SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Situat
en els últims contraforts de la serra de Mariola, a poc més
de mitja hora d'Alacant, Biar conjuga la bellesa que li confereix
el seu entorn natural, envoltat de frondosos boscos rics en plantes
aromàtiques, fonts i deus, amb la singularitat monumental del seu
castell, d'esvelta torre de l'homenatge, testimoni de la unificació
de la Corona d'Aragó i el Regne de Castella, el seu nucli urbà
de marcat caràcter arabesc, i la riquesa escultòrica
de la façana i capella del temple de Nostra Senyora de l'Assumpció.
Biar és un poble menut i acollidor, de clima suau, replet de possibilitats
ideals per a unes vacances relaxades, que convida a l'assossegat passeig
i a impregnar-se del seu interessant passat. Un poble que conrea tradicions:
les seves festes de moros i cristians, que permeten la convivència
amb les seves gents i la conversa en carrers i places, amb nombroses possibilitats
d'allotjament, una rica gastronomia, una interessant oferta d'oci i una
dinàmica indústria que combina les ancestrals tècniques
artesanals per a elaboració de ceràmiques amb la tecnologia
més avantguardista en la fabricació de nines.
POBLE
MONUMENTAL
Passejar
per Biar és fer un tranquil passeig per la seva història,
ja que aquest municipi atresora un dels pocs exemples en les nostres comarques
de conjunt urbà medieval ben conservat. Restes emmurallades amb
antigues torres de vigilància, arcs que servien d'accés al
recinte habitat, carrers empedrats on brollen arreu dolls d'aigua fresca
i dolça, formen un singular conjunt urbà almohade del segle
XII que es desenvolupa concèntricament al voltant del castell, declarat
monument d'interès turístic. Entre els seus murs es van forjar
pàgines importants de la història d'Espanya per a la definició
de l'antiga frontera entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó.
Biar
conserva a més un dels conjunts monumentals més importants
del País Valencià dels segles XVI I XVII. La bella portadalada
de l'església de l'Assumpció, de 1519, és una de les
úniques mostres d'estil plateresc llevantí (renaixement)
que es pot veure en aquestes terres. El mateix temple conserva en la capella
de la Comunió una de les mostres més singulars d'estil Xorigueresc,
que serveix d'exemple en els llibres d'art. Aquesta capella és un
dels monuments més visitats per la seva grandiloqüència
i la seva recarregada decoració barroca, que es contraposa a la
sobrietat de la nau central d'estil gòtic.
El
santuari de la Nostra Senyora de Gràcia, del segle XVIII, és
un dels paratges més apreciats pels biaruts. Situat al nord-oest
del nucli urbà a la serra de Fontanella, és el lloc de culte
de la patrona de Biar, la Mare de Déu de Gràcia. El cambril
on es troba la imatge és exquisit en detall i riquesa. Aquesta antiga
ermita presenta una única nau amb petites capelles laterals, on
ressalten les conquilles o petxines de tema bíblic. És també
digna d'admirar la façana neoclàssica. Altres dos monuments
interessants són l'aqüeducte ogival, del segle XV, utilitzat
per al trasllat d'aigües de reg i el Pou de la Neu, del XVIII, antiga
nevera perfectament conservada en la pujada al santuari, així com
les ermites de la conquesta, construïdes per les tropes del rei Jaume
I durant els cinc mesos que va durar el setge al castell en la segona meitat
del segle XIII.
ENTORN
NATURAL
Biar
sorgeix en els últims contraforts de la serra de Mariola entre boscos
suaus i poc escarpats. Té un clima mediterrani amb certes influències
continentals que li confereixen hiverns temperats i estius amb temperatures
suaus. L'entorn de les serres de Fontanella, el Reconco i Penya Rubia,
a més de la de Mariola, permeten gaudir de nits fresques i agradables,
circumstàncies que fan de Biar un centre estiuenc d'excel·lència.
Quasi la meitat del terme municipal és zona forestal, on podem trobar
tot tipus de plantes medicinals i aromàtiques, i camins i paratges
ideals per a fer excursions a peu o amb bicicleta i per a practicar esports
com el senderisme, l'equitació, l'ala de pendent, el vol lliure
o activitats com l'escalada.
Els
seus paratges naturals ofereixen paisatges de gran bellesa, amb sendes
on es fan presents nombroses fonts i deus. L'Ajuntament i la Conselleria
de Medi ambient han habilitat una sèrie de zones d'esplai amb tots
els serveis, i també allotjaments rurals que permeten gaudir de
l'entorn amb el respecte escrupulós a la natura.
ALLOTJAMENT
A
pesar de la grandària de la població de Biar, el seu atractiu
turístic ha permès desenvolupar una interessant infraestructura
d'allotjament que ofereix molt variades possibilitats. El principal exponent
és un hotel de tres estrelles obert en el restaurat palau dels vescomtes
de Valdesoto. Situat en el centre de la localitat, en un dels paratges
més singulars del municipi com és el nucli antic, disposa
de quaranta habitacions dobles, dues suites, restaurant, cafeteria, piscina
i jardins, instal·lacions que el converteixen en un dels establiments
hotelers més importants de la comarca.
No
obstant això, Biar disposa també d'altres tipus d'allotjament
com són les cases rurals, cada vegada més sol.licitades.
L'estada de grups de joves a preus assequibles també és possible
gràcies a l'alberg juvenil que hi ha en el mateix paratge
del santuari, que té una capacitat per a noranta places i disposa
de salons, cuina, menjador, lliteres, calefacció i una àmplia
zona d'esplai. També es pot pernoctar en plena serra i experimentar
el permanent contacte amb la natura. A mil metres d'altitud, en els vessants
del Reconco, es troba l'alberg Maristes en el paratge conegut com Fontalbres.
Té una capacitat per a cent persones, encara que també es
permet l'acampada autoritzada en zones restringides del seu entorn on s'ha
desenvolupat una infraestructura bàsica que permet aquesta
pràctica sense perjudiciar al medi natural.
FESTES
L'assetjament
en 1244 de les tropes cristianes de Jaume I el Conqueridor al castell i
vila de Biar, habitada aleshores per almohades, última plaça
que va prendre aquest rei, i al qual es va mantenir fidel en posteriors
conflictes bèl·lics, es trasllada fins a nostres dies en
la representació de les festes de moros i cristians, que se celebren
cada any del 10 al 13 de maig. Aquesta festa popular, amb molt de colorit
i plena de matisos, arriba al moment àlgid en els seus dos actes
més singulars. El 10 de maig es fa la baixada de la Mare de Déu
des del santuari fins al monestir parroquial. És un acte que se
celebra al vesprada i en el qual s'encenen centenars de fogueres
per tots els boscos que envolten la vila al mateix temps que la patrona
avança en el seu camí cap al cor dels biaruts.
A
la llum de les fogueres s'uneix una explosió de focs artificials,
pólvora, música i vestits festers que converteix aquesta
nit màgica, barreja d'espectacle i devoció, en una de les
que reben un major nombre de visitants. El dia 11, l'altre acte propi de
Biar és el Ball dels Espies, que adquireix significat històric
perquè recorda com aguaitaven els almohades, abillats amb disfresses
les tropes cristianes. Els veïns de Biar es disfressen i ballen a
un mateix só, presidits per l'efígie que representa el ban
moro, i recorren els carrers del centre fent burla amable dels seus veïns.
INDÚSTRIA
I ARTESANIA
Bona
part de la tradició heretada per les diferents cultures que han
passat per Biar es reflecteix en l'elaboració artesanal de les seues
ceràmiques, ja famoses en el segle XV pels genuïns vernissos
que presentaven. Actualment persisteixen en els tallers els vells i ancestrals
sistemes que han fet d'aquestes peces objectes molt apreciats, els quals
han donat lloc a una indústria, principalment de caràcter
familiar, que ha sabut adaptar-se als nous temps i perdurar entre les activitats
destacades del municipi.
No obstant això,
on més ha evolucionat la indústria artesana de Biar és
en la fabricació de nines que segueix la tradició juguetera
dels pobles de la comarca que es troba en l'entronitzo de la Foia de Castalla.
Açí les disciplines més tradicionals han sabut conjugar-se
amb les tecnologies més modernes per a aconseguir un dels productes
més competitius del mercat nacional i internacional.
GASTRONOMIA
Biar
presenta amb una completa oferta de restauració per a assaborir
suculents plats de la cuina local, mediterrània i internacional.
D'entre l'ampli ventall de possibilitats que ofereixen els restaurants
podem destacar alguns dels àpats més reconeguts, molt propis
del saber culinario mediterrani. Un dels plats principals és la
paella, que es fa en diferents versions, encara que hi destaca singularment,
la de carn i verdures. També cal destacar l'arròs caldós
i el gaspatxo, que es propi d'aquestes terres i que es cuina amb
llebre o conill i pebrella (planta aromàtica utilitzada com a condiment).
Un altre plat tradicional és l'olleta.
Els veïns de Biar elaboren
una variada i rica selecció de pastes en la majoria de les cases
per a les festes de moros i cristians, encara que es poden trobar tot l'any
en els forns de llenya tradicionals de la vila. Cal esmentar en aquest
apartat els rollets d'aiguardent, les magdalenes, les coquetes i els rotllos
d'anís. També és molt apreciada la mel de romer de
la zona. Així mateix, cal destacar l'arrelada tradició torronera
d'una nissaga familiar, amb el prestigi d'haver estat proveïdors de
la Casa Reial.
|
