Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
XIV.2 Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica L'Alcúdia
XIV.2.1 PROJECTES EN MARXA A CÀRREC DE LA FUNDACIÓ
1. Rehabilitació de l'espai basilical. 2. Projecte de restauració de la muralla occidental. 3. Projecte de suport vegetal. 4. Projecte de cobriment del pati descobert del Museu. 6. Projecte de prospecció intensiva superficial.
1. Rehabilitació de l'espai basilical. La basílica és sens dubte un dels edificis de major interès de l'antiga Ilici. Excavada a principis de segle, ha sigut objecte de reexcavació en els anys quaranta i vuitanta, i actualment es troba protegida amb una coberta de fusta de doble vessant. Entre els seus elements de major interès es troba el mosaic del paviment, que per moltes raons constitueix un monument únic en el seu gènere a la península Ibèrica. Hi ha un dibuix a gran detall fet per l'Institut Arqueològic Alemany. Es trobava retirat del seu emplaçament original i muntat sobre planxes de morter al magatzem del museu. El projecte actual consisteix a reposar el mosaic en el seu lloc original, i restaurar-lo en els pròxims mesos. Per a això hi ha un projecte de Rafael Ramos Fernández, restaurador de la Fundació Arqueològica l'Alcúdia.
Basílica paleocristiana. Vista des de l'oest de la basílica, en la qual queda en primer terme la porta d'accés principal. L'edifici està protegit de les inclemències atmosfèriques gràcies a una espectacular coberta realitzada amb bigues de ferro, fusta i formigó, ensostrades amb teules. La basílica es visita des d'un corredor corregut perimetral que permet contemplar el conjunt sense danyar les estructures.
Basílica paleocristiana. Vista des del nord-est del conjunt basilical. Conserva el sòcol de tots seus murs com també el de l'absis, visible en primer terme. Els murs que apareixen a la part baixa de la fotografia han sigut interpretats com a dependències associades a la basílica i s'hi accedeix des d'un llindar obert al costat de l'altar. S'ha previst actuar a l'edifici durant els pròxims mesos amb la reposició del mosaic que cobria la major part del sòl de la nau, com també dels cancells.
Mosaic de la basílica paleocristiana d'Ilici.
2. Projecte de restauració de la muralla occidental. Es tracta de l'únic llenç de muralla visible en l'actualitat, datada per investigacions precedents com a pròpia del final del segle III d. de C., encara que és aquest un punt que caldrà precisar. El seu estat de conservació és desigual: el tram nord presenta un major desenvolupament vertical, mentre que cap al sud gairebé s'abasten els 50 cm d'alçària. Aquestes desigualtats queden també patents en el tipus d'aparell utilitzat en la fabricació que contrasta en alguns trams amb la maçoneria de pedres menudes enfront d'altres amb pedres de majors dimensions. La intervenció té com a objectiu excavar el nucli intern de la muralla i l'estratigrafia interior i exterior que s'hi recolza, amb una documentanció tant de la seua estructura interna com de la cronologia de les diferents fases. Amb això es posaran les bases per a la realització del projecte de restauració redactat per l'arquitecte Pascual Cámara, que ja ha està aprovat.
Muralla romana. Vista del conjunt de la muralla des del sud-oest, on es pot seguir l'enorme tram conservat del llenç i les dues torres avançades. S'observen, des de cotes superiors a inferiors, els dipòsits de terres procedents d'excavacions antigues dipositades sobre tot el conjunt, un paviment d'uns 10 cm de gruix realitzat amb caementicium i assentat sobre el farcit de la muralla, un xicotet talús provocat per l'erosió en el farcit i, finalment, el llenç en si, prou descarnat en la seua base i calçat provisionalment per taulers de fusta. Al final, hi ha restes de murs perpendiculars que possiblement estan en relació amb una porta d'accés a la ciutat.
Muralla romana. Vista frontal des de l'oest del tram meridional conservat de la muralla. S'observa part del llenç i unes línies de murs perpendiculars que podrien ser restes d'una torre i part d'un esquivament en el traçat de la muralla. Al tram més deprimit s'acumulen les pedres que van haver de formar part de l'obra.
Muralla romana. Detall des de l'oest de la boca d'un desguàs contemporani a la muralla i per la ubicació, segurament relacionat amb les pròximes termes de P. Iborra. Sobre els dipòsits de terra superiors es troba un petit gual, interpretat com a restes d'una antiga intervenció arqueològica, que permet albirar la continuació del desguàs cap a l'interior de la ciutat. Aquest desguàs conserva encara les seues parets emblanquinades amb opus signinum i el carreu d'arenosa que observem al centre de la fotografia, completament erosionat per les contínues filtracions d'aigües. Al tram inferior es percep l'erosió que ha sofrit la fonamentació: molts dels codols emprats en els fonaments de la fàbrica han quedat completament descarnats, i deixen la vista les argamasses originals i els estrats argilosos sobre els que es va construir la muralla. Aquesta erosió és deguda, en part, a la fossa practicada extramurs, que ha deixat sense protecció el tram de fonamentació de la muralla.
Muralla romana. Detall des del nord-oest de la torre meridional. S'observen els reforços dels cantons per mitjà de carreus escairats. L'inferior és un carreu de grans proporcions i encoixinat, la qual cosa demostra que en l'execució d'aquesta obra es van emprar elements reutilitzats.
3. Projecte de suport vegetal. L'experiència ha mostrat que els visitants, sobretot els procedents de majoristes de viatges, es queixen de l'escassa ombra existent al jaciment al llarg sobretot de l'estiu, que és quan l'afluència de públic és major. Per tal d'evitar-ho, s'ha dissenyat una plantació d'arbres d'ombra les arrels dels quals aprofundesquen poc al terreny, que es distribuiran estratègicament al voltant dels monuments més importants i al llarg de les senderes traçades. El suport vegetal també té com a missió matisar la visió de les estructures arquitectòniques més dures (casa, museu) visibles al jaciment.
4. Projecte de cobriment del pati descobert del Museu. Es reprèn un antic projecte, el disseny del qual ha sigut encarregat a l'arquitecte Antonio Serrano, per a cobrir el pati descobert en l'interior del Museu, que resultava summament perjudicial per a la conservació de les peces col·locades a les vitrines i per a la del mosaic del paviment, que estava exposat a les inclemències meteorològiques. Aquest projecte comporta l'adequació d'un espai per al magatzem, que és molt necessari per al l'Alcudia, i és una solució provisional, fins que es materialitze el projecte del nou museu, actualment en tràmit amb un prestigiós arquitecte de fama internacional.
Coberta de la sala d'arqueologia romana del Museu. La solució preventiva adoptada fins ara ha sigut la col·locació d'una coberta de canyes que oferesca un poc d'ombra i recer tant als visitants que accedeixen al Museu com a les peces que s’hi exposen. En principi, va ser la solució més encertada, ja que l'espai de la sala és ampli i no era possible sostenir una coberta més pesada per falta de suports. No obstant això, aquest tipus de coberta no garanteix la seguretat del Museu ni pot evitar filtracions solars i de pluja, que amb el temps han ocasionat desperfectes importants.
Coberta de la sala d'arqueologia romana del Museu. Les vitrines d'aquesta sala van haver d'ensostrar-se a un vessant i amb teules per a evitar que l'aigua de les pluges danyara les peces. No obstant això, la intensitat de llum provoca reflexos en els vidres que impedeixen, com vam observar en fer la fotografia, contemplar amb nitidesa les peces exposades. Per a solucionar momentàniamente aquests inconvenients, es van adaptar tubs de neó en l'interior de les vitrines que alleugereixen, encara que no pal·lien, aquests problemes. No s'han trobat solucions per a resoldre els reflexos que es projecten sobre el mosaic romà que ocupa el sector central de la sala, ni per a evitar que les pluges caiguen sobre aquest. Finalment, la inexistència d'un magatzem amb suficient espai com per a albergar les peces arqueològiques, obliga que moltes d'aquestes queden apilades als racons de les sales, exposades per complet a les inclemències.
Magatzem. Com que no tenim un depòsit de materials arqueològics, les caixes que contenen els materials arqueològics s'apilen en els corredors de les dependències del Museu que condueixen als despatxos. Els problemes són nombrosos, perquè aquests corredors estan pròxims a les àrees de visita del Museu i suposen una constant preocupació, a la qual cosa caldria sumar la dificultat de trànsit.
Magatzem. Vistes de la part posterior del Museu. La inexistència d'un lloc per a emmagatzemar els materials arqueològics obliga a utilitzar qualsevol espai disponible, malgrat que estiguen exposats a les inclemències atmosfèriques i resulten poc estètics. En l'actualitat, els materials que apareixen en la fotografia s'han dipositat momentàniament en caixes que s'apilen prop de la paret posterior de l'edifici, per tal que la imatge del recinte siga més acurada.
Es tracta d'exposar durant un període de temps limitat un reduït conjunt de peces d'elevat interès arqueològic procedents dels fons de l'Alcúdia al Museu de la Universitat d'Alacant i en un local adequat de la ciutat d'Elx. Al voltant d'aquest acte es desenvoluparà un ampli conjunt d'activitats: exposició complementària del context de les peces, tant local com mediterrani, impartició de conferències, edició de fullets explicatius, etc. Concretament, per al pròxim mes d'octubre es té previst inaugurar la primera exposició amb la presentació del cèlebre guerrer ibèric amb cap de llop a la cuirassa i dues peces ceràmiques amb una decoració semblant.
Tors de guerrer. Fragment escultòric d'home que té al pit una cuirassa decorada amb un cap de llop, imatge protectora per a la vida futura.
6. Projecte de prospecció intensiva superficial. Té com a finalitat actualitzar el coneixement històric del jaciment mitjançant la utilització de tècniques de prospecció espacial, i fins i tot, on són necessaries, actuacions pròpies del microespai. Un assaig realitzat al llarg de l'estiu ha donat resultats positius, per la qual cosa es preveu en els pròxims mesos estendre'l a tota la superfície del jaciment. Aquesta actuació es tracta en realitat del pas previ a un projecte més ampli de prospecció amb mètodes geofísics moderns, semblants al ja aplicats amb gran èxit en altres jaciments com el d'Itàlica (Sevilla) o el de Los Millares (Almeria).
XIV.2 Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica L'Alcúdia |
