“Perspectives de l'energia en el món” (publicació de l’AIE edició 2002 pàg. 59)
La sostenibilitat des d'una nova i urgent perspectiva
(en castellano)
Reflexions sobre la Dècada de l'Educació per a la Sostenibilitat, que Nacions Unides promou de 2005 a 2014.
Fernando Ballenilla, Pepa Gisbert, Pura Sempere, Rosa Martín Martín, Angeles Carballo, Ana Vicente, José Antonio Guillén i Pilar Aranda, (http://www.ua.es/personal/fernando.ballenilla/ ; fernando.ballenilla@ua.es)
Grup La Illeta
El Campello . Alacant.
La sostenibilitat des de la perspectiva de l'esgotament dels combustibles fòssils
Tradicionalment el tema de la sostenibilitat, en la nostra civilització industrial, es referencia fonamentalment al problema del superació dels límits ecològics que ens imposa la naturalesa i al tema de l'equitat en l'accés als recursos i als beneficis derivats d'aquests per part dels distints grups de població humana.
No obstant això, d'un any a aquesta part, a les dues preocupacions anteriors cal afegir l'evidència que ens encaminem a un món de baixa energia, utilitzant una afortunada expressió de Odum (1988).
No és que la crisi de producció petrolífera fos un coneixement ocult o imprevisible, ja en 1971 el geofísic King Hubbert , va publicar en Scientific American una projecció en aquest sentit, i poc després la primera gran crisi petroliera, provocada per la guerra del Yon Kipur en 1973, va facilitar la seva posterior difusió a Espanya cinc anys després (Hubbert, 1975).
Al juny del 2001 es materialitza ASPO (http://wwwpeakoilnet/) que és una xarxa de científics afiliats a institucions i universitats, que tenen interès a determinar la data i l'impacte del zenit i del declivi de la producció mundial de petroli i gas, donades les limitacions d'aquests recursos. Des del començament duen advertint de l'imminent zenit de producció d'ambdós. En el seu últim butlletí ho plantegen per al 2008 (hi ha versions traduïdes del butlletí en http://wwwcrisisenergeticaorg/indexphp).
“Tot i que no resulta fàcil predir-lo amb precisió, en la comunitat científica, geològica i petroliera s'està arribant a un consens que situa el punt de màxima producció mundial a la fi d'aquesta dècada o a mitjan la següent. Els més optimistes, en general economistes, creuen que pot allargar-se una mica més, potser altra dècada, per l'explotació de jaciments atípics que l'alça de preus pot convertir en rendibles.
Tinguen raó uns o altres, la veritat és que aquest és un horitzó prou pròxim com perquè ens afecte directament, si no a nosaltres, als nostres fills i filles. I també que, fins i tot en el millor dels supòsits –que l'extracció de petrolis pesats de les sorres bituminoses de Veneçuela o Canadà, de les regions polars o de les profunditats marines permetés mantenir una producció en augment–, la tendència a l'alça dels preus és inevitable pels seus majors costos de producció” (Coderch, M. 2004).
Per què en aquesta perspectiva el zenit de producció és una data crítica? Hi ha diverses raons que ho expliquen.
En primer lloc significa que a partir d’aquest moment la producció de petroli ja no va a poder seguir a la demanda associada al creixement econòmic. Al revés, des d'aquesta data la producció caurà de l'ordre d'un 3% a un 5% anual en el millor dels casos, i així fins al cessament de la mateixa, que es produirà, siga el que siga el preu del petroli, quan coste més energia produir un barril, que la energia que puguem obtenir d'aquest.
En segon lloc, en aquesta situació, amb caigudes de la producció de petroli mantingudes any rere any, creixements econòmics com els actuals (entre el 2 o el 3% de creixement econòmic anual mundial) seran insostenibles. El creixement econòmic sempre ha anat acompanyat del creixement del consum energètic, i això fins i tot tenint en compte els avançaments aconseguits en eficiència energètica.
En tercer lloc, al parlar del petroli no estem parlant d'un recurs normal, similar a qualsevol altre recurs. Estem parlant d'energia, que és el pre-requisit per a l'obtenció dels altres recursos. A més, en el cas del petroli, es tracta de la forma més versàtil de disposar de la mateixa. Qualsevol procés de transformació energètica que intente suplir, a partir d'altra font d'energia primària, la versatilitat d'ús del petroli, requerirà un increment de la despesa energètica major que l'actual, per l'energia dissipada en el procés de transformació, així com per la transformació de tot el parc industrial i de transport, adaptat a l'ús del petroli.
En quart lloc, una situació de continu decreixement econòmic, ocasionada per la disminució paulatina de la producció petrolífera, molt bé podria provocar el col·lapse del sistema financer mundial. El sistema financer que sofrim sempre ha funcionat amb creixements exponencials del capital, sinérgics amb el creixement econòmic. Que menys que un 2% anual per a qualsevol dipòsit a termini fix, per exemple? No obstant això aquest rendiment, encara que ho podem veure com baix, resulta ser exponencial, i no és gens comparat amb els rendiments de l'especulació financera.
En definitiva, amb aquest escenari no
resulta desgavellat plantejar un possible col·lapse de
l'entramat industrial de la nostra civilització, tant més
probable com més esperem per tal d’afrontar el problema.
Com abordar el problema des de l'escola
Vistes així les coses, la Dècada d'Educació per a la Sostenibilitat, que Nacions Unides promou de 2005 a 2014, pot ser una excel·lent ocasió per a començar a abordar aquest tema.
Com abordar-lo? Simplement caldria presentar-lo, i tenir-lo present, en la nostra pràctica docent, ja que el primer pas per a resoldre qualsevol problema, no és afrontar-lo, sinó ser conscient que existeix.
La nostra cultura es caracteritza per una fe cega de la majoria de la població en qué el déu “tecnologia” ens resoldrà qualsevol problema, i una fe cega per part dels quals ens governen que el déu “mercat” proveirà les solucions adequades en el moment precís. Per aquesta raó es tracta d'un problema difícil de “veure , malgrat els clars indicis que s'estan manifestant des de fa temps (guerra de l'Iraq, engany de les reserves de la Shell i altres companyies, avís de l’OPEP que no disposa de capacitat de producció excedent, pertorbacions sobre el mercat d'un simple huracà, dels quals sempre han hagut i mai han afectat tan greument al mercat del petroli, dramàtica deterioració de la disponibilitat de recursos energètics, i en conseqüència de la qualitat de vida, dels països més pobres, etc.).
Presentar el problema i tenir-lo present durant el curs significaria que, en cadascuna de les temàtiques orientades a la sostenibilitat que es tractessen, es tingués en compte aquesta nova perspectiva, el que significa que, a més de les necessàries reivindicacions exigint:
a) el cessament la intensa degradació de la naturalesa (que en definitiva és l'únic recurs que podrem utilitzar per a sobreviure quan acabem amb el petroli
b) progressos substancials en la
distribució equitativa dels recursos i la riquesa (no pot
deixar de provocar enrogiment que Nigèria un dels països
més pobres d'Àfrica, i exportador de petroli, tingui un
consum per capita de 0,6 barrils/any i en canvi EEUU, el seu
principal client, 24,7 (http://wwwnationmastercom/
).
Cal tenir molt present que ens encaminem a un món de baixa energia, i en aquesta perspectiva és necessari fer veure als nostres alumnes/as que per a garantir la sostenibilitat i una transició ordenada a aquest món és necessària una:
1)Protecció absoluta del terreny agrícola i forestal.
2)Recuperació per a l'agricultura tradicional dels ecosistemes agrícoles que han estat estressats per l'agricultura depenent del petroli.
3)Recuperació dels aqüífers
4)Recuperació forestal, fins i tot d'aquells terrenys que s'han guanyat per a l'agricultura però en els quals aquesta no serà sostenible sense el petroli.
5)Adequació de la població a nivells d'equilibri amb els ecosistemes agrícoles naturals (no forçats amb petroli) que deuen mantenir-la. En aquest sentit és especialment urgent replantejar-se la sostenibilitat de les grans ciutats.
6)Formació, investigació i desenvolupament en tecnologies no agressives amb la naturalesa i no vulnerables a una caiguda de la civilització industrial.
7)Replantejament del transport (depèn del petroli en més del 95%) i pla de transició per a evitar que sofreixca un col·lapse.
8)Utilització dels minvants recursos energètics per a donar una solució, si no definitiva (fins al moment no es coneix cap) almenys adequada, al perillós problema dels residus radioactius abans que siga massa tard.
9)Canvi radical pel que fa a l'ús i gestió de l'energia. L'objectiu deu ser la disminució al màxim de la seva contribució en qualsevol procés i deuen posar-se a punt instruments per al traçat dels costos energètics.
També és important difondre les propostes de caràcter internacional, com el Protocol d’Uppsala, que tenen per objectiu afrontar d'una manera racional el descens de producció de combustibles fòssils. Malgrat tot, cal senyalar que aquest protocol presenta un important dèficit ètic, ja que no es pot demanar a tots els països una disminució del consum proporcional al declivi mundial de producció, sense tindre en compte que uns consumeixen molt més de la mitjana i altres un consum mínim. Tampoc és just que ara que la geologia recol.loca les coses al seu lloc, els països rics que han forçat a la baixa el preu del petroli durant dècades estimulant el seu balafiament i facilitant el saqueig als països productors, obtinguen de retruc el petroli a preu d'extracció, tal com solicita el dit protocol.
En conclusió, és
necessari el seu tractament en el sistema educatiu, des de l'escola
primària, per a la presa de consciència de la
necessitat de respectar la naturalesa, estalviar energia i no
balafiar recursos i per a garantir una formació que facilite
la transició al món de baixa energia que ens encaminem.
També és fonamental preveure mesures per a evitar la
pèrdua d'informació quan l'escassesa d'energia sigui ja
severa.
Avançant dificultats: “ja inventaran alguna cosa”, l'excessiva confiança que la tecnologia solucionarà el problema
Mentre que la confiança que el mercat solucionarà el problema de les fonts energètiques és més pròpia dels nostres polítics, governants i economistes, una confiança desmesurada que la tecnologia solucione tot, és moneda comuna en la generalitat de la població, siguen adults o nens, siguen d'esquerres o de dretes, siguen persones cultes o no.
És fonamental que els nostres alumnes/as siguen capaços de mantenir una actitud crítica enfront de la tecnologia. Aquesta actitud és sobretot important a l'hora de valorar les suposades tecnologies orientades a la sostenibilitat. Enfront d'aquestes propostes tecnològiques els nostres alumnes/as deurien ser capaços de preguntar-se:
a)Quin és el termini per al desenvolupament i posada a punt de determinada tecnologia? Quin temps li cal a aquesta tecnologia pot deixar de ser experimental i passar a ser totalment operativa i funcional? Quin cost energètic requerirà? Serà possible aquest desenvolupament abans que l'escassesa d'energia siga severa? Es podrà seguir utilitzant després?
b)Quin és la vulnerabilitat d'aquesta tecnologia a un col·lapse de l'actual sistema industrial? Fins que punt aquesta tecnologia pot ser pertorbada, fins a ser impracticable, i per tant no sostenible, en una situació de profunda recessió i decreixement econòmic?:
"A mesura que l'energia disponible disminueix, molts altres aspectes del sistema econòmic poden també declinar, com per exemple: carreteres, ponts, rails de tren, plantes d'energia (principalment gegants plantes d'energia nuclear), algunes de les més complexes comunicacions i facilitats de la televisió. A mesura que hi haja menys energia disponible, aquestes operacions hauran d'usar menys serveis d'alta energia. Les facilitats de l'Aeronàutica, l'Administració Espacial i cadena d'emissores amb satèl·lit tal vegada no puguen ser sustentables. Les bases de defensa poden ser menys elaborades, amb aeronaus i tancs menys sofisticats, conformi els serveis d'armament es facen cada vegada més depenents de les persones. Les construcció intensiva en àrees costaneres orientades al luxe, turisme i les costoses reformes, poden desaparèixer, en un procés accelerat per desastres naturals i pot no haver subsidis romanents per a la seva reconstrucció.
Si examinem les grans estructures de les antigues civilitzacions d'Europa i Àsia, podrem trobar que els materials de les grans piràmides o temples, estan sent usats actualment per a operar funcions menys elaborades. Després que els materials útils van ser aprofitats, la resta es va convertir en ruïnes i van ser cobertes per terra o sorra duta pel vent per a donar lloc a nous paisatges. Les estructures duradores van ser aquelles que van mantenir el seu ús per a atendre necessitats essencials tals com: habitatge bàsic i ús d'aigua per a mantenir la producció agrícola. Quins de les actuals estructures resistiran?" (Odum, llibre citat, capítol 31)
Especial atenció mereixen les tecnologies relacionades amb l'obtenció, gestió i ús d'energia. a més dels dos factors anteriors, els nostres alumnes/as deurien ser capaços de considerar tres problemes rellevants:
1)Una dada fonamental seria determinar la seva TRE (taxa de retorn energètic), és a dir, quanta energia s'obté de l'energia que cal invertir per a obtenir-la? Per a abordar aquest punt caldria tenir en compte tots els insums que permeten i que ocasiona dit procés. Per exemple,
“S'han tingut en compte tots els costos energètics? Aquí és on moltes fonts d'energia alternativa s'estavellen, després d'un senzill examen.
L'hidrogen comercial ofereix un clar exemple de com es necessita més energia per a produir-lo que la qual conté aquest combustible al cremar-lo. La matèria primera actual de la qual s'obté l'hidrogen és el gas natural. El gas natural és després tractat amb vapor. El vapor és aigua que s'ha fet bullir utilitzant més gas natural, petroli o carbó, sigui de forma directa o per a generar l'electricitat amb que es farà bullir l'aigua. El sentit comú dicta que això no pot ser una solució, perquè encara descansa en els combustibles fòssils.
La conversió d'aigua en hidrògen es fa a través de l'electròlisi. El científic David Pimentel, ha establert que costa 1.300 milions de KWh (kilovats x hora) d'electricitat produir l'equivalent de 1.000 milions de KWh d'hidrogen (Bio Science. Vol 44, No. 8, Setembre de 1994)
Fins i tot una petita TRE positiva, si es pogués obtenir, no seria una solució, perquè els combustibles fòssils ofereixen diverses vegades l'energia invertida en ells (per a obtenir-los), no una fracció. És per això que els utilitzem.
L’etanol és altre cas típic. Algunes investigacions han mostrat que l’etanol té una TRE negativa. Noves investigacions en Oregón, mostren una tornada lleugerament positiva. L’etanol és, com a molt, una alternativa beneficiosa temporal, no un substitut.
Les afirmacions que els cotxes poden funcionar amb olis vegetals mai tenen en compte la quantitat necessària d'energia per a generar l'oli vegetal (la collita, el transport, l'extracció, etc.)
Els dispositius que reciclen plàstics en petroli no esmenten el fet que el plàstic és petroli i que es va utilitzar una gran quantitat d'energia per a fer el plàstic, en primer lloc.
De la mateixa forma, la nova tecnologia de depolimerització tèrmica no és una font alternativa d'energia veritable. Aquest procés transforma les deixalles de plàstic en hidrocarbur com nou combustible. Aquesta tecnologia és útil i pot ajudar-nos en la costa avall de la corba de Hubbert, però mai reemplaçarà als combustibles fòssils. Per què? Doncs perquè les deixalles es van produir utilitzant combustibles fòssils.
Fins i tot, posant un exemple de cuina, per a la utilització dels menuts de gall dindi, s'ha de comptabilitzar
La depolimerització tèrmica deuria ser vista més exactament com una forma de reciclat. Però aquest procés mai tindrà l'energia neta dels combustibles fòssils originals. A mesura que els combustibles fòssils es vagen acabant, s'acabaran amb ells les fonts de matèria primera.
Per exemple, el catedràtic i professor de Recursos Energètics de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mariano Marzo, en una recent entrevista que li van fer el passat 29 de setembre en el programa Los desayunos de la 2 va citar al president d’Exxon Mobil quan va dir que la seva empresa va calcular que una estació terme mitjà de gasolina en els EUA subministra la mateixa energia que aporten 120 Km2 de panells fotovoltaics.
A l'aplicar la dada de les gasolineres d' Exxon Mobil a totes les gasolineres, en tots els EUA és fàcil adonar-se que estem davant una alternativa impossible si es mantenen els actuals consums energètics.
“Perspectives
de l'energia en el món”
(publicació de l’AIE edició 2002 pàg. 59)
Solament tractant en les nostres aules aquestes qüestions i la seva relació amb l'esgotament dels combustibles fòssils, els nostres alumnes/as poden adquirir una visió de conjunt sobre el greu problema que ens enfrontem i una opinió total sobre el mateix. Els nostres alumnes i alumnes formen part d'una generació de futurs ciutadans que van a haver d'adoptar decisions que poden tenir conseqüències dramàtiques si no són encertades.
No tractar aquest problema significarà facilitar que els governants prenguen decisions al marge de la ciutadania, que en el pitjor dels casos provoquen una injusta distribució, o el que és pitjor, l'enfrontament pels cada vegada més escassos recursos petrolífers (és el cas de la guerra de L'Iraq), i en el millor dels casos duguen a la presa de decisions inadequades, apostant per tecnologies perilloses i que a la llarga generen problemes encara més greus (per exemple la nuclear), o tecnologies vulnerables a la inevitable desacceleració de la societat industrial, o que siguen simplement ineficients (amb TRE baixes o negatives).
Alacant 23-11-2004
La Illeta. Grup de didàctica de les
ciències pertanyent a la Xarxa IRES (www.redires.net)
