

Crec, honestament, que els Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana són ja, a hores d'ara, una digníssima realitat consolidada, com ho demostra la qualitat de les obres guardonades en les dues edicions anteriors i de les que, a partir del dia de hui, se sumen a una tan prestigiosa nòmina: la novel×la El secret de Goethe de Martí Domínguez, l'assaig Un cristall habitat de Joan Garí, el poemari L'instant etern d'Enric Sòria i el recull de textos dramàtics Trilogia d'exilis de Manuel Molins, pel que fa a la creació literària en general; les narracions En quin cap cap? d'Enric Lluch i Pirates de la marjal de Mariano Casas, en l'àmbit específic de la literatura infantil i juvenil; la versió catalana de Gustau Muñoz del llibre Desintegració d'Alex Honneth, en la modalitat de traducció; la Introducció a la fraseologia de Pelegrí Sancho i els Estudis i inventari de sermons de sant Vicent de Josep Perarnau, quant als estudis filològics; els articles periodístics de David Mira, el programa radiofònic Comarca a comarca i la revista Saó, en el terreny del periodisme i, en fi, la bellíssima obra Sapientia aedificavit, publicada per la Universitat de València, en l'àmbit del llibre millor editat. Són aquests els nous títols que el Consell General de l'Institut ha decidit destacar, segur que amb encert, després d'una reflexió àrdua i difícil, donada la quantitat, varietat i qualitat de les obres que han estat sotmeses a valoració i que superen el centenar. És, per tant, als seus autors als qui, en nom de les tres universitats, expresse la nostra més sincera enhorabona, el nostre reconeixement per la qualitat, el rigor i l'autoexigència del seu treball intel×lectual i creatiu i, com no, la nostra gratitud per la seua generosa aportació a la cultura valenciana de la fi del millenni. 

El conjunt d'obres guardonades constitueix un esplèndid tapís que, a més a més de la vàlua intrínseca dels elements que l'integren, esdevé un paradigma de la varietat i qualitat de la producció editorial valenciana en llengua catalana, que, no obstant, potser contrasta amb l'entrebancat procés d'extensió de l'ús social de la llengua, encara molt deficitari a pesar dels tímids avanços i iniciatives d'institucions i entitats, entre les quals les nostres universitats aspiren a ocupar un lloc d'avantguarda, ja que pensem que l'aposta decidida per la modernitat, el transnacionalisme i la globalització dels processos socioculturals i econòmics del món contemporani ha de ser i pot ser absolutament compatible amb el respecte a la diversitat de les llengües i cultures del panorama mundial.

Voldria aprofitar aquesta ocasió per a felicitar, una vegada més, a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per aquesta feliç iniciativa, en la qual l'instem a perseverar, i per tantes altres que, en el camp d'investigació que li és propi, du a terme dia a dia amb perseverància, discreció, rigor i eficàcia, una bona mostra de les quals queda reflectida en les esplèndides memòries acadèmiques anuals que publica. L'Institut, per les seues publicacions, pels projectes de recerca que du a terme i per als quals s'ha fet creditor de finançament extern, per les tesis doctorals que promouen els seus membres, pels congressos, jornades científiques i cursos que organitza i per la seua abundant i impecable producció editorial pròpia ha avalat, a bastament, l'encert de les tres universitats valencianes quan vam decidir signar el conveni que el creava a partir del primitiu organisme fundat pel professor Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València. Per això pot tenir totes les garanties que ens esforçarem a incrementar-li el nostre suport material i el nostre alé perquè puga seguir desenvolupant-se i reafermant-se, en condicions òptimes, com a centre de producció científica de primer ordre, com a instància prestigiosa de divulgació social dels resultats de les seues recerques i com a màxima autoritat acadèmica de referència normativa del valencià, ja que, per la seua naturalesa i composició, és, sense dubte, ara com ara, l'organisme que millor pot garantir, amb la solvència i l'autonomia dels criteris científics, l'entitat filològica de l'idioma històric i propi dels valencians.

Amb la reiteració de la meua enhorabona a tots els premiats, a les editorials que han publicat les obres guardonades i, en el seu cas, als mitjans de comunicació que els han servit de vehicle, als ponents que n'han fet la tria i proposta i, en fi, a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, artífex d'aquesta iniciativa, us expresse la meua gratitud per l'atenció que m'heu dispensat i el meu desig que, dins d'un any, puguem retrobar-nos en la Universitat Jaume I de Castelló en l'acte de lliurament dels Quarts Premis de la Crítica.