Fitxa tècnica

Context del centre

El projecte educatiu

DDP: Disseny particular del programa

Materials curriculars
    L’acollida en una aula de primària

FITXA TÈCNICA

Nom del centre: CP Gabriel Miró
Municipi: Calp (Marina Alta, 20.000 habitants)
Nombre d’alumnes: 490
Unitats: 7 d’infantil i 13 de primària
Docents: 31
Programes d’ensenyament: PIL i PIP

1 CONTEXT DEL CENTRE

El col·legi públic Gabriel Miró es troba a Calp, localitat costanera de la Marina Alta amb prop de 20.000 habitants. El sector turístic representa la font majoritària d’ingressos, i fruit d’això la nacionalitat de les persones censades a Calp és diversa. Tradicionalment, Calp ha acollit una immigració de procedència comunitària amb un nivell socioeconòmic mitjà. De fet, la població del cens britànica i alemanya representen més de la meitat del total de població de nacionalitat espanyola, i si sumem la resta de nacionalitats comunitàries com ara la belga, la francesa o l'holandesa, les xifres s’igualen. Però, a més, els darrers anys s’han caracteritzat per l’arribada paral·lela d’immigrants no comunitaris, en concret del continent africà i més marcadament de l’americà, pràcticament inexistent l’any 1999.

Context específic:

 Les dades de l’anterior apartat es reflecteixen en l’alumnat del centre. L’àmbit turístic i  sobretot la immigració actual han possibilitat, com a la resta de centres, un augment de la matriculació i situen el Gabriel Miró en una situació especial. En concret, com ens explica el director de l’escola, Jaume Fullana, “al centre estudien xiquetes i xiquets de més de 14 nacionalitats i més d’un 30% dels alumnes són estrangers”. Des de la direcció del centre s’apunta que identificar els grups nacionals en una societat multicultural és fonamental per a la planificació educativa, ja que “els projectes cal construir-los en relació a la comunitat i les seues necessitats”.  Per això, s'estudia amb detall la procedència familiar de l’alumnat, la llengua parlada a casa i l’escolarització anterior. A més, es presta una atenció especial als nouvinguts estudiant la situació particular de cada alumne.


- Procedència familiar

Com podem comprovar al gràfic, prop d’un 30 % dels pares i mares es dediquen al sector de serveis, mentre que el 56 % són obrers o empleats.

     (1)= Agropecuari / (2) = Construcció / (3) = Hostaleria / (4) = Servei domèstic /(5) = Comerç menor (venda ambulant) / (6) = Comerç / (7) = Manufacturació/indústria / (8) = Pensionistes (jubilats, aturats...) / (9) = Professions liberals / (10) = Serveis /  (11) = Aturats sense ingressos

(A) = Empleats, obrers / (B) = Personal especialitzat / (C )= Directius / (D)= Propietaris / (E)= Aturats (Sense ingressos)


- Composició lingüística de l’alumnat

Es tracta d’un alumnat majoritàriament castellanoparlant (60%). Dintre del context escolar va adquirint cada vegada més importància el sector d’alumnat castellanoparlant d’origen sud-americà. D’altra banda, l’alumnat valencianoparlant és cada vegada més minoritari (10% enfront del 20% que representava fa només 5 anys). El nombre d’alumnes que usa habitualment una llengua estrangera a casa representa el 19%.

- Accés al sistema educatiu de l’alumnat

Com explica la direcció del centre, “un dels elements a tenir en consideració, especialment per a la planificació del suport, és l’accés al sistema educatiu de l’alumnat”. Com a dades significatives, cal remarcar que el 75% ha estat escolaritzat des dels 3 anys.
Respecte a la incorporació al sistema educatiu valencià (gràf. 6), les dades conviden a planificar mesures compensatòries de suport per a l’alumnat d’incorporació tardana:
•    Un 3,2% d’alumnes s’han incorporat en el 3r cicle de primària,
•    Quasi un 9% que ho han fet en el 2n Cicle,
•    i 18,4 en el primer cicle.

- Alumnes estrangers

El primer que cal tenir en compte és que la situació d’alumne estranger no és eternitzable. Per tant les mesures d’integració han de durar estrictament el necessari per adquirir les destreses comunicatives bàsiques i per a poder interpretar la vida en la societat d’acollida. A més, cal tenir molt present que ni la societat d’acollida ni els emigrants constitueixen un grup homogeni. Són molts els factors que fan de la immigració un grup divers. Entre altres, podríem destacar:
1.    La situació socioeconòmica.
2.    Els anys de permanència en el país.
3.    El model d’immigració. (Familiar o individual)
4.    La grandària del grup lingüístic.
5.    El prestigi i la vitalitat de la llengua pròpia.
6.    El nivell de cohesió social del grup.

Les gràfiques 7 i 8 assenyalen el nombre d’alumnes estrangers per cicles i per continents respectivament en el curs 2004-2005. La gràfica núm. 9 mostra l’evolució durant el període 1997-2004.
L’increment interanual durant el curs  2003/04 se situava en quasi el 24%; inferior al registrat al 2002/03, que estava en 65%.

 
3 EL PROJECTE EDUCATIU

L’objectiu central del projecte educatiu és afavorir que el xiquet duga a terme els aprenentatges necessaris per a viure i integrar-se en la societat de forma crítica i creativa. Es basa en els supòsits següents:

Autonomia:
El centre impulsarà el desenvolupament i l'acció autònoma en l'entorn, desenvolupant l'observació de la realitat i un pensament reflexiu i crític que afavoreix l'elaboració de judicis i idees creatives.

Socialització
Proporcionar un mitjà (entorn) ric en relacions personals amb els companys i adults a través del joc, la comunicació, el diàleg i el treball.
Afavorir la participació, la responsabilitat, el respecte als drets dels altres, la tolerància i el sentit crític, el respecte als valors democràtics.

Instruments bàsics
Adquirir aquells aprenentatges bàsics que els puga permetre:
 - Interpretar diferents tipus de llenguatges i utilitzar recursos expressius adequats; augmentar llur capacitat comunicativa.
- Adquirir els conceptes, procediments i actituds necessaris per tal de poder interpretar l'entorn que els envolta i intervenir de forma activa i crítica.
- Desenvolupar les experiències afectives motrius, socials i cognitives necessàries per tal d'identificar-se amb la cultura, participar en la vida social del seu entorn de forma individual i col·lectiva.

Aprenentatge lingüístic
Adquirir els coneixements i actituds necessaris que asseguren a l’alumnat, independentment del seu origen, ser usuari de les dues llengües oficials (a nivell oral i escrit) i que manifesta una acceptable competència en llengua estrangera. (Que hi puga interactuar bàsicament). Aquest apartat el tractarem tot seguit.
  
Noves tecnologies
Desenvolupar pràctiques responsables en l'ús dels sistemes tecnològics i en el tractament i difusió de la informació.

Desenvolupament sostenible
Proporcionar les eines necessàries per tal que l’alumnat puga desenvolupar les capacitats següents:
  -Analitzar, investigar, avaluar, imaginar creativament, projectar, comunicar, negociar, planificar, cooperar i executar.
  -I adquirir la motivació i el coratge necessaris per a l’aplicació productiva d’aquestes capacitats.
   -Proporcionar instruments que faciliten l’aprenentatge de la realitat ambiental  destinat a transformar aquesta realitat des de plantejaments de sostenibilitat.

Educació intercultural
Reconeixement i acceptació del pluralisme cultural com una realitat de la societat dels nostres dies:
    -Transmetre sabers pertinennts sobre la diversitat cultural de la societat.
    -Contribució a l’establiment d’una societat igualitària.
    -Fer prevaldre els valors democràtics.
    -Contribució a l’establiment de relacions interètniques harmonioses.
    -Desenvoliupar les capacitats necessàries per a “viure junts”.


4 DPP: DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

Atès els nostres interessos en l’aprenentatge de les llengües, farem una atenció especial al tractament dels programes d’ensenyament al centre. El CP Gabriel Miró ha anat actualitzant al llarg d’aquests anys el seu disseny particular. Actualment es caracteritza especialment:
•    Per la introducció primerenca d’una tercera llengua (anglès) des d'infantil (4 anys).
•    Per les mesures compensatòries per a la llengua minoritzada (el valencià).

Aquestes característiques es preveuen tant pel que fa al Programa d’Immersió Lingüística com al d’Incorporació Progressiva.

Pel que fa al PIP, des de 1r de primària l’àrea de CMNSC es fa en valencià, així com l’Educació Física. En el 2n cicle de primària s’inclou una nova àrea i ja en el 3r cicle, els dissenys d’ambdós programes (PIP i PIL) coincideixen bàsicament.

De l’avaluació externa realitzada per especialistes de la Conselleria d’Educació  el curs 2002-2003, cal destacar la necessitat de garantir un millor nivell d’expressió en valencià de l’alumnat de PIP.


5 MATERIALS CURRICULARS

El centre disposa de diferents materials propis que volem destacar en aquest reportatge. Entre ells són d’especial relleu els adreçats a l’acollida de nouvinguts i que estan recollits en el projecte elaborat pel director del centre L’acollida en una aula de primària, que podeu descarregar-vos des d'ací mateix:

 L’acollida en una aula de primària

Informació sobre el centre Gabriel Miró en la base de dades de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport: