|
|
|
|
VIII. Vicerectorat de Noves Tecnologies
VIII.4 BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Saavedra
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes es va gestar com una eina de difusió de la cultura amb el propòsit de crear un fons virtual dobres clàssiques en llengües hispàniques, amb un sistema dordenació i recerca semblant al duna biblioteca i amb accés gratuït. La idea de la biblioteca va obtenir el recolzament del Banc de Santander Central Hispano, que va decidir finançar el projecte íntegrament perquè fóra dut a terme a la Universitat dAlacant. El finançament aprovat inicialment per a despeses de dos anys va ascendir a cinc-cents milions de pessetes, quantitat que van aportar conjuntament el BSCH i la fundació Marcelino Botín. Els treballs dorganització i disseny del procés dedició es van iniciar a mitjans del febrer de 1999 i van ser engegats amb la col·laboració del Laboratori Multimèdia i la contractació de personal especialitzat per a efectuar les tasques de correcció, edició de textos electrònics, biblioteca i informàtica, com també de preparació de textos i administració. Això va representar un equip inicial format per setanta persones, que va augmentar posteriorment fins a les cent cinc. Tot lequip és coordinat en la vessant organitzativa per dos economistes, mentre que un lingüista sencarrega de la cura de ledició. El procés consta de fases diverses, com ara la selecció dobres, ledició electrònica, la correcció lingüística, la maquetació, ledició en llenguatge html i la publicació en la pàgina web. La major part de les eines informàtiques són generades per lequip dinvestigadors en aquest camp, mentre que la tasca de la preparació electrònica de les obres corre a càrrec dinformàtics, filòlegs i humanistes, successivament.
La biblioteca inclou, a més, una sèrie de serveis que palesen la vocació internacional i lobjectiu desdevenir portal arreu del món de la cultura en llengua castellana. Cal destacar que la pàgina web ofereix les possibilitats següents: 1. Dins el catàleg, junt amb el propi de la biblioteca (és a dir, el dels clàssics castellans), incloem el portal en unes altres llengües, la qual cosa ofereix la possibilitat de llegir les obres que hi ha en la xarxa en qualsevol idioma. Així, aquest catàleg ordena més de mil cinc-centes obres pels criteris dorigen, idioma, autors i temes. 2. Un motor molt potent de recerca per temes, autors, títols, èpoques, idiomes, paraules, origen i matèries, entre daltres. 3. Una biblioteca dautor, en què presentem amb detall els autors més rellevants de la literatura hispanoamericana, la seua història, les obres completes, com també la referència a unes altres fonts on nhi haja informació més exhaustiva, tant en xarxa com en unes altres biblioteques. Actualment la biblioteca dóna compte donze autors.
4. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té la vocació desdevenir portal de portals. En aquest sentit, ha arribat a diversos acords amb el compromís de desenvolupar com a portals biblioteques virtuals de les institucions següents:
5. Catàleg de tesis doctorals. En aquest apartat, que serà inaugurat pròximament, pretenem oferir en format electrònic les tesis doctorals que hagen estat defeses davant tribunal a la Universitat dAlacant i a aquelles universitats que tinguen subscrit un conveni de col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Aquest catàleg de tesis estarà obert a tots els camps de la ciència. 6. Investigació. La secció dinvestigació de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes pretén encoratjar i recolzar projectes dinvestigació que prenguen com a base el patrimoni cultural hispanoamericà i la seua difusió per tot arreu. Així, en justificar el status dinvestigador en BICIMESA, aquest apartat ofereix la possibilitat de consultar el catàleg restringit de la biblioteca a efectes exclusius dinvestigació per a tesis o unes altres tasques, laccés a un fòrum-pannell de discussió entre equips dinvestigació per al desenvolupament de treballs conjunts i la descàrrega dobres completes del catàleg general en format comprimit. Des de la segona setmana de setembre (quan vam donar notícia daquesta possibilitat) trenta-vuit professors (dels quals un 70% pertanyen a universitats nord-americanes, un 6% a europees i un 24% a espanyoles) hi han estat donats dalta. 7. Editorial. Amb aquesta iniciativa pretenem un objectiu doble. Per una banda, difondre mundialment obres que, a pesar dhaver estat publicades, han estat distribuïdes exclusivament en un àmbit territorial determinat, com també obres que són molt antigues i no han estat reeditades durant dècades. Per una altra banda, aprofitar tots els recursos que proporciona una edició electrònica: hipertext, imatges, so, etc.
8. Sota lepígraf de Biblioteques del Món, oferim la possibilitat de trobar unes fonts digitals dobres escrites en qualsevol idioma i que pertanyen a qualsevol cultura que es trobe a la xarxa. Aquest apartat fa recerques continuades de les noves fonts i les ordena per temes, àmbits i tipus diniciatives semblants. 9. En lapartat de serveis generals reflectim la informació procedent dels nostres lectors sobre les obres de què desitjarien disposar en la biblioteca, com també un camp daclariment de dubtes i un llistat dadreces perquè els investigadors puguen enviar els documents que proposen per a ser publicats tesis bàsicament. Oferim, a més, un butlletí setmanal de novetats i un altre trimestral titulat Dulcinea.
Dulcinea. Butlletí trimestral de notícies de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
La biblioteca va ser inaugurada el 27 de juliol. Hi va assistir el president del Banco de Santander Central Hispano i una bona part dels representants de la cultura i les institucions nacionals relacionades amb lexpansió del castellà. Vam presentar en la biblioteca vora dues mil obres.
Emilio Botín, President del Banco de Santander Central Hispano, procedeix a inaugurar la Biblioteca.
Inauguració de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (text íntegre de les intervencions de les personalitats invitades, fotos, videoconferències, missatges de benvinguda... en el núm. 1 de Dulcinea)
VIII.4.1 Inauguració de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Tríptic editat amb motiu de la inauguració.
Des del moment de la publicació en la xarxa, les visites van ser nombroses i la repercussió en el mitjans nacionals i estrangers més gran de la que esperàvem en principi. Alguns mitjans i institucions van col·locar ladreça de la biblioteca en les seues pàgines, com ara El País digital, el Centre Virtual Cervantes (dependent de lInstitut Cervantes) i diverses biblioteques hispanoamericanes. Hi ha dues qüestions destacables després daquest procés: en primer lloc, les visites i la procedència; en segon lloc, els acords establerts amb altres universitats, que tenen, al seu torn, biblioteques semblants a la Miguel de Cervantes en uns altres idiomes. Pel que fa a la primera qüestió, a data de 27 de setembre, les visites han augmentat fins a 4,9 milions, i la procedència daquestes visites i les obres consultades ratifiquen lorientació hispanoamericana del projecte.
Encara que hi ha visites des darreu del món, làmbit de consulta major és el que comprèn els estats espanyol, mexicà o argentí, entre daltres, encara que bona part arriben a través dels cercadors i servidors internacionals dús públic, com ara yahoo!, altavista, o bé a través de xarxes com ara freeyellow i de servidors de mitjans de comunicació (El País, la Vanguardia, CNN, etc.). Diverses universitats espanyoles, com també la Universitat de Pensilvània, han esdevingut consultores habituals.
Pel que fa als convenis, cal assenyalar que poques setmanes després de la inauguració, a lagost, ja nhavíem signat diversos amb caràcter de col·laboració amb les biblioteques respectives de les universitats següents: Ara com ara estem preparant sengles convenis pendents de ser signats amb daltres universitats espanyoles i hispanoamericanes. Convenis d'associació i colaboració
VIII. Vicerectorat de Noves Tecnologies | |||||||||||||||||||||||||||||