Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
V. Vicerectorat d'Investigació
V.5.1 RAONS PER A UN PARC CIENTÍFIC
La profusió de parcs científics arreu del món en faria innecessària la justificació. Amb denominacions diverses com Research, Science o Technology Parks, els objectius més comuns que els uneixen són: promoure les relacions universitat-empreses, incentivar i promoure la innovació i facilitar la transferència de tecnologia de les universitats al sector privat. Actualment hi ha associacions de parcs científics en el món que formen xarxes de cooperació en la creació dels mateixos parcs; el desenvolupament, la transferència i la comercialització de tecnologia; l'estimulació del desenvolupament de programes universitaris específics de docència i investigació; l'enfortiment de la competitivitat empresarial i l'assoliment del desenvolupament econòmic basat en la tecnologia... Tot això en el context d'una economia global.
Esquemes bàsics d'ordenació
1 L'era del saber i la innovació. 2.1 El treball qualificat i la formació contínua. 2.2 La transferència de tecnologia i la capacitat d'innovació. 2.3 La modernització de les indústries tradicionals. 2.4 La diversificació i la terciarització. 2.5 La competitivitat exterior. 2.6 La competitivitat regional.
1 L'era del saber i l'innovació. El volum de coneixements arreu del món es duplica cada cinc anys. En algunes matèries -informàtica, telecomunicacions, biotecnologia...- aquest avanç es materialitza en tan sols dos anys. En un país com els Estats Units, el creixement econòmic en els últims quaranta anys s'explica en un cinquanta per cent per la variable investigació. Les universitats de tot el món esdevenen centres on s'administra i es transmet aquest saber, i s'avança superant noves cotes, nous límits... Les empreses dels països desenvolupats guanyen competitivitat gràcies a la capacitat d'innovació en sentit ampli –la tecnologia en processos i productes, la comercialització, el màrqueting, la formació dels seus recursos humans...-. Les empreses han passat d'orientar la gestió, basada a mitjan segle en el rendiment del treball, cap a l'aplicació i el rendiment dels coneixements. És en aquesta estratègia on troben la competitivitat i la supervivència en un mercat únic globalitzat. Alguns pensadors tendeixen a parlar d'una fase del postcapitalisme que denominen l'era del saber, en els inicis de la qual ens trobem. Les noves tecnologies de la informació constitueixen una sòlida i poderosa eina per a administrar un accés eficient a un volum espectacular de coneixements. Els parcs científics constitueixen el lloc de trobada entre el saber i l'activitat productiva, el treball. La innovació i la competitivitat han de ser-ne el resultat. Els parcs científics, com a llocs de trobada entre universitaris i dirigents empresarials, són els espais comuns per a investigadors del sector públic i del privat, per a l'intercanvi d'idees, per a la recerca d'un llenguatge comú més proper, per a incentivar una atmosfera on la filosofia de la innovació tinga un paper central.
L'economia alacantina ha perdut en les dues últimes dècades l'espectacular capacitat de creixement, a més del liderat regional en termes d'expansió del PIB. Ja hem comentat sovint les causes que expliquen aquest retard (els sectors tradicionals, l'economia submergida, l'escassa diversificació estructural, l'absència de polítiques actives rellevants, el baix nivell de formació de la mà d'obra...). S'hi imposen, doncs, projectes i iniciatives que permeten recuperar el potencial de desenvolupament. L'empresa alacantina -inclosos els sectors tradicionals i la petita empresa- necessita grans injeccions d'innovació. Les universitats haurien d'orientar l'activitat investigadora vers els vessants en què les empreses poden obtenir una rendibilitat major en les inversions. Ací teniu algunes línies prioritàries per al parc científic que proposem.
2.1 El treball qualificat i la formació contínua. El mercat de treball de la província d'Alacant ha mostrat en les últimes dècades greus problemes i limitacions. Amb una taxa d'atur global (20,2 %) cap a finals del 1997 molt similar a la mitjana espanyola –1,9 punts per damunt de la mitjana regional-, el mercat laboral alacantí pateix diverses malalties importants: a.Una segmentació de treballs molt preocupant. D'una banda, els sectors terciaris, qualificats i d'una major estabilitat; d'una altra, una síndrome de precarietat en treballs estacionals, de baixa qualificació i d'economia submergida. b.Unes fortes barreres per a l'entrada dels joves en el mercat de treball. c.Una insuficiència manifesta de generació de treball, fins i tot en les fases de ràpid creixement econòmic, com a conseqüència d'una taxa d'activitat relativament baixa, de l'economia submergida, dels excedents en sectors intensius en mà d'obra, de la terciarització insuficient i de la diversificació estructural en general. El foment de la innovació competitiva, la investigació aplicada, la transferència de tecnologia i la formació contínua són les úniques vies de la transformació estructural a llarg termini d'una base econòmica excessivament dependent dels sectors de demanda dèbil i de tecnologies madures. En aquest vessant cal inscriure la iniciativa d'un parc científic capaç d'aglutinar les sinèrgiques derivades del desenvolupament actual i futur del nostre entorn universitari.
2.2 La transferència de tecnologia i la capacitat d'innovació. El creixement econòmic alacantí estarà supeditat en el futur en una gran mesura a la innovació i al canvi tecnològic. Serà, a més, un requisit fonamental per a l'increment de la productivitat del treball en una província on, tradicionalment, a causa de les característiques dels sectors predominants, la productivitat ha estat tradicionalment baixa. L'economia alacantina necessita fer-se estructuralment receptiva a la capacitat competitiva internacional de les empreses i les regions europees i de tot el món, a mesura que la tecnologia evoluciona, fa emergir noves maneres de producció i afavoreix l'extensió i la diversificació de les activitats productives. El concepte modern de tecnologia engloba molts aspectes en què les empreses alacantines són deficitàries: equips, mètodes, procediment, organització, rutines, "saber fer"... Encara que el coneixement científic s'articula amb independència de les possibilitats d'aplicació, el gran dinamisme d'aquests coneixements –calculem que els coneixements científics rellevants es dupliquen cada cinc anys- confereix unes possibilitats reals de progrés tecnològic espectacular actualment i, de manera més accentuada, en el futur immediat. És important que l'empresari alacantí siga totalment receptiu al fet que la tecnologia pot estar incorporada en els mitjans de producció (màquines, eines, utillatge...), encara que sense oblidar la importància de la plasmació real en l'experiència empresarial mateixa, en les rutines del treball, en els manuals de procediment, en els plans o els dibuixos industrials, en el disseny dels productes o, fins i tot, en els documents de les patents. La globalització de l'economia fa necessari que l'alacantina s'adapte als ràpids canvis i transformacions que la tecnologia experimenta al llarg del temps -i cada vegada més a curt termini. En aquests processos de desenvolupament sorgeixen descobriments i es creen solucions noves als problemes que es plantegen en determinades activitats productives (el calçat, la joguina, l'alimentació, la indústria hotelera, la tèxtil...) o es transfereixen tècniques d'unes indústries a unes altres. Tant en les innovacions de procés com en les de producte hi ha potencialment un llarg camí per recórrer. En algunes empreses les innovacions poden ser radicals, amb la introducció de processos o productes desconeguts. En la majoria dels casos les indústries alacantines poden absorbir fàcilment innovacions incrementals, això és, canvis que milloren els productes i els processos ja coneguts. Els parcs científics creen un entorn favorable tant per al coneixement com per a la informació. En ambdós sentits les empreses alacantines propícies a la innovació estan obligades a fer un esforç d'aprenentatge. No hem de perdre de vista que la transferència de tecnologia d'unes empreses o d'unes indústries a unes altres constitueix una operació difícil i costosa per a les empreses receptores; més enllà del preu que cal pagar per l'adquisició de la tecnologia, s'hi presenten sovint problemes relacionats amb l'aprenentatge i el domini d'aquesta. Un retard en l'adopció d'innovacions amb forts impactes en la productivitat i la competitivitat de les empreses alacantines pot generar costos importants. En aquest sentit un parc científic pot i ha d'abraçar totes les trajectòries possibles en què es manifesta el canvi tecnològic: Tecnologies dominades pels proveïdors. Es tracta de sectors en què l'economia alacantina manté una àmplia representació (la tèxtil, la del calçat...) i la capacitat innovadora de les quals és determinada principalment per l'adopció de noves tecnologies de procés incorporades en els béns d'equip i en els béns intermedis. Aquestes tecnologies es generen en empreses l'activitat principal de les quals està fora d'aquests sectors. El canvi tecnològic es basa en millores incrementals i té com a objectiu la reducció de costs. La reducció de la dependència i les millores tecnològiques individuals tenen un gran impacte sobre la resta de les empreses dependents d'altres. Tecnologies de subministradors especialitzats. Ací la tecnologia que es genera a través de maquinària o d'instruments especialitzats requereix desenvolupaments de disseny d'enginyeria i s'orienta a nous productes. La comprensió dels processos, els nous materials... Tecnologies intensives en les economies d'escala. Són aquelles en què el canvi tecnològic s'orienta simultàniament a la innovació del producte i del procés, i redueix les economies d'escala i la reducció de costos. Aquestes tecnologies es poden obtenir d'activitats internes de I+D, és a dir, disseny i enginyeria. Tecnologies basades en la ciència. En un passat recent eren poques les indústries que fonamentaven el seu desenvolupament en els avanços de la ciència bàsica. Les empreses, generalment de grans dimensions, invertien, amb el suport dels fons oficials, una quantitat important de recursos en I+D i en activitats d'enginyeria, amb l'objectiu de crear nous productes i millorar els processos de producció alhora. Indústries com la química, la farmacèutica, l'electrònica i la maquinària elèctrica n'han donat pas a moltes altres (de béns d'equip, d'in puts intermedis i indústries manufactureres en general). Tot i que cap país del món és capaç de generar totes les tecnologies que requereix un sistema productiu, la importació de tecnologia permet de resoldre els dèficits en la matèria. Aquesta importació, però, requereix també en molts casos aportacions addicionals d'adaptació o de millores potencials assimilables més fàcilment en entorns especialitzats, com el que es genera en un parc científic. En aquest context van creant-se més fàcilment un conjunt de relacions per la retroalimentació derivades del procés de generació i difusió d'innovacions, especialment possible per a l'aprenentatge i l'acumulació d'experiència que van aconseguint les empreses i el cabal tecnològic en general, davant la complexitat creixent dels desenvolupaments tecnològics més innovadors. No hi ha cap sector que s'escape de les determinacions del desenvolupament tecnològic: més tard o més d'hora arriba fins als serveis o les indústries més atípiques, com per exemple el turisme i l'oci. En resum, la dinamicitat dels resultats de la investigació actual en el món fomenta un potencial de transferència de tecnologia molt notable en àmbits productius molt diversos i en la base del creixement econòmic modern. La complexitat i l'extensió del coneixement bàsic i aplicat esdevé una decisió important per a l'aprofitament i la utilització directa per part de les empreses i els sectors. La transferència de tecnologia requereix l'especificitat en molts casos; en d'altres, les adaptacions o els estudis que proven la viabilitat dels mètodes i les solucions potencialment explotables. El desenvolupament de les línies d'investigació proposades, a més dels centres i els projectes que puguen definir-se en un futur pròxim, permetran, en el marc de convivència d'un parc científic, incentivar la transferència de tecnologia i la capacitat innovadora. La proximitat física i el contacte entre aquells sectors més interessats seran una primera referència per a la resta d'empreses i sectors.
2.3 La modernització de les indústries tradicionals. Les indústries tradicionals alacantines han basat la competitivitat durant les últimes dècades en els avantatges salarials i l'accés a les tecnologies madures. La condició de sectors intensius en mà d'obra els va conferir greus desavantatges comparatius durant la dècada dels setanta i el principi dels vuitanta. La modernització tecnològica i la diferenciació de productes només s'han introduït parcialment entre els sectors i les empreses. Així, la ceràmica de Castelló o el marbre han estat més receptius a la introducció d'innovacions; d'altres (el calçat, el tèxtil, el moble...) encara han de recórrer una senda de modernització important. La modernització d'una part dels sectors productius esdevé una assignatura pendent; els canvis no sols han de posar l'èmfasi en reformes puntuals de processos o productes, sinó en l'adopció d'una filosofia molt receptiva a la innovació general. Els sectors tradicionals poden beneficiar-se de les grans línies d'innovació que es generen en els àmbits dels sectors més innovadors, o bé en tecnologies i dissenys específicament desenvolupats per a aquestes empreses. El Parc Científic de la Universitat d'Alacant és una aposta excel·lent per a encaminar progressivament aquests sectors per la senda de la innovació i la competitivitat.
2.4 La diversificació i la terciarització. L'elevada taxa d'atur que afecta les nostres economies i particularment la província d'Alacant confereix la màxima prioritat als objectius de la diversificació productiva i la terciarització. Tot i que no podem parlar d'una crisi de vocacions empresarials, s'imposa incentivar aptituds emprenedores cap a les empreses i els sectors vinculats a les pautes de demanda futura, les noves tecnologies i l'aprofitament dels avantatges del nostre entorn. L'economia alacantina manté una elevada diversificació sobre un mateix pla estructural: els sectors intensius en mà d'obra, les tecnologies madures, de demanda dèbil... Això no obstant, no ha assolit un grau suficient de terciarització en termes comparatius -especialment en aquells serveis especialitzats a les empreses que incrementen la sua competitivitat– ni tampoc una participació rellevant en els sectors de forta demanda, alta tecnologia... La província d'Alacant no ha de renunciar a l'increment d'una progressiva presència dels serveis i els sectors no tradicionals, no ha de renunciar a la introducció de sectors amb futur. El cas contrari equivaldria, com en un passat recent, a un estancament com a zona agrícola sense indústria o àrea industrial sense serveis...
2.5 La competitivitat exterior. La competitivitat exterior és l'indicador per excel·lència de la salut dels nostres sectors productius i les empreses. L'accessibilitat a tot tipus d'informació a través de les noves tecnologies i la supressió de barreres al lliure comerç en tot el món, en una tendència irreversible cap a la globalització, creen un marc únic de referència. En aquest context les nostres empreses han de produir tan eficientment com la resta del món. Han d'assimilar una capacitat innovadora tan eficaç com la que imposa aquest mercat global. El capital humà esdevé la peça i el vehicle clau per a la introducció d'innovacions i, per tant, per a preservar la competitivitat d'un teixit econòmic. Les universitats proporcionen un potencial molt rellevant en els contextos en què les insuficiències del personal investigador -petites empreses, sectors tradicionals...- són rellevants. La concepció del Parc Científic de la Universitat d'Alacant permet d'aportar un potencial molt important de capital humà en benefici del desenvolupament tecnològic i la innovació i, per tant, de la competitivitat de les nostres empreses a través de productes la comercialització exterior dels quals és el millor indicador de la seua solidesa futura.
2.6 La competitivitat regional. Els espais territorials són cada vegada més competitius. Totes les regions ofereixen més al·licients en forma d'infraestructures, d'equipaments moderns, de serveis especialitzats, de marcs jurídics reguladors racionals, d'incentius, d'espais de qualitat ambiental, d'atractives àrees residencials... Europa presenta, a més, un desplaçament gravitacional cap al centre, conseqüència de l'obertura dels països de l'est. El nostre país, i especialment les regions del sud, ha d'incrementar substancialment la competitivitat regional si vol que les seues indústries i els serveis resistesquen la competència internacional. La creació d'espais incentivadors de la innovació, la transferència de tecnologia, sembla, des d'aquesta perspectiva, una opció obligada en el compromís de defensar el nostre sistema productiu. En els apartats següents definim les característiques del parc científic proposat.
V. Vicerectorat d'Investigació |
