14 al 21 de març de 2004.

                                          Prof. Victoriano Peiró. Departament d'Ecologia.

Durant l'estada del 14 al 21 de març de 2004, els 6 grups de pràctiques van realitzar les pràctiques de camp corresponents a l'estudi de les poblacions i comunitats animals més representatives del terme municipal de Biar. Principalment es va desenvolupar l'aplicació de mètodes i l'obtenció de resultats de camp per als vertebrats terrestres (aus, mamífers i rèptils), però també per als invertebrats (insectes i altres), dels ecosistemes més representatius de la zona: medis agrícoles i sistemes forestals. Cadascun dels 6 grups de pràctiques va dedicar 1 dia complet a la realització dels següents objectius i mètodes d'estudi d'ecologia animal:

Mètode 1. Cens de la comunitat d'aus mitjançant itineraris segons homogeneïtat-heterogeneïtat en agrosistemes. 
Els alumnes van ser distribuïts per subgrups de 4-5 persones. Cada subgrup va realitzar 2 itineraris de cens, un sobre una zona de baixa o de nul·la heterogeneïtat dels tipus de cultius i d'altre en una zona de major heterogeneïtat. Per això, el subgrup es va subdividir en altres 2 subgrups de 2-3 persones, i cadascun d'aquests va realitzar un itinerari en una zona homogènia i d'altre en zona heterogènia. La longitud de cada itinerari va ser variable, però es va calcular directament en el camp. Durant el recorregut de cada itinerari es va registrar la proporció que ocupava cada tipus de cultiu (ametller de secano, olivera de secano, ametller de regadiu, olivera de regadiu, vinyer de secano, vinyer de regadiu, abandó de fruiter, bosquetes de pineda, etc). En cada itinerari es va registrar la disposició espacial dels contactes d'aus dins d'una banda original de cens de 100 m. d'amplitud a cada costat del recorregut i subdividida en quatre franges de cens de 25 m. d'amplitud cadascuna i a cada costat (0-25, 25-50 , 50-75, 75-100 m.) i els contactes fora de banda original (> 100 m. a cada costat). De cada itinerari es va calcular l'Índex quilomètric d'abundància (IQA) corresponent (nº aus/km.) i la densitat (nº aus/ha) pels mètodes de taxiat i del transsecte finlandès, tant per a la banda original com per a la banda òptima. Amb els resultats de IQAs i densitats es discuteix on s'obtenen  resultats majors si en zones homogènies o en zones heterogènies del agrosistema. A més es realitza una discussió metodològica per a conèixer on s'obtenen majors densitats, en taxiat o en transsecte finlandès, per a la banda original o per a la banda òptima.

Mètode 2. Cens de rèptils saures i grups fecals de conill en zona de cultius i en pineda mitjançant transeccions en batuda (vegi's foto 1).
En cada medi (cultiu i pineda) es va formar una línia de batuda amb tots els membres del subgrup de 4-5 persones, separant-se entre si 1 m. i de manera que cada persona va comptar els saures i grups fecals vists en una franja de 0,5 m. a cada costat. La longitud de cada batuda va ser variable, però es va recomanar recórrer almenys 500 m. en cada medi. Després de finalitzar la batuda es van sumar els contactes registrats per cada persona per a obtenir el nº total de saures i nº total de grups fecals de conill en cada medi. Es va calcular la densitat (nº /m2) de saures i de grups fecals, mitjançant el quocient (nº total/superfície batuda). La superfície de batuda es va obtenir de multiplicar la longitud (m) per l'amplitud (m.) de batuda. Es discuteix en què medi són més abundants els saurios i en què els conills.

Mètode 3. Cens d'aus forestals, de cultius arboris i de ecotó mitjançant punts d'escolta-observació.
Cada subgrup de 4-5 persones va seleccionar una zona de pineda i altra de fruiter. En cadascuna d'aquests medis es va realitzar un mostratge mitjançant 10 punts d'escolta. Cada 2-3 persones del subgrup van realitzar un mostratge de 5 punts separats entre si 100 passos. En cada punt es van realitzar 2 minuts d'espera perquè es tranquil·litzen les aus i després 5 minuts de cens. Es va calcular l'Índex Puntual d'Abundància (IPA) mig (nº aus/5 min.) per a pineda i el IPA mig per a fruiter, amb els seus intervals de confiança. Per al cens en ecotó es van realitzar només 3 punts d'escolta, un sobre la vora entre pineda-fruiter, altre 100 passos cap a l'interior de la pineda i els tercer 100 passos cap a l'interior del fruiter, i es va calcular el IPA mig d'ecotó amb el seu interval de confiança. Amb els 3 IPAs mitjos obtinguts es discuteix en què medi és major i menor l'abundància d'aus, i com s'obtenen els resultats més i menys precisos.

Mètode 4. Anàlisi dels descriptors bàsics de la comunitat d'invertebrats terrestres epígeos en pinedes i cultius (vege's foto 2).
Es va utilitzar un mostratge sistemàtic en cada tipus de medi mitjançant parcel·les de captura mòbils de la mateixa superfície (marc de fusta de 27x25 cm. = 0,0675 m2). 

Cada subgrup de 4-5 persones va realitzar 2 línies de mostratge en pineda i altres 2 en cultiu, seleccionant dins de la pineda una subzona d'estrat arbustiu desenvolupat i altra d'estrat arbustiu nul o poc desenvolupat, i dins dels cultius una subzona llaurada i altra amb estrat arbustiu. Cadascuna de les 4 línies de mostratge va constar de 10 parcel·les separades cada 15 passos. Cada subgrup va disposar de 2 parcel·les i de 40 borses de plàstic. De cada parcel·la es van recollir els invertebrats epígeos i es van col·locar dins d'una borsa de plàstic convenientment etiquetada amb el seu nom de parcel·la. Al finalitzar cada línia de 10 parcel·les, es va procedir a determinar el nombre d'invertebrats per cada espècie i parcel·la per a confeccionar la primera taula de dades brutes de cada mostratge. A cada espècie d'invertebrat se li va assignar un codi per ordre i/o famílies principals, i es va comptar el seu nombre d'individus. Després de confeccionar la taula d'aquestes dades brutes per parcel·la en finalitzar cada línia, s'havien alliberat tots els exemplars d'invertebrats, excepte 1-2 de referència de cada espècie diferent per a comparar-los-en amb mostres d'altres companys de subgrup. Els resultats a presentar van ser per a cadascuna de les 4 línies i per al total de pineda i del total de cultius:

     La densitat mitja d'invertebrats (nº/m2) amb el seu interval de confiança: 

Dmedia = Suma de/ni np; on ni és el nº total d'invertebrats en les parcel·les de cada mostratge i np el nº de parcel·les (10) en cada línia, o en el total de pineda i total de cultiu. Per a expressar la densitat mitja i interval de confiança en individus/m2 es van dividir ambdós per la superfície de parcel·la (0,0675 m2 ).

     La riquesa específica= nº d'espècies diferents.

     L'índex de diversitat de Shannon (H en bites). 

     L'índex de dominància de MacNaugton i Wolf. Es van indicar les 2 espècies dominants en cada mostreig i en ambdós medis (pineda i cultiu).

Es discuteix en com dels 4 tipus diferents de mostratge (línies) s'obtenen els majors i menors valors de cadascun d'aquests descriptors de la comunitat de
invertebrats, i la comparança de resultats totals entre pineda i cultiu. En la densitat també es discuteix on s'obtenen resultats més precisos.

Mètode 5. Cens d'aus mitjançant itineraris en medis urbans (vege's foto 3). Cada subgrup de 4-5 persones va realitzar 2 itineraris de cens dins del nucli urbà de Biar. Un itinerari per carrers del centre urbà, representatiu d'un urbanisme concentrat típic de pobles de muntanya. Altre itinerari en la perifèria del poble, representatiu d'un urbanisme més dispers i obert dels últims eixamples  que han esdevingut en aquests pobles. De cadascun dels itineraris es va obtenir l'índex quilomètric d'abundància (IQA) de la comunitat d'aus urbanes. Es discuteix en què tipus de medi urbà són més abundants les aus.

Les dades de camp van ser analitzats a la vesprada-nit en la residència d'allotjament (Seu dels Estudiants), per a obtenir els resultats que formaran part de la Memòria Final que cada subgrup de 4-5 alumnes deu presentar al juny de l'actual curs acadèmic (vege's video-avi).
 

En Alacant, a 28 d'abril de 2004.

Victoriano Peiró

                                                       ANNEX DE FOTOS

Foto 1. Batuda de cens de rèptils i grups fecals de conill en zona de pineda.

Foto 2. Mostratge d'invertebrats (insectes i altres) en zones de cultius.

Foto 3. Cens d'aus al medi urbà (centre de Biar).