|
SECRETARIAT
D'ASSUMPTES SOCIALS
(
Pàgines 1, 2,
3 )
Programa
d'Assessorament Sexològic
1.-Introducció:
Aquest
servei va nàixer l'any 2003 amb la intenció de
contribuir a la formació integral dels alumnes i del
personal d'administració i serveis prevenint i promocionant
la seua salut sexual per mitjà de les estratègies
que ens ofereix la teràpia sexual habitual. Creiem que
entre les necessitats del nostre alumnat hi havia, entre d'altres,
la d'estar ben informats i orientats, especialment en els temes
que puguen afavorir una acceptació més positiva
de la pròpia identitat i una millora en la qualitat de
les relacions interpersonals. Un d'aquests temes és el
de la sexualitat.
Aquesta memòria arreplega les dades relatives a tipus
de consultes i demandes de tractament fetes durant el període
comprès entre setembre del 2003 i el mes de juny del
2004.
2.-Objectius:
Objectius Assistencials
Respecte
als dos objectius de caràcter assistencial relacionats
amb l'oferiment d'informació objectiva sobre sexualitat,
s'incideix en general en temes específics com l'anticoncepció,
les malalties de transmissió sexual, la sida, etc. El
servei ha prestat atenció, directament i a través
del correu electrònic, als dubtes següents:
Nombre
de consultes i tipus ateses a través de correu electrònic:
-Una
consulta sobre por a l'embaràs i dificultats per a la
penetració (vaginisme).
-Una consulta sobre dificultats en l'inici de les relacions
sexuals per dubtes anticonceptius i inseguretat.
-Una consulta sobre rebuig a les relacions sexuals a causa d'una
infidelitat.
-Dues consultes sobre anatomofisiologia genital masculina i
dificultats en la penetració.
-Dues consultes sobre anticonceptius orals.
-Dues consultes sobre anticonceptius de barrera.
-Dues consultes sobre anorgàsmia femenina.
-Dues consultes sobre pràctiques sexuals i possibilitats
d'embaràs.
-Una consulta sobre sexualitat infantil i possibilitats educatives.
-Dues consultes sobre ejaculació precoç.
-Una consulta sobre dificultats en l'orientació del desig.
-Una consulta sobre infidelitat i pensaments obsessius patològics.
-Una consulta sobre pràctiques sexuals orals.
-Una consulta sobre pràctiques sexuals annals.
-Una consulta sobre anatomofisiologia genital femenina.
|
Nombre
total de pacients atesos
|
Homes
|
Dones
|
|
21
|
9
|
12
|
Nombre
de consultes i tipus en atenció directa:
El
segon objectiu primordial del servei és el de proporcionar
assistència terapèutica als casos que presenten
disfuncions sexuals o pautes de comportament de caràcter
sexual no saludable.
El
nombre de casos tractats per mitjà d'atenció directa,
la disfunció o problemàtica manifestada i el nombre
de sessions ha sigut el següent:
-Un
cas de por a la primera relació sexual completa (2 sessions).
-Un cas de problemes psicosomàtics relacionats amb pràctiques
masturbatòries (2 sessions).
-Cinc casos d'ejaculació precoç (17 sessions).
-Dos casos d'addicció a l'amor (8 sessions).
-Un cas d'addicció a Internet i pensaments obsessius
de gelosia (9 sessions).
-Tres casos de disfunció erèctil (8 sessions).
-Tres casos d'anorgàsmia (12 sessions).
-Un cas de fòbia social i dificultats en l'establiment
de relacions afectivosexuals (2 sessions).
-Un cas de por a no quedar embarassada (2 sessions).
-Dos casos de por a haver contret sida 3 sessins).
-Un cas de por al compromís en la relacions afectivosexuals
(2 sessions).
-Dos casos de vaginisme (8 sessions).
-Un cas de masturbació compulsiva en llocs públics
(4 sessions).
-Tres casos de trastorn de la identitat sexual (13 sessions).
-Un cas d'abús sexual en la infantesa (2 sessions).
|
Nombre
total de casos presentats
|
Nombre
total d'alumnes atesos
|
Homes
|
Dones
|
|
28
|
33
|
21
|
12
|

Noteu
que el nombre de casos presentats no coincideix amb el nombre
d'alumnes atesos, perquè alguns dels casos inclouen en
el procés terapèutic les parelles, amb l'increment
consegüent de pacients atesos.
El
nombre d'alumnes totals atesos incloent-hi les consultes efectuades
per Internet ha sigut el següent:
|
Nombre
total de pacients atesos
|
Homes
|
Dones
|
|
54
|
30
|
24
|
El
nombre de sessions clíniques efectuades ha sigut de 95
Objectius Investigadors:
-Participació
en el 7è Congrés Estatal de Sexologia celebrat
a Santander del 3 al 6 de juny, presentant la ponència
"Intervenció en l'addicció sexual".
-Preparació
de la investigació "Freqüència de les
disfuncions sexuals en els universitaris alacantins". Durant
aquest curs el treball ha consistit en l'elaboració del
qüestionari per a fer la investigació i les primeres
correccions d'aquest per mitjà de l'administració
als pacients atesos.
Metodologia:
La
metodologia corresponent al programa assistencial I terapèutic
s'ha basat principalment en:
-
Assistència informativa-educativa: S'ha dut a terme a
través del diàleg i la comunicació franca
i oberta sobre les diferents demandes informatives que es formulen
respecte a la sexualitat.
- Assistència terapèutica: Es valora l'existència
d'una disfunció sexual o d'un conflicte relacionat amb
l'esfera sexual, s'estableix una hipòtesi de tractament
i es fa una intervenció terapèutica per mitjà
d'estratègies basades en la teràpia sexual d'estil
integratiu, en estratègies de tipus hipnòtic i
en tècniques basades en els principis de la modificació
de conducta, per esmentar-ne alguns.
Conclusions:
El
responsable del servei fa una valoració molt positiva
de l'acceptació d'aquest en la comunitat universitària
i de la seua integració en el marc del Centre de Suport
a l'Estudiant.
Cal
destacar el fet que el CSU és des d'enguany membre de
la Federació Espanyola de Societats de Sexologia (FESS),
cosa que suposa estar integrat en la federació que aglutina
més entitats cientificosexològiques en aquest
país i amb més pes en el panorama de la sexologia
com a disciplina científica.
A
més, també cal ressenyar que la comunitat universitària
va fent-se ressò del servei prestat, com ho demostra
el fet que el nombre de pacients atesos s'ha incrementat sensiblement
tant en les consultes d'atenció directa com en les fetes
a través d'Internet. Les consultes per Internet s'han
triplicat respecte al curs passat, i pel que fa a l'atenció
clínica directa, la demanda quasi s'ha duplicat. No obstant
això, també hem de destacar que podríem
haver atès més persones en el servei que segurament
per vergonya, timidesa o presència de pors associades
al que significa abordar la sexualitat amb un especialista,
han cancel·lat visites concertades o no s'han animat
a sol·licitar consulta a pesar de motivar-los-hi a través
de la xarxa.

Aquesta circumstància entra dins dels paràmetres
de la normalitat, ja que la comunitat universitària no
és diferent de la resta de la població i els estudis
efectuats en aquesta última consideren que tan sols un
terç de les persones afectades d'una disfunció
sexual al final s'animen a sol·licitar tractament.
Esperem
que amb futures aparicions en premsa, on es fan monogràfics
de determinades disfuncions, amb l'augment del nivell d'informació
respecte d'això i amb la informació indirecta
del servei en el periòdic El Vicent, aconseguirem, amb
vista a l'inici del curs pròxim, conscienciar encara
més la població de la facilitat d'accés
a la solució de dubtes o a disfuncions sexuals en el
Centre de Suport a l'Estudiant.

Programa
de Voluntariat Social Universitari
En
el CSU es desenvolupa un projecte de voluntariat universitari
que té com a finalitat sensibilitzar la comunitat universitària
i poder contribuir amb el nostre esforç a una societat
més humana i més justa.
Amb
la nostra experiència durant aquests anys de treball
hem detectat noves necessitats, per diversos motius, i hem comprovat
com és d'important la implicació dels estudiants
amb discapacitats en tasques de voluntariat social. Hem vist
també que no hi ha una forma millor de generar compromís
entre els joves i de fer que se senten útils en l'exercici
d'aquesta tasca que fent-los saber que gràcies a la seua
implicació s'ha donat resposta a les necessitats dels
seus companys i que això difícilment haguera sigut
possible sense la seua ajuda.
Aquest
projecte es posa en funcionament amb l'objectiu de promoure
i fomentar les actituds solidàries entre els joves i
col·laborar en la prevenció de situacions de desigualtat
i exclusió social proporcionant les vies necessàries
perquè les actituds solidàries dels joves universitaris
es traduïsquen a favor d'altres persones.
Aquest
projecte es desenvolupa en diferents fases, d'acord amb els
seus objectius:
- Sensibilitzar a fi d'acostar les realitats socials als joves
donant-los a conèixer situacions de desigualtat i exclusió
social.
- Captar voluntariat. La Universitat és sens dubte l'espai
idoni per a fer aquest tipus d'accions i són els mateixos
companys voluntaris els que poden exercir d'efecte multiplicador
a l'hora de convidar als companys a participar en tasques socials.
- Formar el voluntariat universitari amb l'objectiu que l'acció
voluntària siga de qualitat i amb el convenciment que
amb bona voluntat no és prou. Es tracta de facilitar
una visió global sobre el món de la solidaritat
i el voluntariat social i sobre els camps d'intervenció
social en general, per a incidir posteriorment en una formació
específica quant al món de les discapacitats físiques
o sensorials imprescindible per a poder dur a terme el suport
a companys estudiants amb necessitats especials. L'Associació
per a la Promoció del Voluntariat, a través del
conveni amb la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat
de la Comunitat Valenciana, s'encarrega d'impartir la formació
a la qual s'adhereixen tots els universitaris que volen col·laborar
en el voluntariat extern o intern a la Universitat.
- Donar suport a estudiants amb necessitats especials i seguiment
de l'actuació voluntària.
- Organitzar trobades entre voluntaris i alumnes amb discapacitat
dissenyades amb el convenciment que la proximitat és
el millor mitjà per a poder entendre la diversitat, i
trencar així mites i estereotips. Considerem, a més,
que totes aquestes activitats tenen un efecte de difusió
multiplicador entre els joves.
Activitats
de voluntariat intrauniversitari desenvolupades durant el curs
2003/04:
- Formació del voluntariat. Durant els mesos d'octubre
i novembre del 2003 es va fer un curs, els participants del
qual van completar satisfactòriament el 90% de les hores
d'assistència. S'ha observat un increment quant al nombre
d'estudiants de diferents escoles i facultats que no tenien
tradició quant a la seua participació en tasques
de voluntariat social. En aquest moment podem afirmar que disposem
de voluntaris en totes les titulacions que s'imparteixen en
aquesta universitat. En aquesta formació han col·laborat
els estudiants amb discapacitat de l'associació APDUA
de la UA per a aconseguir un major sensibilització i
implicació per a donar suport a aquest col·lectiu.
-
Suport a estudiants amb necessitats especials per discapacitats
motores, auditives i visuals: copiar o transcriure apunts, acompanyar
en desplaçaments, ensenyar itineraris, adquirir fotocòpies,
anar a la neteja, voluntariat en biblioteca, etc.
-
Seguiment de l'activitat voluntària amb reunions i trobades
periòdiques al llarg de tot el curs amb els grups de
voluntaris.
-
Suport tècnic personalitzat dirigit als estudiants voluntaris
com a forma d'ajuda professional en el compromís adquirit,
el presten les treballadores socials depenent de les peculiaritats
i necessitats de cada un dels casos i de les tasques encomanades.
-
Suport a l'Associació d'Estudiants amb Discapacitat (APDUA).
En totes les necessitats que pogueren tenir, com ara suport
tècnic, sol·licitud d'ajudes, elaboració
de projectes o voluntariat social.
-
Jornades de sensibilització en la Facultat de Ciències
per a donar suport als estudiants amb discapacitat, celebrades
el 21 de desembre de 2003. Es va organitzar una taula redona
amb voluntaris, alumnes amb discapacitat, membres de l'associació
i tècnics del CSU, i, al mateix temps, activitats de
sensibilització a l'aire lliure.
-
Suport de voluntariat en les prejornades d'estudiants amb discapacitat
celebrades en la residència de Sant Joan d'Alacant a
l'abril de 2003.
-
Suport en la trobada definitiva d'estudiants amb discapacitat
celebrada a la nostra Universitat els dies 17, 18 i 19 d'octubre
-
Suport voluntari per als estudiants amb discapacitat que van
fer les proves de selectivitat al juny de 2004.
- Col·laboracions voluntàries dels alumnes amb
discapacitat amb els seus companys fent activitats com ara ensenyar
gramàtica a estudiants estrangers amb dificultat en l'idioma,
voluntariat lingüístic que ens serveix, la majoria
de vegades, perquè joves que es troben en situacions
d'exclusió troben amics i creen xarxa, i arriben a atendre
la diversitat en el seu sentit més ampli.
En
tot el nostre treball en el projecte de voluntariat universitari
per a suport a la diversitat en la nostra Universitat hem donat
prioritat a la qualitat respecte a la quantitat, ja que considerem
que no és una qüestió de xifres sinó
d'altres factors entre els quals predomina la proximitat, l'atenció
personalitzada, la calidesa, la sensibilitat, la resolució
de conflictes, el compromís, el desenvolupament de valors,
la responsabilitat, la imaginació i la convivència.
Són els factors més importants per a la formació
integral dels joves i per a l'èxit de la integració
i normalització de les persones que per algun motiu ho
necessiten.

Programa
d'Ajudes Econòmiques d'Emergència
Sentit
del programa
La
finalitat d'aquest programa és garantir als alumnes de
primer i segon cicle de la Universitat d'Alacant amb situacions
socioeconòmiques d'emergència la possibilitat
de continuar els estudis tenint cobertes les necessitats bàsiques.
Es desenvolupa al voltant de l'alumne un conjunt de recursos
tècnics i materials, administrats amb criteris objectius
i professionals, que permeten un nivell de vida acceptable en
l'àmbit d'aquestes circumstàncies especials.
El
context personal, familiar o social que pot donar origen a aquestes
emergències té un caràcter inesperat, no
previst en el sistema ordinari de beques que aplica el criteri
temporal de l'any anterior. Aquest seria el cas de la situació
d'una família després de la defunció d'un
dels progenitors o el canvi en els nivells de renda d'un any
a un altre per situacions anòmales, o el mal rendiment
acadèmic per una causa de força major. Es pretén
evitar que algunes d'aquestes circumstàncies puguen suposar
l'abandó dels estudis.
Arran
de la detecció d'aquestes situacions, es valora cada
cas i s'elabora un pla personalitzat per a millorar les condicions
de vida que han incidit en el procés de crisi personal
o familiar. Per a superar-la es tenen en compte els recursos
interns de la mateixa Universitat, les ajudes d'emergència
o la coordinació amb el sistema ordinari de beques, que
requereix ben sovint l'elaboració d'informes per al jurat,
o bé recursos externs a la Universitat, com el contacte
amb associacions sense ànim de lucre o serveis socials
dels ajuntaments.
La
idiosincràsia d'aquest programa pretén ajudar
a generar els mecanismes individuals o grupals per a modificar
la situació d'emergència, i fomentar així
la participació del mateix afectat en la solució
de les situacions de crisi i la mobilització dels recursos
que li permeten garantir la seua independència i no la
cronicitat d'aquestes circumstàncies.
Unit
al caràcter eventual d'aquestes ajudes, en un principi
concebudes per al suport bimensual, se'n configura la naturalesa
no monetària, a través de la provisió de
serveis que es poden obtenir en el mateix campus i que són
bàsics per a la vida de l'estudiant, com el servei de
menjador, el transport universitari o l'adquisició de
material escolar, fotocòpies i llibres bàsics
d'estudi. En aquest sentit, no sols comptem amb el pressupost
del mateix Secretariat, sinó amb ajudes d'entitats privades
amb presència en la Universitat (reflectides en el plec
de condicions per a ser contractades), que atorguen beques de
menjador, com el Club Social II i la Cafeteria de Ciències,
o ajudes a fons perdut en la compra de llibres, com la llibreria
Compas-Universitat. A tots els agraïm la col·laboració
en nom dels alumnes beneficiats.
Dades d'execució del programa d'ajudes d'emergència
|
Gènere
|
Beneficiaris
|
|
Home
|
42
|
|
Dona
|
69
|
|
TOTAL
|
111
|
|
Taula
10: Beneficiaris d'ajudes econòmiques d'emergència
per gènere
|
|
Procés
docent
|
Beneficiaris
|
|
Inici
|
20
|
|
Mitjà
|
52
|
|
Final
|
38
|
|
TOTAL
|
110
|
|
Taula
11: Beneficiaris d'ajudes econòmiques d'emergència,
classificats per procés docent
|
|
Procedència
|
Beneficiaris
|
|
Alacant
ciutat
|
16
|
|
Alacant
província
|
51
|
|
Altres
províncies
|
3
|
|
Altres
països
|
41
|
|
TOTAL
|
111
|
|
Taula
12: Lloc de procedència dels beneficiaris d'ajudes
econòmiques d'emergència
|
|
Titulació
|
Beneficiaris
|
|
ADE
|
12
|
|
Arquitectura
|
2
|
|
Arquitectura
Tècnica
|
1
|
|
Biologia
|
1
|
|
Ciències
empresarials
|
8
|
|
Dret
|
4
|
|
Dietètica
i Nutrició
|
1
|
|
Doctorat
|
1
|
|
Econòmiques
|
1
|
|
Infermeria
|
6
|
|
Erasmus
|
4
|
|
Filologia
Catalana
|
2
|
|
Filologia
Hispànica
|
2
|
|
Filologia
Anglesa
|
8
|
|
Gestió
i Administració Pública
|
2
|
|
Història
|
3
|
|
Humanitats
|
1
|
|
Informàtica
de Gestió
|
1
|
|
Enginyeria
Informàtica Sistemes
|
1
|
|
Engenieria
Informàtica
|
13
|
|
Engenieria
Química
|
3
|
|
ITT
Imatge i So
|
2
|
|
Magisteri
|
2
|
|
Matemàtiques
|
1
|
|
Obres
Públiques
|
1
|
|
Òptica
|
1
|
|
PAS
|
1
|
|
Programa
de Mobilitat
|
3
|
|
Publicitat
|
3
|
|
Relacions
Laborals
|
1
|
|
Sociologia
|
3
|
|
Treball
Social
|
9
|
|
Traducció
i Interpretació
|
6
|
|
Turisme
|
2
|
|
TOTAL
|
111
|
|
Tabla
13: Beneficiarios del programa de ayudas de emergencia
distribuidos por titulaciones
|
|
Tipo
de ayuda
|
Gasto
|
|
Menú
de comedor
|
7825,75
|
|
Adquisición
de libros
|
2344,31
|
|
Transporte
universitario
|
3769,76
|
|
Material
papelería
|
502,19
|
|
Fotocopias
|
964,18
|
|
Otros
|
1622,55
|
|
TOTAL
|
17068,74
|
|
Taula
14: Import econòmic d'ajudes d'emergència
|
Entre
les causes de sol·licitud de les ajudes d'emergència
se'n preveuen algunes que afecten els alumnes beneficiaris d'ajudes
econòmiques. Hi destaca la denegació de la beca
ordinària als estudiants estrangers que no tinguen permís
de residència i la denegació per baix rendiment
justificat, ja siga per circumstàncies personals o familiars
que han afectat l'alumne en el seu rendiment. En tercer lloc,
es troben les situacions socioeconòmiques dels alumnes
que viuen de manera independent però amb pocs ingressos,
i que no aconsegueixen el mínim per a declarar-se autosuficients
per a sol·licitar beca.
|
Causes
de la petició d'ajudes d'emergència
|
Beneficiaris
|
|
Baix
rendiment acadèmic justificat i denegació
de beca
|
18
|
|
Beca
Erasmus insuficient (països de l'est)
|
4
|
|
Beca
del programa de mobilitat insuficient (països sud-americans)
|
3
|
|
Denegació
de beca per no tenir permís de residència
|
22
|
|
Malaltia
del pare (laboralment autònom)
|
2
|
|
Defunció
del pare
|
6
|
|
Independència
econòmica i pocs ingressos
|
15
|
|
Retard
en el cobrament de la beca
|
6
|
|
Desestructuració
familiar
|
11
|
|
TOTAL
|
87
|
|
Taula
15 Causes de la petició d'ajudes d'emergènci
|
Les ajudes econòmiques que se sol·liciten i que
valora la Comissió d'Assumptes Socials no es concedeixen
sempre. De les 24 sol·licituds denegades durant el curs
2003/04, figura com a motiu principal el fet que no es veu la
situació de l'alumne com una situació d'emergència,
i, per tant, el seu cas és atès pel sistema ordinari
de beques o altres instàncies. Al mateix temps, és
assessorat pels tècnics del Centre de Suport a l'Estudiant
cap als recursos interns o externs més adequats a cada
cas.
|
Motius
denegació
|
Denegacions
|
|
Bajo
rendimiento académico
|
1
|
|
Insuficiente
documentación
|
7
|
|
No
se valora como situación de emergencia
|
15
|
|
Tercer
ciclo
|
1
|
|
TOTAL
|
24
|
|
Tabla
16: Motivos para la denegación de ayudas de emergencia
|
Independentment de la concessió o no de les ajudes, amb
cada alumne es fan una sèrie de gestions determinades
per la naturalesa del cas, entre les quals hi ha bàsicament
les consultes en coordinació amb el servei de beques,
l'assessorament en serveis socials i les gestions amb entitats
externes a la Universitat, com els serveis municipals i les
associacions sense ànim de lucre, i amb altres entitats
internes a la Universitat com el Defensor Universitari, els
departaments d'escoles o facultats, o la Societat de Relacions
Internacionals.
|
Consultes
específiques
|
Beneficiaris*
|
|
Assessorament
en Serveis Socials
|
50
|
|
Consulta
en coordinació amb beques
|
110
|
|
Gestions
amb altres entitats de la Universitat
|
73
|
|
Gestions
amb entitats externes
|
62
|
|
TOTAL
|
295
|
|
*Amb
cada alumne beneficiari es fa generalment més d'una
gestió.
|
|
Taula17:
Distribució de les consultes específiques
abordades en la gestió de les ajudes
|

Altres
activitats que cal ressaltar
Participació
en congressos
V
Jornades informatives "Encara barreres socials en el s.
XXI", organitzades per la Confederació d'associacions
de discapacitats físics de la província d'Alacant
COCEMFE i l'Escola de Treball Social de la Universitat d'Alacant,
entre els dies 22 i 23 d'octubre del 2003.
VII
Reunió sobre "Universitat i Discapacitat",
organitzada pel Reial Patronat de Persones amb Discapacitat
i el Vice-rectorat d'Alumnes i Assumptes Socials de la Universitat
de Valladolid, celebrada els dies 11 i 12 de novembre del 2003.
Jornades
de Sensibilització Pro Discapacitats i Voluntariat Social
en la Facultat de Ciències, organitzades per l'Associació
d'Alumnes de Ciències i Bioètica en la Facultat
de Ciències de la UA, els dies 20 i 21 de desembre del
2003.
I
Congrés Nacional d'Ocupació i Discapacitat "Capacitats
per a l'Ocupació" organitzat per CERMI estatal junt
amb UPAPSA, COCEMFE, ONCE, APSA, FESORD, AFEMA I APANAH, i l'IMSERSO,
celebrat a Alacant els dies 13 i 14 de febrer del 2004.
Curs
de Formació de Voluntariat Universitari: exposició
sobre "Universitat i Discapacitat", organitzat per
la Universitat Miguel Hernández amb el patrocini de la
Fundació Valenciana per a la Solidaritat, el 20 de març
del 2004.

|