Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
I.1 RESUM DE LA MEMÒRIA DEL CURS ACADÈMIC 1998-1999
Resum de la memòria del curs acadèmic 1998-1999,
Il·lustríssima Senyora Directora General d’Ensenyaments Universitaris i Investigació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Rector de la Universitat d'Alacant, Excel·lentíssims i magnífics senyors rectors, Digníssimes autoritats, Membres de la comunitat universitària, Senyores i senyors,
Una llarga tradició en els usos universitaris assigna al secretari general l'elaboració i lectura de la memòria corresponent al curs finalitzat. En breu, en presentarem una edició completa i detallada, amb la voluntat de facilitar el coneixement de les activitats d'aquesta Universitat i com a rendiment de comptes, tal com en les societats modernes s'exigeix de les institucions públiques.
Permeteu-me que, per fer més àgil aquest acte, em limite a deixar constància dels esdeveniments de més relleu que s'han produït al llarg del curs passat.
En l’àmbit de la docència, hem d’esmentar, en primer lloc, els quasi 30.000 alumnes que han fet estudis en aquesta institució, dels quals 28.511 han fet estudis de primer i segon cicles. La previsió de matriculacions per al nou curs és de 31.000 estudiants.
L’oferta de titulacions va ser modificada amb la incorporació de nous títols propis i oficials, oferta que serà ampliada per al curs que ara comença amb dos nous títols oficials, diplomatura en Gestió i Administració Pública i Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en So i Imatge.
S’han dut a terme tots els tràmits preceptius per a la transformació de l’Escola Universitària de Formació del Professorat de EGB en Facultat d’Educació, proposta que va ser presentada a la Junta de Govern per Jesús Rafael de Vera Ferre, a qui dediquem un emocionat record y a qui la Universitat va concedir, el passat 30 de juny, la Medalla d’Or .
Amb la qualitat com a objectiu fonamental, s’ha dut a terme una àmplia activitat normativa, entre els seus resultats convé destacar, la Reforma de plans d’estudi, les Normes reguladores del tercer cicle, la Normativa sobre títols propis de postgrau i especialització i la Normativa sobre el reconeixement de crèdits de lliure elecció.
Al llarg del curs passat s’ha desenvolupat la convocatòria de 1998 del Pla Nacional d’Avaluació de la Qualitat de les Universitats. Amb els resultats, s’elaborarà l’informe final, que permetrà conèixer el grau de qualitat de cada titulació i determinar les accions que s’han de dur a terme en aquells aspectes susceptibles de millora.
Els primers mesos de l’any 1999 es va posar en funcionament l’Oficina de Disseny Curricular. El seu objectiu fonamental és proporcionar assessorament i suport als estudiants en el disseny del seu currículum, de manera que puguen completar la seua formació amb el perfil més adequat a les exigències del mercat laboral i d’acord amb les preferències particulars de cada alumne.
En l’àmbit de la investigació, els recursos econòmics gestionats durant el passat curs en departaments i instituts universitaris han arribat a la xifra de 1.546 milions de pessetes, dels quals, 646 milions provenen de la Unió Europea, a través de Fons FEDER i projectes. S’ha de destacar l’increment en fons de projectes europeus d’investigació, obtinguts en convocatòries competitives, que han crescut un 34% respecte als de l’any 1997. Els fons de procedència pública han ascendit a 555 milions i els de procedència privada a 334. El nombre de becaris adscrits als diferents projectes d’investigació ha estat de 126. Convé destacar les ajudes per a la formació del personal investigador, finançades amb fons propis de la Universitat, i també la dotació d’un fons, lligat a projectes d’investigació subvencionats en convocatòries competitives, per a estades a la Universitat d’Alacant d’investigadors externs. En relació directa amb l’activitat investigadora, s’ha d’assenyalar que durant el passat curs acadèmic van ser defensades 48 tesis doctorals. S’han mantingut 33 patents, 2 de les quals són de caràcter internacional i estan llicenciades a empreses farmacèutiques.
És important, i per això cal destacar-ho, el treball fet per l’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació (OTRI) com a coordinadora del Centre d’Enllaç del Mediterrani Espanyol (CENEMES), en el marc del programa europeu INNOVATION. El CENEMES abraça l’àrea geogràfica corresponent a la regió de Múrcia, el País Valencià i les Illes Balears, i està integrat per l’Instituto de Fomento de la Región de Murcia (INFO), l’Asociación de Investigación de la Industria Agroalimentaria (AINIA), la Universitat de les Illes Balears i la Universitat d’Alacant.
El projecte del Parc Científic del Mediterrani, el Medpark, que representa una iniciativa que permet aprofitar el potencial docent i investigador de la Universitat d’Alacant, després de ser aprovat per la Junta de Govern, s’ha presentat davant d’organismes i institucions de caràcter nacional i internacional.
Actualment, ja ha estat admès com a membre de la International Asociation of Science Parks i de l’Associació Espanyola de Parcs Científics i Tecnològics. Aquesta associació ha designat Medpark centre docent per a Amèrica Llatina sobre parcs científics. També s’han desenvolupat dos components claus: Medsoft i Mednatura. En el primer, s’han impulsat projectes en col·laboració amb la NASA, el Departament d’Agricultura dels EUA, Retevisión, Telefónica-OKU (per a la comercializació de programari educatiu) i, pròximament, l’Institut Cervantes, entre d’altres. Mednatura constitueix un projecte catalitzador d’ un conjunt de investigacions ambientals que des de fa anys es desenvolupa a Universitat d’Alacant i, tot i haver-se presentat fa tan sols uns dies, està cridat a tenir un paper clau els pròxims anys.
Per una altra part, s’han comprat ja uns 500.000 metres quadrats i s`han iniciat els primers projectes per a les edificacions: el Centre de Tecnología Química, el Centre de Petrologia, Animalari –aquests dos últims pendents sols de l’execució–, la Facultat d’Educació i el Edifici de Llengües Modernes, entre d’altres. Hi ha unes 25 peticions de xalets d’empreses i s’han elaborat prototips que seran presentats pròximament.
Un dels objectius de l’equip rectoral és la incorporació de les noves tecnologies com un instrument capaç de contribuir a una millor gestió i qualitat dels serveis. Des de la reenginyeria de processos s’han constituït dos grups de millora i s’han abordat les grans àrees de gestió de la mà d’eines informàtiques que ofereixen un entorn més amigable per a l’usuari. En aquest sentit, s’estan implementant la gestió de biblioteques amb el programa UNICORN, la gestió acadèmica amb l’aplicació AGORA i ACADEMIA, la gestió econòmica amb un sistema propi i la gestió de personal a través de l’aplicació HOMINIS. Totes aquestes en el context d’un ampli programa anomenat XARXA CAMPUS que evoluciona des de l’aplicació Campus Virtual.
Durant el curs que ara acaba, i amb l’impuls directe del rector, es va presentar la web institucional, que posa a l’abast de la comunitat universitària tant la informació que genera la institució com la de caràcter general que pot ser d’interès per als usuaris. A través d’aquestes pàgines es pot obtenir de forma ràpida i còmoda tot tipus d’informació i de documentació. La web institucional, com les diverses aplicacions informàtiques desplegades, estan acreditant l’enorme potencialitat que tenen com a nous instruments de gestió. Recordem ara que durant el passat curs, hi van accedir prop de 300.000 equips informàtics, fet que representa un augment del 60% respecte del curs anterior, amb uns 10 milions de pàgines servides per dominis. Així mateix, a través del Campus Virtual els alumnes poden accedir a serveis de secretaria i docents. Per a facilitar-hi l’accés, els estudiants disposen de 350 equips informàtics de lliure accés al campus, al marge dels que n’hi ha en els centres i departaments.
El Servei d’Informació Bibliogràfica i Documental ha continuat el seu pla de reestructuració i modernització amb el nou programa de gestió de biblioteques UNICORN, que ofereix a l’usuari una gran quantitat d’utilitats a les quals es pot accedir des d’Internet, i que facilita tant la consulta del catàleg bibliogràfic de tots els documents disponibles en les biblioteques de la Universitat, com la comunicació dels usuaris amb la Biblioteca i l’autoservei. S’han contractat noves bases de dades especialitzades d’accés a través de la web. El servei de revistes electròniques s’ha ampliat amb la contractació d’accés a Internet d’aquelles revistes de les quals hi ha subscripció en paper. Així mateix, ha augmentat la dotació de la Biblioteca en nombre d’ordinadors d’ús públic amb connexió a Internet. Bona part de la documentació de l’Arxiu Universitari, una vegada netejat i recuperat després de la inundació del 1997, es troba en condicions acceptables per a ser consultat.
La col·laboració entre la Fundación Marcelino Botín, el Banco de Santander Central Hispano i la Universitat d’Alacant ha permès l’inici d’un projecte innovador com és el de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que va ser inaugurat el passat 27 de juliol amb la presència de nombroses personalitats del món universitari, econòmic i de la cultura. La repercussió d’aquesta iniciativa es posa de manifest amb la proposta de nombrosos convenis amb institucions nacionals i internacionals, entre les quals destaquem les universitats de Harvard, Pennsylvania, la UC Berkeley, entre més d’un centenar d’universitats espanyoles i d’Amèrica Llatina. Des de la inauguració, la Biblioteca Miguel de Cervantes ha atès, amb eficàcia, 4'5 milions de peticions i hi han accedit més de 60.000 equips informàtics.
En l’àmbit econòmic i financer la proposta de liquidació del pressupost de l’exercici econòmic de 1998 puja a 15.720 milions de pessetes. Dels fets ocorreguts durant aquest període econòmic, tenen especial rellevància, l’elaboració del Llibre blanc de les universitats públiques valencianes, que constitueix un necessari exercici de col·laboració entre l’Administració i les universitats i l’aprovació del Pla de finançament de les universitats públiques valencianes, un dels objectius del qual és arribar, l’any 2003, a l% del producte interior brut.
En infraestructures, hem de destacar que durant el curs passat s’han dut a terme al campus unes 120 obres, algunes de les quals, les més importants i necessàries, com ara les relatives al quart edifici de la Politècnica, l’Escola d’Òptica i el tercer aulari, estan a punt d’acabar-se, gràcies a la concessió de la Generalitat Valenciana de 4.000 milions de pessetes per a inversions.
Les relacions amb la societat, més enllà dels vincles propis de l’activitat docent i investigadora, constitueixen un àmbit en continua expansió. En primer lloc, caldria destacar l’àmplia activitat cultural desplegada per la Universitat. S’han fet més de 300 actes culturals, concerts, teatre, cinema, exposicions, seminaris, conferències, tallers, etc. amb la participació dels estudiants a través del Consell d’Alumnes.
La Universitat, en el seu afany d’aproximar-se més a la societat, ha dut a terme un variat conjunt d’activitats d’extensió universitària a les seus universitàries de Benissa, Cocentaina i Oriola amb una participació d’uns 1.100 alumnes.
En la reunió de ministres d’Educació i rectors europeus que va tenir lloc el passat mes de juny a Bolonya, es va fer un èmfasi especial en el programa de mobilitat dels estudiants universitaris europeus. A través dels programes europeus d’intercanvi, uns 400 estudiants de la Universitat d’Alacant s’han desplaçat a universitats estrangeres per fer estudis. En la mateixa linia d’ actuació, cal esmentar, el projecte del Centre d’Estudis Orientals i el conveni entre les universitats de Salamanca, Santander y Alacant per a l’ensenyament de la llengua i cultura espanyoles.
Per a facilitar el coneixement del campus s’han organitzat visites per als pares del nostres estudiants i per als estudiants dels instituts i dels col·legis de la província. Prop de 8.000 estudiants de COU i 2n de batxillerat de LOGSE i al voltant d’uns 2.000 pares van visitar la Universitat durant el passat curs.
La Universitat d’ Alacant te una creixent responsabilitat en l’establiment de mecanismes per a facilitar la inserció professional dels seus titulats. En aquest sentit, convé destacar la gestió del Gabinet d’Iniciatives per a l’Ocupació, que ha facilitat la realització de pràctiques professionals a 850 alumnes en més de 500 empreses. Així mateix, convé destacar la inserció laboral de 200 postgraduats i la creació, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, d’un Centre de Creació d’Empreses que acollirà més de 25 joves emprenedors formats en aquestes aules.
Com ja és habitual, la Universitat d’Alacant dóna el màxim reconeixement a personalitats destacades de l’àmbit acadèmic, científic i cultural a través de la concessió del nomenament de doctor honoris causa. Durant el curs passat, quatre rellevants personalitats de la ciència econòmica, els senyors Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón, Enrique Fuertes Quintana, Luis Ángel Rojo Duque i Juan Velarde Fuentes, van ser investits doctor honoris causa el 5 de novembre de 1998. El Premi Nobel de Química, Elias J. Corey va rebre la investidura el 28 de gener de 1999, i el 18 de maig va ser investit un dels precursors de l’Ecologia a Europa, el prof. Ramon Margalef i López.
Arribe ja al final d'aquest breu resum de l'activitat universitària del curs que avui s’acaba, amb la confiança d'haver passat comptes no sols davant la comunitat universitària sinó també, i molt especialment, davant la societat que en tot moment ha donat mostres de suport i d'afecte a la seua Universitat.
MOLTES GRÀCIES Sant Vicent del Raspeig, 28 de setembre de 1999
|
