Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
VII. Vicerectorat d'Estudis i Innovació Educativa
VII.8 CÀTEDRA ARQUEBISBE LLOACES
La Universitat d'Alacant, hereva de la Universitat d'Oriola (1610-1808)
2. Activitats docents de la Càtedra. 3. Activitats d'Extensió Universitària en ell Col·legi Sant Domènec.
La Càtedra Arquebisbe Loazes és una estructura docent creada a l’empara de l’art. 3.2. de la Llei Orgànica de Reforma Universitària, de 25 d’agosto de 1983, que vol ser un espi de trobada i de diàleg de la teologia amb la resta de les ciències. Naix a partir del conveni signat el 14 de gener de 1998 entre el Bisbat d’OrioLa-Alacant i la Universitat d’Alacant, al qual s’uneixen tres annexos, el contingut dels quals es desnvolupa en cinc protocols. Té com a missió dur a terme un programa d’activitats docents i d’extensió universitària en la Universitat d’Alacant i en el Col·legi Diocesà de Sant Domènec d’Oriola, com també en altres llocs acordats per ambdues parts. Depèn tant del rectorat com del Bisbat indicats, i el rector de la Universitat d’Alacant i el bisbat de la diòcesi son els copresidents de la càtedra. La Càtedra Arquebisbe Loazes té la seu administrativa en l’edifici d’instituts del campus de Sant Vicent del Raspeig i la secretaria de la Càtedra és l’encarregada de les qüestions relatives a la inscripció de l’alumnat i a l’expedició de certificats. Aquesta memòria d’activitats correspon al curs acadèmic 1998-99 i s’estructura en els apartats següents: 1) Activitats docents de la Càtedra; 2) Activitats d’extensió universitària en el Col·legi de Sant Domènec d’Oriola; aquest apartat se subdivideix en dos blocs: A) Cicles de conferències; i B) Cursos d’estiu. Igualment, cal esmentar la col·laboració de la Càtedra en els cursos d’actualització del professorat d’Ensenyament Mitjà, organitzats per l’ICE.
VII.4 Institut de Ciències de l'Educació. 2.3 Col·laboració amb la Càtedra Arquebisbe Lloaces
2. Activitats docents de la Càtedra. La Càtedra Arquebisbe Loazes ha ofert quatre assignatures al llarg del curs. Cadascuna d’aquestes té un reconeixement de dos crèdits de lliure elecció curricular per aprovació de la Junta de Govern de la Universitat en la reunió del 27 de juliol de 1998, amb una proposta prèvia de la Comissió de Crèdits de Lliure Elecció Curricular de 14 de juliol de 1998.
I. TEOLOGIA DE LAS RELIGIONS. PROFESSOR: DR. FRANCISCO CONESA FERRER QUADRIMESTRE: 1r, ALUMNES: 18 PROGRAMA: 1.- L’estatut de l’estudi teològic de les religions. a. Objectiu i mètode d’estudi. b. Relació amb les ciències de las religions. c. La situació en el conjunt de sabers teològics. 2.- L’evolució històrica de la teologia de les religions. a. Les religions en la Sagrada Escriptura. b. Les primeres reflexions al voltant de la religió. c. La teologia medieval. d. La concepció de les religions en l’edat moderna. 3.- El desenvolupament de la teologia de les religions en el segle XX. a. La teologia catòlica i la protestant abans de la II Guerra Mundial. b. Les dues tendències de la teologia catòlica abans del Concili: línia Daniélou i línia Rahner. c. La doctrina del Concili i el magisteri posterior. d. Els models actuals de teologia de les religions: exclusivisme, inclusivisme i pluralisme. 4.- Què és una religió. a. La religió i altres fenòmens semblants. b. Aproximació a una definició de la religió. c. L’essència de la religió segons la fe cristiana. 5.- Fonamentació de la religió. a. Examen de la crítica contemporània de la religió. b. Experiències antropològiques que fonamenten la religió. c. L’home: imatge de Déu, capaç de Déu. 6.- Les religions en el projecte de Déu Pare. a. L’origen de la religió. La hipòtesi de la revelació primitiva. b. Aliances divines i tradicions religioses de la humanitat. 7.- Jesucrist a la trobada de les religions. a. L’esdeveniment Jesucrist, centre de la història de la salvació. b. Les llavors del Verb i la presència de Crist en les religions. c. Les religions i la construcció del Regne de Déu. 8.- L’acció de l’Esperit Sant en les religions. a. La universalitat de l’acció de l’Esperit Sant. b. L’actuació i la presència de l’Esperit Sant en les religions. c. L’església, lloc privilegiat de l’acció de l’Esperit 9.- Religió i revelació. a. La manifestació de Déu en les religions. b. Jesucrist, plenitud de la vida religiosa. c. La revelació cristiana, crisi i afirmació de la religió. d. El valor dels llibres sagrats de les religions. 10.- La veritat de les religions. a. El significat de l’expressió religió vertadera. b. El cristianisme, religió vertadera. c. La veritat de les religions. d. La veritat del cristianisme i la veritat de les religions. e. Exclusivisme i relativisme, camins sense eixida. 11.- La salvació per mitjà de les religions. a. Les religions, expressió del desig humà de salvació. b. Les religions com a mitjans extraordinaris de salvació. c. L’església, sacrament de salvació. 12.- El diàleg interreligiós. a. L’Esperit ens impulsa al diàleg. La finalitat i les motivacions del diàleg. b. Les modalitats del diàleg interreligiós. c. Relacions entre el diàleg i la missió.
II. DE LA SERVITUD AL SERVEI. ORIGEN D’ISRAEL. PROFESSOR: DR. JOSÉ CARLOS SAMPEDRO FORNER QUADRIMESTRE: 1r; ALUMNAT: 18 PROGRAMA 1.- Qüestions introductòries. a. Egipte i l’orient mediterrani en l’època de l’Èxode. b. El marc geogràfic. c. El gènere literari i la història. d. Història de la composició. 2.- Un poble d’esclaus. a. Relacions amb la història patriarcal. b. Sotmesos a servitud. c. El primer salvat. d. Déu entra en la història. 3.- La missió del llibertador. a. La trobada en l’esbarzer. b. Missió de llibertador. c. Un programa d’alliberament. d. Signes i prodigis. e. Enfrontament amb el Faraó. 4.- El Senyor que allibera. a. Coneixement del nom de Déu. b. Origen de la paraula YHVH. c. Significat del tetragrama diví. 5.- Eixir de... a. Egipte b. El treball c. La servitud d. Eixida definitiva: el pas del mar de las Canyes. 6.- Entrar a... a. Eixir per a entrar. b. La terra que mana llet i mel. c. L’arc Promesa – Do. d. L’arc Egipte – Palestina. e. L’arc Desert – Terra. f. Visió jurídica de la terra. g. La terra com a conquesta. h. Transposicions de la terra. 7.- Entre l’eixida i l’entrada. a. Temps de dilació i espera. b. El camí. c. Desert: intimitat i temptació. Entre el risc i l’enyorament. 8.- Resistències a Egipte. a. Les denominades plagues d’Egipte. b. Història, tradició i gènere literari. c. La Tohrah de les plagues d’Egipte. 9.- Resistències en el desert. a. El dur camí. Mirada enrere. b. Sense pa i sense aigua. c. La baralla amb Déu i la victòria amb el favor de Déu. d. Responsabilitats i mediació. 10.- L’aliança per al servei. a. De la servitud al servei. b. En mig de la tempesta. c. Celebració del misteri de l’aliança. d. Carta dels homes lliures. e. Fidelitat a l’aliança. f. El més alt servei.
III. JESÚS DE NATZARET: UN HEBREU MARGINAL. PROFESSOR: Llicenciat MANUEL MARCO BOTELLA QUADRIMESTRE: 2n; ALUMNES: 19 PROGRAMA 1.- L’accés històric a Jesús. a. El problema de l’accés històric a Jesús. b. L’evolució de la crítica històrica. c. Les tres fases dels evangelis i el seu valor històric. d. Criteris d’autenticitat històrica dels evangelis. 2.- La historicitat de Jesús de Natzaret. a. Cronologia i valoració dels testimonis no cristians. b. Dades fonamentals dels evangelis sobre la història de Jesús de Natzaret. 3.- L’actuació i el missatge de Jesús. a. El missatge del Regne de Déu. b. Posicionaments de Jesús. c. Jesús i els seus deixebles. d. Els miracles, signes del Regne. 4.- La consciència de Jesús. a. Les pretensions de Jesús. b. La relació filial amb el Pare. c. Examen dels títols cristològics d’exaltació. d. Els miracles de Jesús com a signes de la seua identitat. 5.- Jesús davant la seua mort. a. Historicitat de la mort de Jesús en la creu. b. Per què Jesús ha estat condemnat. c. La previsió de Jesús sobre la seua mort. d. El sentit que Jesús va donar a la seua mort. 6.- La resurrecció de Jesucrist: matèria de fe i motiu de credibilitat. a. Diverses aproximacions teològiques sobre la resurrecció. b. La resurrecció de Jesús segons el Nou Testament. c. Novetat i historicitat de la resurrecció de Jesús. d. Signes de la resurrecció de Jesús. e. Caràcter revelador de la resurrecció de Jesús. 7.- La confessió de fe de la primitiva comunitat. a. Formació i evolució de la cristologia en el Nou Testament. b. De les primitives creences cristianes a les fórmules dels concilis. 8.- Caràcter únic i universal de Jesús, el Crist. a. Diverses perspectives sobre el caràcter únic. Jesucrist davant les religions. b. Jesucrist i la condició humana. c.Conclusió: de Jesucrist a l’església.
IV. LA VERITAT DE L’ÈTICA CRISTIANA. PROFESSOR: Llicenciat MANUEL J. CARRASCO MARTÍNEZ QUADRIMESTRE: 2n; ALUMNES: 19 PROGRAMA 1. Introducció a. Aclariment de la terminologia ètica-moral. b. Ús d’aquesta terminologia. 2. Què entenem per veritat moral? a. L’exigència de racionalitat en l’ètica cristiana. b. El discurs ètic racional i la possibilitat de la transcendència. 3. L’autoritat en l’ètica cristiana. L’ètica cristiana com a ètica religiosa. a. Reflexió bíblica: Èxode, Profetes, evangelis i Pau. b. Desenvolupament històric: l’aportació de l’ètica cristiana al patrimoni moral de la humanitat. c. Dimensió eclesial de l’ètica cristiana. El magisteri de l’església catòlica i la seua legitimitat en el debat ètic actual. També per als no creients? 4. L’ètica cristiana en diàleg. a. Alguns llocs de reflexió i praxi en el debat ètic actual: llibertat– vida – consciència. b. Les coses negociables i les no negociables des d’una perspectiva de la moral del creient.
3. Activitats d'Extensió Universitària en el Col·legi Sant Domènec.
1. LA DEGRADACIÓ DEL RIU SEGURA Dates: del 30 de novembre al 17 de desembre Lloc: Col·legi Sant Domènec. Antiga Universitat d’Oriola. HORA: 20:00 PROGRAMA 30 de novembre: RÈGIM NATURAL DEL RIU: AMALGAMA D’UNA XARXA HETEROGÈNIA Dr. Antonio Gil Olcina. Institut Universitari de GeografIa. Universitat d’Alacant. 1 de desembre: CRESCUDES FLUVIALS I INUNDACIONS A LA VEGA BAIXA DEL SEGURA Dr. Francisco Calvo García-Tornel. Departament de geografia. Universitat de Múrcia. 2 de desembre: LA PLANA D’INUNDACIÓ DEL BAIX SEGURA Dr. Juan Mateu Bellés. Departament de Geografia. Universitat de València. 3 de desembre: ELS PLANS D’ACTUACIÓ DE LA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DEL SEGURA Dr. Joaquín Melgarejo Moreno. Departament d’Anàlisi Econòmica Aplicada. Universitat d’Alacant. 14 de desembre: DEMANDA AGRÍCOLA I ALTRES USOS DE L’AIGUA EN LA CONCA DEL SEGURA Dr. Alfredo Morales Gil. Institut Universitari de Geografia. Universitat d’Alacant. 15 de desembre: POSSIBILITAT DE REUTILITZACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS EN LA VEGA BAIXA DEL SEGURA Dr. Daniel Prats Rico. Institut Universitari de l’Aigua. Universitat d’Alacant. 16 de desembre: CONTAMINACIÓ EN EL SEGURA: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Dr. Jorge Olcina Cantos i Dr. Antonio Rico Amorós. Institut Universitari de Geografia. Universitat d’Alacant. 17 de desembre: TAULA DE CONCLUSIONS, PROBLEMES I SOLUCIONS EN EL BAIX SEGURA
2. EL RÈGIM SENYORIAL A LA COMARCA DEL BAIX SEGURA DATES: del 26 de gener al 4 de febrer LLOC: Col·legi Sant Domènec. Antiga Universitat d’Oriola. HORA: 20:00. PROGRAMA 26 de gener: GEOGRAFIA JURISDICCIONAL A FINALS DE L’ANTIC RÈGIM Dr. Antonio Gil Olcina. Institut Universitari de Geografia. Universitat d’Alacant. 27 de gener: LA CIUTAT D’ORIOLA I ELS SENYORIUS: UNES RELACIONS CONFLICTIVES Dr. David Bernabé Gil. Departament d’Història Medieval i Moderna. Universitat de Alacant. 28 de gener: LES JURISDICCIONS SENYORIALS AL BAIX SEGURA Dr. Primitivo Plá Alberola. Departament d’Història Medieval i Moderna. Universitat d’Alacant. 2 de febrer: SENYORIUS ECLESIÀSTICS I ABADALS Dr. Gregorio Canales Martínez. Institut Universitari de Geografia. Universitat d’Alacant. 3 de febrer: LES PIES FUNDACIONS DEL CARDENAL BELLUGA Dr. Cayetano Más Galvañ. Departament d’Història Medieval i Moderna. Universitat d’Alacant. 4 de febrer: PERDURACIÓ I OCÀS DELS PATRIMONIS SENYORIALS Dr. Armando Alberola Romá. Departament d’Història Medieval i Moderna. Universitat d’Alacant.
1. CONSERVACIÓ I RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DATES: del 20 al 24 de setembre LLOC: Col·legi Sant Domènec. Antiga Universitat d’Oriola. HORA: de 9:30 a 14:00 COORDINACIÓ: Dr. Miguel Louis Cereceda. Departament de Construccions Arquitectòniques. Universitat d’Alacant. PROGRAMA 20 de setembre 09:30 ACTITUDS A L’ARQUITECTURA HISTÒRICA Juan Calduch Cervera. Universitat d’Alacant. 12:00: ESTUDIS PREVIS A LA INTERVENCIÓ ARQUITECTÒNICA Miguel Louis Cereceda i Yolanda Spairani Bernio. Universitat d’Alacant. 21 de setembre 09:30 ANÀLISI HISTORICOCONSTRUCTIVA DEL COL·LEGI SANT DOMÈNEC D’ORIOLA Yolanda Spairani Bernio. Universitat d’Alacant. 12'00 TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ EN FAÇANES DE PEDRA Miguel Louis Cereceda. Universitat d’Alacant. 22 de setembre 09:30: ACTUACIONS EN EL CENTRE HISTÒRIC D’ORIOLA Santiago Varela Botella. Universitat d’Alacant. 12'00: EXEMPLES D’INTERVENCIONS ARQUITECTÒNIQUES EN LA CIUTAT D’ALACANT Màrius Beviá García. 23 de setembre 09'30: EL PATRIMONI I L’OBRA PÚBLICA José Ramón Navarro Vera. Universitat d’Alacant. 12'00: LA RECUPERACIÓ DE LA CIUTAT IBERORROMANA DE LUCENTUM A ALACANT" Manuel Olcina Doménech i Rafael Pérez Jiménez. Diputació d’Alacant. 24 de setembre 09'30: LLUMS I OMBRES DE L’ARQUITECTURA ORIOLANA Javier Sánchez Portas. Director de l’arxiu de la Generalitat Valenciana. VISITA A LA CIUTAT D’ORIOLA
2. LA CRISI DE LA COMPANYIA DE JESÚS EN EL SEGLE XVIII DATES: del 20 al 24 de setembre LLOC: Col·legi Sant Domènec. Antiga Universitat d’Oriola. HORA: de 16:30 a 21:30 COORDINACIÓ: Dr. Enrique Giménez López i Dr. Mario Martínez Gomis. Universitat d’Alacant. PROGRAMA 20 de setembre 16:30: EL MOTÍ D’ESQUILACHE I ELS JESUÏTES Enrique Martínez Ruiz. Universitat Complutense. Madrid. 19:00: ELS IL·LUSTRATS I LA COMPANYIA DE JESÚS Antonio Mestre Sanchís. Universitat de València. 21 de setembre 16:30 LA RAÓ DE L’ESTAT I L’EXPULSIÓ DELS JESUÏTES María Angeles Pérez Samper. Universitat de Barcelona. 19:00 L’EXILI DELS JESUÏTES ESPANYOLS Mario Martínez Gomis. Universitat d’Alacant. 22 de setembre 16:30: LES DISPUTES TEOLÒGIQUES Teófanes Egido López. Universitat de Valladolid. 19:00: LA UNIVERSITAT JESUÍTICA DE GANDIA Pilar García Trobat. Universitat de València. 23 de setembre 16:30 PORTUGAL I ESPANYA DAVANT L’EXTINCIÓ DELS JESUÏTES Enrique Giménez López. Universitat d’Alacant. 19'00: COL·LEGIALS I JESUÏTES EN EL REGNAT DE CARLES III Pere Molas i Rabalta. Universitat de Barcelona. 24 de setembre 16:30 L’EXPULSIÓ DELS JESUÏTES DE LES REDUCCIONS DEL PARAGÜAI I DE LES MISSIONS DE L’AMAZONES. PARAL·LELISMES I CONSEQÜÈNCIES HUMANES" José Antonio Ferrer-Benimeli. Universitat de Saragossa. 19:00: LA SEGONA EXPULSIÓ 1797-1802 Jesús Pradells Nadals. Universitat d’Alacant.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ALS DOS CURSOS 20 de setembre: 21:30: INAUGURACIÓ I VI D’HONOR. Col·legi de Sant Domènec. 21 de setembre 22:00: CORAL SANT DOMÈNEC. Església Col·legi de Sant Domènec. 22 de setembre 22:30: BALLET DE CAMBRA DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT. Col·legi de Sant Domènec. 23 de setembre 22:30: CAPELLA JOAN BAPTISTA COMES. Catedral d’Oriola.
VII.6 Secretariat de Seus i Cursos Especials. VII.6.3 Activitats en la seu d'Oriola.
VII. Vicerectorat d'Estudis i Innovació Educativa |
