Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
XIV.2 Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica "L'Alcúdia"
XIV.2.3 PROJECTES PREVISTOS SENSE FINANÇAMENT ACTUAL
1. Projectes de consolidació i restauració monumentals. 2. Projectes d'actuació sobre el jaciment. 2.1 Protecció dels perfils de les intervencions arqueològiques. 2.2 Reformes en les senderess que marquen l'itinerari de visita.
1. Projectes de consolidació i restauració monumentals. S'inclouen a continuació un total de deu fitxes sobre altres monuments amb l'especificació de les característiques de cada un . Pot resumir-se dient que els treballs necessaris en quasi tots són de consolidació, cobriment, reconstrucció de les parts desaparegudes, acondicionament de l'entorn i adequació per als visitants, etc. Les actuacions concretes, que desenvolupen el que s'indica a les fitxes adjuntes, es detallaran en un Pla Director actualment en procés de redacció. Aquests projectes, la realització dels quals establirà definitivament el caràcter de l'Alcúdia com un parc arqueològic actual, poden abordar-se de forma global o per parts, en funció de les disponibilitats econòmiques existents.
Zona d'edificis públics que va constituir el centre ciutadà de la urbs. Datat des de finals del segle I a.C. fins el VIII d.C. Està creuat pel card màxim, carrer que va servir com a base per al traçat urbanístic de la ciutat romana. Destaquen alguns edificis de gran interès, com un temple dedicat a Juno. En alguns trams són visibles parts del clavegueram.
Fòrum. Límit occidental del Fòrum. Vista des del sud-oest d'un dels perfils del sector del fòrum, on podem percebre el grau d'erosió a què estan exposats i com es van llimant progressivament els trams sense documentar, corrent el risc de quedar perduts per a possibles intervencions futures. En primer terme, es distingeixen diferents coloracions en les graves delimitant espais oberts (graves grises) i els associats a determinats edificis (graves roses).
Fòrum. Vista des del nord-oest del fòrum, amb estructures associades a edificis públics i privats, com també els encreuaments dels carrers que convergeixen en aquest sector. En primer terme, part del temple romà dedicat a Juno. L'ocupació de graves de diferents colors i la restauració de la major part d'aquestes estructures, fan del fòrum el monument més adequat i comprensible per a les visites que accedeixen al jaciment.
Es tracta de dos temples ibèrics superposats localitzats sota els nivells de la basílica paleocristiana. El més antic data de la segona meitat del segle VI a.C. i el més modern del III a.C. De planta quadrangular, amb una torre en una de les seues cantonades i construït amb toves. Actualment el temple original queda cobert pels nivells de la basílica, per la qual cosa a principis dels anys 90 se'n va construir una còpia. Per a construir-lo es van emprar materials i tècniques antigues.
Temple ibèric. Vista des de l'est de la reconstrucció del temple ibèric on s'han utilitzat toves, pedres i fangs de l'entorn. Aquesta encertada reconstrucció serveix de model al visitant per a comprendre les tècniques de construcció i l'aspecte aproximat que havien de tenir els recintes ibèrics originals. En primer terme, es troba la segona porta d'entrada al recinte de culte. Destaquem la presència de grans elements vegetals que envolten l'edifici i impedeixen la correcta visió del conjunt.
Temple ibèric. Vista aèria des del sud de la reconstrucció del temple ibèric. Al centre de la sala principal s'observa l’ara, i al costat de la porta d'accés principal, una pilastra que sosté un singular capitell protoeòlic.
Restes d'un habitatge d'època romana datada en la segona meitat del segle I d.C., construïda sobre un edifici ibèric anterior que probablement es relaciona amb un lloc de culte. L'interès científic se centra en la superposició d'estructures romanes i ibèriques i en la existència d'una ara o altar litúrgic en la fase ibèrica.
Culte ibèric. Vista des de l'oest d'alguns murs d'època romana sota els que es van documentar restes d'una estança ibèrica amb un altar central, possiblement dedicat al culte. La presència d'elements vegetals, al costat de l'alteració erosiva que han sofrit els seus perfils d'excavació, danya sensiblement la imatge i comprensió d'aquesta seqüència estratigràfica. Com en altres sectors del jaciment és important que es cobresquen els sòls amb graves de diferents colors per a simplificar la comprensió del conjunt al visitant.
Culte ibèric. Vista des del nord-oest d'algunes estances romanes ubicades en aquest sector. Al final, es percep una de les cisternes utilitzades per a recollir aigües pluvials. Es distingeix amb claredat com alguns dels perfils d'excavació estan en l'actualitat completament atalussats a causa de l'erosió de la zona. A la dreta, observem una de les moltes canonades que travessen el jaciment.
Construcció subterrània realitzada amb morter de calç i tècnica de tàpia del segle I d.C. Canalitza i vessa a l'exterior les aigües residuals de la ciutat romana. S'abandona aproximadament a mitjan segle III d.C. Obra de bona factura, amb alguns trams amplis capaços d'acollir un gran cabal i fins i tot sectors voltats. Ratifica la importància de la ciutat en l'època romana.
Clavegueram. Vista des de l'est d'un tram del clavegueram documentat en les termes. El seu estat de conservació és excepcional i té alguns trams completament voltats. La profunditat que presenta resulta perillosa per al visitant, per la qual cosa creiem interessant condicionar el seu perímetre i possibilitar, per mitjà de passarel·les, una visió apropiada del conjunt.
Clavegueram. Vista des del sud d'un tram del clavegueram documentat en les termes. La seua profunditat requereix un manteniment constant ja que ací solen anar a parar els residus arrossegats pel vent, perjudicant la visió nítida del conjunt.
Habitatge romà de tipus familiar amb pati porticat amb font, al seu voltant es distribueixen les dependències principals de la casa. Datada des del segle I a.C. al III d.C., presentant alguns nivells visigots. Aquest tipus de cases demostren innovacions arquitectòniques al jaciment d'iguals característiques que les de la resta de ciutats mediterrànies de l'Imperi.
Domus 3f. Vista des del sud-est del conjunt de la casa romana excavada en el sector 3f. En primer terme tenim alguns dels perfils de l'excavació completament erosionada. La presència de grans elements vegetals, alguns d'aquests arrelats sobre les estructures, danyen de forma important les restes arqueològiques.
Domus 3f. Detall des de l'est d'un gran estany associat a una de les dependències de la casa, on podem observar l’enfonsament del seu costat septentrional.
Habitatge romà de tipus familiar amb pati porticat amb font, al seu voltant es distribueixen les dependències principals de la casa. Destaca un pis subterrani a què s'accedeix per unes escales. Els mosaics originals d'algunes estades s'exhibeixen actualment al museu del jaciment.
Domus 5f. Vista aèria des del nord d'aquest monumental habitatge romà. La major part de les estructures es troben consolidades o restaurades, encara que queden diversos elements per restituir, com els mosaics d'algunes dependències que es conserven actualment al Museu Monogràfic del jaciment. Hi ha un soterrani al qual s'accedeix per unes escales, però en molt mal estat de conservació, fins al punt d'amenaçar a enfonsar-se per complet. Seria interessant també distribuir graves de diversos colors que permeten una comprensió fàcil i ràpida del conjunt, com també assegurar els perfils perimetrals de l'excavació.
Domus 5f. Vista des del nord-oest del tram septentrional de la casa, on observem l'erosió accelerada que sofreixen els perfils de la intervenció arqueològica.
Gran aljub associat a una casa romana datada entre els segles I al III d.C. Té forma rectangular, amb interior voltada i boca central. La seua funció era la de recollir i emmagatzemar aigües de pluja. La seua factura és de gran qualitat, com també el seu grau de conservació. En el seu interior es va trobar una escultura femenina, associada a Venus, tallada en marbre blanc.
Aljub de Venus. Vista des del nord de la reproducció aproximada de l'estàtua romana trobada en l'interior de l'aljub que representa la deessa Venus.
Aljub de Venus. Vista des del sud d'un gran aljub, associat a una casa romana. El seu estat de conservació és excel·lent, encara que té alguns inconvenients per a la seua posada en funcionament: d'un costat, la profunditat on va ser localitzat implica un perill per al visitant i, al mateix temps, els seus perfils són susceptibles de processos erosius més freqüents, per la qual cosa és habitual trobar restes de terres i pedres sobre la superfície de la cisterna.
Zona residencial amb diverses unitats d'habitació datades des del segle V a.C. al I a.C., associades a un carrer. Permet una comparació visual amb els habitatges romans pròxims. Destaca del conjunt l'estança denominada "botiga del terrisser" per l'important conjunt de materials que es van trobar en ella, amb 129 recipients, possiblement una sala dedicada a culte domèstic.
Cases ibèriques. Vista des del sud-est del conjunt de cases ibèriques. Conserven els sòcols de maçoneria que actualment estan restaurats. S'observa l'erosió contínua que sofreixen els perfils com també les dificultats de comprensió del conjunt, per la qual cosa creiem encertada la idea d'utilitzar graves de diferents colors per a delimitar els espais.
Comprèn dues sales que pertanyen a un edifici termal d'època romana. És un element més que confirma la monumentalitat i la importància del jaciment durant el període romà. Van ser excavades el 1890.
Planta de les termes excavades a finals del segle XIX per Pedro Ibarra.
Part de la muralla d'època púnica que envoltava el jaciment. La seua troballa marca el límit de l'assentament per l'est durant el segle III a.C. Entre les pedres del farciment intern de la muralla es van trobar alguns fragments d'escultures ibèriques més antigues, reaprofitades com a part de l'obra.
Muralla púnica. Vista des del sud de les restes associades a una muralla datada en el segle III aC. En el farcit de l'estructura, es van localitzar restes d'escultures ibèriques antigues reaprofitades com a farcit de l'obra. Es pot observar el deteriorament generalitzat de la zona, amb perfils completament perduts i una presència desmesurada d'elements vegetals que arriben fins i tot a arrelar en les estructures arqueològiques.
2. Projectes de actuació sobre el jaciment. S'esmenten dos projectes concrets, encara que altres projectes es troben ja en curs de realització. Tenen com a finalitat l'adequació del jaciment a les exigències d'un modern conjunt monumental visitable, permetent un fàcil accés a totes les persones, incloent-hi els discapacitats físics.
2.1 Protecció dels perfils de les intervencions arqueològiques. Es tracta d'actuar sobre els perfils erosionats pels vessaments d'aigües que provoquen enfonsaments i filtracions que danyen tant els paquets arqueològics com les estructures excavades. S'ha de realitzar un estudi tècnic per tal de condicionar els fronts d'excavació, amb la finalitat de col·locar sobre ells una malla metàl·lica galvanitzada que posteriorment serà coberta per una capa de formigó acolorit amb la tonalitat de la terra del jaciment.
2.2 Reformes en les senderes que marquen l'itinerari de visita. Actualment queden connexions amb certs monuments sense traçar. Alguns trams estan marcats amb graves, però altres són camins de terra. S'ha d'establir un circuit que ajude a la comprensió de l'espai arqueològic i facilite la seua visita. Per a això es proposa el traçat d'unes senderes de formigó reversible que garantesquen la circulació i el manteniment del jaciment.
Sendes. Vista des del sud del camí que enllaça el sector del culte ibèric amb l'aljub de Venus i el Museu. La senda actual, protegida amb graves, no facilita el trasbals a tot tipus de visitants, amb l'agreujant que aquestes es van depositant progressivament en els laterals del camí pel vessament de les pluges i el pas continu. De la mateixa manera, aquests camins no s'ajusten a uns límits concrets que marquen un recorregut precís i que deixen al marge els sectors sense documentar del jaciment. No obstant això, el traçat de la senda presenta la suficient horitzontalitat com per a servir de base a la proposta de delimitació, protecció del jaciment i facilitat de circulació, amb la construcció de sendes de formigó reversible que possibiliten la visita fins i tot a persones discapacitades.
Sendes. Vista des del nord del camí que condueix a la basílica paleocristiana i al temple ibèric des del centre del jaciment. La superfície es troba pavimentada amb quitrà ja que aquest era l'antic accés al Museu i a la casa d'Alejandro Ramos. A pesar que la seua duresa i horitzontalitat permeten una perfecta circulació, creiem convenient unificar els criteris i construir sendes de formigó reversible, assentades sobre un mantell de geotèxtil que impedesca el deteriorament dels estrats arqueològics i no clausure àrees susceptibles de ser estudiades en el futur. Aquest tram és, a més a més, l'únic que té un suport vegetal amb dos avantatges: per un costat, serveix de límit al passeig de les visites, impedint amb això que s'introduesquen en sectors sense excavar o no habilitats i, d'un altre, projecten ombres que refresquen la visita, sobretot durant els calorosos mesos estivals.
Sendes. Camí parcialment preparat amb graves que comunica la zona d'entrada i aparcament del recinte amb el Museu i el Fòrum de la ciutat. La rampa que observem al final està condicionada per l'existència d'un canal de regatge, completament en desús. Creiem que aquests canvis de nivell impedeixen la circulació fàcil i habilitada el públic discapacitat. En alguns trams, les graves han desaparegut per complet, quedant en superfície la terra del jaciment. A l'esplanada que veiem a l'esquerra solen estacionar-se els vehicles del personal de la Fundació, ja que no hi tenen un espai específic.
Sendes. Vista des de l'oest del camí que condueix a les termes, al clavegueram i a la muralla púnica. La zona més pròxima a la tanca que marca el límit aquest del jaciment no té mantell de graves i, en alguns trams, resulta difícil circular-hi a causa de les acumulacions de terres i pedres procedents dels perfils veïns. A la zona de les termes i del clavegueram, tenim diversos problemes: d'un costat, hi ha un seriós perill per al visitant que s'acosta massa per a contemplar les estructures ja que els desnivells que presenten són acusats i, d'un altre, que només es poden contemplar entrant dins l'edifici. Creiem que seria apropiat habilitar passarel·les que garantesquen la seguretat i que minoren el deteriorament de les ruïnes. Per a accedir al sector de la muralla púnica no hi ha indicacions ni tampoc sendes preparades.
XIV.2 Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica "L'Alcúdia" |
