CP MIGUEL DE CERVANTES. ELX

 
Un centre amb demanda

El CP Miguel de Cervantes es troba situat al barri d’Altabix de la ciutat d’Elx, molt a prop del nou barri d’Altabix, que ha crescut molt en els últims 10 anys i es troba encara en plena expansió. Això ha contribuït en part al fet que siga un dels més demanats de tot Elx. Però potser no és únicament l’augment de població infantil en edat escolar la que justifica tal demanda. En opinió del professorat, les famílies sol·liciten més aquest centre que la resta d’escoles que hi ha a la zona per una altra raó. I l’explicació possiblement s’ha de buscar en els resultats de les dues línies d’immersió de què consta el col·legi. El públic és majoritàriament castellanoparlant, però hi ha un elevat percentatge de mares o/i pares valencionanoparlants a l’escola i al barri (aquest percentatge pot arribar fins al 40% segons els últims estudis).

Des del centre, fet i fet, s’afirma, en aquest sentit: “Pensem que hem consolidat un model d’ensenyament, el d’immersió lingüística, en el qual les famílies confien”.

 

Les dues línies d’immersió

La primera classe d’immersió s’encetà el curs 1987-88, pocs anys després que s’havia inaugurat l’escola. I la segona línia, el curs 2000/2001, dos anys després que isquera la primera promoció d’immersió, quan encara hi havia l’alumnat d’ESO. El motiu per a convertir la segona línia a la immersió va ser, segons indiquen des del centre, resultat d’un procés costós. A mesura que s’anaven constatant els dèficits en el domini del valencià amb què acabava l’escolaritat l’alumnat d’Incorporació Progressiva, més convençuts estaven que la immersió era el millor model d’aprenentatge, ja que prepara l’alumnat per a la societat lliure i moderna a què es refereix el Projecte Educatiu de Centre.

La gran majoria del professorat va impulsar el canvi de la segona línia i es va encetar un procés de debat en la Comunitat Escolar. Això, en principi, va obtenir l’oposició d’un sector minoritari de famílies, però una vegada aprovat pel Consell Escolar i transcorregut un temps, la immersió lingüística ha estat satisfactòriament acceptada per la gran majoria de la comunitat educativa. El professorat ha hagut de fer un gran esforç de preparació i de formació per a dur endavant aquest projecte durant tots aquests anys.

L’aprenentatge de les tres llengües

L’aprenentatge de les tres llengües s’organitza en el Miguel de Cervantes de la forma següent: el valencià és l’única llengua des de 3 anys fins a segon; en tercer comença a donar-se castellà  i anglès: 3 sessions de cada àrea. Alguna volta s’ha plantejat la possibilitat de donar anglès des d’infantil, una opció que el professorat valora com “la millor”. Tanmateix, actualment s’hi considera que sense més recursos humans i materials la iniciativa seria un fracàs. La conclusió per al professorat és evident: “La Conselleria s’hauria de comprometre amb els col·legis que vulguen iniciar la llengua estrangera en l’etapa d’infantil i primer cicle, i enviar més docents”.

Professorat de suport

Els millors recursos que disposa el centre per a la implantació exitosa del programa d’immersió són dos mestres més en plantilla: una mestra en infantil i una altra en primer cicle. Aquest professorat de suport té la funció exclusiva de reforçar la parla en grups d’alumnat reduïts on es pot treballar millor. Com a conseqüència, el professorat tutor de les classes afectades desenvolupa la seua tasca docent amb una ràtio més reduïda durant prou hores. Tot això fa més eficaç l’aprenentatge oral del valencià. El professorat de suport, segons els portaveus del centre, és la clau perquè un programa d’immersió proporcione els resultats esperats. La circumstància de comptar amb el professorat de suport permet que es puguen donar situacions d’aprenentatge en grup reduït on es creen situacions de joc simbòlic que permet fer ús de la llengua des de ben menuts: els xiquets i les xiquetes van aprenent mitjançant aquesta tècnica les estructures lingüístiques i el vocabulari bàsic per a començar a produir textos en valencià. No cal dir que la comprensió s’assegura des d’un primer moment, respectant la llengua de l’alumnat i aprenent la nova des de la necessitat. Metodològicament, la premissa al voltant de la qual gravita la interrelació educativa és la següent: “Una llengua s’aprèn quan s’utilitza”.

Pla de normalització

El pla de normalització estableix els àmbits d’utilització del valencià en els diferents contextos escolars. Amb l’alumnat s’utilitza el valencià com a llengua de relació en tots els nivells: a classe, al pati, en les activitats extraescolars, en les relacions amb les famílies (sempre que els pares no demanen el contrari), en les reunions de final de trimestre amb pares i mares, en les celebracions, etc. Les comunicacions escrites dirigides a les famílies es fan en bilingüe. Tot allò que va adreçat a l’alumnat, el professorat i el personal no docent es fa en valencià. La correspondència oficial amb la Conselleria d’Educació i la Regidoria o qualsevol altre organisme oficial es fa sempre únicament en valencià. La documentació que genera el professorat i l’equip de gestió (PEC, PCC, RRI, PGA, etc.) s’escriu en català.

Menjador escolar

La normativa del menjador escolar regula que les monitores contractades han de dominar el valencià i l’han d’utilitzar con a llengua habitual entre l’alumnat. No obstant això, des del centre aclareixen que hi ha hagut dificultats a l’hora de trobar personal amb aqueix requisit, i que a hores d’ara hi pot haver un 20 % de monitores que no parlen valencià.

Materials didàctics i curriculars

Els materials didàctics i curriculars que s’empren al centre són bàsicament elaborats pel professorat en funció de les necessitats i del context de cada grup i curs. Això permet  adequar-lo millor. Els llibres de text també s’utilitzen però no com a recurs únic, sinó més aïna com a material de consulta. Hi ha llibres de text a partir de 3r de primària i uns quadernets de treball de música. “La funcionalitat dels textos escrits –recorden- es perd si no són significatius. Aprofitem, per exemple, una notícia real més que una proposta d’un llibre de text que no connecta tant amb l’alumnat com hio fan les coses que passen al carrer, en la vida real”...

Metodologia activa i avaluació participativa

La metodologia es procura que siga molt activa, i tracta de potenciar molt la participació de l’alumnat. “Pensem que elles i ells són els autèntics protagonistes del seu aprenentatge i, per això, evitem les classes magistrals” –sostenen els professors consultats. “Treballem més des d’una concepció constructivista de l’aprenentatge, aprofitant i partint del que ja saben, les seues idees prèvies, i construint a partir d’això els nous conceptes”. D’aquesta manera, es valoren i s’utilitzen els errors com a part del procés educatiu. “Si saben el que no saben podran posar els mitjans per a superar-ho”. Es recorre a l’avaluació participativa on no sols participa el professorat sinó també de manera important l’alumne, que valora els seus aprenentatges i fa les propostes de millora necessàries per a poder avançar. També les mares i els pares tenen el seu apartat per a dir i fer la seua valoració del treball dels fills (com també per a manifestar, si cal, la seua satisfacció).

Treball per projectes en Coneixement del Medi

En l’àrea del Coneixement del medi també es treballa d’una manera peculiar. Els temes d’estudi no són predeterminats, sinó que és el mateix grup d’alumnes amb l’orientació del tutor o la tutora qui tria els continguts d’estudi en funció de l’interés o la necessitat. Es treballa per projectes, on partint de les idees prèvies dels xiquets i les xiquetes es plantegen una sèrie d’estratègies procedimentals amb la finalitat que diguen què volen saber. Es tracta que aprenguen a localitzar i tractar la informació i, per últim, que siguen capaços d’ordenar-la en el pensament i la transformen en un autèntic coneixement. La participació, l’entusiasme demostrat per l’alumnat i els bons resultats d’aquesta manera de treballar demostren, a parer del professorat, que és una metodologia escaient per al treball del Coneixement del Medi.

 
Mediateca

L’escola compta amb una mediateca perfectament organitzada i disposa de molts materials en valencià que s’han pogut comprar gràcies a l’ajut de les famílies, que paguen una quota anual per a la compra de llibres, CD, vídeos, enciclopèdies, subscripcions a publicacions en valencià (Cavall Fort, Graó, El Tempir, Enciclopèdia Club Supertres, etc.) i uns altres materials didàctics. Des de la Mediateca s’organitza un programa d’animació a la lectura cada curs, en el qual es procura que cada classe participe. També es gestiona la visita al centre, una volta a l’any, d’una persona de renom per a desenvolupar activitats de contacontes.

L’alumnat, amb l’estímul del professorat, participa en el concurs de narrativa valenciana que organitza l’Ajuntament d’Elx, on alguns alumnes han guanyat premis i han vist publicats els seus textos.

Aula d’Informàtica

 L’Aula d’Informàtica s’utilitza per a fer paquets del Clic en català de les diferents àrees del currículum. En segon i tercer cicle també fan us d’un processador de textos, i de programes per a dibuixar, a més de connectar-se a Internet. També hi ha una xarxa estesa per tot el centre (un ordinador per classe, els 27 ordinadors de l’aula d’informàtica i els de la sala del professorat). Cal dir que aquest equipament ha estat possible gràcies a la col·laboració de les famílies, que també hi posen una quota anual. El centre dóna molta importància a la formació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i per això també disposa de recursos audiovisuals que el professorat utilitza sovint.

Projectes de formació per al professorat

Des dels finals dels anys 80 el centre confecciona un projecte de formació cada curs i dedica unes hores setmanals a la formació del professorat. S’han fet projectes de formació sobre la immersió, sobre l’elaboració de projectes curriculars de llengües i matemàtiques, sobre les tecnologies de la informació i la comunicació, sobre plàstica, sobre literatura infantil i juvenil, sobre el treball per projectes, etc.