Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
VI.5 GABINET D'INICIATIVES PER A L'OCUPACIÓ (GIPO)
2. Antecedents i estructura organitzativa. 2.3 Àrea de Relacions Internacionals. 2.7 Àrea de Creació d'Empreses. 3. Informe executiu: resultats del programa de pràctiques 1998-1999. 3.2 Valoració del programa de pràctiques. 4. Informe executiu: investigació trencaclosques.
Tot i que la finalitat dels plans d’estudi siga cobrir una formació bàsica, haurien de tenir una orientació més pràctica?, haurien de preveure pràctiques preprofessionals?, haurien d’incloure més formació complementària?, haurien de tenir una orientació més especialitzada? A més a més, els plans d’estudi, qui els dissenya i per a qui? En principi, el que assimilarà la tasca professional d’un titulat hauria de dir alguna cosa més; al cap i a la fi és qui millor coneix les seues necessitats i mancances formatives. Si fem un esbós de la situació, trobem dos únics escenaris: universitat i empresa; mentre que pel que fa als que prenen part en aquesta funció en distingim tres: empresaris, professors i universitaris (que com a titulats depenen dels primers i com a estudiants depenien dels segons). A més a més, podem distingir altres escenaris i actors secundaris (en què podríem incloure el GIPO), però, per tal de guanyar en claredat, ens cenyirem a analitzar la funció dels principals. La raó de ser del GIPO és senzilla en la seua definició, perrò no ho és tant en la seua solució: "intentem encaixar les peces d’aquest trencaclosques i, si no ho aconseguim, construïm les peces que ens falten."
2. Antecedents i estructura organitzativa. El Gabinet d’Iniciatives per a l’Ocupació de la Universitat d’Alacant naix el febrer de 1995 amb una filosofia ben definida, la PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA, d’acord amb els criteris d’excel·lència empresarial. D’aquesta manera, es planteja considerar els universitaris com un producte de venda, i seguir una estratègia de mercat, amb en les eines pròpies del màrqueting, la publicitat i les relacions públiques. Per a això es desenvolupa una estructura organitzativa que respon als criteris d’eficàcia i eficiència, amb àrees diferenciades, però profundament interrelacionades; i amb una estratègia comuna, la QUALITAT EN EL SERVEI AL CLIENT (tant externs: els estudiants, els titulats, els professors, les empreses, les institucions, etc.; com interns: el personal del GIPO i la resta de treballadors de la Universitat d’Alacant). Així doncs, la millor manera de comprendre la magnitud de la tasca del Gabinet, en aquests aproximadament més de 4 anys de funcionament, serà atenent la seua estructura organitzativa i els objectius i els resultats de cada àrea de treball.
Està adreçada a les persones que s’acaben de titular en la Universitat d’Alacant, i té com a objectiu bàsic la intermediació davant l’empresa de les ofertes de treball i l’assessorament als alumnes en la recerca del seu primer treball. Es troba estretament coordinada amb la resta d’àrees, especialment amb l'Àrea de Pràctiques, i és l’àrea fonamental del Gabinet. La seua funció principal és la recerca activa d’ofertes de treball mitjançant diverses accions, com ara:
En el gràfic següent podem apreciar l’evolució del nombre de titulats contractats gràcies a la intervenció directa de l’Àrea d’Ocupació. Les xifres han estat obtingudes gràcies a un estimador de correcció, ja que els contractes es formalitzen directament entre els titulats i les empreses, després que el Gabinet els ha posat en contacte. Tanmateix, no es tenen en compte els estudiants que, després d’acabar les seus pràctiques en l’empresa, acaben integrant-se en la plantilla de l’organització (aproximadament un 35-40%; això és, uns altres 300 contractes més per al període actual), ni els contractes que es generen indirectament gràcies al conjunt d’accions de promoció de l’ocupació de tot el GIPO.
* Cada exercici abasta un any, que comença l’1 de juliol
I Fira de Formació i Ocupació. Fundació FICIA d'Elda (del 22 al 24 d'abril de 1999)
Un altre dels objectius clau per al Gabinet és el foment de la transnacionalitat. No hi ha dubte que el futur de l’ocupació passa per una formació amb orientació vers Europa, en primer terme, i vers tot el món en última instància. La possibilitat d’obtenir una formació pràctica en l’àmbit internacional és fonamental per a trobar treball. Així, des del començament de la tasca del GIPO, s’ha invertit un gran esforç per participar en diverses iniciatives amb aquesta finalitat. El cas que millor il·lustra aquesta responsabilitat ha estat l’assumpció directa de la gestió del Programa Europeu Leonardo da Vinci des de 1998 (en col·laboració amb la Societat de Relacions Internacionals de la Universitat d’Alacant), si bé anteriorment es feia a través de la Fundació Universitat-Empresa de València. D’aquesta manera, s’ha passat de concedir una mitjana d’11 beques anuals a gestionar de manera autònoma més de 50 beques de treball cada any. Aquest programa està dirigit tant a titulats nous com a estudiants dels últims cursos, per la qual cosa l’àrea s’encarrega, entre altres accions, de:
Àrea del Programa Europeu de Formació LEONARDO DA VINCI
2.3 Àrea de Relacions Internacionals. Aquesta àrea, en fase de desenvolupament, acabarà assumint totes les actuacions que faça el GIPO amb una component internacional, com ara:
L’objectiu final, plenament integrat en la filosofia que reflecteix l’Àrea Leonardo, es resumeix en el foment d’experiències professionals acords a la formació universitària rebuda, fora del país de la universitat d’origen.
Aquesta àrea, en fase de desenvolupament, acabarà assumint totes les actuacions que faça el GIPO amb una component internacional, com ara:
L’objectiu final, plenament integrat en la filosofia que reflecteix l’Àrea Leonardo, es resumeix en el foment d’experiències professionals acords a la formació universitària rebuda, fora del país de la universitat d’origen.
Noves pràctiques/any
Posada en marxa del GIPO: dia 1 de febrer de 1995
L’èxit del programa de pràctiques Universitaris per a l’Empresa ha desbordat les previsions més optimistes, amb un creixement del nombre de noves pràctiques entorn del 30% anual. Les dades que es recullen en el gràfic anterior són certament aclaridores. Hi destaquen el canvi de pendent produït a partir de febrer de 1995, data en què es crea el GIPO, que assumeix la responsabilitat del Programa.
Obertura de la borsa de pràctiques
És important assenyalar també el seguiment total que es fa de cadascun dels becaris i de les 496 empreses participants en aquest últim any (dades a falta d’un mes per a tancar l’exercici 98/99). Aquest seguiment diari es completa amb investigacions periòdiques que constaten l’elevadíssim índex de satisfacció per ambdues parts (superior a 9 en una escala 1-10) i el lloable grau de fidelitat de les empreses, que repeteixen any rere any i ajuden a atraure-hi noves empreses. Això permet presagiar un sòlid creixement de les dimensions del Programa (per a l’any 1999/2000 es preveu superar el miler d’alumnes que facen pràctiques professionals remunerades) i una infinita satisfacció en comprovar que molts d’aquests convenis de pràctiques desemboquen en contractes laborals en acabar els estudis. Una última dada rellevant és l’esforç constant que es fa per captar noves empreses, en què es posen de manifest imaginatives iniciatives com les ja quatre edicions de la Marató Procontractes, on es constata la filosofia inicial del GIPO, ja que es munten diferents estands amb empreses demandants d’ocupació al costat d’universitaris que ofereixen els seus serveis. Per a això resulta fonamental la tasca del Gabinet d’Ocupació, que els assessora perquè es definesquen com a producte, perquè aprenguen a vendre la seua capacitat de treball qualificat mitjançant eines de màrqueting personal. D’aquesta manera, s’aconsegueix sempre algun contracte in situ i molts més a posteriori, ja que les empreses recullen totes aquestes ofertes i entrevisten els que poden encaixar en la seua organització. Tot això permet acostar la Universitat i l’Empresa, ja que si bé és cert que els plans d’estudi no responen fidelment a les demandes del mercat de treball, no ho és menys que en l’esfera empresarial es desconeixen moltes de les potencialitats dels universitaris i de cada titulació en particular. Així, els universitaris orienten la seua formació complementària a la demanda del mercat i les empreses descobreixen les necessitats humanes reals de les seues organitzacions.
D’acord amb les mancances formatives detectades tant a través de les successives investigacions que desenvolupa el Gabinet com de les conclusions que es desprenen de l’activitat pròpia de la resta d’àrees, el GIPO tracta d’orientar els universitaris en les seues necessitats de formació específica, per a donar resposta a les noves i creixents demandes empresarials. De la mateixa manera, organitza i imparteix cursos de desenvolupament personal i professional, com les GIPOsetmanes, que orienten en aspectes fonamentals com ara:
Igualment, gestiona l’organització d’altres cursos per part d’altres organitzacions, adreçats als alumnes i als titulats de la Universitat d’Alacant, per als quals s’ofereixen beques. Finalment, també destaquen altres actuacions puntuals com el desenvolupament de jornades per als emprenedors, per als estudiants, per a altres gabinets d’ocupació, cicles de conferències, etc. Sempre amb el foment de l’ocupació com a teló de fons i amb l’originalitat com a garantia d’èxit.
Primer de tot, cal precisar que la definició de R+D ha de ser entesa en la seua justa mesura, ja que no respon als cànons generals dels departaments de R+D de les organitzacions. El seu àmbit d’actuació és molt més específic, si bé en la seua concepció advoca per la gestió per a la millora en tots els processos, incentivant la qualitat i la innovació, i per l’adaptació constant a les noves tecnologies. L’Àrea de R+D va començar el seu camí durant el 1996 i va definir dues línies estratègiques:
Ambdues subàrees comparteixen un doble objectiu comú, cobrir les necessitat internes per a millorar el rendiment del Gabinet i atendre les demandes externes, fomentant la transició dels universitaris i de les empreses alacantines vers l’excel·lència professional.
Amb la implementació d’aquesta Àrea, el Gabinet d’Iniciatives per a l’Ocupació de la Universitat d’Alacant es planteja la necessitat de descobrir les oportunitats laborals i les necessitats de formació dels futurs titulats, davant el repte de l’accés al mercat laboral, perquè la falla entre el perfil dels coneixements teòrics i acadèmics i les tasques pròpies de qualsevol lloc que requereixen les empreses siga com més mínima millor, dins les possibilitats objectives dels plans d’estudi programats. Entre les principals actuacions desenvolupades per l’Àrea de Recerca del GIPO destaquen:
Per la seua banda, l’Àrea d’Informàtica és l’encarregada d’actualitzar l’adopció per part del Gabinet de Noves Tecnologies i d’utilitzar les tecnologies de la informació com a suport per al seu òptim i eficient funcionament. Això permet al GIPO crear nous serveis útils i innovadors en el seu propòsit inicial de la recerca d’ocupació. El seu funcionament es basa en l’aplicació sobre el Gabinet dels beneficis de la reenginyeria de processos, amb l’optimització dels processos i la utilització, com a eina fonamental, de les tecnologies de la informació que, al seu torn, li permeten investigar les noves tecnologies emergents i densenvolupar aplicacions que les facen servir. D’aquesta manera s’ha aconseguit que el Gabinet base el seu funcionament sobre criteris d’eficiència i qualitat.
2.7 Àrea de Creació d'Empreses. L’Àrea de Creació d’Empreses de la Universitat d’Alacant està destinada a oferir un servei integral a tots els alumnes emprenedors que estiguen disposats a dur a terme un projecte empresarial. Amb un mercat tan saturat com l’actual, l’autoocupació és una de les vies més interessants que troben els universitaris per a poder accedir al món laboral. La Universitat d’Alacant, emmarcada en una província en la qual predominen les petites i mitjanes empreses, considera necessari i oportú, aprofitant els recursos, tenir una àrea capaç d’ajudar tant els joves emprenedors com els empresaris, en la creació i el desenvolupament de futures empreses adaptades a les necessitats del mercat actual. El sentit innovador que poden aportar els universitaris al teixit empresarial és l’eix vertebrador d’aquesta àrea de creació d’empreses i de joves emprenedors. Entre els principals serveis oferits als joves emprenedors destaquen els següents:
Àlbum fotogràfic de la primera visita d'empresaris de Sant Vicent al Centre de Creació d'Empreses
Si considerem els resultats obtinguts des del mes de gener de 1998, data en què l’ACE va començar el seu camí, observarem el fort impacte social de l’Àrea, que encara es troba en fase de desenvolupament.
A més a més, s’exposen altres dades interessants com l’activitat principal de les empreses creades o la titulació dels emprenedors.
3. Informe executiu: resultats del programa de pràctiques 1998-1999. El 30 de juny d’enguany s’ha tancat la XII edició del programa de pràctiques Universitaris per a l’Empresa, que desenvolupa el GIPO de la Universitat d’Alacant des de 1995.
Entre els sectors més sol·licitats pels estudiants destaquen la construcció, els serveis financers, dins l’empresa privada; tot i que també és rellevant la demanda de becaris per part de l’administració pública.
3.2 Valoració del programa de pràctiques.
4. Informe executiu: investigació trencaclosques. L’objecte general de la investigació se centra en el coneixement de l’opinió que tenen els empresaris alacantins dels estudiants de la Universitat d’Alacant que han treballat en les seues empreses, pel que fa a formació acadèmica, capacitats personals i formació complementària, i d’aquesta manera es determinen els perfils idonis dels diversos professionals alacantins. Aquesta informació es valida mitjançant un contrast de la imatge que tenen els titulats d’ells mateixos i del mercat laboral. Així s’aconsegueix delimitar les possibles disfuncions que hi ha hagut entre la demanda empresarial i l’oferta universitària. Finalment, són els professors, com a nexe entre Empresa i Universitat i com a responsables principals de la formació preprofessional impartida, els que aportaran una informació addicional des de la seua perspectiva objectiva. Les peces del trencaclosques s’obtenen a partir de diversos estudis, totalment interrelacionats:
Per a això, la investigació se centra en els tres col·lectius directament implicats
L’ambiciosa pretensió de l’estudi obliga a plantejar la investigació en el seu conjunt, però operant d’una manera més o menys seqüencial i dividida en tres parts ben diferenciades. En ordre cronològic es parteix de l’estudi entre els professors, i quasi simultàniament s’analitzen les variables per a les empreses i els titulats.
Les dimensions de l’estudi es reflecteixen en els objectius traçats: Objectius generals 1. Identificar les mancances formatives que els empresaris de la província troben en els nous diplomats. 2. Determinar el perfil del potencial professional alacantí. 3. Perfilar la tipologia de titulacions adequades a la demanda empresarial a Alacant. 4. Avaluar la percepció del titulat de la Universitat d’Alacant i de la tasca del GIPO en el teixit empresarial alacantí.
Objectius específics 1. Detectar mancances formatives per a
2. Determinar el perfil del potencial professional alacantí
3. Identificar la demanda de titulacions dels empresaris alacantins
4. Avaluar la percepció del titulat i del GIPO per part de l’empresari
Les dades utilitzades com a mostra, d’entre les respostes obtingudes entre tota la població amb la qual s’ha treballat són, en nombres aproximats:
|
