“Participació i democratització són atributs bàsics de l’escola”


Què feu al centre respecte al multilingüisme?

Es tracta d’un pilar bàsic que hem anat construint durant aquests darrers 20 anys d’ensenyament en valencià. Partint dels programes d’ensenyament en valencià, hem elaborat un conjunt d’iniciatives compromeses amb la llengua i la cultura. Hem estat la seu comarcal de l’assessoria didàctica en valencià. Tot això es complementa amb una diversa oferta d’activitats que ens permeten situar-nos com una escola arrelada al medi. Des de fa un temps duem a terme campanyes de normalització, amb motiu del Nadal, de les falles...També ocupen un espai important les setmanes culturals temàtiques, com ara: el nostres autors, escola i llengua, cinema i escola, escola i medi ambient, jocs tradicionals, què entenem per l’escola...

En aquest sentit, tenen també un paper important les publicacions del centre Oroneta (primers textos per a l’ensenyament de la lectoescriptura en valencià) i Sempre Endavant i els llibres de contes del concurs literari de l’escola com a recursos per a l’escriptura en valencià.

Quins són els programes bilingües que ofereix el centre i com s’han arribat a aplicar?

Es tracta d’un centre d’ensenyament en valencià des de 1986. L’escola per tant té una llarga tradició en aquest sentit. Tenim un important percentatge d’alumnat que tria el centre en funció de l’ensenyament en valencià, al voltant d’un 20%.

Des del curs 1999-2000 el centre desenvolupa un programa enriquit amb la introducció primerenca de l’anglés.

S’han fet estudis que avaluen els resultats dels diferents programes?

En els primers anys d’aplicació del PEV es va fer una modificació del Disseny Particular del Programa, en base a la proporció d’àrees impartides en castellà i en valencià passant a vehicular la totalitats d’aquestes en la nostra llengua.

D’altra banda, la introducció del programa enriquit ha fet modificar la càrrega horària de les àrees instrumentals.

De quins recursos personals específics disposen en l’organització interna per aplicar el programa d’ensenyament en valencià?

En aquest camp l’escola ha seguit un camí de participació i democratització. El treball en equip s’explicita en el cicles, coordinació pedagògica i la funció directiva. El debat i el consens ha de venir dels claustres, consell escolar, assemblees i comissions. És important destacar la informació com la base del clima docent. En aquest sentit se situen aspectes tan significatius com les subscripcions, la bibliografia, el recursos, el nivell sindical...

D’altra banda, l’existència d’un equip de NEE amb dues especialistes en pedagogia terapèutica, un en audició i llenguatge i una psicopedadoga del gabinet municipal, són sense dubte un recurs enriquidor i fonamental a l’hora de poder fer front a l’atenció a la diversitat i millorar en la qualitat diària del nostre treball docent.

En referència al tema dels nouvinguts, l’escola participa en el programa de compensatòria educativa municipal.

La formació del professorat està present en la vida del centre en tots els aspectes relacionats d’educació bilingüe/multilingüe?

El Víctor Oroval ha estat seu de l’Assessoria Didàctica Comarcal del Valencià, i també de les reunions i jornades de la Federació Escola Valenciana, així com del MRP- CODERI. El contacte permanent amb les darreres activitats i projectes han afavorit la formació del professorat. Les subscripcions a revistes, publicacions pedagògiques i materials educatius diversos, junt amb la tasca sindical, contribueixen de forma positiva en la formació del professorat i en la innovació educativa. Al centre li donem molta importància al debat i al consens, partint d’una idea de participació de democratització de l’escola. En aquest sentit, la informació és la base del clima docent.

Participació i democratització de l’escola implica la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa. Com s’articula aquesta participació?

La participació i democratització de la presa de decisions són atributs bàsics de l’escola. Comptem amb una xarxa d’assemblees de representants de l’alumnat i de pares i mares que es coordina amb una visió oberta i assembleària del Consell Escolar. Les activitats de participació dels pares i mares ens donen l’oportunitat de ser una escola oberta al barri. A més, darrerament hem aconseguit un grau d’implicació elevat en un dels eixos vertebradors del currículum com és el desenvolupament de l’educació mediambiental com a eix a partir de projectes, jornades i diades ecològiques, itineraris i excursions.

Recentment hem celebrat els 20 anys d’escola en valencià, i ho hem celebrat tots junts –professors, alumnes, antics alumnes i pares– en un any ple d’activitats, amb una festa de fi de curs marcada per l’organització d’un concert integrat a La Gira d’Escola Valenciana.


Quina actitud mostren els pares i mares enfront del foment del multilingüisme?

Tenim un 20% de pares i mares d’alumnes que han optat pel centre en funció de l’ensenyament en valencià, per convicció i en estreta relació amb l’important nivell de qualitat i renovació pedagògica assolit al centre arran de la implantació de l’ensenyament en valencià. També hi ha l’alumnat que arriba al centre per tradició familiar i una certa valoració de la tradició pedagògica-educativa, i que representa una 50% de l’alumnat. La resta acudeix al centre per raons de proximitat i comoditat, sense cap altre tipus de plantejament o demanda.

La implicació de tota la comunitat educativa en les nostres activitats influeix en la percepció dels pares i mares envers el multilingüisme. No totes les famílies arriben al centre amb un coneixement adequat dels avantatges de l’ensenyament en valencià, però cal adoptar una postura pedagògica també amb els pares i mares.


Als serveis complementaris hi ha una presència real, activa i organitzada en valencià?

El valencià és la llengua vehicular en tots els sentits, dins i fora de classe. Normalitzar el valencià implica des de la retolació de cartells a les activitats extraescolars. Cal esmentar que el centre està obert fora d’horari escolar amb les diverses activitats lúdiques organitzades per l’Ajuntament i l’AMPA. Hi ha un seguiment per part de l’equip directiu i de la comissió cultural d’assegurar que el valencià siga la llengua d’expressió emprada. Cal tenir en compte que Carcaixent és un municipi valencianoparlant i en aquest sentit generalment  tot el personal docent i no docent parla en valencià.