|
|
|
|
IX. Vicerectorat de Relacions Institucionals i Internacionals IX.12 Centre Iberoamericà de la Biodiversitat
IX.12.1 INTRODUCCIÓ
A Iberoamèrica trobem encara grans extensions decosistemes que se situen entre els medis més diversos del planeta. En lús i la transformació daquests ecosistemes trobem un clar exemple que ens indica cap on ens porta lacció humana. Els medis forestals estan, actualment, sotmesos a una gran pressió com a conseqüència de lextracció indiscriminada dalguns dels productes naturals per als quals sha trobat aplicació comercial, i, no obstant això, aquests productes són, comparativament, tan sols una mínima part de lampli potencial que ens ofereixen les selves tropicals. Lafany de dur a terme una extracció ràpida daquests productes, juntament amb la ignorància sobre el potencial existent, està portant a la destrucció indiscriminada i accelerada de la biodiversitat existent. Daltra banda, lelevada diversitat vegetal i lalta especialització de les espècies forestals que hi ha en les selves tropicals impliquen que siguen pocs els individus presents de cada espècie, de manera que es mantenen en un equilibri difícil. A aquest procés hem dafegir la dràstica alteració del medi com a conseqüència de practiques agrícoles no planificades, cosa que porta a una ràpida extinció en cadena de les espècies que viuen en aquests ecosistemes.
Foto Eduardo Galante Selva neotropical dels Tuxtlas (Veracruz, Mèxic)
Foto Eduardo Galante Degradació experimentada per la selva. Micotxlan (Veracruz, Mèxic)
Hem de reconèixer, igualment, lestreta dependència que hi ha entre les comunitats humanes i la biodiversitat local, tal com es va manifestar en la cimera celebrada a Rio de Janeiro el 1992. Moltes daquestes societats tenen el sistema de vida basat en una explotació acurada i equitativa dels recursos naturals. El desarrelament daquestes poblacions respecte al medi implica greus alteracions tant per als individus com per als ecosistemes, que passen, de vegades, a ser explotats per col·lectius socials sense cap vinculació ni tradició cultural dexplotació daquests recursos naturals.
Davant la creixent pèrdua de diversitat biològica que sestà produint arreu del món, són nombroses les veus que shan alçat per promoure la cooperació internacional, tant entre els estats com entre les organitzacions no governamentals i les administracions locals, reconeixen alhora lobligació dels països més desenvolupats de contribuir a la conservació dels recursos naturals que són propietat de les nacions en vies de desenvolupament i animen aquestes últimes a una redistribució interna dels recursos en favor dels sectors més marginats.
En aquest marc dinquietud internacional sobre la recerca de noves fórmules per a conservar la biodiversitat, la Universitat dAlacant ha decidit no quedar al marge en projecció universal i de compromís amb la societat. Daltra banda, la clara vocació iberoamericana de la Universitat ha estat àmpliament reiterada i ha desenvolupat, fins i tot, programes específics de col·laboració. Com a exemples més palpables i coneguts daquesta vocació tenim el programa de cooperació internacional del 0,7% i la creació dun Secretariat per a Iberoamèrica. En la conjunció daquests dos aspectes, i en la seguretat que la cooperació amb la comunitat iberoamericana ha esdevingut un objectiu de la institució universitària, la Universitat dAlacant ha manifestat la necessitat de fer-se partícip dels programes de cooperació internacional sobre la investigació i el desenvolupament de les polítiques de conservació de la biodiversitat en el marc dun desenvolupament sostenible. Shan estretit els llaços amb importants universitats i instituts dinvestigació, com ara lInstitut dEcologia de Chalapa a Veracruz (Mèxic) o lInstitut Superior de Ciències Agropecuàries de lHavana; sestà cooperant amb organitzacions internacionals com el subprograma de diversitat biològica dins el programa CITED, la Unió Mundial de la Natura (UICN) o el programa MAB Unesco; shan organitzat, a través del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat, reunions científiques internacionals com la International Conference on Arthropod Management and Environmental Conservation (octubre del 1993) i les I Jornades Iberoamericanes de Biodiversitat (octubre del 1997), amb la participació de rellevants investigadors de prestigi internacional en temes de biodiversitat.
Daltra banda, la Universitat dAlacant disposa dàmplies col·leccions científiques tant de fauna com de flora, com a resultat de prospeccions directes per part dels seus investigadors, o bé per part de cessions de diversos organismes i particulars. La Universitat dAlacant vol posar a disposició de la societat aquesta riquesa patrimonial, amb la finalitat de fomentar el coneixement i la valoració de la conservació de la biodiversitat. La pluralitat de procedències daquestes col·leccions i les línies vigents en les polítiques de gestió i conservació de recursos, basades en la sostenibilitat daquests, en les quals la diversitat biològica té un paper preponderant, suggeriren la necessitat de crear el Centre Iberoamericà de Biodiversitat. Aquest centre ha nascut amb una doble finalitat: el desenvolupament i limpuls dinvestigacions científiques sobre la biodiversitat iberoamericana i la conservació, duna banda, i la creació dun espai expositiu deducació ambiental que servesca de marc de transmissió cultural i educativa, tant del concepte de biodiversitat en si mateix com de la necessitat de conservar-la, duna altra banda. Aquest projecte és totalment original quant al desenvolupament de la temàtica, que oferirà una visió general del concepte de biodiversitat, i de la importància del manteniment de lestructura complexa i del paper que exerceix en el funcionament global del planeta, amb un especial èmfasi en la realitat iberoamericana i en el paper que lEstat espanyol, en general, i la Comunitat Valenciana, en particular, exerceixen en les investigacions i el desenvolupament de polítiques de conservació de la biodiversitat.
Atesa la conjunció dinteressos amb lInstitut dEcologia AC de Chalapa a Veracruz (Mèxic), i havent-hi ja un conveni de cooperació científica previ, la Universitat dAlacant va convidar a participar directament aquesta institució mexicana en la creació i la gestió del Centre Iberoamericà de Biodiversitat. Amb aquesta finalitat es va firmar, a començament del mes de desembre de 1998, un protocol de cooperació nou entre el rector de la Universitat dAlacant, Andrés Pedreño Muñoz, i el director de lInstitut dEcologia AC, Sergio Guevara, mitjançant el qual el projecte iberoamericà esdevé un centre mixt entre ambdues institucions. En la signatura daquest important acord van ser presents també el doctor Gonzalo Halffter, com a coordinador internacional del subprograma de diversitat biològica de CITED i impulsor del Centre de Biodiversitat, i el professor Eduardo Galante, com a director del Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Universitat dAlacant, promotor i actual director daquest centre.
Amb la signatura daquest conveni de col·laboració, el desenvolupament dels programes dinvestigació i de lespai expositiu està garantit pel fet que la Universitat dAlacant i lInstitut dEcologia AC tenen entre els seus professors i investigadors un planter dexcel·lents especialistes en les diverses temàtiques que tracten lestudi de la biodiversitat, la conservació i les implicacions socioeconòmiques que representa. El Centre Iberoamericà de Biodiversitat no es dedicarà solament a lestudi dels organismes que conformen els ecosistemes de lespai geogràfic iberoamericà, sinó que buscarà, com un dels seus objectius principals, donar resposta a les legítimes necessitats de desenvolupament socioeconòmic dels pobles que viuen la realitat quotidiana de lexplotació daquesta biodiversitat, amb la planificació dactivitats dins dun desenvolupament sostenible.
IX. Vicerectorat de Relacions Institucionals i Internacionals |