Memòria del Curs Acadèmic 1998-1999
|
|
|
|
X. Vicerectorat d'Extensió Universitaria
X.3 TEATRE
3.3 Mostra-marató de teatre universitari. 3.5 La persona buena de Sezuán. 3.10 Xarrada col·loqui amb Nisia Agüero.
El 4 de novembre de 1998, a les 12,00 h, al Paranimf, sota la direcció de Pilar Algarra, Lúa Teatre va presentar Està Nislavsky? La vida d’un actor protagonitzada per Lluís Bevià. Ambdós, directora i actor, van nàixer a Alacant. La vida d’un actor no és una crítica al teatre en si; és una mirada innocent i simpàtica a alguns dels seus racons des d’una experiència concreta que culmina amb un humil homenatge als que fan possible aquesta meravellosa farsa.
Aquesta obra de teatre, representada al Paranimf de la Universitat d’Alacant el 14 d’abril, amb la presència de diversos instituts de la província, és un mosaic d’algunes de les peces d’aquest autor, que combina música, poemes i textos. Dos personatges sobre l’escenari que, vestits de negre, transmeten, en llengua catalana, les inquietuds ètiques i socials de l’autor.
3.3 Mostra-marató de teatre universitari. El 12 i el 13 de maig es va dur a terme a la Universitat d’Alacant una activitat nova i capaç de generar una gran expectació: la Mostra-Marató de Teatre Universitari. La idea era senzilla, però prometedora: propiciar el contacte entre el públic de la Universitat i l’Aula de Teatre d’una manera directa, intensiva, apassionant. I res millor per a fer-ho que els mateixos alumnes de l’Aula de Teatre, que coordina i dirigeix Juan Luis Mira, i que representaran tota una sèrie d’obres clàssiques en el repertori de l’Aula de Teatre i l’estrena de produccions noves, tot concentrat en dues jornades. El teatre universitari era el protagonista i el públic de la mateixa Universitat va respondre de manera massiva des del principi. L’estrena de la Mostra va coincidir amb l’estrena de la posada en escena d’Edip de Sèneca, dirigida per Eduardo M. Fuster. Així doncs, l’inici es va fer amb una obra clàssica en la més àmplia extensió de la paraula, una tragèdia grega mítica de reverberacions universals. A continuació, sobre l’escenari del Paranimf, es va representar Seduci-2, en una primera proposta que tindria el segon episodi el dia següent. Seduci-2 és un muntatge que incorpora diversos textos teatrals que giren al voltant de la seducció; textos escrits per autors tan rellevants com Sergi Belbel, Shakespeare o Bernard M. Koltes. Tot seguit, es van representar dues obres que formen ja part del repertori més clàssic de l’Aula de Teatre, dirigides ambdues per Juan Luis Mira: El mercader de Venecia i Los felices años veinte. La primera és una adaptació molt personal, però fidel, del text de l’immortal William Shakespeare, que ha recorregut múltiples escenaris, alguns d’aquests internacionals (com Brussel·les entre d’altres). Los locos años veinte, una obra original de Juan Luis Mira, és una obra fresca que analitza en clau de comèdia agredolça el món del teatre des de dins, des de la perspectiva de les il·lusions, dels somnis, de la visió més realista i més obscura, tot i que sense caure en tremendismes, dels joves actors i directors. L’obra desperta immediatament la simpatia del públic universitari, que s’identifica amb uns personatges i uns diàlegs propers, recognoscibles, frescs.
El dia següent, dijous 13 de maig, va tenir lloc un dels moments que s’esperaven amb major expectació dins de la Mostra-Marató: l’estrena d’El triciclo de Fernando Arrabal. Els integrants de l’Aula de Teatre esperaven amb certa curiositat la reacció del públic, però una vegada posada en marxa, la representació va transcórrer de manera immillorable. Aquest mateix dia, va arribar el torn de les representacions comicomusicals amb Tristes melodías de amor y depresión, obra d’un dels integrants de l’Aula de Teatre, J. R. Carralero. Com el seu autor explica: "Tristes melodías de amor y depresión és un recorregut a través dels sentiments i les vivències personals d’un subjecte quasi com nosaltres, o, –bé–, com nosaltres. Aquesta aventura constitueix una apassionant odissea que condueix, des de la més patètica –i, per desgràcia, tan familiar– depressió fins a l’acceptació resignada i complaent de les petites misèries de la condició humana. Això sí, sempre amb un somriure als llavis." I, per a culminar la Mostra al Paranimf, el segon episodi dels textos sobre la seducció, amb més textos que exploren aquest esport esplèndid, entre tendre i pervers, de la seducció.
Però la conclusió de la Mostra-Marató es va traslladar a un escenari molt teatral, molt íntim: el cafè-teatre; en aquest cas, Clan Cabaret. Ací, al caient de la mitjanit, es va representar la creació col·lectiva Tic-Tac, espectacle còmic, senzill, que reflexiona amb sentit de l’humor sobre la influència dels rellotges, els despertadors i coses semblants, els sons humans, etc. Per acabar, com a traca final, J.R. Carralero va oferir als atletes del teatre que van seguir la Mostra-Marató un fragment de les seues Tristes melodías de amor y depresión.
Al Saló d’Actes del Col·legi Major, la Fundació Col·legi Major Universitari d’Alacant (Comissió de Teatre) amb la col·laboració del Secretariat de Cultura, ha propiciat la representació de l’obra dels germans Quintero El genio alegre. Aquesta peça, una de les més representatives de la trajectòria teatral dels Álvarez Quintero, invita a viatjar per l’Andalusia de principis de segle i conté la clàssica moralina dels sainets d’aquests autors. La representació es va fer el 13 de maig.
3.5 La persona buena de Sezuán. L’Aula de teatre de la Universitat de Múrcia va representar, el 19 de maig, a l’escenari del Paranimf de la Universitat d’Alacant, aquesta obra de Bertol Brecht, un dels escriptors més importants del segle XX.
L’Aula de Teatre presenta "4-Q-3" en Tic-Tac, Café Teatro, obra de contingut còmic que es va representar el 9 de juny a Jamboree. Quatre actors en pijama que parodien escenes de la vida quotidiana, en la qual el rellotge i els sons de despertadors i altres objectes tenen un protagonisme capaç de despertar el bon humor dels espectadors.
Va ser representada el 4 de juny, a les 19 h en el Col·legi Major de la Universitat, per la companyia Alfiro Teatro. És una obra amb un clar contingut social, que reivindica l’abolició de les barreres de tot tipus, però sobretot, les que afecten persones amb deficiències auditives. El mateix text que hi adjunta la companyia ho explica d’aquesta manera: "Hi ha altres barreres que potser no són tan evidents com les del tren, per exemple, però que estan al nostre voltant; has pensat si una persona sorda pot assabentar-se d’un avís urgent d’eixida en el metro, o si pot assabentar-se que tanquen una tenda quan ho estan dient per megafonia, o si pot utilitzar un telèfon públic, o si pot saber el que es diu en una xarrada, una conferència o una classe del col·legi, la Universitat, etc., quan la informació li arriba per via auditiva, o si pot…? SÍ POT. La pregunta és: com?… Evidentment, amb l’esforç de tots. Estem trencant barreres." Amb aquesta filosofia, la companyia de teatre Alfiro demostra que la millor manera de fer camí és caminant. Un exemple de superació.
El teatre La Maleta, procedent de Cuba, va representar l’obra Jolgorio de Musicantes al Paranimf de la Universitat d’Alacant, una obra de Justo Salas. Els actors José Cremata, Justo Salas Alfonso i René de la Cruz (fill) posen en marxa un projecte musical, un espectacle senzill, que viatja d’una manera amena pel riquíssim univers de la cultura popular cubana. La música en viu dóna suport a la història contada a partir de la troba tradicional i la tonada camperola, sense oblidar el típic so cubà.
El text i la música defensen, en un món cada vegada més egoista, la possibilitat de somiar, i ho fan amb un jolgorio, que com el seu nom indica, és festa, fandango, gatzara alegre per al divertiment del públic, però sense oblidar mai la reflexió conscient sobre la possibilitat de viure en un món millor si ens ho proposem.
L’XI edició del Festival Internacional de Titelles, Festitíteres 98 es va celebrar entre l’1 i el 10 de desembre a Alacant i la Universitat va ser un dels llocs en què es van dur a terme les representacions. Van participar companyies nacionals d’Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella-Lleó, Comunitat Valenciana, Euskadi i Múrcia, i estrangeres d’Argentina, Xile, Cuba, Eslovènia, Itàlia i Rússia.
3.10 Xarrada col·loqui amb Nisia Agüero. El dia 14 de juny a les 10,30 h, la directora del Teatre de Cuba, Nisia Agüero, va impartir un xarrada-taller per als alumnes de l’Aula de Teatre, l’Aula de Dansa i els alumnes de Magisteri interessats en la visió que aquesta destacada professional té del teatre. Durant la xarrada va compartir amb ells la seua experiència en aquest camp tan ampli i suggeridor.
X. Vicerectorat d'Extensió Universitària |
