|
SECRETARIAT
DE CULTURA

Exposicions
·
Sala Aifos
· Trànsit I
· Trànsit II
· Biblioteca General
Sala
Aifos
- Tebeos.
Retrat social d'una època (1 / 31 octubre 2002)
L'exposició
"Tebeos. Retrat social d'una època" va reunir
els originals d'historietes com Carpanta, Zipi y Zape, Anacleto,
Agamenón, Deliranta Rococó, La terrible Fifí,
Mortadelo y Filemón i Las hermanas Gilda,
entre d'altres, cedits
per la Fundació Privada GIN, creada a partir de la iniciativa
de la Universitat d'Alcalá de Henares, l'Ajuntament de
Sitges, Edicions B i la col·laboració d'Ediciones
El Jueves, amb la finalitat de promocionar i difondre l'humor
gràfic tant en l'àmbit nacional com internacional.
Va ser una ocasió excepcional per a contemplar les planxes
d'autors que s'han convertit en clàssics del còmic
espanyol, com Manuel Vázquez Gallego (1930-1995), creador
de La familia Cebolleta; Anacleto, agente secreto o Las hermanas
Gilda; Josep Escobar Saliente (1908-1994), que va donar
vida a Petra, criada para todo; Carpanta o Zipi y Zape;
Francisco Ibáñez Talavera (1936), inoblidable
autor de Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda,
Rompetechos, Sacarino, Pepe Gotera y Otilio o 13 Rue del Percebe;
José Peñarroya Peñarroya (1910-1975), inventor
de personatges com Gordito relleno, Pitagorín o Don
Pío; Joan Rafart Roldán, Raf (1928-1997),
prolífic autor d'historietes com Manolón, conductor
de camión; Don Pelmazo o Sir Tim O' Theo.
- Art, literatura
i pensament polític en El Salvador (11 / 14 novembre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària i el Departament de Salut
Pública de la Universitat d'Alacant (UA), amb la col·laboració
de Bancaixa i el Curs Interuniversitari de Cooperació
per al Desenvolupament, van organitzar les jornades Art, Literatura
i Pensament Polític al Salvador que, a través
de conferències i exposicions, van tractar d'aprofundir
en la vida cultural i ideològica del poble centreamericà
amb la finalitat d'enfortir la cooperació entre les universitats
d'El Salvador i Alacant. En la Sala Aifos es van exposar les
pintures de Camilo Minero, una selecció de la mostra
"Roque Dalton, la palabra del volcán", procedent
del Museo de la Palabra i la Imagen d'El Salvador, i "Nombres
para no olvidar: un viaje a través de la memoria imborrable".

- Altres suds. Silvia G. Ponzoda (20 novembre / 12 desembre
2002)
La Sala
Aifos va oferir la mostra fotogràfica de Silvia G. Ponzoda
(Alacant, 1969), "Altres suds", que va estar formada
per 40 imatges d'Argentina i Xile, i va mostrar una nova visió
del con sud, "aquest sud oblidat i desencantat" de
què parla l'autora. "Altres suds" és
el treball fotogràfic que Ponzoda va fer durant els anys
2000 i 2001 aprofitant un viatge de la Unitat Audiovisual de
la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, en la qual treballa.
Ponzoda va captar imatges dels voltants de Buenos Aires que,
segons comenta, "transmeten la sensació de crisi
econòmica, de derrota, d'un passat gloriós que
ja no existeix i d'un futur que es presenta incert i dur".
Fotografies dels barris populars, del tango i, sobretot, de
la gent, per a aconseguir expressar a través d'històries
de vides la crisi econòmica i social que durant aquest
any ha arribat al seu punt culminant.

Però
el treball de Silvia Ponzoda no es va detenir a Argentina, l'any
següent va viatjar a Xile per a retratar ciutats com Santiago
o Valparaíso, però va tenir la mala sort que li
van furtar 16 rodets. Només van quedar les imatges dels
paisatges del sud, "el Xile més indígena,
més pur i menys civilitzat, de paisatges al·lucinants.
El Xile en el qual es va inspirar Neruda per a escriure Veinte
poemas de amor y una canción desesperada", comenta
l'artista. L'estil de Ponzoda, clàssic en la composició
i en l'ús del blanc i negre com a recurs expressiu, s'inscriu
dins del documentalisme.
- Una mirada divertida. L'humor gràfic i les persones
cegues (16 desembre 2002 / 30 gener 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, en col·laboració
amb l'ONCE i la Fundació Universitat d'Alcalá,
va presentar la mostra "Una mirada divertida. L'humor gràfic
i les persones cegues". A la inauguració van assistir
el director de l'ONCE a Alacant, Ruperto Ponz Lázaro,
i el director del Departament de Gestió Cultural de la
Universitat d'Alcalá, José Lorenzo. L'exposició
va ser coordinada per l'humorista i dissenyador gràfic
de la UA, Enrique Pérez, i va estar formada per trenta-set
vinyetes gràfiques de dibuixants com Ricardo & Nacho,
Forges, Gallego & Rey, Mingote, Chumy Chumes, Peridis i
Máximo, entre d'altres. La mostra va apostar per la normalització
de la vida comunitària de les persones invidents i deficients
visuals a través d'una mirada amable, que va oferir una
visió diferent del problema.

- Els Joglars: 40 anys de cartells (18 febrer / 18 març
2003)
La Sala
Aifos de la UA (edifici C de Filosofia i Lletres) va exhibir
la mostra "Els Joglars: 40 anys de cartells". L'exposició
va reunir 33 cartells del grup teatral,
des de l'any 1962 fins al 2001, amb obres clàssiques
com Operación Ubú (1981), un psicodrama inspirat en l'obra
Ubú Rei, d'Alfred Jarry, on es parodien els excessos
de Jordi Pujol i de la qual, el 1995, es va fer una revisió
en Ubú president; les primeres posades en escena
de l'agrupació com Mimodrames (1962), L'art
del mim (1963) o Pantomimes del Music-Hall (1965),
en les quals Els Joglars construeixen les històries partint
de l'escola del mim clàssic, i unes altres com La torna
(1977), en què ja s'ha produït l'evolució
i s'incorpora la paraula a l'espectacle com a instrument de
denúncia politicosocial. La torna, una obra dura
i càustica, amb grans dosis d'esperpent, va comportar
la presó i el processament d'Albert Boadella, fet que
va generar un ampli moviment popular en defensa de la llibertat
d'expressió.
- L'anarquisme a Alacant. 1868-1945 (24 / 28 març 2003)
L'exposició
"L'anarquisme a Alacant: 1868-1945", cedida per CGT,
va reunir la història del moviment anarquista a Alacant
a través de panells explicatoris que van integrar text
i fotografia.

- L'art de Esteban Maroto (25 / 29 març 2003)
La mostra
"L'art d'Esteban Maroto", mític dibuixant madrileny
nascut el 1942 que va col·laborar assíduament
en les publicacions de Josep Toutain i l'editorial Warren en
l'època daurada del còmic espanyol, es va incloure
en les jornades dedicades al món de la historieta Unicòmic.
L'exposició va reunir les planxes originals d'algunes
de les històries publicades per aquest il·lustrador,
com Salambó.
- Migratio miGratia (3 abril / 7 maig 2003)
La tercera
edició d'Humor Social, que en aquesta ocasió es
va titular "Migratio miGratia", va ser organitzada,
com en anteriors certàmens, pel Vicerectorat d'Extensió
Universitària i la Federation Cartoonists Organisations
[Federació d'Organitzacions de Caricaturistes] (FECO)
d'Espanya. La mostra, formada pels treballs de dibuixants com
Forges, Kap, Malagón, Nano, Zulet, Ozaluí, entre
d'altres, va tractar el tema de la immigració. A més,
va ser la primera ocasió en què es va lliurar
el premi El Notari de l'Humor als dibuixants Arturo Rojas i
Julio Sánchez, Harca, per la seua dedicació
i contribució a la historieta espanyola.
- Bord de Mer (13 maig / 13 juny 2003)
La mostra
va estar formada per 20 fotografies fetes per Claude Jacquot,
acompanyades de textos de 21 escriptors que aporten la seua
visió sobre el concepte de la vora del mar. Els textos
van ser escrits per Janine Boissard, Nadine Brun-Cosme, Georges-Olivier
Châteaureynaud, Xavier Company, Didier Daeninckx, Monique
Bebruxelles, Florence Delaporte, Catherine Derbin, Shirley Dollé,
Laure Fardoulis, Didier Goupil, Hubert Hadad, Michel Host, Charles
Le Quintrec, Jacques Mazeau, Chantal Portillo, Claude Pujade-Renaud,
Laurine Rousselet, Fréderick Tristan, Anita Vallejo i
Cécile Wajsbrot.


Trànsit
I
- Dibuixos
del tango (24 / 29 març 2003)
La mostra
"Dibuixos del tango", feta per Marcela Troncoso, es
va exhibir en la I Trobada Universitària de Tango Alacantango.


Trànsit
II
- Joguines
a partir d'elements reciclays (6 / 28 febrer 2003)
La Sala
Trànsit II (aulari II) va acollir aquesta exposició
de joguines organitzada pels alumnes de la Facultat d'Educació
a partir d'elements reciclats. S'hi van poder veure sis vitrines
amb pots de suavitzant convertits en porquets; trenets de paper
i cartolina, un futbolí fet amb els cilindres de cartró
del paper higiènic i altres divertides, ecològiques
i barates joguines.
- Karen
Blixen (3 / 14 març 2003)
Aquesta
exposició va estar dedicada a l'escriptora Karen Blixen,
pseudònim d'Isak Dinesen, cèlebre pel seu nostàlgic
llibre Lejos de África, en el qual es va basar
la pel·lícula Memòries d'Àfrica.
Setze panells van recórrer la seua vida i van tractar
aspectes com l'entorn familiar, el retrat de l'artista adolescent,
la seua faceta com a dibuixant i pintora, els primers passos
en la literatura, la primera trobada amb el continent africà
i la seua relació amorosa amb l'aventurer Denys Finch
Hatton.

- "Retrat de Farafina". Patricia Gajardo (4 març
/ 10 abril 2003)
La Sala
Trànsit II va inaugurar la mostra "Retrat de Farafina.
Itinerari fotogràfic per l'oest d'Àfrica: Mali,
Burkina Faso, Ghana", de la xilena Patricia Gajardo, formada
per trenta fotografies que recorren els paisatges i les gents
d'aquestes regions africanes. L'exposició va sorgir d'un
viatge fet per l'autora durant els anys 1998 i 1999, en el qual
es va dedicar a descobrir les terres africanes de l'oest amb
la intenció de conèixer la realitat d'aquests
països i la idiosincràsia dels seus habitants, que
van quedar reflectides en les belles imatges en blanc i negre
que van formar la mostra. Un pastor, Peul de Bamako, Mali, que
fuma mentre escruta l'horitzó; caçadors de Bambara,
a Mali; xiquets de Ghana jugant en el terra ple de pols; les
arenes dels Bellah, a Tombuctú, Mali; la mesquita de
Djenne, a Mali; la terminal d'autobusos de Fada N'Gourma, a
Burkina Faso, o imatges del riu Níger camí de
Tombuctú són algunes de les escenes de la mostra,
que van constituir un poderós document testimonial de
l'Àfrica actual.
- L'art en
blanc i negre (12 maig / 6 juny 2003)
Com a resultat
del Taller de Fotografia de la Universitat Permanent, impartit
per Javier Serrano, es va organitzar l'exposició "L'art
en blanc i negre".
- Palestina en el cor (6 / 18 juny 2003)
L'Associació
Entrepobles, amb la col·laboració del Vicerectorat
d'Extensió Universitaria de la UA, va organitzar la mostra
"Palestina en el cor", amb la qual va informar la
comunitat universitària sobre el conflicte palestí-israelià
a través de dotze panells que en van recollir diferents
temes d'interès: la cronologia del conflicte; les resolucions
de l'ONU; la ciutat de Jerusalem; els assentaments israelians;
l'ocupació militar de Palestina; la intervenció
militar; l'aigua; la terra; la primera i segona Intifada; els
refugiats i les esperances de pau.

Biblioteca
General
- Eros Tango
(24 / 29 març 2003)
L'exposició
"Eros tango", a càrrec de David Zafra, es va
exhibir a la Biblioteca General.


Música
i Dansa
- "A
dos voces". Mario Benedetti i Daniel Viglietti (10 octubre
2002)
L'escriptor
Mario Benedetti i el cantador uruguaià Daniel Viglietti
van oferir al cinema La Esperanza de Sant Vicent del Raspeig
el concert recital "A dos voces", que estan interpretant
des de fa vint anys. Benedetti i Viglietti van fer vibrar un
públic totalment lliurat, que va corejar els temes clàssics
del repertori i va ovacionar el duo per les seues poètiques,
iròniques i emocionants lletres que continuen despertant
l'admiració del públic més jove.

- Daniel Viglietti (15 octubre 2002)
El cantador
uruguaià Daniel Viglietti, un dels més importants
exponents de la cançó de protesta llatinoamericana
que va participar en el recital "A dos voces" al costat
de Mario Benedetti, va oferir un concert a la sala d'actes del
Club Información.
- La Gramola
(16 octubre 2002)
En el marc
de les activitats incloses en la Setmana Universitària,
es va emetre en directe el programa de M-80 Radio La Gramola
a la sala d'actes de l'aulari II de la UA, de les 21 a les
23 h. El programa radiofònic, conduït per Joaquín
Guzmán, va incloure les actuacions del grup alacantí
Estación Raquel i del solista Quique González,
tots dos representants del millor pop rock alacantí.
- Anda Ya (18 octubre 2002)
El programa
dels 40 Principales Anda ya es va retransmetre en directe des
de la sala d'actes de l'aulari II, de 7 a 10 h, amb l'actuació
en directe de Carlos Jean (El Ferrol, 1973). El 1998 va donar
forma a un dels millors àlbums de música electrònica
de la història d'aquest país (No Blood,
al costat de Najwa Nimri); després va mostrar tot el
que tenia cabuda en el seu planeta (Planet Jean), un
compendi de les últimes tendències dance d'aquell
moment, entre les quals cal destacar aquest Give Me The 70´s,
que tant de ressò va tenir en emissores de ràdio
i espots publicitaris. Són molts els artistes que treballen
amb ell, entre el quals hi ha Alejandro Sanz, Bunbury, Fangoria,
Hevia, Malabar, OBK, Presuntos Implicados, Nawja Nimri, La Unión,
etc. Aquest esdeveniment va tenir lloc dins la Setmana Universitària.
- Concert de benvinguda (24 octubre 2002)
El Concert
de Benviguda que va tancar els actes de la Setmana Universitària
va oferir les actuacions de Goody Alien, Miranda Warning, Juan
Benito i Revólver, que va tenir lloc a la Plaça
de Bous d'Alacant, a partir de les 21 h.
- David Brozas (19 novembre 2002)
David Brozas
va oferir un concert a la sala d'actes del Col·legi Major
de la UA.
- Un campus de música (20 / 22 novembre 2002)
Un Campus
de Música va oferir diverses actuacions que van omplir
de ritme i música els diversos racons de la Universitat.
El dia 20, el quartet Almus, al costat del clarinetista Nicolás
Gálvez, va oferir un repertori de Mozart i Beethoven.
El 21, la Pineda dels Contes va ser escenari de la representació
de narració oral Amb música de fons. Així
mateix, durant aquesta jornada, membres de la Coral Universitària
i de la Banda Filharmònica de la UA van oferir concerts
breus en diferents espais del campus. El dia 22, per a posar
punt final a aquesta trobada musical, hi van haver concerts
de diferents estils musicals en el Racó dels Poetes.
L'amfiteatre va acollir les actuacions del grup de corda de
l'Orquestra Simfònica d'Alacant, de la banda de jazz
Toni Moltó Quartet i del grup alacantí de pop
rock Estación Raquel.

- Ismael Serrano (10 desembre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, en col·laboració
amb la cadena COPE, va oferir el concert d'Ismael Serrano (Madrid,
1974) a les instal·lacions del Col·legi Major
de la UA. Conegut per les seues cançons reivindicatives
i compromeses, Ismael Serrano es va iniciar en el món
de la música per via paterna. El seu pare li va inculcar
el gust pels cantadors i, al seu costat, va escoltar per primera
vegada Serrat, Aute o Silvio Rodríguez. Molt prompte
va començar a tocar la guitarra i a compondre els seus
temes, que reflectirien versos de Pablo Neruda, Blas de Otero,
Mario Benedetti o Luis García Montero. Amb el pas dels
anys va participar en la Campanya Europea contra el Racisme
i la Xenofòbia, en actes de suport a les Mares de Maig
o a la lluita zapatista a Chiapas. Sempre compromès amb
les causes socials, Ismael Serrano és un músic
que tracta de despertar consciències a través
de les seues lletres.
- Concert de Nadal (20 desembre 2002)
Com tots
els anys, va tenir lloc a la Parròquia de Nostra Senyora
de Gràcia d'Alacant el Concert de Nadal, a càrrec
de l'Orquestra Simfònica d'Alacant, dirigida per Joan
Iborra, i la Coral Universitària, per Juan Luis Vázquez.
- Presentació oficial de la Banda filharmònica de la UA
(10 gener 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va celebrar el concert
de presentació oficial de la Banda Filharmònica
de la Universitat d'Alacant (FUA), amb un repertori integrat
per les composicions Pequeña fuga en sol menor, de J.S.
Bach; Obertura festiva, de Schostakovich; Pushing
the limits, de Mertens; Viento del pueblo, de J.E.
Canet; La revoltosa, de Chapí; Tarde de abril,
de Blanquer; Danza húngara nº 5, de Brahms, i Malagueña,
de Lecuona.
La Banda Filharmònica s'ha convertit en un dels referents
musicals de la societat alacantina des que la va crear el Vicerectorat
d'Extensió Universitària l'any 2002. Dirigida
per Joan Iborra, director titular des de la fundació,
l'any 1996, de l'Orquestra Simfònica d'Alacant, la Banda
Filharmònica està integrada per 96 músics
i músiques que no superen els trenta anys, procedents
de diverses localitats de la província d'Alacant, amb
experiència en les diferents especialitats de vent de
fusta, vent de metall, percussió i corda. Aquesta gran
banda ofereix una formació pedagògica i musical
que contribueix al desenvolupament creatiu i moral dels seus
integrants, i també al progrés social i cultural.
La filosofia del director de la banda universitària,
destacat representant de l'àmbit musical espanyol, catedràtic
de Percussió del Conservatori Superior d'Alacant i col·laborador
docent del grup de percussió de la Jove Orquestra Nacional
d'Espanya (JONDE), Jove Orquestra d'Euskadi, Jove Orquestra
de la Generalitat Valenciana i Jove Orquestra de Canàries,
entre altres mèrits, és estimular la vida artística
del seu alumnat i fomentar l'esperit de participació,
solidaritat i treball en equip per a aconseguir un desenvolupament
personal i afectiu.

La línia
d'actuació plantejada és una estreta col·laboració
amb docents d'altres universitats, que contribuïsquen amb
les seues experiències a enriquir el coneixement musical,
i també els diversos itinerants per les seus universitàries
i localitats de la província que possibiliten l'acostament
de la cultura al conjunt de la societat.
- Joan Manuel Serrat (25 / 26 febrer 2003)
El cantador
Joan Manuel Serrat va actuar al paranimf de la UA en un concert
organitzat per Cadena 100. El cronista de la quotidianitat va
presentar el seu nou àlbum, Versos en la boca,
que va significar la seua reaparició discogràfica
i personal un any després de la lleu cardiopatia que
el va obligar a reduir les activitats durant algun temps. Onze
nous temes integren aquest disc que succeeix a Cansiones,
aquella raresa publicada el 2000, en què el cantador
simulava encobrir-se darrere d'un alter ego dit Tarrés.

- Banda filharmònica de la Universitat d'Alacant (28 febrer 2003)
La Banda
Filharmònica de la UA (FUA) va oferir un recital al paranimf
al costat del cantant José María Asencio. La primera
part del concert va ser un homenatge per a commemorar el centenari
del naixement del compositor armeni Khachaturian (1903-1978),
en què es va interpretar La viuda valenciana.
La segona part va incloure Fanfarrias para la libertad,
de William; Viento del pueblo, de Canet; Elegía a
Ramón Sijé i Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández,
amb música de Serrat
- Gemma Cuervo i el Quinteto Diapasón (4 març 2003)
El paranimf
de la UA va acollir l'actuació de Gemma Cuervo i el quintet
Diapasón. El quintet Diapasón, format per Armando
García Fernández (violí), Herbert Pérez
Jones (violí), Lesster F. Mejías Ercia (viola),
Romany Luis Cana Flores (violoncel) i Serafí Rubens Petión
(contrabaix), va nàixer el 1964 en un intent d'unir els
sons tradicionals cubans amb la música clàssica
i el jazz. Al costat de Gemma Cuervo, actriu espanyola esposa
de Fernando Guillén i mare de Cayetana i Fernando Guillén
Cuervo, han recorregut el país amb l'espectacle Sones
de almendra... amarga, en el qual la seua inconfusible música
es fon amb textos de diferents autors que reflexionen sobre
la discriminació de la dona. El text i la selecció
literària va anar a càrrec d'Ángeles Cáceres.

- Juan Perro (11 març 2003)
Juan Perro,
nom artístic de l'exlíder de Radio Futura, Santiago
Auserón, va oferir un concert al paranimf de la UA, organitzat
per Cadena 100. Juan Perro pren cos una vegada que Radio Futura
(Santiago Auserón, Luis Auserón i Enrique Sierra)
anuncia la seua dissolució la primavera de 1992 davant
la necessitat de posar fi a una progressió excessivament
planificada, massificada i impersonal. Sota aquest nom artístic,
Santiago Auserón adopta la imatge d'un trobador llatí
que ensuma arran de terra un sentiment musical més tribal,
i tracta de fer la millor música i la millor poesia popular
sense implicacions comercials. Amb Cantares de vela (2002),
disc que va presentar en la UA, Juan Perro introdueix pinzellades
jazzístiques en la construcció d'uns temes que
qüestionen l'estatut de la cançó popular
contemporània i la seua capacitat de recuperar la interpretació
de la realitat.

- Pedro Guerra (13 març 2003)
El cantador
Pedro Guerra va oferir un repertori del seu nou disc, Hijas
de Eva, i també dels seus grans èxits en un
concert al paranimf de la UA, en el qual va fer una rotunda
afirmació del seu NO A LA GUERRA d'Iraq. Nascut a Güímar,
un poble del sud de l'illa de Tenerife (Illes Canàries)
el 1966, Pedro Guerra comença a cantar als setze anys
en festes i diferents locals canaris. Als divuit anys es trasllada
a la ciutat universitària de La Laguna, on s'integra
ràpidament en l'activitat musical de la ciutat. L'any
1985 forma amb Rogelio Botanz i Andrés Molina el Taller
Canari de la Cançó i, l'any següent, ix a
la llum el disc col·lectiu La nueva canción
canaria. El 1993 viatja a Madrid, on comença la seua
marxa en solitari. En 1994 Ana Belén enregistra el tema
Nadie sabe amb lletra i música de Pedro Guerra,
i Paloma San Basilio, Las gafas de Lennon. Però
l'èxit arriba amb la cançó Contamíname,
per al disc Mucho más que dos, d'Ana Belén
i Víctor Manuel, que rep el premi Ondas a la millor cançó
el 1994. L'any 1995 apareix el seu primer disc en solitari,
Golosinas, al qual seguiran Tan cerca de mí
(1997), Raíces (1999), Ofrenda (2001)
i Hijas de Eva (2002).

- José Menese (14 març 2003)
El cantador
José Menese va actuar al paranimf de la UA en un concert
ple d'emoció i profunditat. Nascut a Puebla de Cazalla,
Menese va començar a cantar en les festes del seu poble
en l'adolescència i, aviat, li va arribar el reconeixement
dels seus paisans a través d'un contracte per a actuar
en el bar Central de Puebla. Allí el va veure Francisco
Moreno Galván, qui, impressionat pel seu cant, va intercedir
davant Antonio Mairena, que el va cridar perquè actuara
en el Teatre Osuna. El contingut contestatari de les seues lletres
li va valer el fervor del progressisme de l'època i la
persecució de la Guàrdia Civil. Malgrat tot, el
1965 va obtenir el premi d'honor Tomás de Nitri en el
Concurs Nacional de Cant de Còrdova i el premi de la
Càtedra de Flamencologia de Jerez de la Frontera. Durant
els deu anys posteriors, es pot dir que va conquerir quasi tots
els premis que s'atorguen en el país a un cantant de
flamenc. Cantador llarg, sense pèls a la llengua, reconegut
pels intel·lectuals, sempre ha seguit fidel a les seues
conviccions polítiques a pesar del seu allunyament de
la militància, i mai ha deixat d'arremetre contra el
poder, cante en un tablao improvisat o a l'Olympia de París.
- I Concert trobada de corals universitàries: Alacant,
Navarra i Vigo (29 març 2003)
Al paranimf
de la UA va tenir lloc el I Concert Trobada de Corals Universitàries,
amb la participació de les corals de les universitats
de Navarra, Vigo i Alacant. La Coral de Navarra va interpretar
Weep O Mine Eyes, de Madrigal (1599) i John Bennet (1534-
?); Vexilla regis, de Juan Francés de Iribarren (1699-1737);
Surrexit pastor, de Juan Francés de Iribarren (1699-1737);
Amor loco, amor loco, de Miguel Querol; Tota pulcra,
de Buenaventura Íñiguez (1840-1902); Arrosa lore lore,
de Luis Elizalde; La dama de Mallorca, de Baltasar Bibiloni,
y Nerea izango zen, (Arm.) Javier Busto. La Universitat
de Vigo va cantar Cantate domino, de A. Gretchaninof;
Sound the trompet, de H. Percil; Ave Maria, de J. Domínguez;
¿Con qué la lavaré?, de J. Vázquez; Unha noite no
muiño, de J. Alves; O temporal, de J. López; 2 nocturnos,
de W.A. Mozart; Some body´s (Espiritual negre); Steal
a way (Espiritual negre), i Festive gloria, de Jay
Althouse. D'altra banda, la Coral de la UA va intrepretar O
bone Jesu, de Juan de Antxieta; La Bomba, de Mateo
Flecha; nº5 spanisches liederspiel, de R. Schumann; Moon
river, de H. Manzini; Gabriel's oboe, de E. Morricone
i La Bikina, de R. Fuentes.
- Alacantango. Concert d'Amelita Baltar (29 març 2003)
El paranimf
de la UA va acollir el concert de solidaritat amb Argentina
a càrrec de la prestigiosa cantant de tangos Amelita
Baltar, que va tenir lloc en el marc de les jornades Alacantango
2003. I Trobada Universitària de Tango. Des dels seus
començaments com a cantant folklòrica, Amelita
Baltar va destacar per la seua original veu i l'especial temperament
dramàtic de les seues interpretacions. Després
d'enregistrar el seu primer disc com a solista el 1968, va obtenir
el primer premi en el Festival Nacional del Disc. Aquest mateix
any va ser escoltada per Astor Piazzolla, que la va elegir per
a interpretar l'opereta Maria de Buenos Aires, obra composta
al costat d'Horacio Ferrer. Aquest espectacle, que després
es va convertir en disc, va ser el començament d'una
llarga i fructífera unió. Els compositors Piazzolla-Ferrer
van trobar en Amelita Baltar la intèrpret ideal per a
una sèrie de composicions que van marcar època
en la història de la música popular argentina
i que va arribar a la seua màxima expressió amb
Balada para un loco.
- Recital de piano de música contemporània Japonesa i
Haikus (31 març 2003)
El Centre
d'Estudis Orientals, amb la col·laboració del
Vicerectorat d'Extensió Universitària, va organitzar
un recital de piano de música contemporània japonesa
a càrrec dels concertistes Ricardo Descalzo i Anabel
Sáez, acompanyats de les veus d'Enric Balaguer, Kaoru
Kukui i Isabel Tomás, que van oferir una petita mostra
de haikús. El concert va tenir lloc a la Sala de Graus
de l'aulari II.
- Concert de música sinfònica d'inspiració gitana per
a la pau i la solidaritat (9 maig 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària de la UA va organitzar
al paranimf el Concert de Música Simfònica d'Inspiració
Gitana per a la Pau i la Solidaritat, interpretat per la European
Romani Symphonic Orchesta Yehudi Menuhin, amb el Spanish Flamenc
Matipén Romanó Group. El passat any va tenir lloc
el Primer Cicle de Concerts de Música Simfònica
Europea d'Inspiració Gitana, dirigit pel compositor,
director d'orquestra, intèrpret i creador del Spanish
Flamenc Matipén Romanó Group, Francisco Suárez
Saavedra. La iniciativa intercultural i transnacional, que va
reunir un elenc de professors gitanos i no gitanos de formació
clàssica, d'àmplia pluralitat d'orígens
i procedències, va ser promoguda per la Comissió
de Cultura i Belles Arts de l'Associació Nacional de
Presència Gitana, i va incorporar al repertori clàssic
temes gitanos autòctons i flamencs orquestrats.
- Emociónate. Orquestra sinfònica d'Alacante (15 maig
2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar, al paranimf,
el concert Emociónate, a càrrec de l'Orquestra
Simfònica d'Alacant. L'Orquestra, dirigida per Joan Iborra,
va interpretar Concert per a violí i orquestra, op.
64, amb el solista Slava Chestiglazov, i la Cinquena
simfonia en Do menor Op. 67, de Beethoven.
- Quartet
Almus. Concert de Clausura del curs acadèmic de la Universitat
Permanent (26 juny 2003)
El quartet
Almus va oferir un concert amb motiu de la clausura del curs
acadèmic de la Universitat Permanent, que va tenir lloc
a la sala d'actes de l'aulari II. El programa va incloure composicions
de Beethoven i P. Heindrich.

- La Banda filharmònica de la UA: Concert clausura curs
2002/03" (3 juliol 2003)
La Banda
Filharmònica de la UA va oferir el concert de clausura
del curs 2002/2003 al paranimf de la UA, després de la
I Trobada de la Banda Filharmònica, que va tenir lloc
del 30 de juny al 2 de juliol. La Trobada, en el marc de les
activitats didàctiques del taller universitari, va permetre
la participació d'especialistes que van impartir classes
magistrals als integrants de la formació musical.
Dirigit per Joan Iborra, que durant el curs s'ha encarregat
de la coordinació del taller, en la Trobada van participar
Luis Seguí com a director assistent; Antonio Moltó
i Francisco Florido com a professors de l'especialitat de vent
de fusta; Vicente López i Rafael Tortajada com a professors
de l'especialitat de vent de metall, i Joan Iborra com a especialista
en percussió.
Per a la Trobada es van fer assajos seccionals en diferents
punts de la UA en horari de 18.30 a 21.30 hores, durant els
quals es van interpretar les peces assajades durant el curs
acadèmic. El repertori va estar constituït per Pequeña
fuga en Sol menor, de Bach; La viuda valenciana,
de Khachaturian; Obertura festiva, de D. Shostakovich;
Pushing the limits, de H. Mertens; Caballería ligera,
de Suppé; La danza del sable y Masquerade, de
Khachaturian, i Suspiros de España, de Álvarez.
A més, el dia 3 de juliol es va portar a terme l'enregistrament
d'un CD i un DVD amb els temes que van formar el programa, i
es va fer una sessió fotogràfica amb la finalitat
de disposar de material per a presentar la Banda Filharmònica
en les diferents universitats espanyoles i estrangeres dins
del programa de promoció i difusió cultural promogut
pel Vicerectorat d'Extensió Universitària de la
UA.

Teatre
- Tic,
tac (2 novembre 2002)
El Teatro
Universitario de la UA actuó con la obra Tic, Tac
en el Penitenciario de Fontcalent. El 6 de novembre , la obra
se representó en el Festival de Teatro de la Universitat
de Murcia y el 7 de novembre en Elda.
- Carta de amor. (Como un suplicio chino) (18, 19, 20
i 21 novembre 2002)
A càrrec
del Centre Dramàtic Nacional es va escenificar Carta
de amor (como un suplicio chino), del dramaturg i escriptor
Fernando Arrabal. Escrita al desembre de 1998 a Jerusalem, i
estrenada a la mateixa ciutat al Teatre Nacional sis mesos després,
Carta de amor és el monòleg d'una mare abandonada,
però també la pèrdua d'un amor edípic.
L'obra es va representar a l'envelat col·locat davant
la Biblioteca General de la UA.

- Poètica. Teatro del verbo (18 març 2003)
Dins la
Setmana Cultural de Primavera es va escenificar l'obra Poética,
a càrrec de Teatro del Verbo, basada en diversos textos
llatins. L'obra es va representar de matí i de vesprada
al paranimf de la UA.
- Mr. Hicginbothaem's Catastrophe (26 març 2003)
La sala
Aifos va acollir l'espectacle de mímica Mr. Hicginbothaem's
Catastrophe, de Nathaniel Hawthorne, dirigit per L. Álvarez.
-
IV Mostra
de teatre de hui ( 1 / 3 abril 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar la IV Mostra
de Teatre d'Avui, que va incloure les actuacions de l'agrupació
teatral Yllana, amb el seu espectacle Rock & Clown;
El Gran Wyoming, que va presentar En la flor de la vida,
i la companyia Albena, amb l'obra Espot. Les actuacions
van tenir lloc al paranimf de la UA.
Yllana.
Rock & Clown
Dimarts dia 1 d'abril va tenir lloc l'actuació d'Yllana,
companyia que, des de la seua fundació el 1991, realitza
espectacles humorístics sense emprar la paraula. Únicament
les onomatopeies, la música i la mímica són
els recursos per a escenificar els seus sketch que, tal com
ells mateixos defineixen, "són històries
truculentes de la vida diària: relacions humanes, sexe
i mort, amb un humor cada vegada més negre que s'escuda
en la ingenuïtat de la comèdia". En aquesta
ocasió, Yllana va presentar Rock & Clown,
el seu cinquè espectacle, en el qual la música
rock es converteix en el mitjà conductor del seu peculiar
i transgressor humor: un concert elèctric en el qual
s'improvisa claqué, desastrosos números circenses,
increïbles números de percussió i paròdies
de l'exèrcit, en les quals la marxa militar es converteix
en heavy metal amb una desimboltura desconcertant.

El Gran
Wyoming. En la flor de la vida
Dimecres
2 d'abril va ser el torn del Gran Wyoming amb En la flor
de la vida, un espectacle que va reunir música i
humor. La carrera del Gran Wyoming va començar amb el
grup Paralcelso, amb el seu amic Reverendo, tocant cuplés,
xotis, cançons de Machín, rock-and-roll i temes
propis durant vuit anys en clubs i bars de Madrid. D'aquesta
experiència sorgeix el disc que va presentar al paranimf,
que va alternar amb les seues sarcàstiques opinions sobre
la humanitat i la divinitat.

Albena.
Espot
Dijous 3 d'abril la companyia Albena, formada per Toni Benavent
i Carles Alberola, va presentar el novè espectacle de
l'agrupació, Espot, que tracta amb humor el món
de la publicitat i que ha recorregut Espanya amb un gran èxit
de públic. Fundada el 1994, la companyia Albena ha fet
les obres Currículum; Estimada Anuchka; Per què
moren els pares?; Mandíbula afilada; Joan, el Cendrós;
Besos; Novecento; El pianista de l'oceà i Paraules de
penombra. Per aquests treballs Albena ha rebut més
d'una dotzena de premis.
- El metge a garrotades (8 abril 2003)
El Departament
de Filologia Catalana de la UA, juntament amb l'Escola Universitària
de Treball Social i el Vicerectorat d'Extensió Universitària,
van organitzar la representació teatral El metge a
garrotades, a càrrec del grup Els Saineters. L'obra
és una adaptació contemporània al valencià
de la peça clàssica de Molière. Aquesta
és la primera d'una sèrie de representacions que
s'interpretaran en diferents centres educatius i davant diversos
públics de la Comunitat Valenciana. La representació
va tenir lloc a la Sala Multimèdia del Rectorat de la
UA
- Tempestades, amb Ricardo Frazer (15 abril 2003)
Tempestades
va ser un espectacle a càrrec de Ricardo Frazer, que
va acostar la literatura clàssica i contemporània
al públic de manera didàctica i pedagògica.
El programa va incloure Qué lástima!, de León Felipe;
Calígula (fragments adaptats), por Frazer; La vida
es sueño (monòleg de Segismundo), de Calderón
de la Barca; Hamlet (monòleg "Ser o no
ser" i diàleg entre Hamlet i Ofèlia), de
William Shakespeare; Peer Gynt (Final del III acte);
monòleg de l'actor, de Shakespeare; fragment de La
zapatera prodigiosa, de Federico García Lorca; Explico
algunas cosas, de Pablo Neruda, i monòleg de Dion
en El gran dios Brown, de Eugene O'Neill. L'activitat
va tenir lloc al paranimf de la UA.
- Festival Internacional de l'Oralitat (13 maig 2003)
El Festival
Internacional de l'Oralitat va tenir lloc el dia 13 de maig
a la Pineda dels Contes de la UA, amb la participació
del colombià Carlos Alberto Ortiz, Caoz; el canari Antonio
López i la veneçolana Betty Henry.
- Sussi (un musical carnívoro) (19 maig 2003)
L'Aula de
Teatre Universitari de la UA, dirigida per Juan Luis Mira, va
estrenar al Teatre Principal d'Alacant l'obra Sussi (un musical
carnívoro), basada en La pequeña tienda
de los horrores. Els fons de la funció van ser destinats
a diferents projectes de l'Associació de Malalts d'Alzheimer
d'Alacant.

- L'assamblea
de les dones (21 i 27 maig 2003)
Els alumnes
del Taller de Teatre Clàssic de la UA, sota la direcció
d'Andrés Vinaches, van representar al paranimf la funció
L'assemblea de les dones, d'Aristòfanes. El 27
de maig l'obra va tornar a escenificar-se davant un públic
format per alumnes d'intituts de la província.

- Sussi (un musical carnívoro) (22 maig 2003)
L'Aula de
Teatre Universitari de la UA, dirigida per Juan Luis Mira, va
escenificar al paranimf l'obra Sussi (un musical carnívoro),
basada en La pequeña tienda de los horrores.
- IV mostra marató de monòlegs "Solo ante el peligro"
(22 / 24 maig 2003)
L'Aula de
Teatre va organitzar la IV Mostra Marató de Monòlegs
'Sol davant el Perill', que va tenir lloc al Clan Cabaret d'Alacant.
En la marató van poder participar tots els actors i actrius
que van voler, amb un monòleg inèdit que no superara
els cinc minuts. La mostra no va tenir caràcter competitiu,
i s'hi va lliurar una menció especial al monòleg
més destacat, concedida a través de la votació
del públic assistent. Cadascun dels participants va rebre
un diploma que hi va acreditar la participació. Després
de la mostra es va fer una selecció amb tots els monòlegs
presentats amb l'objectiu d'editar-los en una obra conjunta
en l'àmbit de la Mostra de Teatre Espanyol d'Autors Contemporanis.
- Bajarse al moro (28 mayo 2003)
La companyia
Blocus Teatro va escenificar al paranimf de la UA l'obra de
José Luis Alonso de Santos Bajarse al moro.

Cinema
en la Universitat d'Alacant
·
Taller de cine
· Col·laboracions
· Altres activitats
Taller
de cine
-
Cicle"Últim cinema hispanoamerià" (octubre
/ novembre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, a través del
Taller de Cine, va presentar els dies 17, 24, 31 d'octubre i
7, 14 i 21 de novembre del 2002 el cicle Últim Cinema
Hispanoamericà, que va incloure les pel·lícules
Amores perros, d'Alejandro González Iñarritu (Mèxic,
2000); Y tu mamá también, d'Alfonso Cuarón (Mèxic,
2000); Nueve reinas, de Fabián Bielinsky (Argentina,
2000); El hijo de la novia, de Juan José Campanella (Argentina,
2001); La Virgen de los sicarios, de Barbet Schroeder
(Colòmbia, 2001) i La vendedora de rosas, de Víctor
Gaviria (Colòmbia, 1998). Les pel·lícules
es van exhibir en dues projeccions a la sala d'actes del Col·legi
Major Universitari.
- Cicle de tardor (12 / 14 octubre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, a través del
Taller de Cine, va organitzar el Cicle de Tardor, en el qual
es van programar les pel·lícules Septiembre,
de Woody Allen (1987); Cuento de Otoño, d'Eric Rohmer
(1998) i Sol de Otoño, d'Eduardo Mignogna (1996). Els
films es van exhibir a la sala d'actes de la Facultat de Filosofia
i Lletres.
- Cicle Michael Haneke (28 novembre , 12 i 19 desembre 2002)
El Taller
de Cine va presentar el cicle dedicat al director Michael Haneke
(Munic, 1942), que va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi
Major de la UA, amb dues projeccions per sessió. El 28
de novembre es va projectar La pianista (La Pianiste,
2001); el 12 de desembre Funny games (Funny games, 1997)
i el 19 de desembre Código desconocido (Code inconnu,
2000).
- Cicle Jim Jarmusch (16, 23, 30 de gener ; 6, 13 i 20 febrer
2003)
El Taller
de Cine va dedicar un cicle al director Jim Jarmusch (Ohio,
EUA, 1953), que va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi
Major Universitari. El 16 de gener es va projectar Strangers
than paradise (1984); el 23 de gener Bajo el peso de
la ley (Down by law, 1986); el 30 de gener Noche en la
tierra (Night on Earth, 1991); el 6 de febrer Dead man
(Dead man, 1995); el 13 de febrer Ghost Dog: The way of the
Samurai (1999), i el 20 de febrer Year of the Horse (1997).
- Cine & Rock (20 febrer 2003)
El Taller
de Cine va idear el cicle Cinema i Rock, que es va exhibir a
la sala d'actes del Col·legi Major amb projeccions a
les 16, 18 i 20 hores. S'hi van projectar les pel·lícules
Year of the Horse (1997), amb Neil Young & Crazy
Horse, i El último vals (The last waltz, 1978), amb The
Band, Bob Dylan, Van Morrison, Eric Clapton, etc.
- Cicle David Lynch (27 febrer / 10 abril 2003)
El Taller
de Cine va organitzar el cicle dedicat a la figura de David
Lynch (Missoula, Montana, EUA, 1946), que va tenir lloc al Col·legi
Major Universitari. Cada pel·lícula va ser projectada
dues vegades, a les 11 i 16 hores. La primera pel·lícula
projectada va ser Cabeza borradora (Eraserhead, 1977),
el dia 27 de febrer . El 6 de març El hombre elefante
(The elephant man, 1980). El 13 de març Dune (Dune,
1984). El 20 de març Terciopelo azul (Blue velvet,
1986). El 27 de març Carretera perdida (Lost Highway,
1997), el 3 de abril Una historia verdadera (The straight
story, 1999) i el 10 d' abril Mullholland drive (Mullholland
drive, 2001).
- Cinema per la pau (14 / 15 abril 2003)
El Taller
de Cine i el Consell d'Alumnes van organitzar el cicle Cinema
per la Pau per a protestar davant la tragèdia de la guerra
d'Iraq. El dia 14 es va projectar Apocalypse Now (1979),
de Francis Ford Copolla; En tierra de nadie (No man's
land, 2001), de Danis Tanovic, i Hair (1979), de
Milos Forman. El 15 es va exhibir La gran guerra (La
grande guerra, 1959), de Mario Monicelli; Johnny cogió
su fusil (Johnny got his gun, 1971), de Dalton Trumbo,
i Senderos de gloria (Paths of glory, 1957), de
Stanley Kubrick. El cicle va tenir lloc a la sala d'actes de
la Politècnica I.
- Cicle de ciència ficció (8 maig / 5 juny 2003)
El Taller
de Cine va organitzar el Cicle de Ciència Ficció,
que va tenir lloc al Col·legi Major Universitari. El
8 de maig es va projectar 2001: una odisea del espacio
(2001: a space odyssey, 1971), de Stanley Kubrick; el
15 de maig Solaris (1972), d'Andrei Tarkovsky; el 22
de maig Blade runner (1982), de Ridley Scott; el 29 de
maig Alphaville (1965), de Jean-Luc Godard, i el 5 de
juny Fahrenheit 451 (1966), de François Truffaut.

Col·laboracions
- 25 Aniversari
de La guerra de les galàxies (21 octubre 2002)
El Taller
de Cine de la UA va col·laborar amb l'Associació
Los supervivientes de Endor en la realització del cinema
fòrum dedicat al 25 aniversari de la mítica pel·lícula
de George Lucas, La guerra de las galaxias. La projecció
i posterior debat va tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat
d'Història.
- Senderos de gloria (19 desembre 2002)
El Taller
de Cine va col·laborar amb el Departament d'Humanitats
Contemporànies en la projecció de la pel·lícula
de Stanley Kubrick, Senderos de gloria, que es va exhibir
a la sala d'actes del Col·legi Major de la UA.
- La caja
507 / Sin noticias de Dios (17 març 2003)
El Taller
de Cine va col·laborar amb la University Studies Abroad
Consortium (USAC) en la projecció de les pel·lícules
La caja 507, d'Enrique Urbizu, i Sin noticias de Dios
(2001), d'Agustín Díaz, que es van projectar a
la sala d'actes del Col·legi Major Universitari.
- Hoy empieza todo (24 març 2003)
El Taller
de Cine va col·laborar amb la Facultat d'Educació
(professora Emilia Tonda) en la projecció de la pel·lícula
de Bertrand Tavernier, Hoy empieza todo.
- La anarquia
en el cinema (26 / 27 març 2003)
El Taller
de Cine va col·laborar amb el Departament de Filologies
Integrades en la realització del cicle L'Anarquia en
el Cinema, que es va incloure en la Setmana Cultural de Primavera.
L'activitat va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat
de Filosofia i Lletres (edifici C) a les 16 hores. El dia 26
es va exhibir Sacco e Vanzetti (1971), de Giuliano Montaldo;
el 25 Germinal (1993), de Claude Berri, i el 27 Tierra
y libertad (1995), de Ken Loach.
- La ciutat darreret el vidre (9 mayo / 30 mayo)
El Taller
de Cine va col·laborar amb el Cinema Club d'Arquitectura
de la UA en la realització del cicle La Ciutat darrere
el Vidre. El 9 de maig es va projectar la pel·lícula
Mi tío, de Jacques Tati. El 16 de maig Mallrats,
de Kevin Smith. El 23 de maig Brazil, de Terry Gilliam.
Finalment, el 30 de maig es va exhibir Alemania, año cero,
de Roberto Rossellini.
- Cinema espanyol per a estrangers (19 i 26 juny 2003)
El Taller
de Cine va col·laborar amb la Societat de Relacions Internacionals
de la UA en la realització de l'activitat Cinema Espanyol
per a Estrangers. El 19 de juny es va projectar El amor perjudica
seriamente la salud, de Manuel Gómez Pereira, i el 26 de
juny La buena estrella, de Ricardo Franco. Les
pel·lícules es van exhibir en versió original
amb subtítols en anglès. L'activitat va tenir
lloc a la Sala Rafael Altamira de la Seu Universitària
Ciutat d'Alacant.

Altres
activitats
Visites
de directors
- José Luis
Guerín. En construcción (19 / 20 mayo 2003)
El Taller
de Cine va coordinar la visita del director de cine José
Luis Guerín, que va estar present en la projecció
de la seua última pel·lícula, En construcción.
Després del film, hi va haver un debat amb la participació
dels crítics cinematogràfics Luis López
Belda (El Mundo), Gonzalo Eulogio (Localia TV i Radio
Alicante SER), Beatriz Martínez (alacalle.com) i Antonio
Dopazo (Información). A més, Guerín va
seleccionar la pel·lícula El último, de
F. W. Murnau, inspiradora del seu film. Els debats i les projeccions
van tenir lloc a la sala d'actes de la Politècnica I.
Altres
- Presentació
del curt La emoción (25 març 2003)
En el marc
de la Setmana Cultural de Primavera es va presentar el curtmetratge
La emoción, de David Méndez, a la Sala
de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Després
hi va haver una taula redona.

Literatura
- "La
sonrisa trágica de Marín Sorescu" (14 abril 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar el recital
de poesia de Ion Caramitru, "La sonrisa trágica
de Marín Sorescu". Caramitru, actor romanès,
president de la Unió Nacional de Teatres de Romania i
exministre de Cultura (1996-2001), va estar acompanyat musicalment
pel violinista de l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, Constantin
Gilicel, i dels alumnes del Teatre Universitari, que van recitar
versions dels poemes en català i castellà. El
conveni, en el marc del qual tindran lloc diverses activitats
culturals i acadèmiques, s'inaugura amb el projecte d'intercanvi
cultural "Dos extrems de llatinitat: continuïtat cultural
i contigüitat lingüística entre el romanès
i el català", basat en el muntatge d'obres d'autors
joves de les dues llengües i en els dos països.
Aula de Poesia
- Jorge
Riechmann (15 octubre 2002)
L'Aula
de Poesia va acollir Jorge Riechmann (Madrid, 1962), que va
inaugurar les lectures poètiques del curs 2002-2003.
Poeta, assagista i traductor literari, Riechmann és professor
titular de Filosofia Moral de la Universitat de Barcelona i
redactor de la revista Mientras Tanto. Dirigeix, al costat
de José María Parreño, la col·lecció
de poesia "Hoja por ojo". Ha traduït extensament
poetes com René Char i dramaturgs com Heiner Müller.
Entre les seues últimes obres publicades destaquen els
assajos de tema ecològic Necesitar, desear, vivir;
el llibre de reflexió sobre poètica Canciones
allende lo humano, i la traducció Indagación
de la base y de la cima, de René Char, amb la qual
va obtenir el premi de traducció Stendhal 2000. El recital
va tenir lloc a la Sala Rafael Altamira de la Seu Universitària
Ciutat d'Alacant.
- José
Luis Vidal (29 octubre 2002)
L'Aula
de Poesia de la UA va organitzar la lectura poètica de
José Luis Vidal (Vitòria, 1954), que va tenir
lloc a la Sala Rafael Altamira de la Seu Universitària
Ciutat d'Alacant. Encara que va nàixer a Vitòria,
la vida de José Luis Vidal ha transcorregut a Alacant.
Actualment, a més de la seua tasca com a escriptor -ha
publicat quatre poemaris-, fa l'assignatura de Grec a l'IES
Miguel Hernández d'Alacant. José Luis Vidal va
llegir una selecció dels seus poemes, i va incidir especialment
en El Álamo, últim poemari publicat l'any 2002
per l'Institut de Cultura Juan Gil-Albert. En paraules de Juan
Ramón Torregrosa, codirector de l'Aula de Poesia al costat
de Jaime Mas, la poesia de José Luis Vidal és
"altament vitalista i recrea móns i sensacions de
la infància i la natura, busca un llenguatge essencial
i pur que el porta a desenvolupar una poesia de rigor i autoexigència
en la recerca d'un llenguatge líric".
- Luis Antonio
de Villena (12 novembre 2002)
L'Aula
de Poesia, que pertany al Vicerectorat d'Extensió Universitària
de la Universitat d'Alacant (UA), va acollir la presència
de Luis Antonio de Villena (Madrid, 1951). L'escriptor i poeta
va llegir una selecció de poemes, "Hombre lobo",
de Marginados; "La nave del crepúsculo",
d'Asuntos de delirio, i "Ni memoria ni olvido"
i "Epílogo", de Las herejías privadas.
Luis Antonio de Villena va estudiar Filologia Clàssica
i Romànica en la Universitat Complutense de Madrid, però,
en acabar els estudis, es va dedicar a la carrera literària.
La seua primera obra va ser Sublime Solarium, que va
publicar amb 19 anys. El 1981 va obtenir el Premi de la Crítica
pel poemari Huir del invierno. Vuit anys més tard,
la seua obra poètica seria recollida en el volum La
belleza impura i, posteriorment, publicaria Marginados,
Asuntos de delirio i Las herejías privadas.
Encara que Luis Antonio de Villena és principalment considerat
poeta, també és autor de nombrosos estudis assagístics
i periodístics, entre els quals destaquen El libro
de las perversiones (1992), Biografía del fracaso
(1997) i Caravaggio, exquisito y violento (2000).
Quant a la narrativa, Villena ha publicat nombroses novel·les,
com Amor pasión (1983), Chicos (1989),
Fácil (1996), El charlatán crepuscular
(1997) i Madrid ha muerto (1999). El Burdel de
Lord Byron (1995) va rebre el premi Azorín. Així
mateix, en els últims anys l'autor ha treballat en l'àmbit
radiofònic. Els caps de setmana col·labora en
el programa de la Cadena SER, A vivir que son dos días,
i els divendres intervé en El ojo crítico
de RNE.
- Ramón
Fernández-Larrea (26 novembre 2002)
L'Aula
de Poesia va organitzar la lectura poètica de Ramón
Fernández-Larrea, que va tenir lloc a la Seu Ciutat d'Alacant.
Ramón Fernández-Larrea (Bayamo, Cuba, 1958), escriptor
i poeta, ha col·laborat per a diferents mitjans de comunicació
com la ràdio o el cinema. Com a poeta ha publicat El
pasado del cielo (1987); Poemas para ponerse en la cabeza
(1989); El libro de las instrucciones (1991); Manual
de pasión (1993); El libro de los salmos feroces (1995);
Terneros que nunca mueren de rodillas (1998) i bCantar
del tigre ciego (2001).
- Félix Grande (10 desembre 2003)
L'Aula
de Poesia va rebre la visita del poeta i narrador Félix
Grande (Mèrida, Badajoz, 1937), que va fer una lectura
poètica amb una selecció d'obres de diferents
poemaris. Félix Grande ha treballat durant 35 anys en
Cuadernos hispanoamericanos, dels quals 13 ha sigut com
a director de la publicació. L'autor ha publicat els
llibres de poesia Las Piedras (1964); Música amenazada
(1966); Blanco Spirituals (1967); Taranto. Homenaje
a César Vallejo (1971); Puedo escribir los versos más
tristes esta noche (1971); Las rubáiyátas de Horacio
Martín (1978); La noria (1986); Biografía. Poesía
completa (1958-1984); Cuaderno (1993); Con buenas
formas (1997); Conversación (1997) i La canción
de la Tierra (1998).En prosa ha publicat diverses novel·les
i, com a assagista, han vist la llum un gran nombre de treballs
seus.
- María
Rosal (21 gener 2003)
L'Aula
de Poesia va organitzar la lectura poètica de María
Rosal (Fernán-Núñez, Còrdova, 1961),
llicenciada en Filologia Hispànica. María Rosal,
que treballa com a professora de Llengua i Literatura i dirigeix
la col·lecció literària "Aula de Poesia
Casa del Inca", ha publicat des de 1999 nombrosos poemaris.
Durant el 2002 van veure la llum Travelling de acompañamiento,
Resaca del fuego y A pie de página. La lectura
poètica va estar integrada per obres de diferents treballs
literaris com Otra vez Bartleby, Don del unicornio
i Abuso de confianza, entre d'altres.
- Josep
Piera (11 febrer 2003)
L'Aula
de Poesia va organitzar la lectura poètica de Josep Piera
(Beniopa, la Safor, 1947). Poeta, assagista i narrador, la seua
obra poètica està recollida en Dictats d'amors,
poesia 1971-1991 i en En el nom de la mar (1999).
Piera ha estudiat i traduït els poetes arabicovalencians
en l'assaig El paradís de les paraules (1995)
i en la novel·la poètica El jardí llunyà
(2000). Entre la seua obra narrativa destaquen el diari El
cingle verd (1982), premi Josep Pla; el llibre de viatges
Seduccions de Marràqueix (1996), les memòries
El temps feliç (2001) i la biografia novel·lada
Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001).
També ha traduït l'antologia poètica d'Ibn
Khafaja d'Alzira i Poemes (1927-1938), de Sandro Penna
(1992).
- Juan Luque
i Antonio López (25 febrer 2003)
L'Aula
de Poesia va programar per a aquesta ocasió una interacció
entre música i poesia. El tenor Juan Luque i el pianista
Antonio López van interpretar Se equivocó la
paloma, de Rafael Alberti; Viniendo de Chilecito (cançó
argentina); En los surcos del amor (cançó
argentina); La rosa y el sauce, de Francisco Silva y
Valdés; La siempreviva, d'Arturo Vázquez,
i altres composicions de clàssics com Lope de Vega, Ramón
de Campoamor, etc.
Antonio
Carvajal (1 abril 2003)
L'Aula
de Poesia va organitzar la lectura poètica d'Antonio
Carvajal. Nascut a Albolote, Granada, el 1943, és doctor
en Filologia Romànica per la Universitat de Granada,
de la qual és professor titular de Mètrica. El
seu primer llibre de poesia, Tigres en el jardín,
va aparèixer l'any 1968, al qual van seguir, entre altres
publicacions, Serenata y navaja (1973); Casi una fantasía
(1975); Siesta en el mirador (1979); Servidumbre de
paso (1982); Extravagante jerarquía (1983); Del
viento en los jazmines (1984); De un capricho celeste
(1988); Testimonio de invierno (1990; Premio de la Crítica
1991); Miradas sobre el agua (1993); Raso milena y
perla (1996) i Alma región luciente (1997). El 1987
va obtenir el premi Ciutat de Baeza pel conjunt de la seua obra,
i el 2001, la Medalla d'Or de la Ciutat de Granada.
- Antonio
Piedra (6 maig 2003)
Antonio
Piedra (El Soto, Salamanca, 1948), que va visitar l'Aula de
Poesia per a fer una lectura poètica d'una selecció
dels seus poemaris, és director de la Fundació
Jorge Guillén, professor de la Universitat de Valladolid
i acadèmic numerari de l'Acadèmia Castellanolleonesa
de la Poesia. Les seues publicacions poètiques es concreten
en els llibres següents: Del rigor al desatino (1986);
Calendario profano (1990); La moneda de Caronte
(1995); Argumento de cal (1999) i Edades de la sonante
espuma (2001). Com a estudiós de la literatura té
un ampli historial de publicacions (llibres, edicions, monografies,
articles, etc.), que van des de l'època clàssica
als autors més recents. Com a articulista col·labora
en diversos suplements literaris i en columnes setmanals d'opinió.
- Jaime
Siles (20 maig 2003).
Jaime Siles (València, 1951), que va rebre el premi Loewe
de Poesia el 1989, va ser l'encarregat d'articular la lectura
poètica a partir d'una selecció d'obres de diferents
poemaris. Siles és doctor en Filologia Clàssica
per la Universitat de Salamanca i, des de 1983, catedràtic
de Filologia Llatina de la Universitat de La Laguna (Tenerife).
Aquest mateix any va ser nomenat director de l'Institut Espanyol
de Cultura a Viena i agregat cultural en l'ambaixada d'Espanya
a Àustria. Siles ha escrit els poemaris següents:
Génesis de la luz (1969); Canon (1973); Alegoría
(1977); Música del agua (1983); Poemas al revés
(1987); Columnae (1987); La realidad y el lenguaje
(1989); Semáforos, semáforos (1990); Himnos tardíos
(1990); El Gliptodonte y otras canciones para niños malos
(1990) i Poesía 1969-1990.
Narració Oral
El Grup
Taller de Narració Oral de la UA va organitzar a la Pineda
dels Contes les sessions de contes per a adults següents:
el 24 d'octubre, El que a buen cuento se arrima...; el
21 de novembre Cuentos afrodisíacos; el 19 de desembre
Cuentos desarmados; el 23 de gener Cuentos bajo cero;
el 27 de febrer Si tú me dices ven...; el 20 de març
Vivir del cuento; el 8 de mayo El sexo no es cuento,
I el 22 de mayo Cuensession.

Presentacions de llibres
Entrevidas
(22 gener 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària i el Club Información
van organitzar la presentació del llibre Entrevidas,
d'Adolfo Celdrán. L'acte va tenir lloc al Club Información.

Jornades,
Seminaris, Congresos, Trobades i altres actes
- La Biografía
Sanadora (16 / 19 octubre 2002)
El Seminari
Taller La Biografía Sanadora va incloure diverses ponències
i sessions pràctiques que van tenir lloc a la Sala de
Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres, (edifici III).
El 16, "La estructura cuaternario del ser humano".
El 17, "Los cuatro órganos cardinales". El
18, "Los cuatro temperamentos", a l'Aula Magna, a
la Facultat de Filosofia i Lletres (edifici II de Geografia
i Història). El 18, "El misterio de la existencia
humana", i el 19, "El misterio de la existencia terrena",
les dues en l'Associació Proyecto Corazón Verde.
- VII Seminari de Relacions entre el Cine i la Literatura. ¿Cine
de Autor? (21 / 23 octubre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, sota la direcció
del professor de Filologia Anglesa John Sanderson, va organitzar
el Seminari Relaciones entre el Cine y la Literatura, que en
aquesta setena edició va dur per títol "¿Cine
de Autor?". El seminari, que va incloure conferències,
exercicis pràctics d'anàlisi cinematogràfica
i projeccions, va tenir lloc a la Sala Multimèdia del
Rectorat en horari de matí i vesprada. Cal destacar la
presència de l'actriu Rosana Pastor, que va explicar
la seua experiència en el rodatge de Tierra y libertad,
del director Ken Loach.
- I Setmana Cultural de Tardor (11 / 15 novembre 2002)
La Facultat
de Filosofia i Lletres, amb la col·laboració dels
vicerectorats d'Extensió Universitària, Coordinació
i Comunicació i els departaments de Filologia Catalana,
Filologies Integrades, Geografia Humana i Humanitats Contemporànies,
va organitzar la I Setmana Cultural de Tardor, que va integrar
conferències, taules redones, activitats esportives i
projeccions cinematogràfiques. El dia 11, després
de la inauguració, es va exhibir a la sala d'actes de
l'aulari II Tres miradas, tres cortos. A continuació,
a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, monsenyor
Ricardo Urioste va impartir la ponència "La evolución
del pensamiento de Monsenyor Romero y su impacto en la vida
política de El Salvador". De vesprada, al mateix
lloc, el professor Pelai Pagès, de la Universitat de
Barcelona, va oferir una conferència sobre "El moviment
obrer als Països Catalans". A continuació,
a la sala d'actes de l'aulari II es va projectar la pel·lícula
de Rafael Deltell, Shakespeare para besugos. Per a acabar
el dia, a la sala d'actes del Col·legi Major va tenir
lloc el concert de jazz a càrrec d'Antonio Moltó
Quartet. El dimarts 12, les jornades es van reprendre amb l'esmorzar
"Xocolate i Lletres", a l'entrada de l'edifici A de
Filosofia i Lletres. Tot seguit, l'especialista en l'obra de
Roque Dalton, José Luis Melgar Brizuela, va oferir la
ponència "Realismo y vanguardia en la poética
comprometida de Roque Dalton". A la Sala de Graus de la
Facultat de Filosofia i Lletres, Rafael Rico va interpretar
el monòleg De mayor quiero ser estudiante i, com
a últim acte del dia, es va projectar la pel·lícula
Cuento de Otoño, de Eric Rohmer,a la Sala de Graus de
la Facultat de Filosofia i Lletres. El dimecres 13, el pintor
Camilo Minero va impartir la ponència "Influencia
de la guerra, el exilio y los muralistas mexicanos en la formación
de Camilo Minero" a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia
i Lletres. A continuació, l'escriptor i professor de
la Universitat Pompeu Fabra Alfred Bosch va oferir la conferència
"L'autèntica màquina del temps: la creació.
La novel·la històrica avui", a la Sala de
Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres. Després
de la xarrada, es va projectar la pel·lícula Sol
de Otoño, d'Eduardo Mignogna. De vesprada, va tenir lloc
la projecció del curtmetratge Tuizza, de Pablo
González, i hi va haver la taula redona "La situació
de les dones als campaments saharauis" a l'Aula Magna de
la Facultat de Filosofia i Lletres. El dijous 14 va ser una
jornada ludicofestiva, amb competicions esportives, una gran
paella i l'actuació del grup Saürda. També
s'hi va projectar la pel·lícula Septiembre,
de Woody Allen. El divendres 15, a la Sala de Graus de la Facultat
de Filosofia i Lletres va tenir lloc el taller de teatre Acció,
Música i Gest en un Text de Hawthorne, a càrrec
de Luis Álvarez Auzzani.
- Arte, Literatura i Pensament Polític al Salvador (11 / 14
novembre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària i el Departament de Salut
Pública de la Universitat d'Alacant (UA), amb la col·laboració
de Bancaixa i el Curs Interuniversitari de Cooperació
per al Desenvolupament, van organitzar les jornades Art, Literatura
i Pensament Polític al Salvador que, a través
de conferències i exposicions, van tractar d'aprofundir
en la vida cultural i ideològica del poble centroamericà
amb la finalitat d'enfortir la cooperació entre les universitats
d'El Salvador i Alacant. Les jornades van incloure les conferències
"La evolución del pensamiento de Monsenyor Romero
y su impacto en la vida política de El Salvador",
a càrrec de monsenyor Urioste; "Realismo y vanguardia
en la poética comprometida de Roque Dalton", per
l'especialista en l'obra del poeta, José Luis Melgar
Brizuela, i "Influencia de la guerra, el exilio y los muralistas
mexicanos en la formación de Camilo Minero", per
Camilo Minero. Totes les ponències van tenir lloc a l'Aula
Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres. A la Sala Aifos
es van exposar les pintures de Camilo Minero, una selecció
de la mostra "Roque Dalton, la palabra del volcán",
procedent del Museu de la Paraula i la Imatge d'El Salvador,
i "Nombres para no olvidar: un viaje a través de
la memoria imborrable".
- Monarquía, República, Anarquía. La Adhesión
Social. (12, 13, 19 y 20 novembre 2002)
El seminari
Monarquía, República, Anarquía. La Adhesión
Social va tenir com a objectiu analitzar els processos de formació
de l'Estat modern i les diverses formes amb les quals s'ha organitzat,
quina és la seua vigència i les perspectives de
futur. Així mateix, s'hi van estudiar els mecanismes
que van propiciar el consens i l'adhesió social. Les
jornades van tenir lloc a la sala d'actes de l'aulari II els
dies 12, 19 i 20, i a la sala d'actes de l'edifici Germà
Bernàcer el dia 13. El dia 12, M. Teresa Molares, professora
del Departament de Sociologia II, va presentar el seminari.
Després d'aquest acte, va tenir lloc la ponència
de Julio Anguita, "Hacia la III República".
El 13, l'historiador Francisco Madrid va presentar la ponència
"¿Es posible una sociedad sin Estado?". El
19, l'historiador Francisco Moreno va impartir la conferència
"Los totalitarismos del siglo XX en Europa". El dia
20, Agustín Villanueva, professor de Ciències
Polítiques de la Universitat Miguel Hernández,
hi va participar amb la ponència "Monarquía,
Constitución, Parlamento".
- Festivitat San Alberto Magne. Facultat de Ciències
(12, 13, 18, 20, 22 y 28 novembre y 3 desembre 2002)
Els vicerectorats
d'Extensió Universitària, Coordinació i
Comunicació i Alumnat van patrocinar el Programa d'Actes
Culturals que va projectar la Facultat de Ciències amb
motiu de la Festivitat San Alberto Magne. El dimarts 12, les
jornades van començar amb la presentació de la
Societat Valenciana d'Història Natural i la conferència
"Les àrees marines protegides al Mediterrani ibèric",
a càrrec del professor del Departament de Ciències
Ambientals i Recursos Naturals de la UA, Alfonso Ramos Esplá,
que es van fer al Saló de Graus de Dret. A la vesprada, es va
desenvolupar la ponència "Oportunidades profesionales
en el sector de las nuevas tecnologías", per Pascual García
Zorzona, de Sinergia Tecnològica, Consultoria i Serveis
Informàtics en l'Aula 4 de la Facultat de Ciències.
Dimecres 13, la doctora Ana María Pecharromán i el doctor Fernando
López Melián (SIDMAR) impartiren la ponència "La
ocenografía aplicada en la empresa" al Saló de Graus de
Dret. A la vesprada, es projectà la pel·lícula
Shakespeare para besugos. Dilluns 18, començà
la Jornada de Promoció de Pràctiques preprofessionals
per a Alumnes al Saló de Graus de Geografia i Història.
Dimecres 20, es va fer la ponència informativa dels programes
Erasmus i Sòcrates per Elena Agulló i Marianne Pakula
(Secretariat de Mobilitat de la UA). Divendres 22, al Saló de
Graus de Dret, el professor Toribio Fernández Otero, de la Universitat
Politècnica de Cartagena, donà la conferència
"Electroquímica, una ciencia para el siglo XXI. ¿Es posible
mimetizar electroquímicamente músculos, nervios y otros dispositivos
biológicos?" A l'Aula 1 de la Facultat de Ciències,
el doctor Enrique Sentana (CEMFI) va introduir el tema "Salidas
profesionales relacionadas con la industria de los servicios
financieros". Dijous 28, el professor José A. Martínez
Lozano, de la Universitat de València, va parlar de "Efectos
climáticos de los componentes atmosféricos" en la
Sala d'Audicions de l'Aulari II. Dimarts 3 de desembre, les
jornades es van clausurar amb la ponència del professor
de la UA Ignacio Martín Gullón "Comparança
de plans d'estudi d'Enginyeria Química a EEUU i a Espanya",
en l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres.
- II Jornades d'Enginyeria Ecològica (18 / 22 novembre
2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va col·laborar
en el patrocini de les II Jornades d'Enginyeria Ecològica,
organitzades per la Facultat de Ciències de la UA i l'Associació
d'Estudiants d'Enginyeria Geològica. Les jornades van
integrar les següents ponències: "Durabilitat
del formigó", per Luis García Andino (UA);
"Protecció enfront de la corrosió mitjançant
la galvanització", per Fernando
Martínez Iniesta, de ATEG; "La corrosió dels
metalls en el subsòl: factors i tècniques de protecció",
per Joan Soldevila Bartolí; "Sobreexplotació
d'acuíferos", per Antonio Pulit Bosch, de la Universitat
d'Almería; "Recarrega natural i artificial d'acuíferos",
per Francisco Alcalá (IGME); "Gestió i explotació
de captacions d'aigua", per Arturo Albadalejo Ruiz (Aquagest);
"Patrimoni geològic", per Juan José
Durán Valsero (IGME); "Fonamentacions especials:
pilotage prefabricat i in situ", per Francisco Javier Mosses
Tancada, (Terratest-Tècniques Especials). El dijous 21
es va realitzar una visita guiada a la planta de Cemex, zona
d'extracció de materials i planta de tractament. El divendres
22 es va portar a terme un recorregut geològic pel nord
de la província d'Alacant.
- Construint Arquitectura (22 novembre / 5 desembre 2002)
Els dies
22, 26 i 29 de novembre i el 5 de desembre de 2002, el Departament
de Construccions arquitectòniques de la UA, amb la col·laboració
del Vicerectorat d'Extensió Universitària, van
organitzar les jornades Construint Arquitectura, amb les conferències
"Últimes obres: L'art de callar", per Ignacio
Vicens; "No hi ha projecte sense matèria",
per Heli Pinyó; "Arquitectura necessària",
per Mariano Bayón, i "Obra recent", per Roberto
Ercilla. Les ponències es van desenvolupar en el Saló
d'Actes de la Politècnica I i en la Sala d'Audiovisuals
de l'Aulari II.
- III Jornades de Gestió Cultural (25 / 29 novembre 2002)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar les III
Jornades de Gestió Cultural que, per tercer any consecutiu,
van oferir ponències, col·loquis i taules redones
de gestors culturals de rellevants esdeveniments i institucions
espanyoles, que hi van debatre diversos aspectes de la planificació
estratègica cultural en els diferents àmbits d'actuació.
Les conferències van tenir lloc a la sala d'actes de
l'aulari II a partir de les 17 hores. Les Jornades van començar
el 25 de novembre amb la presentació d'aquestes i el
llibre Modelos culturales: teoría y práctica de la gestión
cultural, que recopila les ponències de l'any passat.
A les 17.30 hores va ser el torn del professor de Sociologia
de la Cultura i les Arts de la Universitat d'Alacant (UA), Juan
Antonio Roche, que es va encarregar d'explicar el tema "La
gestión de la cultura entre la modernidad i la posmodernidad".
El dimarts 26 de novembre, el director del Festival Internacional
de Poesia de Barcelona, Gabriel Planella, va impartir la ponència
"Una experiència de difusió cultural".
De 18 a 18.30 hores hi va haver un col·loqui. A continuació,
el director de Trànsit Projectes i professor del Màster
en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, Ángel
Mestres, va oferir la conferència "Perspectivas
y prospectiva del sector cultural: algunos elementos para la
reflexión". El dimecres 27, el director general
d'Estrategia FOCUS, Xavier Mercé, hi va participar amb
la ponència "El perfil del gestor cultural en España".
A les 18.30 hores, la directora de la Unitat de Patrocini i
Mitjans de Comunicació de l'Institut de Cultura de Barcelona,
Judit Aviñó, va comentar la seua experiència
en la gestió de l'"Any Gaudí: finançament
i patrocini". El dijous 28, el cap de Premsa de La Mar
de Músicas i responsable de comunicació i difusió
de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cartagena, José
Luis Cegarra, va parlar de "La Mar de Músicas. Una
experiencia cultural". A les 18.30 hores, el gerent de
la Fira de Teatre de Tàrrega, Pau Llacuna, va impartir
la ponència "Fira de Teatre de Tàrrega: Fira
Festival Festa". El divendres 29, l'animador cultural de
l'Ajuntament de Benicàssim i creador de projectes culturals,
José Antonio Portillo, es va encarregar del tema "Las
culturas invisibles, un recorrido menos técnico sobre
la gestión cultural". Després del col·loqui
va començar una taula redona en la qual van participar
el director de la Casa de la Cultura del Campello, Pere Reig;
el professor de Sociologia de la UA, Juan Antonio Roche, i el
vicedirector de la Mostra de Teatre Contemporani, Fernando Gómez
Grande.
- Congrés Internacional Rafael Altamira (10 / 13 desembre
2002)
El Departament
de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria
de la Literatura de la UA, amb la col·laboració
del Vicerectorat d'Extensió Universitària i la
CAM, van organitzar el Congrés Internacional Rafael Altamira,
que va analitzar la figura del creador de l'Extensió
Universitària a Espanya a començament del segle
passat, quan va ocupar la Càtedra d'Història del
Dret en la Universitat d'Oviedo (1898-1912). Rafael Altamira
(Alacant, 1866), màxim especialista en dret indià,
assagista i escriptor, va formar part del Tribunal de Justícia
de la Haia i va ser proposat per al premi Nobel de la pau, que
no va rebre perquè va morir poc abans de la decisió
del tribunal. Vicerectors d'Extensió Universitària,
tècnics superiors i directors de secretariats de cultura,
cursos d'estiu i activitats culturals procedents de 32 universitats
espanyoles es van reunir per a debatre i aprofundir sobre el
pioner en aquest camp i l'actual estat de la qüestió
de l'Extensió Universitària.

El 14 de
desembre hi va haver a la Seu Universitària Ciutat d'Alacant
una jornada de treball amb els vicerectors i responsables d'Extensió
Universitària, que es va concretar en la Declaració
d'Alacant sobre Extensió Universitària:
|
Declaració
d'Alacant sobre Extensió Universitària
|
|
Els
Vicerrectors i responsables d'Extensió Universitària
de les Universitats que es relacionen al marge, reunits
a Alacant els dies 13 i 14 de desembre de 2002 amb motiu
del Congrés Internacional Rafael Altamira, impulsor
de l'Extensió Universitària,
DECLAREN:
1.-
La Universitat, a través de l'Extensió Universitària,
té com una de les missions fonamentals erigir-se
en promotora de la creació i difusió del
pensament crític i del foment de la cultura entre
la comunitat universitària i la societat en el
seu conjunt, per a aconseguir una formació integral
de la persona en el procés d'educació permanent.
Entre els seus objectius s'estableix la cooperació
al desenvolupament, la transformació social i cultural,
la creació i difusió d'hàbits i formes
culturals crítiques, participatives i solidàries,
i també una formació permanent, oberta i
plural. Per a fer-ho s'ha de propiciar l'existència
d'espais, estructures i el desenvolupament de totes les
accions que faciliten i promoguen la consecució
d'aquests objectius.
2.-
La intenció de donar resposta a les necessitats
del seu entorn, i de detectar, diagnosticar i contribuir
a la solució dels problemes plantejats en les societats
contemporànies.
3.-
La voluntat de constituir-se en una comissió sectorial
dins la Conferència de Rectors de les Universitats
Espanyoles (CRUE). Per això, amb aquest document,
sol·licitem que des d'aquest moment se n'inicien
els tràmits i, alhora, que siga comunicat al conjunt
d'universitats espanyoles.
4.-
La necessitat que els estatuts de les universitats recullen
i desenvolupen els continguts d'Extensió Universitària.
5.-
La constitució d'una Comissió Permanent
de Vicerectorats d'Extensió Universitària
-o amb la denominació que corresponga en cada Universitat-
per a promoure objectius de coordinació i treball
conjunt entre les diferents universitats, i també
iniciatives que pogueren ser d'interès comú.
|
|
·
Bedera Bravo, Mario. Vicerrector d'Extensió Universitària.
Universitat de Valladolid
· Berruezo Albéniz, Reyes. Vicerrectora d'Estudiants i
Extensió Universitària. Universitat Pública de
Navarra
· Caridad Sebastián, Mercedes. Vicerrectora
de Extensió Universitària. Universitat Carlos
III de Madrid.
· Caride Losada, Alfonso. Tècnic Superior en Activitats
Culturals. Universitat de Vigo.
· García Guatas, Manuel. Ex Vicerrector
de Extensió Universitària. Universitat de Zaragoza.
· García Morilla, Antonio. Vicerrector d'Extensió
Universitària. Universitat de Càdis.
· Giménez Martínez, Juan José. Vicerrector d'Extensió
Universitària. Universitat d'Almeria.
· Gómez Hernández, José Antonio. Coordinador de Projecció
Cultural del Vicerrectorat d'Extensió Cultural i Projecció
Universitària. Universitat de Múrcia.
· Hernández del Pino, Amparo. Directora del Servei d'Extensió
Universitària. Universitat Pontificia Comillas
de Madrid.
· Hidalgo de la Vega, María José. Vicerrectora d'Assistència
al Universitari. Universitat de Salamanca.
· Jaques Pi, Jessica. Delegada del Rector per a
Cultura. Universitat Autònoma de Barcelona.
· León Arce, Alicia. Directora de l'Àrea d'Activitats
Docents. Universitat d'Oviedo.
· Lorente Fernández, Leonardo. Vicerrector d'Extensió
Cultural i Projecció Universitària. Universitat
del País Vasc.
· Marco Mancebón, Vicente. Vicerrector de Projecció Externa.
Universitat de la Rioja.
· Maya Frades, Antonio. Director del Secretariat de Cursos
d'Estiu i Extensió Universitària. Universitat
de León.
· Medina Canalejo, Luis. Director de l'Oficina de Relacions
Internacionals i Projecció Universitària. Universitat
de Còrdova.
· Porcar Miralles, Margarita. Vicerrectora de Promoció
Universitària, Sociocultural i Lingüística.
Universitat Jaume I.
· Rodríguez Merchán, Eduardo. Vicerrector d'Extensió
Universitària. Universitat Complutense.
· Rovira Soler, José Carlos. Vicerrector d'Extensió
Universitària. Universitat de Alicante.
· Vico Monteoliva, Mercedes. Vicerrectora de Cultura i
Projecció Exterior. Universitat de Màlaga.
· Zaragoza Gras, Joana. Vicerectora de Comunitat Universitària.
Universitat Rovira i Virgili.
|
- Jornades Contra la Guerra (18 / 19 desembre 2002)
La Plataforma
Universitària Contra la Guerra va organitzar, amb la
col·laboració del Vicerectorat d'Extensió
Universitària, les Jornades contra la Guerra, que van
integrar la conferència "Món àrab
i canvi de segle", a càrrec del catedràtic
de Llengua i Literatura Àrabs, Pedro Martínez
Montávez. La conferència va tenir lloc el dimecres
18 a la sala d'actes de l'edifici Germà Bernàcer.
El dijous 19, el professor de Ciències Polítiques
de la UAM, Carlos Taibo, va impartir la ponència "Guerra
entre barbàries: de Nova York a Bagdad", que va
tenir lloc a la sala d'actes de l'aulari II.
- Homenatge, a Julián Antonio Ramírez i a la Memòria
d'Adelita del Campo (7 / 8 març 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, l'Ajuntament de Mutxamel,
la Cadena SER i el Club Información, amb el patrocini
de la Llibreria Compas, van organitzar l'Homenatge a Julián
Antonio Ramírez i a la memòria d'Adelita del Campo,
matrimoni que va ocupar un paper fonamental en la lluita per
la llibertat d'expressió amb el seu treball com a locutors
en les emissions en espanyol de Radio París durant la
Dictadura. Les jornades van començar el 7 de març,
amb la visita a la tomba d'Adelita del Campo. Cap a les 12 hores,
l'homenatge va continuar amb la connexió nacional del
programa d'Iñaki Gabilondo, Hoy por hoy, de la
Cadena SER. Van intervenir, entre altres, Ramón Chao
i Mario Vargas Llosa. L'homenatge va continuar en Hoy por
Hoy Alicante amb una retransmissió en directe des
de la Casa de la Cultura de Mutxamel, dirigida per Vicente Hipólito,
en la qual van intervenir diversos representants del món
acadèmic, periodístic i polític. De vesprada,
a la Casa de la Cultura de Mutxamel, el rector de la UA, Salvador
Ordóñez, va inaugurar les jornades. A continuació,
el president del Club Información, José María
Perea, va presentar un vídeo commemoratiu i les intervencions
dels convidats, que van parlar sobre diverses facetes de la
vida del matrimoni. Després de les intervencions, va
parlar Julián Antonio Ramírez, i l'alcaldessa
de Mutxamel va tancar l'acte. Posteriorment, hi va haver l'actuació
del cantador Adolfo Celdrán i de la Banda Filharmònica
de la UA. L'homenatge va acabar amb un vi d'honor. A l'endemà
hi va haver un dinar al qual va acudir un gran nombre de persones
participants en l'homenatge.

- Alacantango. I Trobada Universitària de Tango (25,
26, 27 y 29 març 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar la I Trobada
Universitària de Tango Alacantango. Les jornades van
incloure ponències, exposicions i actuacions musicals,
i van tenir lloc a les seus universitàries d'Alacant
i Biar, i al Club Diario Información. A més, el
dissabte 29 de març, la cantant de tangos Amelita Baltar
va oferir un concert solidari al paranimf de la UA. La recaptació
del recital es va destinar a projectes de solidaritat amb Argentina.
El 25 de març, a la Seu Universitària Ciutat d'Alacant,
Horacio Rebora va impartir la conferència "El tango,
género urbano del siglo XX", que va ser il·lustrada
amb l'actuació de dues parelles de ballarins acompanyades
pel pianista Roque Martínez Ríos. A continuació,
Carmen Huete va fer el monòleg El tiempo de Borges
i, posteriorment, el grup Son del Sur va presentar l'espectacle
de dansa Bailando con la voz. El 26 de març, a
la Seu Universitària de Biar, el grup Buenos Aires Tango
va fer l'actuació Inmigrantes.
- Unicómic. V Jornades de Còmic de la UA (27 / 29 març
2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària i el Consell d'Alumnes
van organitzar les V Jornades de Còmic Universitàries
Unicòmic 2003, sota la coordinació del Club Star
Trek Alacant i Universitaris Progressistes, que van tenir lloc
a la sala d'actes de l'Escola Politècnica I. Les Jornades
van començar el dia 27 amb la taula redona "Literatura
i còmic", en la qual van intervenir els dibuixants
Esteban Maroto, Adolfo Usero i Pablo Auladell. De vesprada s'hi
va projectar Blood, el último vampiro, de Hiroyuki
Kitakubo. Després de la pel·lícula, a la
FNAC es va presentar el llibre Clásicos en jauja:
Historia del cómic valenciano, de Pedro Porcel. El
divendres 28, les Jornades van començar amb la taula
redona "Els espanyols conquisten la Gàl·lia",
a càrrec de Rafa Fonteriz i Ana Miralles. De vesprada,
Carlos Trillo i Mandrafina van intervenir en la taula redona
"El còmic a Argentina". A la nit va tenir lloc
la tradicional festa del còmic en el pub Pixies. El dissabte
29, al matí, s'hi van projectar a la sala d'actes del
Col·legi Major el capítol pilot de Smallville,
tràilers de pròximes estrenes basats en còmics,
Superman i El viaje de Chihiro, de Hayao Miyazaki. De vesprada
va tenir lloc la trobada amb els autors Peter Milligan i Larry
Hama a la Sala de Graus de la Facultat de Dret. Així
mateix, la Sala Aifos va acollir l'exposició "L'art
d'Esteban Maroto".

- Jornades sobre el Sàhara Occidental (2 / 3 abril 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va col·laborar
en les Jornades sobre el Sàhara Occidental, organitzades
per l'Associació Dajla Solidaris amb el Poble Sahrauí
de Sant Vicent del Raspeig. El 2 d'abril es va presentar el
llibre Sáhara:el laberinto de arena, del periodista
del diari El País, Tomás Bárbulo,
i hi va haver un col·loqui. El 3 d'abril es va presentar
el llibre Las Naciones Unidas ante el conflicto del Sáhara
Occidental, del professor de Dret Internacional de la UA,
Jaume Ferrer Lloret. Després de la presentació
hi va haver un col·loqui. Les Jornades van tenir lloc
a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres (edifici
C). .
- Un Campus de Lectures (13 /15 maig 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va organitzar les jornades
Un Campus de Lectures, tres dies en els quals la literatura
es va ensenyorir del campus de Sant Vicent a través de
conferències, seminaris, lectures itinerants, narració
de contes, panells explicatius amb cites i reflexions d'escriptors
i pensadors, exposicions, teatre i projeccions cinematogràfiques
dirigides a fomentar l'interès pels llibres i els seus
autors. Aquest any, Un Campus de Lectures va rebre la visita
de les escriptores Espido Freire (premi Planeta 1999) i Rosa
Regás (premi Nadal i premi Planeta 2001).
- "Parada de Projectes. Fòrum per a la Discussió
i l'Elaboració d'Agendes i Programes Docents d'Arquitectura.
(19 / 20 juny 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, Cemex Espanya i Bancaixa
van patrocinar el fòrum "Parada de projectes. Fòrum
per a la discussió i l'elaboració d'agendes i
programes docents d'arquitectura", organitzat per la Facultat
Politècnica d'Arquitectura de la UA i la Unitat Docent
Q de Projectes de l'Escola d'Arquitectura de Madrid. Com a representants
de les escoles convidades van estar presents Iñaki Ábalos
(Escola Politècnica de Madrid), Antonio Sanmartín
(Escola d'Arquitectura de Barcelona) i José Morales (Escola
d'Arquitectura de Sevilla). Els convidats de les escoles d'arquitectura
del món van ser José Luis Mateo (ETH Zurich),
Ciro Nadje (Architectural Association School of Architecture),
Xavier Vendrell (Universitat d'Illinois a Chicago), Miquel Adrià
(Escola d'Arquitectura UNAM de Mèxic) i l'Escola d'Arquitectura
de la Universitat Catòlica a Valparaíso, Xile.
Així mateix, també hi va tenir lloc l'exposició
"Projectes Parsons Architectural School de New York".

Conferències
- "Venezuela:
vía truncada de los ajustes macroeconómicos neoliberales
en el medio rural" (6 novembre 2002)
Juan Carlos
Rivero, de l'Escola de Geografia de la Universitat de Los Andes
(Mérida, Veneçuela), va impartir la ponència
"Venezuela: vía truncada de los ajustes macroeconómicos
neoliberales en el medio rural". La conferència
va tenir lloc a l'aula SIG de l'edifici de Geografia, Facultat
de Filosofia i Lletres.
- Les Rutes
de la Civilització (18 novembre 2002)
El cicle
de ponències Les Rutes de la Civilització va començar
el 18 de novembre amb "Las rutas de los mercaderes",
impartida pel professor del Departament d'Història Antiga
i Paleografia de la Universitat Autònoma de Madrid, Adolfo
J. Domínguez Monedero, a l'Aula Magna. El 20 de novembre,
Emilio Soler (UA) va impartir la ponència "Las rutas
de la ciencia: Jorge Juan y Antonio de Ulloa", al mateix
lloc. El 25 de novembre, el codirector del Projecte Atapuerca,
José María Bermúdez Castro, va impartir
una conferència sobre "Las rutas de nuestros antepasados:
los nietos de Lucy" a la Sala de Graus. El 2 de desembre,
sota la temàtica de Les Rutes de les Guerres, Pere Anguera
Nolla, de la Universitat Rovira i Virgili, va impartir la conferència
"Les rutes dels conflictes hispans: les guerres carlistes".
El 5 de desembre, sota el títol genèric de Les
Rutes de la Desesperació, Nuria Tabanera, de la Universitat
de València, va impartir a l'Aula Magna la ponència
"Las rutas de las migraciones: España en América".
- "La última novela negra norteamericana" (4 desembre 2002)
El professor
David Hall va impartir a l'edifici Germà Bernàcer
de la UA la conferència "La última novela
negra norteamericana.
- "España, Europa y la Globalización"
(11 març 2003)
El professor
de la UA Fernando Díaz va impartir la conferència
"España, Europa y la globalización",
que va tenir lloc a l'aula B12 de l'aulari II.
-
Cicle de Conferències Ornitologia a Alacant (26 març
/ 28 maig 2003)
El grup
local de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO Alacant) i
el Departament d'Ecologia de la UA, patrocinats pel Vicerectorat
d'Extensió Universitària de la UA, van organitzar
el cicle de conferències Ornitologia a Alacant. Les conferències
presentades van ser: el 26 de març, "Introducción
a los nombres vernáculos de las aves en la provincia
de Alicante", pel naturalista Luis Fidel Sarmiento; el
9 d'abril, "El proyecto de atlas predictivo de las aves
reproductoras en la provincia de Alicante", pel professor
del Departament d'Ecologia de la UA, Germán López;
el 14 de maig, "Historia de la ornitología alicantina",
pel professor del Departament de Psicologia de la Salut de la
UA, Abilio Reig; el 21 de maig, "Los parques eólicos
y su impacto sobre las aves manchegas", pel naturalista
Benedicto Campos; finalment, el 28 de maig, "Las aves de
la desembocadura del río Segura", pel naturalista
Sergio Arroyo.
- "La literatura vista por sus autores" (24 març 2003)
En el marc
de la Setmana Cultural de Primavera, l'escriptora Isabel-Clara
Simó va impartir la ponència "La literatura
vista por sus autores". La conferència va tenir
lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Dret.

- "Introducción a la historia de Salta: desde la
independencia hasta nuestros días" (24 març 2003)
La professora
Bárbara Marisa Aramendi Pérez, de la Universitat
de Salta, va impartir la ponència "Introducción
a la historia de Salta: desde la independència hasta
nuestros días", que va tenir lloc a l'aula 4 de
la Facultat de Geografia i Història.
- "La reunificación alemana a través del
cine" (24 març 2003)
A la Sala
Aifos va tenir lloc la xarrada "La reunificación
alemana a través del cine". A continuació
s'hi va projectar el documental Tras la caída. Claudia
Thümler va coordinar les dues activitats.
- "Historia del anarquismo en Alicante" (27 març
2003)
Francisco
Moreno va impartir la ponència "Historia del anarquismo
en Alicante", que va acompanyar l'exposició "El
anarquisme a Alacant", exhibida a la Sala Aifos.
- "Otro mundo es posible" (26 març 2003)
Els membres
del Moviment de Resistència Global d'Alacant van impartir
la ponència "Otro mundo es posible" a la Sala
de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres.
- Los territorios imaginarios" (28 març 2003)
A l'Aula
Magna de Filosofia i Lletres va tenir lloc la conferència
"Los territorios imaginarios", a càrrec de
Luis Mateo Díaz.
- "La
pérdida de la capacidad de amar como origen del sufrimiento"
(7 abril 2003)
Juan José
Albert Gutiérrez va impartir la conferència "La
pérdida de la capacidad de amar como origen del sufrimiento",
que va tenir lloc a l'Aula Magna de Geografia i Història.
- Cicle
de conferències: Els Almogàvers (9 maig / 6 juny 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària va col·laborar
en la realització del cicle de conferències Els
Almogàvers, organitzat per Acció Cultural del
País València i el Centre Ovidi Montllor d'Alcoi.
El 9 de maig, el professor d'Història Medieval de la
Universitat de València, Josep Torró, va impartir
la ponència "Els orígens del fenomen de l'almogaveria".
El 16 de maig, "La historiografia i la llegenda almogàver.
De Desclot ençà. Creació del mite romanticonacionalista",
impartida pel doctor en Història Medieval, Pau Viciano;
el 23 de maig, "L'expansió mediterrània:
Roger de Llúria i la conquesta de Sicília. Roger
de Flor. Expedició contra grecs i turcs", pel professor
del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona,
Ernest Marcos; el 30 de maig, "El ressò de la conquesta
de Constantinoble en la literatura catalana. Tirant lo Blanc",
pel professor de Filologia Catalana de la UA, Joan Perujo. Finalment,
el 6 de juny, "Pobladors i almogàvers al Regne de
València", pel professor d'Història Medieval
de la Universitat de València, Josep Guinot.
- Cicle de conferències: Oblidar, descobrir, inventar
Espanya (12, 13, 14 i 26 maig 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària i el Departament d'Humanitats
Contemporànies, sota la coordinació de Fernando
Miguel Pérez Herranz i José Miguel Santacreu Soler,
van organitzar el cicle de conferències Oblidar, Descobrir,
Inventar Espanya, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Facultat
de Filosofia i Lletres. L'objectiu d'aquest cicle va ser plantejar
una reflexió històrica sobre el terme Espanya.
El 12 de maig, José Álvarez Junco, de la Universitat
Complutense de Madrid, va impartir la ponència "La
identidad española en la era de las naciones"; el
13 de maig, Justo Beramendi González, de la Universitat
de Santiago de Compostel·la, va parlar sobre "La
conciencia nacional española y los procesos de nacionalización";
el 14 de maig, Juan Sisino Pérez Garzón, de la
Universitat de Castella-la Manxa, es va encarregar del tema
"Usos de la Historia y nacionalismo español";
finalment, el 26 de maig, Josep Maria Fradera Barceló,
de la Universitat Pompeu Fabra, va intervenir amb "¿Cómo
se mide la nación? Una reflexión sobre la cultura
nacional y el patriotismo en el marco regional y nacional".

Premi
Maisonnave. José Luis Lassaletta
La Universitat
d'Alacant (UA), per a premiar una activitat continuada en defensa
dels valors cívics o la promoció de l'educació
i la cultura a la ciutat d'Alacant, atorga anualment el premi
Maisonnave. El premi podrà ser rebut per una persona
o entitat i no podrà ser compartit. La concessió
del premi va tenir lloc en sessió ordinària de
Consell de Govern, el dia 26 de novembre del 2002, i va ser
concedit a José Luis Lassaletta Cano com a reconeixement
dels valors cívics i democràtics que concorren
en la seua trajectòria personal i professional. El premi,
consistent en una peça escultòrica que recrea
lliurement l'estàtua d'Eleuterio Maisonnave, primer alcalde
elegit democràticament en la història de la ciutat
d'Alacant, va ser lliurat en un solemne acte a la Seu Universitària
Ciutat d'Alacant, en el marc de la celebració del Dia
de la Constitució.

Tallers
El Secretariat
de Cultura va ampliar de forma significativa l'oferta de tallers
en relació al curs 2001-2002. Durant el passat curs,
els alumnes van poder assistir a 16 tallers, mentre que aquest
han pogut elegir entre 41 tallers de diverses modalitats, dels
quals es van dur a la pràctica 38. L'assistència
als tallers, a més de proporcionar una formació
integral, va permetre l'obtenció en alguns casos de crèdits
de lliure elecció. El Secretariat de Cultura va optar
per oferir una àmplia gamma de possibilitats dins dels
diversos blocs temàtics.

· Literatura,
llengua, poesia i altres recursos comunicatius
· Cinema
· Dansa i Música
· Teatre
· Tècniques de relaxació
· Tecnologia
· Gestió cultural
· Altres
Literatura,
llengua, poesia i altres recursos comunicatius
- Correcció
d'estil (1r quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Concepción Agüero Jiménez, va
estar dirigit a persones interessades en la presentació
dels seus treballs amb claredat i correcció en qualsevol
dels suports habituals, especialment informàtics. Els
continguts conceptuals van ser: Comunicació oral i escrita;
Tipus de llenguatge; Caracterització i trets lingüístics;
Normes ortogràfiques; Normes gramaticals; Errors més
comuns; Barbarismes, estrangerismes, llatinismes; Tòpics;
Locucions; Sinònims i parònims. El taller va tenir
lloc els dijous, de 16.30 a 19 hores, a l'edifici Germà
Bernàcer.
- Escriptura
de ficció (1r quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Rafael González Gosálbez, va tractar
diversos aspectes: Per a què serveix un taller literari;
Què és la ficció; Consells per a començar
a escriure; Sobre què escriure: fonts de l'escriptura;
La versemblança: què és i com s'aconsegueix;
L'estil literari en la narrativa: naturalitat, visibilitat,
personalitat i continuïtat; Els gèneres narratius
de ficció: el conte, la novel·la curta, la novel·la,
el conte ultracurt i el guió de cinema; Elements que
conformen el relat de ficció: història, personatges,
diàleg, narrador i punt de vista, el començament
(i el títol) i el final, el to, l'espai i el temps. El
taller va tenir lloc els dilluns, de 18 a 20.30 hores, a l'edifici
Germà Bernàcer.
- Escriptura
per a Internet (1r quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Ángel Luis Seoane Vicente, va analitzar
els continguts següents: 1) Regles de l'escriptura en general.
Consells bàsics per a escriure. La construcció
del paràgraf. 2) Principis de l'escriptura per a Internet.
Les teories de Jacob Nielsen sobre elaboració de continguts
per a la xarxa. Lectura en pantalla. Principi de la piràmide
invertida. Parts de l'escrit: títol, comentari i text.
3) Periodisme actual. Ús de plantilles i d'aplicacions
informàtiques. Llibres d'estil (generalistes i d'un portal).
Les tasques de documentació: enciclopèdies, diccionaris
i Internet. Il·lustracions i els drets d'autor. 4) Anàlisi
dels components d'un relat literari i de la seua possible aplicació
a l'entorn virtual. Espai i temps. Personatges i objectes. Accions
i suspens. Un exemple: De ratones y hombres, de John Steinbeck.
5) La narrativa hipertextual: l'hiperenllaç com a motor
de la trama argumental en el ciberespai. Subgèneres literaris
virtuals: el microrelat, el conte i el relat virtual. 6) Literatura
en Internet: revistes literàries i portals institucionals.
7) Introducció als llenguatges de programació
d'Internet: HTML i Javascript. 8) Altres tasques del creador
digital: la comunicació amb l'internauta (gestió
de fòrums i de xat). El taller va ser impartir els dijous,
de 16.30 a 19 hores, a l'edifici Germà Bernàcer,
amb un total de 2 crèdits de lliure elecció.
- Lectura
i creació poètica (1r quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Julián López Medina, va tenir entre
els seus objectius: 1) Reconèixer diferents recursos
lingüístics no exclusius de la poesia, però
especialment importants en aquesta: comprovar les possibilitats
estètiques, lúdiques, cognoscitives del llenguatge;
reconèixer la importància de cada element que
apareix en un poema; valorar l'anàlisi i comentari dels
poemes. 2) Llegir i interpretar textos poètics. Augmentar
la capacitat de conèixer i valorar textos de la poesia
espanyola de qualsevol època, amb especial èmfasi
en el segle XX. 3) Produir textos poètics dirigits. 4)
Produir textos poètics lliures. Adquirir l'hàbit
d'escriure poesia. El taller va tenir lloc els dimarts, de 16
a 18.30 hores, a l'edifici Germà Bernàcer, amb
un total de 3 crèdits.
- Novela
negra (1r quadrimestre)
El taller
de Novel·la Negra, impartit per Mariano Sánchez
Soler, va tenir el pla d'estudi següent: 1) Tots els noms
del gènere. Introducció i panoràmica general.
Lliurament de les lectures recomanades i plantejament argumental
de cada alumne. 2) El naixement de la novel·la criminal.
Poe i El crimen de la calle Morgue. Claus del text. 3)
Novel·la burgesa i novel·la enigma. Ágata
Christie i Conan Doyle. Poirot contra Holmes, la lògica
deductiva davant la lògica dialèctica. 4) Dashiell
Hammett crea la novel·la negra. El gènere a través
de Cosecha roja. Diferències amb la novel·la
enigma. Textos sobre Hammett de Cernuda i Chandler. 5) El decàleg
de Raymond Chandler. Com s'ha d'escriure una novel·la
policíaca. 6) Marlowe i la poètica de la novel·la
negra moderna a través de El largo adiós.
7) El punt de vista del narrador. La persona narrativa del gènere
negre. El detectiu i la seua visió del món. De
Chandler a Ross McDonald. 8) L'assassí dins del novel·lista.
Jim Thompson, el Dostoiewski de les novel·les barates.
El crim com a activitat social inevitable en 1280 almas.
9) Les novel·les de procediment policial. Ed McBain i
la seua comissaria del districte 87. 10) Escriptors socialment
radicals. D'Horace McCoy, James Cain i Charles Williams a James
Ellroy. Convidat: David May. 11) L'infern en els carrers. Novel·la
urbana i racisme. Un ciego con una pistola, de Chester
Himes. Convidat: John Sanderson. 12) La psicologia de l'assassí
esforçat. El Tom Ripley de Patricia Hightmith. 13) L'humor
i l'assassí professional en Donald Westlake, entre Parker
i Dontmurder. 14) Europa, de Simenon al neopolar francès.
Manchette, Penac, Vilar... Convidat: Georges Tyras. 15) Trencar
les regles del gènere. Experiments quasi en la postmodernitat.
De Paul Auster a Marc Behm. 16) La versemblança. La força
dels diàlegs. Cada línia oculta una història.
17) A Espanya. Des del Tatuatge de Vázquez Montalbán.
La novel·la negra espanyola avui. Convidat: Andreu Martín.
18) Intrusos: autors que han fet incursions en el gènere.
Borges, Bioy, Torrent, Faulkner... 19) Qüestió d'estil.
La construcció d'una novel·la negra. L'acció,
la trama, els personatges, la documentació... Elaboració
final dels relats. Discussió dels plantejaments i punts
de vista de cada història. 20) Lliurament de relats escrits
durant el taller. Discussió sobre les dificultats i troballes.
Conclusions i revisió final de textos. El taller va tenir
lloc els dimecres, de 16 a 18.30 hores, a l'edifici Germà
Bernàcer, amb un total de 3 crèdits.
- Aprèn
a fer un periòdic o una revista (1r quadrimestre)
Aquest taller,
dirigit per Jorge Sánchez Navas, va tenir entre els seus
objectius: 1) Adquirir els coneixements necessaris, tant tècnics
com editorials, per a elaborar una publicació de caràcter
informatiu o divulgatiu. 2) En acabar el curs, els alumnes van
poder tractar, d'una manera molt pròxima a la que s'utilitza
en els mitjans professionals, la confecció de publicacions,
butlletins, revistes i periòdics, com també la
seua producció. En relació amb el temari, es van
incloure els continguts següents: A. Contingut i redacció.
1) Principals gèneres periodístics: notícia,
reportatge, crònica, anàlisi, entrevista. Opinió
vs. informació. 2) L'estil periodístic. 3) Estructura
de la informació. B. El disseny. 1) L'esbós o
l'arquitectura d'una pàgina. 2) Els elements tipogràfics.
3) Els elements gràfics. C. Relacions entre tractament
gràfic i contingut editorial. 1) Periodisme informatiu.
2) Periodisme interpretatiu i divulgatiu. 3) Premsa popular
i sensacionalista. D. Producció. 1) Edició i maquetació.
2) Processos de producció i impressió. 3) Art
final. 4) Edició digital. Els periòdics i revistes
en Internet. El taller, amb un total de 3 crèdits, va
tenir lloc els dimarts i els dijous, de 17 a 20 hores, a l'aula
A-0010 de l'aulari III.
- Narració
Oral. Iniciació i Recursos de Suport (1r i 2n quadrimestre)
El taller
de Narració Oral, desenvolupat en dos quadrimestres i
impartit per Marisela Romero Castillo, va estar dividit en dos
mòduls diferenciats. El primer mòdul, La Narració
Oral, va tenir com a objectiu acostar el col·lectiu universitari
a la narració oral com a eina per als seus estudis o
professió. Els continguts del primer mòdul van
ser: a) Característiques generals: criteris de selecció
del conte. b) Anàlisi del text i adaptació per
a ser narrat. c) Treball bàsic per al muntatge (cos,
veu i moviment). d) Eines per a la narració del conte.
e) Procés creador del narrador. Procés d'evolució
del conte. Versions. f) Ampliació i integració
de nous elements. El segon mòdul, Muntatge i Tractament
del Conte, va tenir com a objectiu l'adquisició d'habilitats
per al maneig de la narrativa literària i la seua projecció
escènica. Els continguts van ser: a) Recursos corporals
i vocals. El llenguatge verbal i no verbal. b) Adaptació
del conte a la personalitat del narrador. c) Caracterització
de personatges. d) Presència escènica i domini
de l'espai escènic. e) Revisió de l'adaptació
del conte original. Conversa escènica. Durant el segon
quadrimestre, el primer mòdul va incidir en el desenvolupament
de destreses per a utilitzar el cos i la seua expressivitat
com a recurs complementari de la narració oral, i el
segon mòdul, Veu i Interpretació, en l'adquisició
d'eines, desenvolupament de les potencialitats i maneig de la
veu com a recurs expressiu. El taller, amb una durada de 50
hores i 3 crèdits per quadrimestre, va tenir lloc els
divendres, de 15 a 19 hores, a la Sala Polivalent dels baixos
del paranimf.

- Taller
de Veu i Comunicació (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
dirigit per Antonio J. Varona Peña, va tenir com a objectius:
1) Ajudar a alliberar i controlar l'aparell fonador i la veu,
potenciar-ne l'ús correcte i obtenir el major rendiment
possible per a evitar les dificultats derivades d'un ús
incorrecte. 2) Prevenir els problemes derivats de l'ús
incorrecte de la veu. 3) Conèixer els principis de la
cura de la veu. 4) Millorar l'ús i la força del
llenguatge i la paraula com a elements de comunicació.
5) Millorar l'ús de la comunicació no verbal davant
l'audiència integrant el moviment, l'espai, la mirada
i els recursos necessaris per a mantenir l'atenció i
comunicar un missatge. El contingut teoricopràctic del
curs va ser: 1) Anatomia de l'emissió vocal. 2) Fisiologia
de la respiració. 3) Fisiologia de la laringe i l'emissió
vocal. 4) Postura i relaxació. 5) La respiració.
6) Relaxació de la laringe. 7) Els ressonadors. Nocions
de timbre, volum i to. 8) Articulació vocal (vocalització).
9) Possibilitats de la veu. Obrir possibilitats. 10) Veu i llenguatge.
Comunicació paraverbal. Entonació, pauses, expressivitat
vocal gestual i ritme. 11) Higiene vocal. Hàbits per
a cuidar la veu. 12) Comunicació no verbal. Diferents
tipus de llenguatge: visual, sonor, moviment. Expressió
corporal: rostre, mans, mirada, postura, moviments, etc. La
imatge: el color, el vestit, els adorns.13) Emoció. Superar
la por escènica. El "trac" inicial i com superar-lo.
Trobar la força comunicativa personal. Comunicació
emocional. L'emoció i els llenguatges: verbal, paraverbal,
no verbal. 14) Creativitat i improvisació. El taller,
amb 2 crèdits per quadrimestre, va tenir lloc els dilluns
i els dimecres, de 16 a 18 hores, a la Sala de Música
del PIC.

Cinema
- Història
del Cinema Espanyol (1r i 2n quadrimestre)
El taller
Història del Cinema Espanyol, impartit per Aramis López
Juan, es va organitzar al voltant de 20 temes: 1) Els orígens
del cinema a Espanya. 2) El primer cinema espanyol. 3) El cinema
durant la República. 4) La producció cinematogràfica
durant la Guerra Civil. 5) El cinema durant la dictadura del
general Franco (I). Els anys de postguerra. 6) El cinema durant
la dictadura del general Franco (II). El nou cinema espanyol.
Dècada dels 50. 7) El cinema durant la dictadura del
general Franco (III). Fins a la Transició. Nous plantejaments.
8) El cinema de la Transició. 9) La democràcia.
La dècada dels 80. 10) El cinema contemporani. Els 90.
11) El cinema espanyol d'animació. 12) El curtmetratge.
13) El cinema documental. 14) Els cinemes nacionals. 15) La
indústria del cinema a Espanya. 16) Figures destacades
del nostre cinema. Directors: Segundo de Chomon i Luis Buñuel.
17) Figures destacades del nostre cinema. Directors: Luis García
Berlanga, Carlos Saura, Pedro Almodóvar. 18) Figures
destacades del nostre cinema. El cinema experimental. Val de
Omar. 19) Figures destacades del nostre cinema. Directors de
fotografia: Luis Cuadrado. Guionistes: Rafael Azcona. 20) Figures
destacades del nostre cinema: Actors. Les 20 unitats didàctiques
van tenir lloc els dimarts, de 18 a 20 hores, a la sala d'actes
de l'edifici Germà Bernàcer, i les deu projeccions,
els dijous de 18 a 20 hores, a la sala d'actes de l'aulari II.
El curs va tenir un total de 6 crèdits.
- Història
Universal del Cinema (1r i 2n quadrimestre)
El curs
Història Universal del Cinema, impartit pel professor
José Luis Martínez Meseguer, es va desenvolupar
al voltant de vuit grans temes. El primer tema, Pioners, Inventors
i Fundadors, va tenir com a punts fonamentals: 1) La història
del cinema. 2) El cinema francès en els orígens
(1896-1908), i 3) El naixement del cinema als Estats Units i
Alemanya (1895-1907). En el segon tema, Maduresa i Esplendor
del Cinema Mut, els punts que s'hi van tractar van ser: 1) Els
Estats Units (1908-1928). 2) L'organització industrial.
3) Els independents. 4) La consolidació dels estudis
de Hollywood. 5) Star-system. Els gèneres. 5) Aportacions
europees al cinema americà. 6) El director és
l'estrella. 7) Europa (1907-1930). 8) França. Països
nòrdics. Itàlia. Regne Unit. Alemanya. Rússia.
9) Tradició documental i cinema de propaganda. Cinema
d'animació. El cinema com a art. Cinema d'avantguarda.
En el tercer tema, La Transició del Mut al Sonor, es
va explicar l'arribada del so. En el quart tema, El Cinema entre
el Totalitarisme i la Democràcia (1929-1945), es va incidir
especialment en: 1) Europa: França, Itàlia, Alemanya,
Regne Unit, l'URSS. 2) Els Estats Units (1932-1945): El New
Deal. La Guerra Mundial. 3) Els Estats Units (1945-1955): l'edat
d'or dels estudis. La censura i el codi de producció.
El color, els nous formats i el so. Els gèneres. El tema
cinquè, El Cinema Modern, es va ocupar de: 1) Els orígens
del cinema modern. Incidència de Hollywood en la indústria
europea. 2) Itàlia i el neorealisme. 3) França,
Regne Unit, Alemanya, països escandinaus, centre i est
d'Europa. En el tema sisè, L'Arribada de la Televisió,
es van explicar els punts: 1) Redefinició del sistema
d'estudis de Hollywood. 2) Els nous directors. El tema setè,
Els Nous Cinemes, es va encarregar d'aprofundir en: 1) Teories
i poètiques. L'Estat assistencial. El model industrial.
La renovació temàtica. 2) França: Nouvelle
Vagui. Regne Unit: Free Cinema. Itàlia i Alemanya.
3) New America Cinema. Cinema underground. 4)
Txecoslovàquia. L'URSS. Països socialistes sense
nou cinema. Polònia. Iugoslàvia. Hongria. El tema
vuitè, L'Era de l'Audiovisual, va analitzar: 1) Les transformacions
industrials en el cinema mundial. 2) La incidència de
la tecnologia en la realització. 3) La noció d'espectador
en el cinema contemporani. 4) La passió teòrica.
5) El concepte de cinema nacional. 6) El cinema postmodern.
Noves ficcions audiovisuals. 7) Altres mirades, altres representacions.
El cinema després del cinema. L'horari del curs, amb
un total de 60 hores lectives i 6 crèdits, va ser: les
30 unitats didàctiques, de 18 a 20 hores, a la sala d'actes
de l'edifici Germà Bernàcer, i les projeccions,
els dimecres, de 16 a 18 hores, al mateix lloc.

- Els Gèneres
Cinematogràfics (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
coordinat per Israel Gil, es va desenvolupar al voltant del
programa següent: 1) Sessió introductòria.
Breu introducció a la història del cinema i als
gèneres cinematogràfics. 2) La comèdia:
Billy Wilder i els germans Marx. 3) Terror i suspens: Alfred
Hitchcock i James Whale. 4) Avantguarda i independent: Woody
Allen i Luis Buñuel. 5) Realisme i documental: Roberto
Rossellini i Robert J. Flaherty. 6) Aventura i acció:
Steven Spielberg i Akira Kurosawa. 7) Western: John Ford
i Sam Peckinpah. 8) Musical: Stanley Donen i Gene Kelly. 9)
Cinema negre: Howard Hawks i Fritz Lang. 10) Altres gèneres:
ciència ficció, bèl·lic, poema,
etc. El curs, que va tenir lloc a l'edifici Germà Bernàcer,
de 18 a 20 hores, va tenir 40 hores de sessions teòriques
i 10 projeccions, amb un total de 4 crèdits.
- La Ciutat
dels Cineastes: Cultura, Societat i Models Urbans (1r quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per José Costa Mas, va tenir com a objectius:
1) Potenciar el cinema com a vehicle idoni per a ajudar-nos
a comprendre els processos urbans, socials i culturals. 2) Emfatitzar
un enfocament interdisciplinari, no estrictament limitat al
cinema per se ni a la ciutat per se, sinó
bolcat a la relació i conjunció entre els dos.
El programa va ser el següent: 1) Cultura per a tots (8
octubre). La llibertat d'expressió artística al
voltant del teatre, música i pintura, i el debat sobre
les subvencions públiques. Film base: Bajo el telón,
de T. Robbins. 2) Escola i educació: els fonaments de
la ciutadania (22 octubre). Els reptes de l'ensenyament, d'instrument
de l'establit a aposta per alternatives de llibertat, justícia
i solidaritat. Film base: Hoy empieza todo, de B. Tavernier.
3) L'art de l'arquitectura (29 octubre). "Roma influeix
més per les seues ruïnes; el que no es veu és
imaginat". Des de Boullée i Piranesi als arquitectes
postmoderns. Film base: El vientre del arquitecto, de
P. Greenaway. 4) La ciutat com a negoci il·lícit
(5 novembre). Agents, instruments i mecanismes intervinents
en la producció, entesa malament, d'espai urbà.
Corrupció i especulació. Film base: Las manos
sobre la ciudad, de F. Rosi. 5) El treball en la ciutat
actual (12 novembre). Estratègies empresarials i situació
laboral. Moviments socials urbans. Films base: cinema de Loach,
Cantet, Becker. 6) Els exclosos del somni (19 novembre). La
ciutat dels suburbis, els problemes socials i de l'habitatge,
la vida quotidiana del barri. Film base: una selecció
de cinema social europeu. 7) La ciutat difusa i fragmentada
(26 novembre). El prototip urbà anglosaxó (Los
Ángeles): la laxitud, habitatge unifamiliar, mobilitat
rodada. Debat: La seua inviabilitat ecològica i social.
Films base: American Beauty, La tormenta de hielo, Grand
Canyon. 8) La ciutat blindada (3 desembre). La deserció
urbana dels privilegiats. El nou apartheid: les ciutats privades,
les comunitats fortalesa, asèptiques, reductores, excloents.
Film base: El show de Truman, de P. Weir. 9) Àgores
i mercats. Salvem els espais públics (10 desembre). Cada
vegada més la vida moderna es desenvolupa, no al carrer
i les places, sinó als centres comercials, temples -privats-
de l'oci i del consum. Films base: Mallrats i Scenes from
a Mall. 10) La ciutat futurista (17 desembre). De com el
cinema ha entès l'esdevenir de la ciutat i de la societat
urbana, anticipant-se no poques vegades a la realitat present.
Quines són les últimes propostes? Films base:
Metrópolis, Alphaville, Playtime, Brazil i Blade Runner.
El curs, amb un total de 2 crèdits, va tenir lloc els
dimarts, d'11 a 13 hores, a la sala d'actes de l'edifici C de
la Facultat de Filosofia i Lletres.

Dansa
i Música
- Dansa
Contemporània (1r i 2n quadrimestre)
El taller
de Dansa Contemporània (Iniciació a la Dansa),
amb Ana Torres Martín com a professora, va desenvolupar
els objectius següents: 1) Expressió corporal com
a instrument. 2) Expressió de la dansa: pantomima, diferents
tècniques, preparació física. 3) Creativitat
musical i de dansa. 4) Relació ballarí-públic.
En les classes, de dues hores de durada, es va dedicar mitja
hora a la teoria de la dansa i una hora i mitja a la pràctica.
En l'apartat de teoria es va tractar: a) Panorama de la dansa
contemporània. b) On va sorgir i la seua evolució.
c) Els grans mestres i figures: biografies. d) La seua influència
a Europa i les múltiples conseqüències. e)
Visualització de vídeos d'obres de dansa contemporània.
En la part de pràctica es va portar a terme: a) Afinar
l'instrument corporal i activació general. b) Moviments
específics de la tècnica desenvolupada. c) Estudi
de desplaçaments en l'espai. d) Treball del taller coreogràfic.
El curs, amb un total de 50 hores, va tenir lloc els dimarts
i els dijous, de 15 a 17 hores, a la Sala Polivalent (baixos
del paranimf.

- Taller
Coreogràfic de Dansa Moderna (1r i 2n quadrimestre)
El Taller
Coreogràfic de Dansa Moderna, amb Boris Chircovskii com
a professor, va constar de les parts següents: 1) La iniciació
a la tècnica de la dansa moderna: desenvolupament de
l'elasticitat, coordinació i col·locació
del cos i control de la respiració. 2) Aprendre a aïllar
els moviments. Tècnica de caiguda i recuperació.
3) Moviments simples i globals. Desimboltura, suspensió
i continuïtat dels moviments com a base principal de la
dansa moderna. 4) El moviment i el gest. Creació dels
moviments en l'espai i en el temps. Motivació per a la
creació d'una coreografia. 5) Estilització dels
moviments. Expressivitat de la dansa. 6) En acabar el curs,
els alumnes van exposar els seus treballs en una representació.
El curs, amb un total de 60 hores cada quadrimestre, va tenir
lloc els dilluns i els dimecres, de 15.30 a 17.30 hores, a la
Sala Blava del Poliesportiu.
- Tango
Argentí, Milonga i Vals Tanguer (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per l'Associació Sociocultural Argentina, va
tenir els continguts següents: 1) Introducció al
pas base i a la pràctica d'aquest. 2) Compenetració
amb la parella. 3) Videohistòria. 4) Aprenentatge i pràctica
de vuits. 5) Introducció a les figures. 6) Tècnica.
Estil i postura. 7) Enllaç i pràctica. 8) Festa
i exhibició de fi de curs (opcional). El taller, amb
un total de 22 hores per quadrimestre, va tenir lloc a la Sala
Polivalent del PIC, els divendres, de 19 a 20.30 hores.
- Dansa
Oriental (2n quadrimestre)
El curs
Dansa Oriental va ser impartit per Cristina Krimmling. El ball
oriental és conegut als països àrabs com
el "ball de l'alegria". El canvi continu entre moviments
fluids, accents bruscs i vibracions donen la seua fascinació.
Milers d'anys de velles tradicions han desenvolupat aquesta
forma d'art. Aquest ball dóna a les dones la meravellosa
oportunitat de desenvolupar la seua personalitat i la seua feminitat
siguen els ideals de bellesa que siguen. A més, aporta
energia i elasticitat, allibera tensions i ensenya les dones
a prestar-se més atenció a si mateixes. El curs
es va fer en dos grups durant tota la setmana. El primer grup,
d'11 a 13 hores, al Gimnàs I, i el segon grup, de 18
a 20 hores, a la Sala Tatami.
- Guitarra
contemporània (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
coordinat per Santiago Jesús Iglesias Hurtado, va constar
del programa següent: 1) El principiant. 2) El guitarrista
rítmic. 3) El guitarrista melòdic. 4) El guitarrista
harmònic. 5) El guitarrista avançat. 6) Anàlisi
d'estils. 7) Tècniques d'improvisació. 8) Tecnologia
en l'actuació. El taller va tenir lloc els dimarts, de
17 a 21 hores, i els dissabtes, de 10 a 14 hores, a la Sala
de Música del PIC.
- Percussió
(1r i 2n quadrimestre)
El Taller
de Percussió, impartit per Pakito Baeza, va tenir els
continguts següents: 1) Clau 3×2. 2) Patró
de campana. 3) Escorces. 4) Tumbao per a conga. 5) Patró
de bolero, per a conga i tumba. 6) Patró de martell en
el bongo. 7) Patró de bolero per a maraques. 8) Rudiments
per a conga, el bongo i els timbals. 9) Improvisació
sobre so montuno i guaguanco. 10) Divisió rítmica
de les mans. 11) Combo de percussió per a jazz llatí.
12) Ritmes populars per a conga i timbal. El taller va tenir
lloc els dilluns, de 20 a 22 hores, i els dimecres, de 10 a
14 hores, a la Sala de Música del PIC.

- Coral
Universitària (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
dirigit per Juan Luis Vázquez González, va tenir
el programa següent: Mòdul I. Tècnica vocal;
Mòdul II. Tècnica d'organització coral;
Mòdul III. Coneixements musicals; Mòdul IV. Tècnica
de direcció. Els objectius van ser: 1) Desenvolupar les
aptituds musicals de cadascun dels alumnes (vocals, rítmiques,
auditives i de lectura musical). 2) Generar una cultura musical
en harmonia amb la resta de les arts i en relació amb
la història, ampliar al màxim els coneixements
que cada alumne ja en tinga. 3) Per als alumnes amb intencions
de dedicar-se professionalment a la música: tècnica
de direcció, dinàmica d'assajos, formació
i organització d'un cor, anàlisi de partitures
i orientació del material utilitzable. Tot això
des de la praxi. 4) Aconseguir tot això des d'un ambient
de companyonia, distès però seriós, en
el qual tots tinguem el nostre lloc i tots siguem importants.
El taller, amb un total de 6 crèdits, va tenir lloc els
dilluns i els dimecres, de 19.30 a 22 hores, a la Sala Polivalent
del PIC.

- Món
i Formes del Flamenc: Curs Audiovisual sobre la seua Història,
Desenvolupament i Continguts en el Cant, el Ball i la Guitarra
(2n quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per José Antonio Martínez Bernicola,
va ser una aproximació al flamenc per a conèixer
el seu origen, història, formes, desenvolupament i continguts,
dels quals es nodreix i representa a través de les variants
del cant i les lletres, el ball i la guitarra. El temari va
constar dels punts següents: 1) Els orígens i les
fonts de coneixement del fenomen flamenc. 2) El flamenc com
a raó socioartística del poble andalús.
3) Folklore i flamenc. 4) El gitano i el flamenc. 5) Els estils
de cant. 6) De què parla el cant flamenc? 7) Un art pobre?
Un art cult? 8) El temps de cristal·lització del
flamenc. 9) La consagració de la dignitat. 10) Els canvis
en el nou espai. 11) El nou espai: José Menese. 12) El
nou espai: Camarón de la Isla. 13) El nou espai: Paco
de Lucía. 14) El nou espai: Enrique Morente. 15) El ball,
la guitarra i les arts plàstiques: un art total. El curs,
amb un total de 30 hores i 3 crèdits, va tenir lloc els
dimecres i els divendres, de 19 a 21 hores, a la Sala de Música
del PIC.

Teatre
- Teatre,
educació i expresió (1r i 2n quatrimestre)
Aquest taller,
dirigit per Rosa Fraj Pla, va tindre per objectius 1) Conèixer
diferents disciplines en la formació dramática:
veu, expressió corporal, mim, improvisació. 2)
Conèixer i practicar els diferents generes teatrals:
drama, comèdia, sainet, clàssic, contemporani
amb la finalitat formativa i didáctica. 3) Conèixer
i practicar diferents tècniques teatrals: Teatre de titelles,
ombres, Teatre negre, Teatre de carrer, Teatre de sala. 4) Aprendre
a utilitzar els recursos dramàtics per a millorar la
comunicació. 5) Conèixer la historia del teatre
i l'importància amb l'evolució i la cultura del
ésser humà. 6) Aprendre a utilitzar el teatre
com a recurs didàctic. Els continguts van ser
Psicomotricitat. Control del espai. Expressió corporal.
Gest. Cos. Postura. Respiració. Relaxació. Veu.
Jocs dramatics. Tecniques d'improvisació. Dramaturgia
del teatre de titelles. Direcció i adaptació de
textes. Mutatge escènic: mim, contes, poesia, creació
colectiva, text teatre. El curs es va fer el dimecres de 15
a 17 hores, a la Sala Polivalent del PIC.
- Teatre
Clàssic Grecollatí. Teoria i Pràctica (1r
i 2n quadrimestre)
L'objectiu
d'aquest curs, dirigit per M. Paz López, va ser que l'alumnat
obtinguera una lectura crítica des del punt de vista
teatral dels textos clàssics grecollatins i poguera desenvolupar
la seua capacitat per a la direcció i interpretació
de les escenes fonamentals de la tragèdia i la comèdia
grecollatines, amb una atenció especial a la pràctica
de l'art teatral. Es pretenia, per tant, buscar la capacitat
d'anàlisi i comprensió de personatges des d'una
perspectiva dramàtica que facilitara que l'alumnat poguera
interpretar i dirigir qualsevol escena de la tragèdia
grecollatina. En conseqüència, l'alumnat va aprendre
a diferenciar entre les tragèdies gregues i romanes,
les diferències entre els seus personatges, la diferència
entre comèdia grega i comèdia llatina i els seus
diferents personatges; va conèixer la música que
acompanyava les representacions teatrals antigues, el desenvolupament
arquitectònic dels teatres des dels seus orígens
fins al monumental teatre romà i les diverses tendències
interpretatives del moment clàssic, i va poder establir
les diferències amb l'espai teatral actual i conèixer
els recursos d'adaptació del teatre antic a aquest. Així
mateix, l'alumnat va tenir informació detallada de la
història de la literatura teatral grecollatina, i va
poder dur a la pràctica diferents escenes del teatre
grecollatí, i adoptar, finalment, el paper de direcció.
Es pretenia, al capdavall, que, des del coneixement teòric,
la interpretació i la direcció del teatre grecollatí,
es comprenga la importància dels clàssics en la
història de la literatura, i també les seues influències
en el panorama teatral actual. El curs va tenir lloc els divendres,
de 16 a 20.30 hores, al Seminari de Grec de la Facultat de Filosofia
i Lletres (edifici C).
- Aula de
Teatre Clàssic (1r i 2n quadrimestre)
Impartit
per Andrés Vinaches, l'Aula de Teatre Clàssic
va preparar durant el curs el muntatge de l'obra d'Aristòfanes,
L'assemblea de les dones. Els assajos van ser els dilluns
i els divendres, de 15 a 17.30 hores, en la sala d'actes del
Col·legi Major. Així mateix, l'Aula de Teatre
Clàssic va rebre el passat 5 de juny de 2003 el premi
al millor espectacle del II Certamen Palmireno de la Universitat
de València pel muntatge La asamblea de las mujeres,
que l'Aula de Teatre Clàssic va estrenar el 21 de maig
al paranimf de la UA.
- Teatre Universitari (1r i 2n quadrimestre)
Impartit
per Juan Luis Mira, el Teatre Universitari s'ha centrat aquest
curs en la preparació del muntatge Sussi (un musical
carnívoro), una comèdia musical basada en
la pel·lícula d'Enzo Corman, La tienda de los
horrores, i en el posterior musical americà d'Ashman
i Menken. Els assajos es van iniciar la primera setmana d'octubre
amb la participació de 37 alumnes, que van dedicar les
primeres sessions a fer improvisacions a partir de la dramatúrgia
escrita pel mateix director. D'entre tots els assistents, van
ser seleccionats els 14 que van formar part del repartiment
definitiu. Els assajos de l'obra van començar al mes
de desembre.
Paral·lelament al treball de text i musical, l'alumnat
va rebre un curs de dramatúrgia impartit per la ballarina
Mar Mira, que va dissenyar la coreografia dels diferents números
de l'obra. Així mateix, l'actor i ballarí Pedro
del Rey va impartir un curs sobre Iniciació al Claqué,
i la cantant Margot Cortes, que va fer els arranjaments musicals
del muntatge, va impartir diverses sessions de Tècnica
Coral per a Actors.
De setembre del 2002 a febrer del 2003, l'Aula de Teatre va
fer nombroses representacions del muntatge del passat curs,
Romeu i Julieta, pels pobles de la província i a les
ciutats de València i Múrcia. Com a tancament
a l'exhibició d'aquest muntatge, l'Aula va ser convidada
a representar l'obra a la Facultat de Drama de la Universitat
de Kingston, Londres, el 26 de febrer.

El muntatge
Sol@ ante el peligro ¾selecció de monòlegs¾
va participar en el Festival de Teatre de la Universitat de
La Laguna, el dia 13 de maig. Finalment, el 16 de maig van començar
els assajos de l'obra Minim.mal show, de Sergi Belbel
i Miquel Górriz, dins del projecte conjunt Universitat
d'Alacant - UNITER de Romania, que implicarà un intercanvi
de propostes escèniques i que culminarà amb un
procés d'immersió lingüística que
serà dut a terme a Bucarest, del 5 al 27 de juliol, i
la posterior representació del muntatge, en llengua romanesa,
durant la pròxima tardor.
· Teatre Universitat Permanent (1r i 2n quadrimestre)
El Taller
de Teatre de la Universitat Permanent, dirigit per Etel Sánchez,
va tenir els continguts següents: 1) La imatge pròpia.
La imatge de l'altre. Descobriment i sensibilització.
2) Anàlisi del moviment: naturalitat i mecanització.
Màscares. Situacions. 3) Construcció del personatge.
Característiques. Anàlisi de la situació.
4) Iniciació al text dramàtic. Anàlisi
de textos. 5) Muntatge d'una obra. Posada en escena. 6) Tots
els aspectes del programa seran completats amb exercicis pràctics.
El taller va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi
Major, els dimecres, de 17.30 a 20.30 hores.
- Com Ser
Actor en Trenta Hores (i no Morir en l'Intent) (1r i 2n quadrimestre)
Aquest taller,
coordinat per Etel Sánchez, va tenir com a objectius:
1) Potenciar la sociabilitat a través de l'expressió
i la comunicació. 2) Desenvolupar la memòria i
la capacitat intel·lectual per mitjà del treball
actoral. 3) Estimular la capacitat de joc a través de
la interpretació teatral. La metodologia va consistir
en el desenvolupament individual adaptat a les característiques
de cadascú; la interacció de tots els individus
del grup i la participació de tots els individus en el
conjunt del treball. El curs va tenir lloc els dimarts i els
divendres, de 18 a 20 hores, a la sala d'actes del Col·legi
Major.

Tècniques
de relaxació
- Aprén
a Cuidar la teua Esquena (2n quadrimestre)
Impartit
per Giussepa Caputo, els objectius del curs van ser: 1) Millorar
la forma física i prevenir els problemes d'esquena. 2)
Millorar la postura. 3) Millorar la mobilitat i la força.
4) Millorar el control de la tensió muscular. 5) Desenvolupar
hàbits motors saludables. El temari va ser: 1. L'esquena
i el seu funcionament. 2. Les postures i la pressió entre
les vèrtebres. 3. Els factors de risc. 4. Molèsties
d'esquena. 5. La prevenció. 6. La gimnàstica reeducativa
per a l'esquena. El taller va tenir lloc a la Sala Polivalent
del PIC, els dilluns i els divendres, de 12 a 13.30 hores.
- Taller
de Dinàmica i Teràpia del Riure I i II (1r i 2n
quadrimestre)
Coordinat
per Ana María Giandinoto Altamore, aquest taller es va
establir sota el principi bàsic de la teràpia
del riure, que resideix a estimular la producció de diferents
hormones que genera el mateix organisme amb exercicis i jocs
grupals. La seua comesa és potenciar el sistema immunitari
en general i facilitar la superació de diferents bloquejos.
Riure mobilitza els músculs, augmenta el ritme cardíac
i respiratori i renova l'oxigen de les cèl·lules.
El bon humor fa disminuir els nivells de cortisol, hormona de
l'estrès i, alhora, estimula la secreció d'endorfines
i serotonina que provoquen la sensació de benestar i
relax. El taller es va dur a la pràctica els dimarts
i els dijous, de 10 a 13 hores, a la Seu Universitària
Ciutat d'Alacant.
- Tai-chi
(1r i 2n quadrimestre)
El Taller
de Tai-txi, impartit pel professor Francisco Antonio Terol García,
va tenir com a objectius fonamentals: 1) Ser educat per a utilitzar
el cos de manera harmònica a través del moviment.
2) Millorar la circulació del txi (energia vital interna).
3) Aprendre a treballar sempre a favor del cos, sense forçar-lo.
4) Aprendre a escoltar les sensacions corporals. 5) Aconseguir
un cos fort i, alhora, elàstic, més resistent
a les malalties i lesions. 6) Corregir defectes posturals i
prevenir els dolors crònics de la columna i les articulacions.
7) Augmentar la circulació limfàtica i sanguínia.
8) Millorar el metabolisme cel·lular. 9) Estimular els
aparells i sistemes de cos tant externs (locomotor) com interns
(circulatori, nerviós, digestiu, respiratori, urogenital
i endocrí). 10) El moviment és un magnífic
aliat per a transformar les emocions conflictives i aprendre
a eliminar-les. 11) Aconseguir un moviment lent, harmoniós
i coordinat seguit d'una respiració profunda per a: a)
aconseguir calma mental, b) disminuir l'ansietat, c) eliminar
l'estrès acumulat, d) descarregar la tensió, e)
potenciar la concentració i evitar la dispersió
mental. El curs va tenir lloc a la Sala Polivalent del PIC,
els dilluns i els dimecres, de 18 a 19 hores.
- Ioga.
Consciència Corporal i Moviment Creatiu (1r i 2n quadrimestre)
Impartit
per Joaquina López Gil i Carmen Agraz Casas, com és
habitual des de fa tretze anys, el Taller de Ioga ha tingut
lloc des d'octubre fins al juny sense interrupció, fet
que permet que un bon nombre de persones repartides en quatre
grups s'hagen pogut beneficiar de la pràctica d'una activitat
cada dia més necessitada i preuada en qualsevol àmbit
social. A part de les classes setmanals en horari de matí,
vesprada i nit, s'han desenvolupat com a activitats complementàries
en els mesos de novembre i març dos cursos de cap de
setmana sobre El Ioga en la Veu, impartit per Leandro Brandi,
de l'Escola de Ioga Sadhana d'Itàlia, per a tractar de
transformar la part emocional retinguda i donar-li una forma
verbal creativa per mitjà del cant, la pròpia
veu o de jocs verbals en grup. En els mesos de febrer i març,
Juan José Albert Gutiérrez, psiquiatra i psicoterapeuta
de l'Institut de la Gestalt d'Alacant, va oferir dues conferències:
"El carácter como sistema contenedor de la angustia"
i "La perdida del amor a uno mismo como origen del sufrimiento".
Al llarg del curs i durant els matins d'alguns dissabtes, la
professora Joaquina López Gil, de l'Escola Sadhana, va
crear el Taller de Consciència Corporal com a "espai
de treball creatiu i lliure de condicionaments que permeta establir
una relació amorosa amb un mateix basada en el respecte
i l'estima al cos".
·
Capoeira (1r i 2n quadrimestre)
El Taller
de Capoeira, impartit pel professor Joseph Santos, va tenir
lloc a la Sala Tatami del Pavelló d'Esports de la Universitat
d'Alacant durant els dies 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de novembre.
La capoeira és un art que integra dansa, música,
joc, defensa personal i imaginació. De clara arrel africana,
aquest ritual és també una forma de resistència
cultural que va sorgir en les comunitats de lliberts africans
al Brasil durant el segle XVIII. I com diuen els vells mestres,
la capoeira no és solament una combinació de dansa
i art marcial, sinó també música, cant,
història, cultura, coneixement, filosofia, malícia,
teatre, dansa, sagacitat, ritme i vida. I, sobretot, és
important subratllar que la capoeira no és violència.
Aquest art s'ha desenvolupat a través de generacions
de mestres, figures històriques i llegendàries
que, conservant una llarga tradició plena de saviesa
popular, l'han desenvolupat, enriquit i difós més
enllà de les fronteres del Brasil. La capoeira d'Angola
és l'estil més tradicional i proper a Àfrica.
Al so de diversos instruments (berimbau, panderos, atabaque,
reco-reco i agogo) té lloc la roda, sessió del
joc de capoeira, que és acompanyada amb aplaudiments
i cants que narren la rica història del capoeira. Dins
del jogo tenen lloc moviments d'atac i defensa, salts, jocs
i paranys, i s'hi desenvolupa un diàleg entre els participants.
Un element essencial de tot angolès és la malícia.
Aquest art integral és essencialment col·lectiu,
proporciona destresa de moviments, elements de defensa personal,
seguretat, estimula qualitats musicals, etc. L'horari d'aquest
taller es va distribuir en dos torns: el primer, els dimarts
i els dijous, d'11 a 13 hores i, el segon, els dimarts i els
dijous, de 16 a 18 hores.

Tecnologia
- Crea la
teua Música amb Ajuda d'un Ordinador (2n quadrimestre)
)
Aquest taller,
coordinat per Juan José Galiana Merino, va tenir el temari
següent: 1) Introducció a la música en format
digital. 2) Reproductors de música: WinAmp, Windows Media
Player, MusicMatch JukeBox, etc. Estudi de les principals característiques.
3) Enregistrament de música des de CD, ràdio,
televisió, cassette, Internet, etc. 4) Formats d'enregistrament
o compressió d'arxius: WAV, MP3, WMA, OGG, etc. 5) Creació
d'àlbums de música propis. 6) Programes de classificació
de la discografia. 7) Composició de melodies pròpies.
8) Programes d'edició d'àudio: Sound Forge, Cool
Edit 2000, etc. 9) Enregistradors de CD. Característiques
principals a tenir en compte. 10) Formats d'enregistrament de
CD: CD-ROM, Vídeo-CD, CD-Text, etc. 11) Programes d'enregistrament
en CD. Característiques principals. 12) Programes d'edició
de caràtules de CD. El taller va tenir lloc a l'aula
I23 de l'aulari II, els dimarts i dijous, de 17 a 20 hores.
- Imitar
el Cinema en Vídeo Domèstic Digital (2n quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Cristian Font Soriano i Pascual Ibáñez
Fernández, va tractar els continguts següents: Muntatge;
El guió de vídeo; L'enregistrament; El sistema
de vídeo digital; Edició digital no lineal; So
en vídeo digital; Efectes digitals i formats. El curs
va tenir lloc, del 3 al 14 de març del 2003, de 16 a
20 hores, a l'aula G1 de Geografia i Història. El taller
es va tornar a repetir del 10 al 18 de juliol del 2003.
- La Imatge en l'Era Digital (1r quadrimestre)
Aquest taller
va tenir quatre apartats, que van ser desenvolupats per diferents
professors. A) La fotografia, per Felipe Iguíñiz.
B) Com arribar a l'era digital: fotografia i vídeo, per
Mira Bernabeu. C) Imatge sense màquina, per Javier Codesal.
D) L'impacte de la cultura digital en la imatge fotogràfica,
per Enric Mira Pastor. Les classes van tenir lloc a la Biblioteca
del MUA, de 18 a 20 hores.

Gestió
cultural
- III Jornades
de Gestió Cultural (1r quadrimestre)
Les III
Jornades de Gestió Cultural, coordinades per Joaquín
Quílez, van aprofundir en la gestió cultural i
els seus camps d'aplicació. La gestió de la cultura
s'ha convertit en un territori en expansió, com a jaciment
d'ocupació i com una opció professional marcada
per la vocació i per l'experiència de la cultura
des de dins. Aquestes Jornades, amb una trajectòria consolidada,
estan dirigides a tots els interessats per la cultura en les
seues diverses manifestacions: cinema, art, literatura, música,
teatre
, des de gestors culturals, estudiants d'humanitats,
filosofia i lletres i ciències, etc., ja que en la gestió
cultural conflueixen diverses disciplines. En aquestes Jornades
s'analitzaran diferents aspectes de la cultura, des de com programar
o com gestionar centres culturals, com ara cases de cultura,
etc., i es convertiran en un fòrum que plantejarà
el present i el futur d'un dels camps professionals més
atractius del moment.

Altres
· Què
és una ONG? Guia per al Voluntari Solidari (2n quadrimestre)
En les últimes
dècades el voluntariat solidari s'ha consolidat en les
actuals societats com un dels principals mecanismes a través
dels quals els ciutadans cooperen en la correcció de
les injustícies socials, però també com
una opció que possibilita el desenvolupament personal
i comunitari. El curs, dirigit per José Luis Cividanes
Hernández, té com a objectiu introduir els alumnes,
des d'una perspectiva tant conceptual com pràctica i
específica, en el voluntariat solidari a través
de la participació en organitzacions no governamentals.
El temari va constar dels apartats següents: 1. L'esperit
del voluntariat solidari. 2. Objectiu de les ONG. 3. Tipologia
de les ONG. 4. La participació institucional de les ONG.
5. El marc jurídic de les ONG. 6. Com exercir el voluntariat
solidari? (taller de treball amb ONG).
- Tast de
Vins (2n quadrimestre)
El taller
de Tast de Vins, coordinat per Óscar Carrión,
Víctor Marco i F. Javier Martínez (Restaurant
La Charca), va programar els continguts següents: 1) Tipus
de tast. 2) Condicions per a tastar. 3) Tècniques de
tast. 4) Vocabulari del tast. 5) Valoració del vi. 6)
La fitxa de tast. Les pràctiques de tast van incloure
vins blancs (Rueda, Penedés, Alacant, Ries Baixes) i
caves (dolç, semisec i extrabrut). Així mateix,
també es va fer una guia per a la degustació dels
vins: La degustació. Consells per a arribar a coneixedor;
La vista. Colors dels vins. L'evolució del color; L'olfacte.
Tipus d'aromes i bouquet; El gust; En la pràctica. Com
degustar un vi i pràctiques de tast: vins negres (negre
jove passat, negre ordinari, negre collita, negre de criança,
negre de reserva). El taller va tenir lloc al reservat del restaurant
La Charca del Club Social II, el 4, 5, 11 i 12 de febrer de
2003, de 18 a 20.30 hores.
- Taller
de Ceràmica (2n quadrimestre)
Aquest taller,
impartit per Maida Gomis i Elías Guerrero, del taller
de ceràmica El Alfahar, va treballar amb argila roja
i va incloure: 1. Tècniques manuals. Serveixen per a
formar la peça (Pressió manual. Mètode
dels rotlles. Mètode dels pilots. Mètode de les
plaques. Buidatge. Modelatge). 2. Tècniques decoratives.
Serveixen per a decorar la peça (Relleu imprès.
Deformacions. Incrustacions. Aplicacions. Calat i perforat.
Engalba. Pintura amb òxids. Esmaltat. Decoració
sota coberta. Decoració sobre coberta. Cocció).
El taller va tenir lloc a l'Aula de Formes de la Politècnica
IV, els dilluns i els dimecres, de 15 a 17 hores.

Cursos
-
El segle XVIII a Amèrica: il·lustració i enciclopedisme
(11 / 20 novembre 2002)
La
Unitat d'Investigació Recuperacions del Món Precolombí
i Colonial en el Segle XX Hispanoamericà, amb la col·laboració
del Centre d'Estudis Iberoamericans Mario Benedetti, va organitzar
el curs El Segle XVIII a Amèrica: Il·lustració
i Enciclopedisme, impartit per Nelson Osorio, membre d'aquesta
Unitat d'Investigació i catedràtic de Literatura
de la Universitat de Santiago de Xile, en la qual dirigeix el
programa de doctorat en Estudis Americans. El curs, dirigit
per Carmen Alemany Bay, va tractar de revisar la producció
literària i criticoliterària del segle XVIII a
l'Amèrica hispana amb la finalitat d'examinar les seues
característiques específiques i la seua articulació
amb la Il·lustració a Espanya i Europa. El curs
va tenir lloc a l'aula 1C2 de l'aulari I, entorn dels vuit temes
següents. El dia 11, el curs va començar amb "La
Ilustración europea y española y sus antecedentes
en el siglo XVII. Renacimiento, Barroco e Ilustración".
El dia 12, es va tractar el tema "Barroco e Ilustración
en América. Elementos transicionales en Sor Juana y Sigüenza
y Góngora". El 13, va ser el torn de "La obra
de Feijoo y su recepción en América". El
dia 14, "La Biblioteca Mexicana de Eguiara y Eguren y los
antecedentes de la Polémica del Nuevo Mundo. La valoración
de la civilización indígena". El 15, s'hi
van tractar els "Rasgos específicos de una Ilustración
americana. La Iglesia Católica americana y la llamada
Ilustración católica". El dia 18, s'hi va
parlar de "La obra de los jesuitas expulsos y la Polémica
del Nuevo Mundo (Clavijero, Juan de Velasco, el Abate Molina,
el Abate Viscardo, etc.)". El dia 19, el curs va continuar
amb "Modalidades del enciclopedismo americano: los casos
de Santa Cruz y Espejo, Eusebio Llano Zapata, Alcedo y Bejarano,
Antonio Navarrete y otros". El dia 20, el curs va concloure
amb la "Revisión crítica de las características
de la Ilustración Americana en la perspectiva de una
nueva historia cultural".
- Cantant
la teua veu (15, 16 i 17 novembre 2002)
El
Secretariat de Cultura va organitzar el curs Cantant la teua
Veu, impartit pel cantant, músic i professor de tècniques
d'expressió verbal, Leandro Brandi. El curs va estar
dirigit a totes les persones interessades, sense necessitat
de formació específica, i també als professionals
de l'expressió, cantants, ballarins, pedagogs, actors,
comunicadors, etc., per als quals alliberar certs espais interns
relacionats amb l'expressió o comunicació serveix
d'ajuda, suport o indagació personal. El curs va girar
entorn de quatre eixos: bases posturals per a desenvolupar uns
espais respiratoris necessaris per a l'emissió de la
veu i la seua col·locació; harmonització
i desenvolupament auditiu espacial i sensorial; tècniques
d'improvisació amb la veu a partir del nostre material
memorístic infantil, i tècniques d'expressió
i sensibilitat a partir de treballs de grup rítmics i
de percepció interna dels sons a través dels Mantram.
- El verb
i les seues classificacions: aplicacions lexicogràfiques,
traductològiques, computacionals i metateòriques.
(28 febrer / 1 abril 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, el Laboratori de Lingüística
Informàtica (Lablingua), USI en Lingüística
cognitiva, USI en Lexicografia i Lingüística de
Còrpora, i el Vicerectorat de Comunicació i Coordinació,
amb la col·laboració de l'Àrea d'Estudis
Àrabs i Islàmics, l'Àrea de Filologia Catalana,
l'Àrea de Filologia Francesa, l'Àrea de Filologia
Anglesa, l'Àrea de Filologia Llatina, l'Àrea de
Filologia Espanyola, l'Àrea de Traducció i Interpretació
i les universitats de Bremen, C. Portuguesa, Dusseldorf, Lovaina,
Múrcia, València, Lexía Traductors i l'Oficina
d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), van organitzar
el curs europeu El Verb i les seues Classificacions: Aplicacions
Lexicogràfiques, Traductològiques, Computacionals
i Metateòriques, que va incloure 43 ponències
de diversos representants de les entitats organitzadores i col·laboradores.
El curs va tenir lloc a l'aulari I i a la Sala de Graus de la
Facultat de Dret, en horari de matí i vesprada.
- Joves
gitanos hui. La música com tret cultural dels gitanos (21 /
26 juliol 2003)
Arakerando,
amb el patrocini del Vicerectorat d'Extensió Universitària
i Bancaixa, va organitzar
la IV edició del curs Joves gitanos avui. La música
com tret cultural dels gitanos, amb la finalitat d'aprofundir
en el flamenc i en altres aspectes com costums, valors i perspectives
de futur, que es van debatre en les conferències i fòrums
de debat. En el curs es van realitzar tallers simultanis de
canti i composició, guitarra, ball, percussió,
improvisació i acompanyament; es van impartir les conferències
Joventut gitana i diversitat, a càrrec de Valentín
Suárez; Perspectives laborals dels
joves gitanos, per Pedro Aguilera, i Dona gitana i cultura,
a càrrec de Francisca Fernández i Celia Gabarri.
El dia 25, Antonio Carmona (Ketama), Antonio Rebladura i Ximo
Bustamente van conferenciar sobre Música i composició.
- Curs europeu. Integració de minories i comunicació intercultural
(25 agost / 6 setembre 2003)
El Vicerectorat
d'Extensió Universitària, juntament amb la Conselleria
de Benestar Social de la Generalitat Valenciana i els ajuntaments
d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, van patrocinar el curs
europeu Integració de Minories i Comunicació Intercultural,
organitzat per Acció Erasmus. Es va tractar d'un curs
intensiu impartit en anglès i format per dos mòduls:
"La realitat migratòria: identificació de
problemes i descripció de la situació" i
"Del particular al general: recerca de solucions".
A més, les sessions teòriques es van completar
amb vista a ONG i institucions, tallers en els quals els alumnes
van aplicar els coneixements adquirits.
- IV Curs
d'interpretació musical Costa Blanca (1 / 6 setembre 2003)
El
Vicerectorat d'Extensió Universitària va col·laborar
en la realització del IV Curs d'Interpretació
Musical Costa Blanca, patrocinat per l'Ajuntament d'Alacant.
El curs va estar dirigit a alumnes del pla LOGSE, postgraduats
i instrumentistes, i com a professors hi van participar els
catedràtics del Conservatori Superior de Música
d'Alacant Òscar Esplà: Margherita Marseglia (violí),
Francesc Pastor Sempere (violoncel), Octavio de Juan Ayala (viola)
i Josep Hernández Navarro (contrabaix).

Concursos
- Proves
d'accés per a la Banda Filharmònica de la UA (16,
17, 18 i 29 octubre 2002)
Les proves
d'accés per a la Banda Filharmònica de la UA van
tenir lloc a l'Aula de Música de la Facultat d'Educació
amb la finalitat de seleccionar els músics en les modalitats
de vent de fusta, vent de metall, percussió i corda.
La prova va consistir en la interpretació de fragments
d'obres o estudis de lliure elecció. Per a formar part
de la Banda Filharmònica es van considerar els requisits
següents: residir a la província d'Alacant o a la
Comunitat Valenciana; no patir cap malaltia ni limitacions físiques
o psíquiques, i tenir una edat màxima de trenta
anys. A més, es va tenir en compte la pertinença
a la comunitat universitària, el fet de ser estudiant
del Conservatori Superior de Música, del Conservatori
Professional o del Conservatori Elemental, i tenir experiència
en l'instrument que s'aspira perfeccionar amb l'ingrés
en la Banda.
- Concursos del Secretariat de Cultura

El Secretariat
de Cultura de la UA, que depén del Vicerectorat d'Extensió
Universitària, va lliurar el 19 de juny del 2003, a la
Sala Aifos (edifici C de Filosofia i Lletres), els premis dels
concursos que convoca anualment: VIII Certamen de Fotografia,
VIII Certamen de Pintura, VIII Certamen de Narrativa Breu, VIII
Certamen de Poesia, V Certamen de Guions per a Curtmetratges,
IV Certamen de Còmic, III Contes Breus (Concurs de Narrativa
Hiperbreu a través de la Xarxa). A més, aquest
any s'han posat en marxa el I Concurs de Curtmetratges, I Concurs
de Narrativa de la Universitat Permanent i I Concurs de Poesia
de la Universitat Permanent. Els treballs premiats i altres
obres seleccionades es van exhibir fins al dia 19 de juliol
a la Sala Aifos. A aquests concursos, convocats a l'inici de
l'any, han pogut concórrer tots els estudiants matriculats
a qualsevol de les universitats del territori nacional (i personal
vinculat de la Universitat d'Alacant). Els participants van
tenir fins al 9 de maig per a presentar els seus treballs, excepte
els concursos de la Universitat Permanent que van tenir de termini
fins al 15 de maig. Pel que fa al I Concurs de Curtmetratges,
que ha tingut una gran acollida i una excel·lent participació
(més de vint treballs presentats d'excel·lent
qualitat), les pel·lícules premiades es poden
veure en la pàgina web del Taller de Cine de la UA (http://www.tallercine.ua.es/concurso).
Els guardonats
van ser:
VIII Certamen
de Fotografía
-Primer
premi de tema lliure: Fernando Linares García (Barcelona)
-Accèssit tema lliure. Pablo Sánchez Moreno.
- Primer premi aspectes socials. Jaime Lancelot Montesdeoca
Rocha. Tu y yo.
- Accèssit aspectes socials. Enrique José Ruiz
Crespo. Primera línea.
- Primer premi imatges del campus. Vicente Carrillo Paños.
Fent l'espai nostre.
- Accèssit imatges del campus. Félix Romero
Iborra. Cae la noche.
Així mateix, la Universitat d'Alacant va adquirir tres
fotografies no guanyadores que pertanyien a Montserrat Pascual
Barciela, Javier Córdoba Romero i Laia Esteban Guinea.
VIII Certamen
de Pintura
-Primer
premi tema lliure. Senen López Rodríguez. Estudio
-Primer premi tema campus. Juan Antonio Pastor Blanca. Retrato
a contraluz del escritor Mario Benedetti
-Accésit. Sergio Cruz Pozuelo
VIII Certamen
de Narrativa Breu
-Primer
Premi. Andrés Navarro García. Bosque
-Accèssit. José Antonio Gómez Rodero. Saga
VIII Certamen
de Poesia
-Primer
Premi. Eduard Baile López. Fondàries
-Accèssit. Enrique Pérez Tudela. El tiempo desdoblado
V Certamen
de Guions per a Curtmetratges
-Primer
Premi. Susana López Rubio. Wally y Pipo
-Accèssit. Casimiro Manuel López Esteban. Freddy´s
coming to you
IV Certamen
de Còmic
-Primer
Premi. José María Ken Niimura del Barrio. Horchata
-Accèssit. Juan Carlos Ballester Cecilia. Meltdown
III Certamen
de Contes Breus (Narrativa Hiperbreu a través de la Xarxa)
-Primer
Premi. Remi Perni Llorente. Billie Holiday y el hombre
triste
-Segon Premi. Pedro de la Ossa Antón. Adiós, hola
-Tercer Premi. Miguel Gallardo Albajar. Una noche más
I Concurs
de Curtmetratges
-Primer
Premi. Julio César Robledo Camacho. El show de Trumouse
-Segon Premi. Jean Pierre Gauchi Sendra. Mate
-Tercer Premi (ex aequo). Pablo Lozano Ortega. Noche;
Gaspar Díez Pomares. Agonía
I Concurs
de Narrativa de la Universitat Permanent
-Primer
Premi. Javier Serrano Sánchez. Luz de noche
-Accèssit. Carmen Sáenz Aymamí. El fotomatón
I Concurs
de Poesia de la Universitat Permanent
-Primer
Premi. María Rosario Mohinelo López. Gemelas (lema)
-Accèssit. Javier Serrano Sánchez. Cal (lema)

|