Col·lecció Symposia philologica, núm. 15. 195 pàgines.

ISBN:

Índex

• Pròleg

• Vicent Salvador, El català i Europa: Viatge d’anada i tornada

• Joaquim Molas, Salvador Dalí, català i internacional

• Tilbert Dídac Stegmann, Ser pluirilingües més enllà de l’anglès (i de l’espanyol)

• Donatella Siviero, Una panoràmica sobre els estudis de llengua i cultura dels països catalanovalencians a Itàlia

• Joan Francesc Mira, Europa, llengua, nació

• Dominic Keown, Llengua i cultura catalanes en el món anglòfon

• Josep Ochoa, El català a Europa

• Mercè Tricàs, L’Europa multilingüe: qüestions de traducció

• María Luisa Villanueva, Plurilingüisme i mediació

• Rafael Pisot, El català a Romania i la integració dels immigrants d’origen romanès a les comarques valencianes

• Vicent Pitarch, Educació, llengua i cultura de la nova immigració

• Montserrat Ferrer, La integració lingüística i cultural a l’ensenyament secundari

• Adela Gonell, Immigració i llengua al centre Germà Colon

• Isabel Rios, Notes per a la reflexió: la integració lingüística i cultural vista des de la universitat

• Celestí Gimeno, Nacions sense estat i nous ciutadans. Reflexions sobre la inserció dels nous ciutadans

• Lluís Meseguer, La plana: comarca i cultura

• Jordi Querol, Immigració i integració, doble direcció

• Joan Montañés, El fòrum babel, per la interculturalitat

• Anca Dominte, La integració romanesa: una experiència personal

• Ramona Balanescu, Experiències i problemes d’integració lingüística i cultural

• Cloenda

Resum

Aquest volum es basa en les aportacions de reflexió, diagnòstic i prospectiva realitzades en unes Jornades, promogudes per la Universitat Jaume I de Castelló, sobre la llengua a Europa i la integració lingüística a la Plana. Estudiosos catalans com ara Joaquim Molas o Mercè Tricàs i estrangers com Till Stegmann o Donatella Siviero, entre molts altres, hi fan les seves contribucions. D’un costat, hi ha la projecció del català en l’àmbit europeu com a llengua de cultura. De l’altre, el contacte del català d’unes comarques valencianes amb altres llengües i cultures europees en el context de la immigració procedent de països de l’est  europeu.

La perspectiva del llibre és, per tant, doble. El català busca en l’exterior el prestigi i la projecció que li corresponen com a llengua –amb una història esponerosa i una demografia no gens menyspreable– que pertany per dret propi al context europeu. La maniobra de tenir presència literària, institucional i mediàtica és sens dubte cabdal. Però també és cabdal, alhora, la imatge que es dibuixa en l’altra cara de la moneda: la gestió de les noves circumstàncies determinades per l’arribada d’un fort contingent d’immigració laboral, que representa un repte en el pla social i ciutadà, amb implicacions sociolingüístiques i culturals de primera magnitud.