Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
IV. Vicerectorat de Planificació i Asumptes Econòmiques i Gerència
IV.5.1 EDIFICI POLITÈCNIC IV
Entenem que es tracta d’una localització amb clima especialment benigne, en què la major part de l’any fa molt bon temps; considerem a més el lloc concret on s’ubica el campus, lloc que ha sorgit a partir d’un entramat de pavellons (aeròdrom militar originàriament) de baixa alçada i vegetació abundant, de manera que a l’estiu es poden aconseguir zones amples d’ombra, mentre que a l’hivern la gran quantitat de dies assolellats possibilita uns trànsits i unes estances prou ben aclimatats. Valorades positivament les condicions exposades, intentem que el centre projectat quede traçat dins una xarxa formada a base d’espais ocupats i espais buits, en cotes +0,10 i –3,20, de forma que l’escola estaria organitzada no en un espai interior, sinó exterior, on van sent ocupats i tancats convenientment els pavellons que acolliran les aules i la resta del programa. Les circulacions, per tant, seran sempre exteriors. Insistim especialment en aquesta condició perquè ha estat una de les bases generadores del projecte proposat. Hi ha en el programa una circumstància que generarà una altra de les idees bàsiques del projecte. Es tracta de la incompatibilitat aparent quant a escala entre les peces de format gran (aules) i les de format petit (despatxos); ocorre, a més, que el nombre elevat d’aquests últims (150) requereix una consideració rellevant dins el diagrama general. Per tant, una vegada resolt l’entramat base, format per una malla de 2,50 i 2,43 m, serà articulada a sobre una sèrie de tres peces transversals, en dues plantes, que contenen els sis departaments exigits en el programa amb els cent cinquanta despatxos. Creem que el traçat d’aquestes peces, amb una concepció espacial oposada a l’anterior (tancades), com que es contraposa amb l’entramat obert inicial d’aules, valora en gran mesura les qualitats espacials del conjunt. Els materials elegits ajuden a reforçar els objectius exposats: per als pavellons del soterrani i la planta baixa hem elegit la rajola i el formigó pintats de blanc, mentre que per als cossos superiors de departaments el folre de perfil d’alumini extrudit en el seu color. El contrast entre els dos materials ajuda a definir els enunciats anteriors. Els grans panys de vidre orientats al nord donen unitat al conjunt. Cap al sud i el sud-oest adoptem una protecció a base de mallorquines graduables d’alumini. Una tercera idea rellevant ha estat la recerca de permeabilitat espacial i la integració en la futura ordenació viària, que es tradueix en la dotació d’un eix principal de circulacions que travessa marcadament el solar en la direcció nord-sud i que permet l’accés indiscriminat per ambdós límits i aporta permeabilitat al conjunt. L’esquema funcional adoptat proposa excavar el solar fins al nivell d’una planta per sota la rasant del terreny, de manera que a partir d’aquella cota i en dues plantes d’alçada puguen contenir-se totes les activitats de l’edifici excepte els departaments. En aquesta zona, per tant, tindran alberg les diverses aules, els serveis corresponents, la consergeria i la sala de graus, és a dir, els llocs físics on seran desenvolupades totes les activitats específicament docents. Es distribueixen en una malla formada per mòduls de 2,44 m en un sentit i 2,49 m en l’altre, en la qual són disposats els pavellons independents separats per patis i units mitjançant passos exteriors coberts que afavoreixen l’estança i la relació entre els alumnes. Pretenem que tota aquesta zona estiga articulada fluidament amb la resta de l’àrea universitària, per a la qual cosa en contribueix notablement la concepció com a espai obert, en el qual la ubicació dels diversos pavellons no interfereix en la percepció final del resultat pel que fa a la continuïtat espacial del conjunt. L’accés principal, a cota de planta baixa (+0,20), es produeix sobre un eix perpendicular al costat més gran que travessa completament el solar, de manera que possibilita l’entrada en les mateixes condicions pel nord i pel sud. Aquest eix ordena el conjunt i situa a l’oest l’administració i les aules d’informàtica (abans laboratoris) i a l’est la resta de peces entre patis i passos. El pla del sòl exterior (+0,00) es plega fins a la cota de partença de l’edificació (–3,57) en la part nord per donar continuïtat al conjunt i potenciar la idea exposada de relació espacial amb la resta de la trama del campus universitari. Els departaments (els despatxos i les corresponents àrees d’administració i serveis) se situen com a peces independents sobre l’àrea docent, disposats en tres braços transversals paral·lels entre si. Cada braç té dues plantes i es compon d’un cap (on es troben les dependències generals) i una cua (que creua tot el solar i conté el conjunt de despatxos de cada departament per planta). L’àrea de departaments, al contrari que l’àrea docent, és tancada i s’hi comunica per mitjà de sis escales —dues per braç— i tres ascensors —un per braç—, de manera que queda resolt l’accés per a minusvàlids. La situació diferenciada d’aquestes peces respecte de les aules resol l’aïllament adequat dels nuclis de treball de professors i soluciona d’aquesta forma les interferències possibles entre les activitats diverses del programa. Tractem d’aconseguir una organització d’activitats clara i fluida, cosa que pretenem assolir amb la solució proposada, i, al seu torn, uns espais interiors que qualifiquen precisament el desenvolupament d’aquestes activitats. A aquesta qualificació contribueix de forma rellevant la presència de l’exterior, tant des de les aules (grans buits des del sòl al sostre cap als patis, que al seu torn s’obrin als passos i l’exterior) com des de les circulacions, que sempre es plantegen en l’exterior, encara que estan protegides adequadament mitjançant marquesines i cobertes. La varietat de vistes creuades i recorreguts, la transparència del conjunt pel que fa a la permeabilitat espacial, la protecció que signifiquen els mateixos pavellons i passos coberts per a la creació de racons abrigats o frescos, tot això és el que creem que proporcionarà les condicions adequades per a la creació d’un lloc propici al moviment, la relació i l’encontre. La parcel·la té forma rectangular i una superfície de 5.626 m2. Els materials amb què està projectada l’edificació són elegits en funció de la seua bona qualitat i durabilitat, com també de l’economia de manteniment i la garantia de reposició en cas de reparacions futures. Tenim un estudi geotècnic. Els braços que formen els departaments es recolzen en els murs de formigó transversals i salten per damunt les aules o els espais buits. Per a resoldre aquesta situació (que genera llums de fins i tot 20 m) hem plantejat en aquesta zona una estructura formada per bigues de gelosia d’acer laminat de dues plantes de perfils laminats, sobre les quals es recolzen els forjats en formigó armat, de cantell 22+4 cm. A més, considerant la situació que hem exposat de l’edificació per estar situada a cota –3,57 respecte de la rasant exterior de la vorera i tenint també en compte que aquesta parcel·la es troba ubicada a la part baixa del campus, es tracta d’evitar tant com siga possible l’entrada d’aigua des de l’exterior, sobretot la que arribaria des del talús nord del solar i els patis oberts a la façana. Pretenem assolir aquest objectiu mitjançant dues solucions: en primer lloc, alçar el talús 40 cm respecte de la cota de la vorera per parar el pas de l’aigua, i, en segon lloc, dissenyar un sòcol de 20 cm (a més dels 20 cm de la vorera) en el perímetre dels patis amb la mateixa finalitat. L’aigua interior de la pròpia parcel·la seria recollida per dues vies: mitjançant desguassos que funcionarien a través de bombeig i grup electrogen (on el formigó és pavimentat amb solera), i mitjançant la pròpia absorció de la terra en les zones verdes o de la grava en les altres. Un escaló de 20 cm entre interior i exterior, a més de les pendents de les soleres, protegiria l’accés possible d’un xàfec a l’interior de l’edificació. Ateses les característiques de l’obra, proposem un termini d’execució de vint mesos per a completar-ne la realització. Pressupost d’execució del material 670.972.888,- ptes. Total del pressupost de licitació 926.210.974,- ptes. Superfície del solar 5.626’00,- m2 Superfície d’edificació 10.953’11,- m2 Preu/ m2 84.561’46,-
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Febrer de 1999
Març de 1999
Abril de 1999
Maig de 1999
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
«Los departamentos se sitúan como piezas independientes sobre el área docente, dispuestos en tres brazos transversales paralelos entre sí. Cada brazo tiene dos plantas y se compone de una cabeza, donde se albergan las dependencias generales, y una cola que cruza todo el solar y contiene por planta el conjunto de despachos de cada departamento. (...) Los brazos que forman los departamentos se van apoyando en los muros de hormigón transversales y van saltando por encima de las aulas o de los espacios vacíos. Para resolver esta situación (que genera luces de hasta 20 m) se ha planteado en esta zona una estructura formada por vigas de celosía de acero laminado...» Estas estructuras se montaron a finales de abril y primeros de mayo en la zona de aparcamientos situada junto al edificio en construcción. Durante la segunda quincena de mayo se procedió a su traslado e instalación sobre el edificio.
Foto Juan Beviá Mas
Foto Juan Beviá Mas
Foto Juan Beviá Mas
Foto Juan Beviá Mas
Foto Juan Beviá Mas
Foto Juan Beviá Mas
Juliol de 1999
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Foto Aerotécnicas Fotográficas
Agost de 1999
Setembre de 1999
IV. Vicerectorat de Planificació i Asumptes Econòmiques i Gerència |
