|
| |
VII. Vicerectorat d'Estudis i Innovació Educativa
VII.6 Secretariat de Seus i Cursos Especials
VII.6.1 ACTIVITATS A LA SEU DE
COCENTAINA
Seu
Universitària de Cocentaina
1. Jornades d'Hivern
'98 (4-7 de desembre de 1998).
2. Jornades de
Primavera '99 (7-9 d'abril de 1999).
3. Cursos d'Estiu '99 (5-16
de juliol de 1999).
1.
Jornades d'Hivern '98 (4-7 de desembre de 1998).
L'any 1996 es va signar el conveni entre l'Ajuntament de Cocentaina i
la Universitat d’Alacant per a organitzar conjuntament activitats acadèmiques al
Palau Comtal de Cocentaina. Les Jornades d'Hivern van portar el títol genèric de
"Parlem de ciència?" i es van impartir quatre cursos amb una duració de 30
hores cadascun, impartits en sessions de matí (9'30-14'30 hores) i de vesprada (16-21
hores). En total van participar 101 alumnes.
Aquests són els títols dels cursos impartits, com també el nom
del professorat responsable i la síntesi dels continguts treballats:
Curs 1. Didàctica de Ciències Experimentals per a l'ESO. (Coordinador:
Joaquim Martínez Torregrosa -Dept. Educació Artística i Orientació Educativa. Àrea de
les Ciències Experimentals-. Professorat: Luis Osuna García -IES Sant Joan-,
Rafaela Verdú Carbonell -IES El Pinós-): La llum i la visió, com també la pressió i
les forces exercides pels fluids, han sigut temes amb freqüència oblidats en l'etapa
secundària. Tanmateix, el decret que estableix el currículum de l'ESO expressa
l'obligatorietat de tractar aquests temes. En el curs hem tractat, juntament amb la
necessitat de l'actualització científica, com hauria de ser l'ensenyament d'aquests
aspectes des del model d'ensenyament per investigació (per resolució de problemes).
Curs 2. Didàctica de Llengües per a l'ESO. (Coordinador: Merce
Font -IES de Benidorm-. Professorat: Imma Contrí, Maria Mira, Fernando Rodríguez
-IES de Benidorm- ): en el curs hem oferit les principals eines teòriques i pràctiques
per a l'ensenyament de les llengües en l'ESO. Hem plantejat igualment l'adquisició
integrada de llengües com una forma de coneixement i de formació general en l'alumne
d'aquests nivells. Tot seguit hem fet insistència en els principals reptes de
l'ensenyament integrat de llengües tot partint de l'aprenentatge del valencià. Hem
reflexionat sobre les principals eines didàctiques que s'han plantejat arran de les noves
tecnologies, i han fet igualment diverses pràctiques de grup sobre la realització de
materials i l'ensenyament a la classe de llengua.
Curs 3. Didàctica de la Informàtica.(Coordinador: Jaume
Aragonés. Professorat: Pere Pernias, José Bernabeu, Ester Gambín) en aquest
curs, hem donat al docent les eines i els coneixements necessaris per a poder publicar en
Internet els seus materials didàctics. Hem fet una introducció a Internet i la seua
utilització amb vista a l'ensenyament i la investigació. Hem mostrat també com fer una
pàgina web i un hipertext a partir d'un material didàctic com ara uns apunts o unes
fotocòpies.
Curs 4. Col·loqui Classe Obrera i Anarquisme. (Europa, s. XIX)
(Coordinador: Lluís Torró -Dep. Anàl. Econòm- Professorat: John Rule
-University of Southampton-, Sarif Genie -University of Glamorgan-, Jose Antonio Piqueras
-Universitat Jaume I. Dep. d'Història, Geografia i Art-, Clara E. Lida -Colegio de
México-, Manuel cerdà -Universitat de València. Facultat de Geografia i Història):
Arran del 125è aniversari de la insurrecció alcoiana del 1873 (del Petrolio), hem
pretès estudiar el desenvolupament de la història sobre la classe obrera a Europa i les
noves perspectives des de les quals s'hi treballa. Hem mostrat també quines són les
fonts i la metodologia per a l'estudi de la classe obrera com a tal, més enllà dels
conflictes que va protagonitzar i de les seues organitzacions polítiques.
Entre les activitats complementàries desenvolupades en aquestes
jornades, cal destacar la visita guiada a la ciutat i les activitats de Teatre al Palau, Teatre
Sa i Net amb la representació de l'obra Els nous senyors de Ros-quilleta a
càrrec de Saineters i Companyia.
2.
Jornades de Primavera '99 (7-9 d'abril de 1999).
Enguany hem pogut dur endavant les primeres Jornades de Primavera amb
182 participants. El títol genèric ha estat "Parlem de ciència?" i ha
comprès quatre cursos amb una duració de 30 hores cadascun, impartits en sessions de
matí (9'30-14'30 hores) i de vesprada (16-21 hores). L'eix vertebrador d'aquestes
jornades ha sigut la reflexió didàctica sobre diverses ciències (biologia,
informàtica, astronomia i fisioteràpia).
Aquests són els títols dels cursos impartits, com també el nom del
professorat responsable i la síntesi dels continguts treballats:
Curs 1. L'ensenyament de la botànica en els nivells no
universitaris (Joan Piera, IES d'Altea): en el curs hem revisat i actualitzat els
continguts teòrics de la botànica que cal conèixer, per a poder-los aplicar en el
context de l'aula. Hem vist diverses característiques de la botànica en les nostres
comarques. Hem pretès potenciar els continguts actitudinals referits a la valoració i la
divulgació del patrimoni natural, a la protecció de les espècies d'interès i educació
mediambiental.
Curs 2. Presentacions amb ordinador. Power-Point (Faraón
Llorens i Rosana Satorre, Dept. de la Ciència de la Computació i Intel·ligència
Artificial, Universitat d’Alacant): en el curs hem ensenyat les principals tècniques
informàtiques en la presentació de treballs amb ordinador (iniciació i perfeccionament
del programa Power Point). El curs ha tingut un caràcter introductori i marcadament
pràctic. Ha estat un curs que ha esdevingut interessant per a totes les disciplines i per
als docents, investigadors i estudiants, que necessitaven fer exposicions orals (impartir
classes, ponències en congressos, exposicions de treballs, etc).
Curs 3. L'ensenyament de la fisioteràpia (Rubén Gual
Mondragón, diplomat en fisioteràpia): en el curs hem presentat i hem debatut
l'aplicació pràctica de la gimnàstica, el massatge, la relaxació i els estiraments per
a la prevenció d'algunes disfuncions orgàniques comunes, derivades de la manca d'hàbits
adequats i susceptibles de ser evitats amb aquestes tècniques. Hem analitzat les
qüestions pràctiques que es presenten en la realitat d'aquestes disfuncions, i hem
estudiat també l’aplicació de les noves tendències en l’aprenentatge de la
fisioteràpia. En definitiva, ha estat un curs interessant per als docents o estudiants,
especialment de les ciències de la salut i l'educació física que estigueren interessats
en les aplicacions de la fisioteràpia.
Curs 4. L'ensenyament de l'astronomia. (Bernat Martínez i
Guillem Bernabeu, Universitat d'Alacant): en aquest curs hem estudiat les estratègies
d'aprenentatge de l'astronomia i la seua integració en l'ensenyament no universitari. Hem
establit la comunicació necessària entre els professionals de la docència i els
especialistes en astronomia, amb la finalitat d'intercanviar experiències, discutir
alternatives i plantejar projectes compartits.
Vista general de Cocentaina, amb el pic Montcabrer al fons
Entre les activitats complementàries desenvolupades en aquestes
jornades cal destacar l'excursió per la serra d'Aitana, l'excursió nocturna i
l'observació astronòmica al cim Montcabrer i l'exposició de fotografies "Una
mirada al paral·lel 42", de Lalo Martínes, Roque Senent i Josep Lluís Sánchez.
3.
Cursos d'Estiu '99 (5-16 de juliol de 1999).
En l’última edició, amb el subtítol de "La comunicació científica. Les
noves tecnologies: un món sense fronteres", vam tenir una participació de 733
alumnes. Els cursos han tingut una durada de 40 hores i s’han impartit en sessions de
matí (10-14 hores) i vesprada (17-21 hores). Hi ha hagut cursos dividits en dos mòduls,
l'un impartit pel matí i l’altre per la vesprada. Hem volgut plantejar les noves
perspectives de la ciència a partir dels reptes de les noves tecnologies, destacant,
sobretot, la universalització que possibiliten aquestes noves tecnologies dins d'un món
sense fronteres en les ciències.
Aquests són els títols dels cursos impartits, com també el nom del
professorat responsable i la síntesi dels continguts treballats:
Curs A. Introducció a la intel·ligència artificial (Faraón
Llorens, M. Isabel Alfonso, Miguel Ángel Cazorla, Otto Colomina, Fco. Escolano, Domingo
Gallardo, Ramón Rizo i Rosana Satorre, Universitat d'Alacant): en el curs s’han
donat diverses sessions divulgatives sobre aspectes de la intel·ligència (visió
artificial, resolució de problemes, comprensió del llenguatge natural, sistemes experts,
raonament amb sentit comú, robòtica, xarxes neuronals, aprenentatge, vida artificial,
algorismes genètics, etc.). Hem complementat aquestes sessions amb diverses eines
pràctiques (robot, ordinadors, etc.)
Curs B. Enginyeria genètica. Aplicacions tècniques. Mòdul 1.
Els reptes de l'enginyeria genètica davant el nou mil·lenni I (Roser González
Duarte, U. de Barcelona). Mòdul 2. Els reptes de l'enginyeria genètica davant
el nou mil·lenni II (Jaume Prohens i Salvador Soler, U. Politècnica de València):
en el curs hem posat a l'abast dels no especialistes en la matèria els conceptes bàsics
de l'enginyeria genètica. Hem intentat igualment explicar les metodologies més
rellevants i les fites assolides en ciència bàsica i en algun dels camps d'aplicació,
com el diagnòstic genètic, la teràpia genètica i la construcció de models animals per
a l'estudi de malalties genètiques. En tot moment s’ha intentat fomentar
l’esperit científic i escèptic de la reflexió sobre aquestes realitats.
Curs C. Anàlisi de la redacció literària. Mòdul 1. L'estructura
del text literari narratiu (Isabel-Clara Simó, escriptora, UPF). Mòdul 2. Les
transformacions estilístiques de les narradores catalanes del segle XX. (Katheleen
McNerney, U. de West Virginia, EUA): en el curs hem descrit i analitzat el text literari
narratiu des del punt de vista del narrador, els personatges, el temps, l'espai,
l'argument, la descripció i el diàleg. Hem revisat les principals aportacions de les
dones escriptores catalanes al llarg del segle XX. A més, hem estudiat els trets
estilístics més innovadors a partir de les causes culturals i socials que els van
motivar.
Curs D. Ensenyar i aprendre llengua en primària i secundària
(Ximo López, U. Politècnica de València. Josep A. Mas, Xavier Mínguez, Mar Paulo i
Francesca Romero, U. de València): en el curs hem pretès dotar a l'alumnat d'algunes
destreses pràctiques bàsiques per a l'ensenyament de la llengua en primària i per al
treball lingüístic i literari en general, Hem reflexionat igualment sobre la
importància de l'educació literària i l'educació lingüística com a base d'una
formació bàsica de l'alumnat d'aquesta etapa educativa.
Curs E. Anàlisi de l'obra d'art en la segona meitat del segle XX
(Isabel Tejeda, CARM; Juan Bautista Peiró, U. Politècnica de València; Josep Pedrós
Ginestar, Escola d'Experimentació Plàstica Antonio Vives; Fuensanta Martínez,
Conselleria de Cultura i Educació del Govern Regional de Múrcia): hem pretès donar una
visió global de l'art que s'ha fet en la segona meitat del segle XX, sense oblidar que
aquesta producció és contínuament modificada i reconstruïda a partir de processos
externs. Hem analitzat les estratègies d'exposició de l'obra, com també la seua
interpretació en els programes pedagògics.
Curs F. La traducció científica. Mòdul 1. Traducció
automàtica castellà - valencià. (Mikel Forcada, U. d'Alacant). Mòdul 2. Lèxic
científic i redacció. (Carles Riera, Universitat Ramón Llull): en aquest curs hem
tractat diversos aspectes del llenguatge científic actual, tant pel que fa al lèxic com
pel que fa a la redacció de textos d'especialitat.
Curs G. Àudio, vídeo i imatge digital (Jaume Aragonés, U.
d'Alacant. Organització: Laboratori Multimèdia de la Universitat d'Alacant): aquest curs
ha sigut una itroducció a una branca de la informàtica aplicada que tracta el so, el
vídeo i les imatges. Ha sigut una introducció a la informàtica multimèdia i la
infografia. Hem fet un repàs de tractament de so, digitalització de vídeo, disseny
d'imatges i retoc fotogràfic, tot amb un caràcter pràctic, és a dir, utilitzant els
programes més coneguts de cada especialitat.
Curs 1. Aplicacions científiques de la calculadora gràfica
(Albert Gras, Universitat d’Alacant): en el curs hem pretès ensenyar a usar una
calculadora gràfica (del tipus T1-82), sense tenir cap coneixement previ, per a
aplicacions científiques: càlcul, programació, creació de gràfics, preparació
d’experiments, anàlisi i regressions de dades experimentals, comunicació amb PC,
obtenció d’informació de la Internet, jocs, etc.
Curs 2. Comunicació, informació i internet. Mòdul 1. Elaboració
de pàgines web (Jaume Plau, U. de Barcelona i Eduardo Sosa, U. Politècnica de
Catalunya). Mòdul 2. Internet i la societat de la informació (Jaume Nualart,
Universitat d'Alacant): hem tractat de fer un curs pràctic que ha tingut dos objectius
principals: d’una banda, que l’alumnat poguera dominar els programes
informàtics necessaris per a escriure, publicar i mantenir llocs web i, d’una altra,
que reflexionara sobre les implicacions que, des del punt de vista de la redacció de
textos, té escriure i difondre la informació per mitjà d’un sistema
d’hipertext instal·lat en la xarxa web. Durant el curs, cada alumne ha realitzat un
treball en hipertext, el qual ha sigut un exercici exclusivament acadèmic, o podia ser
l’inici d’un treball real per a publicar a la web. L'alumne ha adquirit una
visió global dels diversos serveis que ofereix Internet, i especialment la xarxa web, ha
conegut el funcionament dels editors d’hipertext i d’altres eines necessàries
per a elaborar i publicar pàgines web, ha adquirit nocions de llenguatge HTML i de
JavaScript, ha après a explotar les possibilitats que ofereix l’hipertext a
l’hora d’oferir informacions per la xarxa web, s'ha fet càrrec de com actua el
lector d’hipertext —o navegant— i ha après a adequar els escrits a aquest
mitjà i, a més, ha sigut capaç de construir webs amb un estil consistent.
Curs 3. Etnobotànica a les comarques centrals valencianes
(Joan Pellicer, metge): en el curs hem fet una exposició gràfica i teòrica de
les principals herbes i arbres medicinals mengívols i màgics del País Valencià i
especialment del territori diànic, dins el seu marc geogràfic i humà. Com a objectius
del curs, hem donat a conèixer aquesta disciplina situada en l’espai de
confluència de les ciències humanes i biològiques, a fi de contribuir a preservar una
important parcel·la del nostre patrimoni cultural i afavorir la continuïtat física i
espiritual de la vida rural tradicional.
Curs 4. La literatura i l'escola. Mòdul 1. La literatura en
l'educació infantil i primària (Josep Escolano, M. Antònia Cano, J.M. Baldaquí,
Vicent Brotons (Universitat d’Alacant), Leandre Iborra (Col. Rafael Altamira). Mòdul
2. Taller de literatura popular (Joan Borja, U.A., i Tomàs Mestre (IES Leonardo da
Vinci) : en el curs hem fet una aproximació, a través de diverses activitats
pràctiques, a les estratègies d’aprofitament de la literatura en l’educació
infantil i primària: animació a la lectura, desenvolupament d’habilitats
lingüístiques, manipulació de textos en un model d’ensenyament interdisciplinari,
etc. Tanmateix, hem fet diverses activitats al voltant de la literatura popular i del
teatre en l'educació infantil i primària. El curs ha inclòs excursions guiades per les
comarques del Comtat i la Marina Baixa, en relació amb la literatura popular, com també
activitats sobre la Nova Cançó, tècniques de dramatització i processos
d'interiorització dels personatges en el teatre. És per tot això que els alumnes han
pogut conèixer diferents estratègies d’animació a la lectura, possibles activitats
que pogueren ser aprofitades en una programació didàctica per a rendibilitzar la
interrelació entre un centre educatiu i una biblioteca. Hem pogut dotar l’alumnat
amb la capacitat d’anàlisi suficient per a valorar l’interés del model de
llengua de la literatura per a xiquets en el desenvolupament d’habilitats
lingüístiques, i dominar els recursos necessaris per a aprofitar amb la màxima
rendibilitat qualsevol tipus de manifestació literària en l’educació infantil i
primària.
Curs 5. Les noves tecnologies en l'art de les primeres avantguardes
(Moisès Gil, UPV): el curs ha tingut un caràcter teòric i pràctic. Hem aprofundit
l’estudi de les poètiques artístiques de les primeres avantguardes del segle XX, i
hem observat com i per què es van veure influïdes o compromeses amb els descobriments
científics i els avanços tecnològics de l’època. També hem vist com els
diferents descobriments van ser determinants o no en el desenvolupament de les estètiques
plàstiques, les solucions formals i les evolucions en el pensament, com també
l’evolució i la repercussió en l’art contemporani. Hem donat a l’alumnat la informació i els coneixements teòrics
necessaris sobre la relació art-tecnologia, repercussió i influències en les diverses
poètiques artístiques de les primeres avantguardes, i els hem aportat les bases de
l’anàlisi i el reconeixement dels diversos procediments tècnics. L'alumnat ha
profunditzat en els coneixements de les diverses tècniques artístiques utilitzades, tant
en l’escultura com en procediments pictòrics per mitjà d’exercicis pràctics i
exposicions teòriques.
Curs 6. Imatge i protocol en el món laboral. Mòdul 1. Tècniques
de presentació en les entrevistes de treball (Maite Rico, llicenciada en Psicologia).
Mòdul 2. Protocol en les relacions socials i en els negocis (David Baidez,
Institut de Formació Permanent d'Alacant): en el curs hem presentat les entrevistes de
treball com una tècnica mitjançant la qual tant l'empresa o entitat com el mateix
candidat s'asseguren de l'èxit de la relació professional. Hem desenvolupat, també, els
coneixements, les habilitats i les actituds dels participants per a preparar i fer
entrevistes i extraure el màxim profit de l'experiència de cada entrevista. Així
mateix, en el curs hem pretès familiaritzar l'alumne amb uns coneixements relatius a les
normes bàsiques de protocol social, les quals aprofitaran com a base per a poder abordar
les diverses normes de protocol en les relacions socials i, finalment, les normes que
presideixen les relacions professionals.
Curs 7. Influències de les noves tecnologies en els mercats de
treball. (Antonio Santos i J. Manuel Rodríguez, U. de València): en el curs hem
abordat les transformacions recents de les societats industrialitzades en l'àmbit de la
producció i del treball. Hem observat les implicacions sobre l'estructura i els processos
de canvi social. Hem analitzat la influència de les noves tecnologies en els mercats de
treball, relatius especialment a la generació de joves de la dècada dels noranta.
Curs 8. Influències socials dels mitjans de comunicació i de
l'art. Mòdul 1. Influències de l'art contemporani en la societat de la
informació(Josep Lluís Peris, IES Verge del Remei). Mòdul 2. La informació en
pantalla: televisió i nous mitjans en la construcció de l'opinió pública (Rafa
Xambó, U. de València): en aquest curs, hem establit les relacions que les propostes
artístiques contemporànies guarden amb el tipus d'estratègies informatives i
comunicatives que fan servir els mitjans de comunicació. A través d'una selecció
d'estètiques actuals vinculades a l'art, hem cercat la influència que aquestes
exerceixen sobre el disseny de la comunicació, la publicitat i la indústria de l'oci.
Així mateix, hem analitzat els processos de creació d'opinió pública a través dels
mitjans de comunicació, tot considerant les dinàmiques de construcció de la informació
al si dels mitjans i les característiques dels públics en els processos de recepció,
com també les descodificacions atenent l'estructura social i la realitat sociocultural
més pròxima.
Curs 9. Redacció del llenguatge jurídic. Mòdul 1. Redacció
de textos jurídics. (Meritxell Domènech i Cristina Gelpí, U. Pompeu Fabra) Módulo
2. Curso de argumentación jurídica (Josep Aguiló e Isabel Lifante.Universidad de
Alicante): en el curs hem pretès donar a conèixer les característiques del llenguatge
jurídic en valencià i les estratègies de composició del text escrit, aplicables a la
redacció de textos jurídics, que permeten elaborar amb adequació i correcció els
textos propis d'aquest àmbit d'especialitat. També hem pretès subministrar a
l'estudiant l'arsenal conceptual i el marc teòric necessari per a poder analitzar les
diferents argumentacions que tenen lloc en el món jurídic, fent una anàlisi
d'argumentacions contingudes en diferents sentències.
Curs 10. La salut i la seguretat en el món laboral
(coordinadors: Fernando García (U. Pompeu Fabra) i Elena Ronda (U. d'Alacant): en aquest
curs, hem tractat d'oferir als participants, des d'un enfocament multidisciplinari, uns
conceptes bàsics en matèria de salut laboral i una actualització pràctica
d'experiències actuals en aquest camp.
Entre les activitats complementàries d’aquests cursos
d’estiu, cal destacar, entre d'altres, una excursió a la Ruta de les rondalles, el
Primer Cicle de Música Antiga a càrrec del cor de la Universitat d'Alacant i la Capella
Joan Baptista Comes, la presentació del llibre "Flora Pintoresca del País
Valencià" del metge Joan Pellicer, el Primer Cicle de Teatre Contemporani amb
les representacions, entre d'altres, de JIVEM. Animada conferència (Fum de canyot)
i Dones (Els Saineters), la Fira del Llibre al Palau Comtal de Cocentaina, etc.
Així mateix, entre les activitats més destacades, es va presentar la revista Quaderns
del Palau.
Primer Cicle de Música Antiga
Dones (Els Saineters)
Àlbum
fotogràfic de Cocentaina en la web de la Universitat d'Alacant
Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
VII. Vice-rectorat d'Estudis i Innovació Educativa
VII.6 Secretariat de Seus i Cursos Especials
VII.6.1 Activitats a la seu de Cocentaina
VII.6.2 Activitats a la seu de Benissa
VII.6.3 Activitats a la seu d'Oriola
VII.6.4 Cursos especials
|
Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999