RESOLUCIÓ de 21 de juliol de 1997, de la Secretaria General i de les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, i de Personal, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels col·legis d'Educació Infantil i Primària per al curs 1997-98 (DOGV 31-07-1997)           Extracte de la disposició:  Aquesta resolució dóna criteris per a l'organització docent dels centres escolars d'Educació Infantil i Primària. Hi ha apartats específics dedicats a l'escolarització d'alumnes estrangers, on es regulen l'obligatorietat de l'aprenentatge del valencià (1.2), a l'horari de l'alumnat, amb disposicions específiques per al Programa d'Immersió Lingüística (1.3), al Pla de Normalització Lingüística (3.1.1) i als programes educatius bilingües (3.1.2). TEXT: Preàmbul El Decret 188/1994 de 13 de setembre, del Govern Valencià, (DOGV del 18 d'octubre) va aprovar el Reglament Orgànic i Funcional de les escoles d'Educació Infantil i dels col·legis d'Educació Primària públics. La dita norma va derogar els epígrafs I, V, VI de l'annex I de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que va aprovar les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents que impartien ensenyaments d'Educació General Bàsica. Entre la data de publicació del Decret 188/1994 i el moment actual, i atesa la coexistència en els centres d'Educació Infantil i d'Educació Primària que imparteixen ensenyaments d'Educació Preescolar i d'Educació General Bàsica en procés d'extinció, es va mantenir la vigència de l'Ordre de 29 de juny de 1992 amb les correccions anuals pertinents mitjançant resolucions denominades de començament de curs, com les instruccions d'1 de juny de 1993 de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, i les resolucions de 10 i 13 de juny de 1994 i 13 de juny de 1995 de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, 21 de juny de 1996 i 30 de juliol de 1996, de les direccions generals de Centres Docents, de Personal i d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, que progressivament van anar incorporant elements relatius a la coordinació docent i a la implantació dels nous ensenyaments regulats per la Llei Orgànica 1/1990 de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu. Per tal de reunir tota esta normativa dispersa i acomodar-la, en el curs acadèmic 1997-98 a la substitució total dels ensenyaments d'Educació General Bàsica pels d'Educació Primària i, transitòriament, pels del primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria en els col·legis d'Educació Primària, és procedent l'elaboració d'un text refós que permeta, en concordança amb el procés d'adscripció dels mestres als nous ensenyaments, desenvolupar l'activitat docent en els centres educatius d'Educació Primària. Convé precisar que aquesta resolució està articulada en tres grans blocs, el primer d'instruccions relatives als col·legis que imparteixen Educació Primària, el segon als centres que imparteixen Educació Infantil o Preescolar, i el tercer són adaptacions complementàries per als col·legis que imparteixen a més Educació Secundària Obligatòria, de manera que el principi que ha de guiar l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen ensenyaments de diferents nivells i etapes (Educació Infantil, Primària, 1r cicle d'Educació Secundària Obligatòria) és el d'un funcionament integrat. Per tot això, la Secretaria General, i les direccions generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, resolen: I. Centres d'Educació Primària 1. Alumnat 1.1. Incorporació i escolarització de l'alumnat. L'Ordre de 19 de febrer de 1993 (DOGV del 23 de març) regula l'avaluació d'aquest nivell educatiu i en conseqüència determina que tots els alumnes que complisquen 6 anys d'edat al llarg de l'any natural corresponent, hauran d'incorporar-se al primer curs del primer cicle d'Educació Primària. No obstant això el Reial Decret 696/1995 de 28 d'abril (BOE del 2 de juny de 1995) i l'Ordre de 24 d'abril de 1996 (BOE del 3 de maig de 1996) estableixen respectivament el dret a la pròrroga, anticipació o reducció de l'escolaritat obligatòria per als alumnes en què concórreguen condicions personals derivades de necessitats educatives especials. Mentre no es regule el procediment per a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, l'alumnat que necessite les dites mesures especials actuarà en concordança amb la normativa estatal indicada, que actua amb caràcter supletori. 1.2. Matriculació d'alumnes estrangers. Tota persona de nacionalitat estrangera que haja cursat estudis a l'estranger o tinga títols o diplomes d'estudis estrangers, podrà matricular-se en les mateixes condicions que els alumnes espanyols, d'acord amb l'Ordre de 30 d'abril de 1996 (BOE del 8 de maig). Per a Educació Primària i els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria no es requereix cap tràmit de convalidació d'estudis. Els centres incorporaran els alumnes en els cursos corresponents d'acord amb l'edat i les taules d'equivalències que els annexos de la citada Ordre determinen segons el nivell o etapa educativa. Igualment els centres docents a què s'incorporen alumnes estrangers o que hagen realitzat estudis a l'estranger prestaran especial atenció a l'aprenentatge del castellà i del valencià. En aquest últim cas, caldrà informar-los adequadament de la normativa vigent a aquest respecte, recollida en els articles 2.4 i 2.6 de l'Ordre d'1 de setembre de 1984 (DOGV del 25 de setembre), sobre: - Obligació d'adquirir el coneixement de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana. - Possibilitat de quedar exempts d'aquesta àrea, però amb l'obligació d'assistir a classe, sempre que demostren que resideixen temporalment en la Comunitat Valenciana. La residència temporal s'entendrà com a un període cronològic no superior a dos anys, o dos cursos acadèmics. La sol·licitud de l'exempció, junt amb la documentació corresponent que acredite la residència temporal haurà de ser presentada, pels pares o tutors, en el centre en el moment de formalitzar la matrícula. Els directors/es dels centres remetran les sol·licituds a les direccions territorials de Cultura i Educació corresponents, per tal que les tramiten a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística perquè siguen resoltes. 1.3. Horari de l'alumnat. L'horari de les àrees del currículum per als alumnes d'Educació Primària s'adequarà al que disposa l'Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV del 31 d'agost). Sense perjudici del que es disposa amb caràcter general, podran establir-se sistemes d'organització flexible per a la millor adaptació de l'ensenyament a les necessitats dels alumnes i l'òptim aprofitament de les aptituds específiques de cada professor/a. Per tal d'orientar els centres sobre els models de distribució horària tant d'algunes àrees com del programa d'Immersió Lingüística es proposen els que figuren en l'annex I. L'horari d'Educació Física podrà agrupar-se en els casos en què s'utilitzen instal·lacions esportives que es troben fora del centre. L'organització dels grups d'alumnes podrà realitzar-se per cursos o cicles. El cicle constitueix la unitat organitzativa bàsica als efectes de programació, activitat docent, avaluació i promoció dels alumnes. En els col·legis o unitats que atenguen poblacions d'especials condicions socioculturals o demogràfiques, podran adoptar-se altres fórmules d'agrupament. 1.4. Extinció del Pla d'Estudis de EGB. Tenint en compte que s'extingeix el 8é curs de EGB en el curs acadèmic 1997-98 i no s'escolaritzarà alumnat del dit curs, els alumnes que en el curs 1996-97 hagueren cursat sense superar-los ensenyaments de 8é de EGB, podran segons les seues circumstàncies, presentar-se a l'última convocatòria possible de la prova de maduresa de EGB segons l'Ordre de 25 de novembre de 1982 (BOE del 4 de desembre). 2. Coordinació docent 2.1. Equips de cicle. En els Col·legis d'Educació Primària, els equips de cicle es regiran en la seua composició, organització i competències pel que disposa el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. L'assistència a les reunions dels equips de cicle serà obligatòria per a tots els seus membres. Seran convocades pel coordinador o la coordinadora. El calendari de reunions i el programa d'activitats dels equips de cicle s'inclourà en la Programació General Anual. De totes les reunions s'alçarà l'acta corresponent. Abans de la finalització de les activitats lectives, que determine el calendari escolar, els equips de cicle elaboraran una memòria de les activitats realitzades que contindran l'avaluació del curs i les propostes de millora per al curs següent. 2.2. Comissió de Coordinació Pedagògica. La composició, l'organització i les competències de la Comissió de Coordinació Pedagògica són les que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. La Comissió de Coordinació Pedagògica establirà les directrius generals per a l'elaboració o revisió dels projectes curriculars. Així mateix, la comissió fixarà abans de l'inici de les activitats lectives, un calendari d'actuacions per al seguiment i l'avaluació dels projectes curriculars, i, si s'escau, sol·licitarà de la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent l'assessorament i els suports externs que considere oportuns. El calendari de reunions i el programa d'activitats de la Comissió de Coordinació Pedagògica s'inclourà en la Programació General Anual. Les reunions seran convocades pel president de la comissió. 2.3. Assignació de tutoria. La designació dels tutors es farà d'acord amb el que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, segons els criteris establits pel claustre. Excepcionalment els mestres que treballen en més d'un centre podran ser tutors en el centre al que estan adscrits. Les funcions del tutor/a són les que es determinen en el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, i les establides en les ordres de 3 de maig de 1993 (DOGV del 25), apartat vuitè i 19 de febrer de 1993 (DOGV del 23 de març), apartat tretze, modificada per l'Ordre de 2 de juny de 1993 (DOGV del 6 de juliol) sobre avaluació en Educació Infantil i Educació Primària respectivament. D'acord amb aquests normes últimes, el tutor/a informarà per escrit, almenys trimestralment, als pares o tutors legals dels alumnes sobre el progrés efectuat pels seus fills i les circumstàncies que incideixen en el seu rendiment. Cada tutor/a es reunirà amb els pares, les mares, o els tutors legals dels alumnes del seu grup, almenys, una vegada cada trimestre per a tractar assumptes d'interès general; igualment s'entrevistarà particularment amb ells per invitació pròpia o quan així li ho sol·liciten per a tractar assumptes que afecten els seus fills. L'equip dels serveis especialitzats d'orientació educativa, psicopedagògica i professional donarà suport a la tasca dels tutors d'acord amb el pla d'acció tutorial i en col·laboració amb el coordinador de cicle, sota la direcció del cap d'estudis. El cap d'estudis convocarà almenys tres reunions conjuntes durant el curs i totes les altres que calguen per a realitzar adequadament aquesta funció. 2.4. -Altres funcions de coordinació docent. D'acord amb els criteris establerts pel claustre, els mestres que no hagen sigut designats tutors podran ser nomenats pel director/a, a proposta del cap d'estudis, per a exercir altres tasques necessàries per a l'organització i el bon funcionament del centre i per a l'aprofitament màxim, si s'escau, dels mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies. El cap d'estudis especificarà les tasques i les responsabilitats que s'hi assumeixen. 3. Règim de funcionament 3.1. Projecte educatiu de centre. L'elaboració i el contingut del Projecte Educatiu del centre s'ajustaran al que disposa el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. El Projecte s'elaborarà a partir de l'anàlisi prèvia de les necessitats específiques de l'alumnat i del context escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic del centre i en el marc del programa d'educació bilingüe que aplique. 3.1.1. -Pla de Normalització Lingüística. El Pla de Normalització Lingüística figura dins del Projecte Educatiu del Centre i inclourà els apartats següents: a) Objectius. b) Actuacions en cada un dels àmbits d'intervenció administratiu i social; acadèmic o de gestió pedagògica; interrelació amb l'entorn sociofamiliar i interacció didàctica. c) Temporització. d) Criteris d'avaluació del pla. Per a l'elaboració del Pla de Normalització Lingüística, els centres podran disposar de les orientacions i el suport tècnic de l'Assessoria Didàctica per a l'ensenyament en valencià de la Direcció General d'Ordenació, Innovació Educativa i Política Lingüística. 3.1.2. Programes d'Educació Bilingüe. En les poblacions de predomini lingüístic valencià, que figuren en l'article 35 de la Llei 4/1983, d'Ús i Ensenyament del Valencià, tots els centres aplicaran un o diversos programes d'educació bilingüe. Els programes d'educació bilingüe articularan tot un conjunt d'elements curriculars, normalitzadors i organitzatius de cara a la consecució dels objectius especificats tant en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià com en la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu i seran els següents: Programa d'Ensenyament en Valencià: En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten, el Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià, com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram d'escolarització obligatòria. Decret 79/1984, de 30 de juliol, article 9 (DOGV del 23 d'agost). Programa d'Immersió Lingüística: Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística, en el qual, a partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, estos, a través d'una metodologia específica, puguen aconseguir el domini de les dos llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta d'àrees. Ordre de 23 de novembre de 1990 (DOGV del 4 de març i correcció d'errades del 10 de juliol de 1991), i Ordre de 12 de maig de 1994 (DOGV del 19 de juliol) Programa d'Incorporació Progressiva del Valencià: En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva, en el qual la llengua base d'aprenentatge serà el castellà. Decret 79/1984, de 30 de juliol, article 10 (DOGV del 23 d'agost). El Projecte educatiu inclourà el disseny particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre, en les poblacions de predomini lingüístic valencià que figuren en l'article 35 de la Llei 4/1983 d'Ús i Ensenyament del Valencià. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà, que figuren en l'article 36 de la mateixa Llei i que vulguen incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, hauran de partir de la voluntat manifestada prèviament pels pares o tutors i de les possibilitats organitzatives dels centres. El disseny particular del programa d'educació bilingüe és la seua concreció i contextualització a la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constitueix el conjunt de decisions prèvies per a l'elaboració dels documents d'organització i de gestió educativa. El disseny particular del programa d'educació bilingüe inclourà: a) Els objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del centre i les exigències del propi programa. b) La proporció de l'ús del valencià i del castellà com a llengües d'instrucció. c) L'horari de les diferents àrees, en els diferents cicles, respectant els mínims establits en els apartats segon i tercer de l'Ordre de 12 de maig de 1994 (DOGV del 19 de juliol). (Aquest punt c) només serà prescriptiu per als centres que apliquen el Programa d'Immersió Lingüística). d) Els moments i la seqüència d'introducció sistemàtica de la lectoescriptura en valencià i castellà. e) El tractament metodològic de les diferents llengües: castellà, valencià i idioma estranger. f) La previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la seua baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials. Tots els centres elaboraran el disseny particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que apliquen. L'expedient per a l'autorització dels programes d'ensenyament en valencià o d'immersió lingüística podrà iniciar-se per part del centre o per la voluntat manifestada dels pares o tutors. A més, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, cada curs i a proposta de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, determinarà en quins altres centres s'haurà d'iniciar qualsevol d'estos dos programes. Per a la determinació d'aquestos centres es tindran en compte les característiques sociolingüístiques i sociopedagògiques. La proposta es comunicarà al Consell Escolar del centre i al Consell Escolar Municipal corresponent, amb anterioritat a l'inici del procés anual d'admissió d'alumnes. El Disseny Particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre, seran aprovats pel Consell Escolar del centre i remesos a la corresponent Direcció Territorial de Cultura i Educació. Acompanyaran la sol·licitud d'autorització, la certificació de l'acta de la sessió extraordinària del Consell Escolar en què s'haja aprovat, i també una anàlisi de la situació sociolingüística de l'entorn i un informe sobre la realitat lingüística de l'alumnat. La Direcció Territorial de Cultura i Educació resoldrà les sol·licituds del disseny particular del Programa d'Incorporació Progressiva. Per a esta autorització serà prescriptiu un informe conjunt elaborat per l'Assessoria Didàctica per a l'Ensenyament en Valencià i per la Inspecció d'Educació. Una vegada aprovat el disseny, l'informe serà remés a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística (Servei d'Ensenyaments en Valencià). Els dissenys particulars del Programa d'Ensenyament en Valencià i del d'Immersió Lingüística, una vegada tinguen l'informe de la Inspecció d'Educació seran remesos a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per a la seua aprovació. Per a l'elaboració del Disseny Particular del Programa d'educació bilingüe, els centres podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l'Assessoria Didàctica per a l'Ensenyament en Valencià de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística. Quan se sol·licite el canvi de programa d'Incorporació Progressiva a Programa d'Ensenyament en Valencià o Programa d'Immersió Lingüística per iniciativa dels centres, haurà de realitzar-se amb antelació a l'inici del procés anual d'admissió d'alumnes. Tots els centres que modifiquen el disseny particular del programa amb posterioritat a la finalització del procés d'admissió d'alumnes iniciaran els tràmits per a la seua aprovació abans de l'inici del curs escolar o bé durant el primer trimestre del curs en què s'inicie l'aplicació del nou disseny particular del programa El disseny particular dels centres que apliquen el Programa d'Incorporació Progressiva del valencià inclourà entre les àrees no lingüístiques, com a mínim, l'àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartida en valencià a partir del tercer curs de l'Educació Primària, d'acord amb l'article 10 del Decret 79/1984 de 30 de juliol (DOGV del 23 d'agost). Si els pares o tutors desitgen que l'alumne reba un tractament lingüístic diferent al que el centre aplique segons el seu disseny particular, ho manifestaran en un termini de 15 dies a partir de l'inici de les classes. Esta sol·licitud es farà individualment i per escrit a la direcció del centre perquè aquesta, segons les seues possibilitats organitzatives, adopte les mesures oportunes. Des del dia 1 de setembre fins als 15 dies posteriors a l'inici de les classes, els centres exposaran en el tauler d'anuncis els dissenys particulars del programa que aplique el centre. Quan es vulga modificar el disseny particular del programa se seguiran els mateixos tràmits que per a l'autorització, i s'iniciarà el procés durant el curs anterior al de la seua aplicació. En els programes d'educació bilingüe, tot el material escolar de les àrees que utilitzen el valencià com a llengua vehicular, estarà en valencià. 3.1.3. -Organització del Centre. Pel que fa a l'organització del centre, es detallaran els aspectes següents: - Les característiques de l'entorn escolar i les necessitats educatives que en funció d'aquest ha de satisfer el centre. - Les necessitats de compensació educativa per raó de desigualtats. - Les necessitats del centre pel que fa a la implantació progressiva del valencià. - Les activitats complementàries i extraescolars i els intercanvis escolars que s'organitzen. - La participació en programes institucionals o en altres programes de cooperació. - Les activitats esportives, musicals i culturals en general, o relacionades amb el funcionament de la biblioteca. - Els ensenyaments de règim especial combinats amb els de règim general, si els té autoritzats. - Qualsevol altra circumstància que caracteritze l'oferta educativa del centre. Pel que fa a les decisions sobre l'organització del centre i la coordinació amb els serveis del municipi, s'hi detallaran, entre altres, les següents: - La coordinació amb altres centres i ofertes educatives de la localitat. - La coordinació amb els serveis municipals, psicopedagògics, socials, etc. - La possible utilització de les instal·lacions del centre, per part d'altres institucions, d'acord amb el que disposa el Reial Decret 2.274/1993, de 22 de desembre. 3.1.4. -Reglament de Règim Interior. El reglament de règim interior del centre amb les normes de convivència, que forma part del Projecte educatiu, haurà d'ajustar-se a allò que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, al Decret pel qual estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència dels centres i a les normes estatutàries establides per als funcionaris docents i empleats públics en general. Contindrà, entre altres, les precisions següents: a) L'organització que faça possible la participació de tots els membres de la comunitat educativa. b) Les normes bàsiques de convivència que afavorisquen les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa i entre els diferents òrgans de govern i coordinació didàctica. c) L'organització i el repartiment de responsabilitats no definides per la normativa vigent. d) Els procediments d'actuació del consell escolar, i si s'escau, les comissions que en el seu si es constituïsquen per a agilitar el seu funcionament. e) L'organització dels espais del centre. f) Les normes per a l'ús de les instal·lacions, recursos i altres serveis educatius del centre. El director/a del centre adoptarà les mesures apropiades perquè el Projecte Educatiu siga conegut i, si s'escau, consultat per tots els membres de la comunitat educativa. Igualment, el dit projecte podrà ser consultat, després d'una sol·licitud raonada, per altres mestres i pares interessats en ell. El director/a del centre lliurarà als pares, mares o tutors legals de l'alumnat de nova matrícula, un extracte del Projecte Educatiu del centre així com del Reglament de Règim Intern. Els centres de nova creació disposaran d'un període de tres cursos acadèmics per a realitzar el Projecte Educatiu. La Programació General Anual del centre inclourà el calendari aproximat per a redactar el dit Projecte Educatiu de centre. Quan es considere necessari introduir modificacions en el Projecte educatiu, llevat de les referents a les especificades en l'apartat 1.2 de aquesta norma; la modificació del Projecte Educatiu es farà d'acord amb el que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. Una vegada presentada la proposta, el director/a la comunicarà a tots els membres del consell escolar i convocarà una reunió d'aquest, no abans que hagen transcorregut 30 dies des de la comunicació, per a procedir-ne o no a l'aprovació. En tot cas, les modificacions del PEC hauran de ser aprovades abans que finalitze el tercer trimestre del curs i entraran en vigor al començament del curs següent. 3.2. Programació docent: Projecte curricular. S'entén per currículum el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació i promoció de cada un dels nivells, etapes i cicles. L'elaboració i el contingut del Projecte curricular dels centres s'ajustarà al que es disposa en el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. El projecte curricular del centre d'Educació Primària i l'organització de les activitats docents es faran d'acord amb el Decret 20/1992, de 17 de febrer (DOGV del 20), que estableix el currículum per a aquesta etapa, en la Comunitat Valenciana. També es podran prendre com a referència les orientacions per a la distribució d'objectius, continguts i criteris d'avaluació recollits en l'annex de la Resolució de 12 de setembre de 1992 (DOGV del 26 de novembre). Una vegada elaborat el Projecte Curricular serà sotmès a l'aprovació del Claustre, abans del començament de les activitats lectives. Quan estiga aprovat s'incorporarà, com a annex, a la Programació General Anual. La Inspecció d'Educació comprovarà si el Projecte Curricular s'adequa al que estableixen les disposicions vigents, i emetrà el dictamen corresponent. Els centres de nova creació, quan elaboren per primera vegada el seu Projecte Curricular, ho faran en els terminis que la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística establisca o haja establit. Els Projectes Curriculars i la seua aplicació seran avaluats anualment pel Claustre. Les propostes de modificacions, si n'hi ha, es presentaran per la Comissió de coordinació pedagògica al Claustre per a la seua discussió i aprovació, si s'escau, abans del final del curs. Les modificacions aprovades s'incorporaran, com a annex, a la Programació General Anual del curs següent. El professorat programarà la seua activitat docent d'acord amb el currículum oficial de l'Educació Primària en la Comunitat Valenciana i en consonància amb el Projecte Curricular respectiu. 3.3. Programació General Anual. 3.3.1. Normes generals. Cada curs acadèmic, el pla d'organització dels Col·legis d'Educació Primària, haurà de figurar en la Programació General Anual en els termes que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. La Programació General Anual facilitarà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, el correcte exercici de les competències dels diferents òrgans de govern i de coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar. El director/a del centre establirà el calendari per a la redacció coordinada de la Programació General Anual. La seua aprovació pel Consell Escolar es farà en el termini de trenta dies a partir de l'inici del període lectiu, respectant els aspectes docents aprovats pel claustre. Una vegada aprovada la Programació General Anual, un exemplar quedarà en la secretaria del centre a disposició dels membres de la comunitat educativa i un altre, acompanyat d'una còpia de l'acta de la sessió del Consell Escolar en què s'haja aprovat s'enviarà al director/a territorial de Cultura i Educació dins dels 15 dies següents a la seua aprovació. L'exemplar que s'envie a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent, recollirà les actuacions indicades en el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, si bé solament inclouran modificacions en els cursos acadèmics successius a aquell en què haja sigut aprovat el Projecte Curricular. La Inspecció d'Educació comprovarà si la Programació General Anual s'adequa al que estableixen les disposicions vigents i emetrà el dictamen corresponent. La Programació General Anual obliga tots els membres de la comunitat educativa. El director/a i el cap d'estudis vetlaran pel seu compliment. Quan no es respecte el que estableix, el primer prendrà les mesures pertinents i, si s'escau, ho comunicarà al Consell Escolar i a la Inspecció d'Educació si procedeix. En finalitzar el curs, el Consell Escolar, el Claustre i l'equip directiu avaluarà l'aplicació de la Programació General Anual i els resultats de l'avaluació i promoció dels alumnes. Les conclusions més rellevants seran recollides en una memòria que es remetrà 10 dies després de finalitzar les activitats lectives, segons el calendari escolar, a la Direcció Territorial de Cultura i Educació perquè siga analitzada per la Inspecció d'Educació. 3.3.2. Activitats extraescolars i serveis complementaris. D'acord amb allò que estableix el Reglament Orgànic, les activitats extraescolars i els serveis complementaris que programen els centres s'inclouran en la Programació General Anual. L'equip directiu elaborarà un programa anual d'activitats seguint les directrius del Consell Escolar, a l'aprovació del qual seran sotmeses, i recollint, si s'escau, les propostes del Claustre, dels equips de cicle i dels representants de pares d'alumnes. Les activitats extraescolars i els serveis complementaris que s'incloguen en la Programació General Anual, seran organitzades i realitzades pel centre, per associacions col·laboradores o en col·laboració amb l'Ajuntament; no discriminaran cap membre de la comunitat educativa i no tindran ànim de lucre. Si les activitats i els serveis generen despeses de neteja i manteniment, caldrà l'autorització prèvia de la corporació local corresponent. El programa anual d'activitats extraescolars i serveis complementaris podrà incloure a) Les activitats i els serveis culturals. b) Els viatges d'estudi i els intercanvis escolars que es pretenen realitzar. c) Les activitats esportives i artístiques que es facen dins i fora del recinte escolar. d) L'organització, el funcionament i l'horari de la biblioteca. e) Totes les altres que es consideren convenients. En finalitzar el curs, l'equip directiu inclourà en la memòria de final de curs, l'avaluació de les activitats realitzades. 3.3.3. -Situació anual del procés d'aplicació del disseny particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre i del Pla de Normalització Lingüística. D'acord amb allò que estableix el Reglament Orgànic, els centres faran constar en la Programació General Anual: - Les decisions organitzatives del curs escolar per a posar en marxa el Disseny Particular de cada un dels Programes d'educació bilingüe que aplique el centre. - Els criteris d'assignació del professorat que garantisquen la continuïtat del programa o els programes d'educació bilingüe que aplique el centre. - L'avaluació del Pla Anual de Normalització Lingüística del curs anterior. - Les activitats per a estendre l'ús administratiu i social del valencià previstes en el Pla de Normalització Lingüística que hauran de ser concretades, cada curs acadèmic, en un pla anual. 3.3.4. -Memòria administrativa. D'acord amb l'article 90 del Reglament Orgànic, l'equip directiu elaborarà la memòria administrativa que s'incorporarà a la Programació General Anual. Aquesta inclourà les dades següents relatives als recursos humans i materials del centre: a) La documentació administrativa i estadística de la programació, d'acord amb els models elaborats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que es remeten als centres. b) L'imprès oficial de recollida de dades de matrícula d'alumnes c) El projecte de pressupost del centre. d) La memòria econòmica de totes les activitats complementàries i extraescolars. e) La situació de les instal·lacions i de l'equipament. Una vegada aprovada la Programació General Anual serà tramitada per al seu coneixement al claustre i a la comunitat educativa. 4. Assignació d'horari al professorat 4.1. Normes generals. L'horari general del centre i l'horari lectiu seran proposats per l'equip directiu, una vegada el claustre haja establit els criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat i traslladats al Consell Escolar per a la seua aprovació. L'horari general del centre fixarà les hores i les condicions en les quals el centre romandrà obert i l'horari lectiu establirà la durada i distribució de les sessions docents. Quan un centre sol·licite modificar l'horari general o l'horari lectiu per al curs següent, els nous horaris proposats s'aprovaran, si s'escau, pel Consell Escolar abans d'acabar l'any acadèmic de què es tracte i se'n sol·licitarà l'autorització a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent. L'horari lectiu del professorat serà de 25 hores setmanals, repartit en cinc sessions diàries de matí i vesprada. En la distribució horària de les àrees es respectaran globalment els temps establits en l'Ordre de 29 de juny de 1992, epígraf II i els criteris següents: a) L'horari general del centre, haurà de respondre a les necessitats de l'alumnat, a les condicions de l'entorn i als condicionants que les dos situacions produeixen diàriament, especialment els derivats de la coordinació de les rutes del transport escolar. b) L'interval entre les sessions de matí i vesprada serà, almenys, de dues hores, a ser possible. c) La sessió de la vesprada no podrà tenir una durada inferior a dues hores, a ser possible. d) L'esbarjo dels alumnes d'Educació Primària tindrà una durada de mitja hora diària i se situarà en les hores centrals de la jornada lectiva del matí. e) L'horari d'Educació Física no podrà coincidir amb la primera sessió de la vesprada. El director/a del centre comunicarà al director/a territorial de Cultura i Educació, abans del dia de finalització de les activitats lectives que determine el calendari escolar, l'horari general i l'horari lectiu per al curs següent. La Inspecció d'Educació comprovarà si els horaris s'adeqüen a allò que estableixen les disposicions vigents, si es respecten els criteris establits en les presents instruccions i emetrà el dictamen corresponent. A la vista del dictamen de la Inspecció el director/a territorial els autoritzarà o els tornarà al centre, perquè siguen revisats. En els centres on no estiga constituït el Consell Escolar, el director/a, després d'escoltar el Claustre, sol·licitarà al director/a territorial de Cultura i Educació, abans del 10 de setembre, l'autorització de l'horari general i de l'horari lectiu del centre. Les reunions del Claustre de professors, les sessions d'avaluació i les de coordinació dels equips de cicle, es faran una vegada finalitzat el període lectiu per als alumnes, en un horari que permeta l'assistència de tots els components i el temps necessari per al tractament de les qüestions que s'hi prevegen. L'assistència a les reunions és obligatòria per als mestres membres dels diferents òrgans o equips. Les reunions del Consell Escolar se celebraran en el dia i l'hora que permeta l'assistència de tots els sectors representats en ell. El director/a territorial de Cultura i Educació podrà unificar, quan hi hagen circumstàncies especials derivades de l'organització del transport escolar o altres factors que ho justifiquen, el calendari general del centre d'una localitat, barri o zona. 4.2. -Distribució horària. La distribució horària es farà d'acord amb els criteris de l'Ordre de 29 de juny de 1992 completats pels següents: a) Especialitat d'Idioma Estranger. Els centres docents amb una dotació de professors suficient per a impartir dos idiomes estrangers, com a única opció, sempre que això no impedisca l'atenció a les altres àrees curriculars i el professorat adscrit a estos llocs de treball n'estiga habilitat, proposaran a l'alumnat l'elecció d'un d'ells a partir del segon cicle d'Educació Primària. En tot cas s'exigirà a l'alumnat continuïtat en l'opció elegida fins que acabe els ensenyaments del nivell. Els directors/es informaran els pares, mares o tutors legals de les opcions existents. Els grups podran constituir-se amb un mínim de 10 alumnes i sempre que no comporte cap augment de professorat ni en el moment de la constitució ni en el futur. En aquest cas s'especificarà quin és l'idioma estranger pel qual s'opta majoritàriament i quin és el minoritari. En l'assignació horària al professorat es preveurà prioritàriament l'atenció de les necessitats derivades de la impartició de l'àrea d'idioma estranger en el segon i el tercer cicle d'Educació Primària. En primer lloc s'assignarà horari de tercer cicle i després es completarà amb el segon cicle. Quan l'horari del professorat adscrit a l'àrea d'idioma estranger no cobrisca totes les necessitats derivades de la seua impartició i hi haja altres mestres habilitats, se'ls assignaran les hores que falten per atendre. b) Especialitat d' Educació Física. Quan les disponibilitats horàries del professorat adscrit a l'àrea d'Educació Física no cobrisquen les necessitats existents i hi haja en el centre altres mestres habilitats en l'especialitat, se'ls assignaran les hores que corresponguen. c) Especialitat de Música. Els mestres adscrits al lloc de treball de Música atendran prioritàriament les necessitats derivades de la impartició d'aquests ensenyaments en els cursos d'Educació Primària. Els mestres habilitats en l'especialitat que no hi estiguen adscrits, una vegada atès el curs o l'àrea a què estiguen adscrits, es faran càrrec de les necessitats no cobertes en Educació Primària. d) Professors de suport destinats en centres autoritzats per a impartir el programa d'Immersió Lingüística. Els centres que apliquen el programa d'Immersió Lingüística i que compten amb professorat de suport, atendran, prioritàriament, les necessitats derivades de l'aplicació del programa, segons l'Ordre de 23 de novembre de 1990, i destinaran aquest professorat al compliment de les funcions següents: - Contribuir a superar la falta de competència comunicativa en valencià, mitjançant la conversa directa amb els alumnes. - Elaborar i treballar conjuntament amb el professor/a, els criteris que guiaran el treball lingüístic en l'aula. - Treballar amb grups menuts per a afavorir l'increment de situacions d'intercomunicació, alumnat-professor/a, en valencià, que sense aquesta classe d'activitats no es podria fer. - Possibilitar les funcions d'observació i avaluació dels processos d'interactuació dins de l'aula que permeten conèixer i millorar l'aplicació de la metodologia del programa dins del previst en el Projecte Educatiu de Centre. e) Especialitat d'Educació Especial. Els especialistes d'Educació Especial en centres educatius amb unitats autoritzades, atendran prioritàriament les necessitats de l'alumnat amb necessitats educatives especials i portaran a terme les funcions següents: - Participar com a membre en la Comissió de Coordinació Pedagògica. - Coordinar amb el psicopedagog/a del centre i els tutors, mitjançant l'horari establit a aquest efecte, la detecció, la valoració i el seguiment de l'alumnat amb necessitats educatives especials. - Col·laborar amb els tutors en l'elaboració de les adaptacions curriculars. - Intervenir directament amb l'alumnat amb necessitats educatives especials, avaluant el procés d'aprenentatge, junt amb el tutor i els altres mestres. - Informar i orientar els pares dels alumnes amb què intervé per a aconseguir la major col·laboració en el procés d'ensenyament aprenentatge. 4.3- Assignació. Els ensenyaments especialitzats seran impartits per professorat habilitat. No obstant això per a la impartició de les àrees de Tecnologia i Educació Plàstica i Visual s'estarà a allò que disposa aquesta resolució. Amb independència dels llocs a què estiga adscrit el professorat, el director/a del centre podrà assignar-li l'atenció dels dits ensenyaments, ben entès que: a) Tindrà caràcter excepcional i transitori. b) La dita assignació no genera modificació de l'adscripció original ni possibles drets. c) Als efectes administratius es considerarà que els mestres afectats continuen en els llocs a què van ser adscrits. El cap d'estudis elaborarà l'horari personal dels mestres amb la distribució de l'horari lectiu i el d'obligada permanència en el centre. En el cas de centres incomplets, per a determinar les activitats docents del professorat especialista itinerant, es farà el que estableixen les instruccions específiques dictades per les direccions generals i territorials competents. Cas que algun mestre no cobrisca el seu horari lectiu, s'estarà a allò que disposa l'epígraf II, apartat 1.1, de l'Ordre de 29 de juny de 1992. Els mestres atendran la cura i vigilància dels temps d'esbarjo, a excepció del professorat itinerant. L'horari dels mestres que exercisquen llocs docents compartits amb altres centres públics es confeccionarà mitjançant acord dels directors dels col·legis afectats i, si no hi ha acord, per decisió de la Inspecció d'Educació de la direcció territorial de Cultura i Educació corresponent, sense perjudici del que indiquen altres disposicions específiques L'horari guardarà proporció amb el nombre d'hores que haja d'atendre en cada centre. Es procurarà agrupar les hores que corresponen a cada centre en jornades completes de matí o vesprada, o en dies complets. Els mestres amb règim de dedicació a temps parcial faran el que disposen les Instruccions específiques. El cap d'estudis tindrà en compte, en elaborar l'horari personal dels mestres, la circumstància que algun mestre pertanya a la Junta de Personal o estiga en alguna de les situacions previstes en els punts anteriors. 5. Ensenyament de Religió i activitats d'estudi alternatives Pel que fa referència a aquests ensenyaments i a l'organització d'activitats d'estudi alternatives per a l'alumnat que no les curse, s'estarà a allò que disposa el Reial Decret 2.438/1994 de 16 de desembre i l'Ordre de 17 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura Educació i Ciència. II. Centres d'Educació Infantil Aquest apartat s'aplicarà en els centres d'Educació Preescolar i les escoles d'Educació Infantil de segon cicle públics. Les escoles d'Educació Infantil segon cicle i els centres d'Educació Preescolar ubicats en els Col·legis d'Educació Primària aplicaran els aspectes específics que preveuen les presents instruccions en Educació Infantil, i s'integraran en Educació Primària en els aspectes comuns a les dues etapes educatives. S'entenen per apartats comuns per als Col·legis d'Educació Infantil i Educació primària els que en l'epígraf II Educació Infantil remeten a l'epígraf I Educació Primària 1.Alumnat 1.1.Incorporació de l'alumnat. La incorporació dels grups d'alumnes que per primera vegada accedeixen al centre (xiquets i xiquetes de 3 o 4 anys), es realitzarà en menuts grups, aproximadament de cinc en cinc, de forma escalonada en el temps, incorporant-se cada un dels grups en intervals d'un dia. El grup inicial anirà incrementant-se amb la incorporació de la resta del grup fins que quede acabat el procés quan finalitze la primera setmana de l'inici del curs escolar. La prioritat en l'entrada de l'alumnat en els primers dies d'activitat escolar, es farà tenint en compte els criteris següents: * Existència de germans matriculats en el centre. * Necessitats familiars: horari de treball del pare i de la mare. * Qualsevol altra circumstància que obligue a considerar la prioritat de l'entrada del xiquet o xiqueta a l'escola. 1.2. Planificació del període d'incorporació i adaptació inicial en l'escola infantil de segon cicle. En la programació específica per a aquest període es tindran en compte en els objectius, continguts i activitats, la flexibilitat en el temps per tal de respectar els ritmes i les necessitats de cada xiquet i xiqueta. Els objectius, els continguts i les propostes d'activitats aniran encaminades a fer que els xiquets i les xiquetes: * Accepten la separació familiar. * Coneguen les persones que integren el seu grup i altres grups d'alumnes (mestra tutora, mestre tutor, companys, altres mestres,...). * Establisquen relacions comunicatives i nexes afectius amb el professorat i amb els companys. * Se situen en l'espai, s'hi orienten i identifiquen les dependències del centre. * Coneguen i usen els diferents elements que hi ha en la classe. * Participen en jocs i treballs de manera individual i en grup. * Adquirisquen els més elementals hàbits d'higiene i ordre. * Expressen lliurement les seues pròpies vivències. * Adquirisquen una progressiva autonomia en les activitats que realitzen dins de l'escola. 1.3. Acció amb la família. La necessitat d'informació i comunicació família-centre es fa imprescindible en aquest període per a unificar criteris i pautes d'actuació, que ajuden no solament al xiquet i la xiqueta sinó a tota la comunitat escolar a resoldre positivament els conflictes o dubtes que es generen en el primer moment d'escolarització de l'alumnat. 1.3.1.Reunió informativa. Una vegada formalitzada la matrícula de l'alumnat es convocarà els pares, les mares o tutors legals a una reunió general que constarà de dos parts en què s'abordaran com a mínims els aspectes següents: 1ª part. - Consideracions sobre el període d'adaptació: . Importància del període. . Criteris que s'han establit per a l'organització dels grups, en el supòsit que n'hi haja més d'un. . Pautes a seguir en la incorporació de l'alumnat. . Actituds a tenir en compte en els primers dies de classe. . Objectius, continguts i activitats a realitzar. - Orientacions pedagògiques del segon cicle. - Qüestions pràctiques d'organització i funcionament relatives al centre i al cicle. - Mitjans de comunicació que s'utilitzaran per a informar les famílies. 2ª part Cada professor, en el supòsit que hi haja més d'un grup, es reunirà amb els pares, les mares o tutors legals del seu grup d'alumnes per a precisar les qüestions que facen referència específica a l'aula, donant possibilitat a les famílies d'expressar els seus dubtes i requeriments, proporcionant-los la confiança i la seguretat necessàries. 1.3.2.L'entrevista. Abans del començament de l'activitat escolar, quan encara no s'ha iniciat la incorporació de xiquets i xiquetes que per primera vegada accedeixen a l'educació infantil segon cicle o en preescolar, cada mestra tutora o mestre tutor ha d'establir la primera relació amb la família de cada alumna o alumne. Aquesta primera relació es portarà a terme a través d'una entrevista segons el qüestionari de l'Annex I de l'Ordre de 3 de maig de 1993 (DOGV del 25 de maig), i haurà de considerar els següents objectius: assegurar la confiança que la família ha de dipositar en l'escola establint les primeres relacions de col·laboració entre les dues institucions i, mitjançant aquesta primera relació el tutor o la tutora de l'alumne o l'alumna recollirà la informació necessària i rellevant de les dades significatives de la vida del xiquet que permeten conèixer millor per tal d'ajustar la intervenció educativa atenent la individualitat. Per a portar a terme l'entrevista amb la família: pare i mare o tutors legals, la tutora o el tutor hauran de tenir en compte els aspectes següents: a. El lloc on es realitze l'entrevista serà com més acollidor millor de forma que la trobada puga discórrer en un clima distés i facilitador de la comunicació. b. Per tal d'assegurar l'ambient de distensió necessari, es convocarà les famílies en horari que permeta l'atenció exclusiva de la mestra tutora o mestre tutor als pares, les mares o tutors legals. c. Les dades que la mestra o mestre han de recollir per a posteriorment emplenar la història personal del xiquet o la xiqueta, han de sorgir de forma natural dins de la conversa sense que els pares puguen sentir-se atabalats davant una llista de preguntes. La mestra o el mestre transmetrà que la finalitat de l'entrevista és sol·licitar la seua col·laboració en la tasca d'educar el seu fill o filla. d. A aquest primer conjunt d'informacions hauran de seguir-ne altres que confirmaran o rectificaran aspectes que en una primera exposició han pogut quedar confosos. Aquests modificacions que s'observen ampliaran la història personal del xiquet i de la xiqueta junt amb les diferents experiències que visca en l'escola. 1.4.Horari de l'alumnat. La distribució horària del currículum del segon cicle de l'Educació Infantil s'adequarà a l'Ordre de 21 de juliol de 1992 (DOGV del 31 d'agost). En cap cas no es considerarà una distribució del temps escolar per àrees o àmbits d'experiència, atès el caràcter globalitzador i integrador del model curricular. El temps d'esbarjo es distribuirà entre les sessions de matí i vesprada i serà de 3 hores i 40 minuts setmanals. 2. Ensenyaments i coordinació docent 2.1. Cicles de preescolar. L'Ordre de 17 de juny de 1992 (DOGV del 16 de juliol) regula el procediment per a la implantació del segon cicle de l'Educació Infantil en la Comunitat Valenciana que es realitza de manera progressiva i l'ordenació del qual es completarà en el termini de deu anys des de la promulgació de la LOGSE. Durant aquest període de transició, l'organització i el funcionament dels centres d'Educació Preescolar i les Escoles d'Educació Infantil són diferents pel que fa a l'aplicació dels currículums, per això és convenient que en el curs 1997-98, en els centres que encara són d'Educació Preescolar s'inicie el procés d'elaboració del projecte curricular d'acord amb el Decret 19/1992 (DOGV del 19 de febrer), per tal que en el curs 2000-2001 ja estiga elaborat, sense oblidar el seu caràcter processual. 2.2. Coordinació Docent. 2.2.1. L'equip de segon cicle d'educació infantil i d'educació preescolar es regirà en la seua composició, organització i competències pel que disposa el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles Infantils i dels Col·legis d'Educació Primària públics. L'assistència a les reunions de l'equip de cicle serà obligatòria per a tots els seus membres. Seran convocades pel coordinador o la coordinadora. El calendari de reunions i el programa d'activitats s'inclourà en la Programació General Anual. De totes les reunions s'alçarà l'acta corresponent. 2.2.2. Abans de la finalització de les activitats lectives, que determina el calendari escolar, l'equip de cicle elaborarà una memòria de les activitats realitzades que contindrà l'avaluació del curs i les propostes de millora per al curs següent. 2.3. Comissió de Coordinació Pedagògica. La composició, l'organització i les competències de la Comissió de Coordinació Pedagògica són les que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. Les Escoles d'Educació Infantil i els Centres d'Educació Preescolar s'acolliran al que preveu l'epígraf l Centres d'Educació Primària, apartat corresponent a la Comissió de Coordinació Pedagògica. 2.4. Règim de funcionament. 2.4.1. Projecte educatiu de centre. L'elaboració i el contingut del Projecte Educatiu del centre s'ajustaran a allò que disposa el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics. El projecte s'elaborarà partint de l'anàlisi prèvia de les necessitats específiques de l'alumnat i del context socioeconòmic, cultural i sociolingüístic del centre i en el marc del programa d'educació bilingüe que aplique. 2.4.2. Pla de Normalització Lingüística. Les escoles d'Educació Infantil s'ajustaran a l'epígraf I Centres de Primària, apartat Coordinació docent punts: Pla de Normalització Lingüística i Programes d'Educació Bilingüe. 2.4.3. Organització del centre. Les Escoles d'Educació Infantil aplicaran allò que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col.legis d'Educació Primària públics i al que estableix l'epígraf l Centres de Primària, apartat 3, punt 3.1.3 3, punt 3.1.3. 2.4.4. Reglament de Règim Interior. El reglament de règim interior del centre amb les normes de convivència, que formen part del projecte educatiu, haurà d'ajustar-se al que estableix el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, al Decret pel qual estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de convivència dels centres i a les normes estatutàries establides per als funcionaris docents i empleats públics. Preveurà també les precisions establides en l'epígraf l Centres de Primària, apartat 4, punt 3.1.4. 2.4.5. Projecte Curricular. . S'entén per currículum el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'Educació Infantil. Per tal de garantir la necessària coherència entre els projectes curriculars d'Educació Infantil i Educació Primària aquestos s'elaboraran de manera coordinada entre el professorat de segon cicle d'Educació Infantil i primer cicle de Primària. Coordinació que en cap moment no pot significar supeditació de l'Educació Infantil a l'Educació Primària, sinó una acció facilitadora que aporte els elements perquè l'adaptació de l'alumnat en la transició d'una etapa educativa a una altra es realitze assegurant els processos educatius iniciats en l'etapa d'Educació Infantil. L'elaboració i el contingut del projecte curricular d'Educació Infantil segon cicle, s'ajustarà al que disposa el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Centres d'Educació Primària i a l'epígraf I Centres de Primària, apartat 3, punt 3.2. Programació docent: projecte curricular, llevat dels paràgrafs tercer i vuitè que es substitueixen pels següents: El projecte curricular de l'escola infantil 2n cicle i l'organització de les activitats docents es faran d'acord amb el Decret 19/1992, de 17 de febrer (DOGV del 19 de febrer), que estableix el currículum d'Educació Infantil en la Comunitat Valenciana. El professorat programarà la seua activitat docent d'acord amb el currículum oficial d'Educació Infantil de la Comunitat Valenciana i en consonància amb el projecte curricular. 2.4.6. Programació General Anual. Normes generals: Cada curs acadèmic, el pla d'organització de les escoles d'Educació Infantil, haurà de recollir-se en la Programació General Anual en els termes establits en Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, així tindran en compte els aspectes previstos en l'apartat Programació General Anual de l'epígraf l Centres d'Educació Primària. 2.4.7. Activitats extraescolars i serveis complementaris. Les activitats extraescolars i els serveis complementaris s'ajustaran a allò que estableix el Reglament Orgànic i Funcional i allò que estableix l'epígraf I. Centres d'Educació Primària, apartat Activitats extraescolars i serveis complementaris. 2.4.8. Situació anual del procés d'aplicació del disseny particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre i del Pla de Normalització Lingüística. S'ajustarà a allò que estableix el Reglament Orgànic i Funcional i a l'epígraf Programació General Anual, apartat situació anual del procés d'aplicació del disseny particular de cada un dels programes d'educació bilingüe que aplique el centre i del Pla de Normalització Lingüística de l'epígraf I Centres d'Educació Primària. 2.4.9. Memòria Administrativa. S'elaborarà d'acord amb allò que estableix el Reglament Orgànic i Funcional i amb els apartats previstos en l'epígraf I Centres d'Educació Primària. 3. Professorat. 3.1. Assignació d'horari al professorat. Normes generals. L'horari general del centre i l'horari lectiu seran proposats per l'equip directiu, una vegada el claustre haja establit els criteris pedagògics per a l'elaboració de l'horari dels alumnes i traslladat al Consell Escolar per a la seua aprovació. L'horari general del centre fixarà les hores i condicions en què el centre estarà obert i l'horari lectiu establirà la durada i la distribució de les sessions docents. Quan un centre sol·licite modificar l'horari general o l'horari lectiu per al curs següent, els nous horaris proposats s'aprovaran, si s'escau, pel Consell Escolar abans d'acabar l'any acadèmic actual i se'n sol·licitarà l'autorització a la Direcció Territorial de Cultura i Educació corresponent. L'Horari lectiu del professorat serà de 25 hores setmanals, repartit en cinc sessions diàries de matí i vesprada. La distribució horària del currículum del segon cicle de l'Educació Infantil s'organitzarà des d'un enfocament globalitzador i inclourà activitats i experiències que permeten respectar els ritmes d'aprenentatge, joc i descans dels xiquets i xiquetes. En cap cas no es considerarà una distribució del temps escolar per àrees o àmbits d'experiència, atès el caràcter globalitzador i integrador del model curricular. El temps d'esbarjo dels alumnes de segon cicle d'educació infantil es distribuirà entre les sessions de matí i vesprada i serà de 3 hores i 40 minuts setmanals. L'horari general del centre, haurà de respondre a les necessitats de l'alumnat, a les condicions de l'entorn i als condicionants que les dues situacions produeixen diàriament especialment els derivats de la coordinació de les rutes de transport escolar. L'interval entre les sessions de matí i de vesprada serà, almenys, de dos hores, a ser possible. La sessió de la vesprada no podrà tenir una durada inferior a dos hores, a ser possible. * Els mestres atendran la cura i la vigilància dels esbarjos llevat del professorat itinerant, el qual, cas de tenir disponibilitat horària i necessitat, podran ser nomenats en el centre d'origen. * Els mestres amb règim de dedicació a temps parcial hauran de cobrir un nombre d'hores complementàries, proporcional al d'hores lectives que haja d'impartir. * El cap d'estudis tindrà en compte, quan elabore l'horari personal, la circumstància que algun mestre pertanya a la Junta de Personal o estiga en alguna de les situacions previstes en els punts anteriors. Col·laboració amb el professorat especialista d'Educació Primària. En els col·legis d'Educació Infantil i Educació Primària el professorat especialista en Educació Física i Educació Musical col·laborarà amb els tutors d'Educació Infantil mitjançant l'assessorament que aquests de manera puntual els sol·liciten. 3.1. Assignació de tutoria, cicle, i activitats docents. L'assignació de tutors per al segon cicle de l'Educació Infantil serà realitzada pel director/a, a proposta del cap d'estudis, d'acord amb els criteris establerts pel claustre. En els centres en què el nombre de mestres siga superior al d'unitats, les funcions de la mestra o mestre sense tutoria o mestre de suport, seran explicitades per l'equip de cicle d'acord amb els criteris següents: a. Serà un membre de l'equip de cicle i com a tal participarà i prendrà decisions en l'elaboració del projecte curricular, en l'elaboració de programacions i en l'elaboració i l'elecció del material curricular necessari per al desenrotllament del projecte curricular, així com en el seu procés d'avaluació. b. Atendrà el grup d'alumnes d'educació infantil en els casos d'absència del mestre tutor. c. Donarà suport a totes les unitats del cicle. Especialment durant el primer mes del curs escolar s'integrarà en el grup de xiquets i xiquetes que per primera vegada accedeixen al centre, col·laborant amb el tutor i la tutora en el període d'adaptació de l'alumnat. d. Col·laborarà amb les mestres i els mestres tutors en les activitats de menut grup i en l'atenció individualitzada de l'alumnat, així com en les activitats col·lectives del cicle: activitats fora del recinte escolar, tallers i altres. e. Podrà exercir, com la resta dels mestres tutors, les tasques de coordinació de cicle previstes en l'epígraf VI, apartat 3.3. de l'Annex I de l'Ordre de 29 de juny de 1992. f. Substituirà, si s'escau, la mestra o el mestre coordinador de cicle per tal que puga complir les funcions de coordinació de cicle. La funció del mestre o mestra sense tutoria serà exercida successivament per tots els mestres del cicle amb periodicitat anual. Les funcions del tutor o de la tutora són les que determina el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària públics, i les establides en l'Ordre de 3 de maig de 1993 (DOGV del 25 de maig) sobre l'avaluació en Educació Infantil. D'acord amb esta norma última el tutor o la tutora informarà per escrit, almenys trimestralment, als pares, mares o tutors legals dels alumnes sobre el progrés efectuat pels seus fills i filles i sobre les circumstàncies que incideixen en el seu procés d'aprenentatge. Cada tutor o tutora es reunirà amb els pares, mares, o tutors legals dels alumnes del seu grup, almenys, una vegada cada trimestre per a tractar assumptes d'interès general; també s'entrevistarà particularment amb ells a petició pròpia o quan així li ho sol·liciten per a tractar assumptes que afecten els seus fills. 3.2 Intervenció dels SPE. L'equip dels serveis especialitzats d'orientació educativa, psicopedagògica i professional donarà suport a la tasca dels tutors d'acord amb el pla d'acció tutorial i en col·laboració amb el coordinador del cicle, sota la direcció del cap d'estudis, que convocarà almenys tres reunions conjuntes durant el curs i totes les altres que calguen per a realitzar adequadament aquesta funció. 4 Ensenyament de Religió i activitats d'estudi alternatives. Pel que respecta a aquests ensenyaments i a l'organització d'activitats d'estudi alternatives per a l'alumnat que no les curse, s'estarà a allò que disposa el Reial Decret 2438/1994 de 16 de desembre i l'Ordre de 17 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura Educació i Ciència. III. Centres d'Educació Primària amb primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria. 1. El Projecte Educatiu, el Projecte Curricular i la Programació General Anual. Complementàriament a les normes indicades en els epígrafs I i II, si s'escau el Projecte Educatiu, el Projecte Curricular i la Programació General Anual d'Educació Primària s'adequaran al primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria en els centres que estiguen autoritzats a impartir estos ensenyaments. En els col·legis d'Educació Primària que impartisquen transitòriament el 1r cicle d'Educació Secundària, s'incorporarà a la Comissió de Coordinació Pedagògica del col·legi d'Educació Primària el coordinador/a del 1r cicle d'ESO. El coordinador/a desenvoluparà les funcions següents: participar en l'elaboració i redacció del Projecte Curricular, elaborar el pla d'informació adreçat als pares, mares o tutors legals i a l'alumnat que es va a incorporar al nou sistema, amb la finalitat d'exposar-los les seues característiques i coordinar les reunions dels mestres que imparteixen docència en els grups de Secundària Obligatòria. En la mesura de les possibilitats col·laborarà així mateix amb el coordinador del 2n cicle d'ESO quan estiga implantat en algun centre de la localitat. 2. Optatives. Es farà el que disposa l'Ordre de 9 de maig de 1995, que regula les matèries optatives en l'ESO (DOGV del 5 de juliol). Els alumnes no podran cursar la mateixa matèria optativa en més d'un curs del primer cicle, llevat del segon idioma estranger. No obstant això els centres podran oferir la mateixa matèria optativa en tots els cursos per a facilitar que puga ser estudiada pels alumnes que ho desitgen, incorporant-s'hi en qualsevol dels dos cursos. L'assignació d'optatives al professorat es farà després d'assignar el conjunt d'àrees i hores lectives corresponents als plans d'estudis vigents. Cas que algun mestre requerisca completar la seua jornada lectiva i no hi haja disponibilitat en la seua especialitat el director territorial podrà autoritzar que assumisca grups de matèries optatives que no s'hagen pogut constituir per no arribar al nombre mínim d'alumnes establit. 3. Distribució d'horari i assignació d'àrees. 3.1. -La distribució de les hores disponibles dels mestres, dins de les 25 hores lectives, es realitzarà de forma que s'assegure l'atenció de les àrees curriculars dels diferents cursos i grups d'alumnat. 3.2. -Per a la distribució de les hores disponibles, caldrà tenir en compte: - la plantilla del centre, - l'adscripció del professorat als diferents llocs de treball, - les habilitacions de cada un dels mestres, - la disponibilitat de tots els mestres del centre d'acord amb les disposicions addicionals 3a i 4a de l'Ordre de 23 de gener de 1997, d'adscripció (DOGV de 29 de gener), en concordança amb l'últim paràgraf de l'article 10 del Reial Decret 895/1989 de 14 de juliol, modificat pel Reial Decret 1664/1991 de 8 de novembre (BOE del 22 de novembre), - el caràcter orientatiu dels horaris setmanals legals que els regulen; - la possibilitat d'agrupaments de l'alumnat per a determinades àrees i l'organització general del centre. 3.3. -En els col·legis d'Educació Primària autoritzats transitòriament per a impartir el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, els ensenyaments corresponents al citat cicle seran impartits pels mestres que estiguen adscrits a aquestos llocs de treball, o si no és possible als que ho estiguen en el nivell d'Educació Primària. 3.4. -En els col·legis d'Educació Primària, en el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, l'horari a impartir serà el que s'indica en l'Annex II amb l'excepció següent: en els centres en què es va autoritzar el 1996-1997 acumular la impartició d'Educació Plàstica i Visual en el primer curs i Tecnologia en el segon, l'any acadèmic 1997-1998 s'impartiran quatre hores de Tecnologia en el segon curs; i no s'impartirà Educació Plàstica i Visual. 3.5. -La impartició de l'àrea de Tecnologia serà assignada preferentment als mestres adscrits a l'àrea de Matemàtiques i Ciències de la Natura. 3.6. L'àrea d'Educació Plàstica i Visual serà assignada als mestres qualificats en funció dels seus estudis o d'una formació apropiada. Si no és possible, s'assignarà als mestres adscrits a l'àrea de Ciències Socials. 3.7. -La distribució horària i l'assignació de les àrees o matèries de Llengües Estrangeres, Educació Física i Educació Musical es realitzarà, en primer terme entre el professorat adscrit a aquests especialitats i en segon entre el professorat habilitat existent en el centre. Els criteris que s'aplicaran són els següents: A. Especialitat de llengua estrangera. a) Els centres docents de dos o més línies, que tinguen una dotació de professorat especialista per catàleg suficient per a impartir dos llengües estrangeres, proposaran a l'alumnat, sempre que això no impedisca l'atenció a les altres àrees curriculars i el professorat adscrit a aquests llocs de treball estiga habilitat, l'elecció d'una d'elles en el primer cicle d'ESO. En tot cas s'exigirà a l'alumnat la continuïtat en l'opció elegida fins que finalitze els ensenyaments de l'etapa. Els grups podran constituir-se amb un mínim de 10 alumnes i sempre que no comporte augment de professorat. b) Al professorat adscrit a aquesta especialitat se li assignarà l'horari lectiu que corresponga per l'aplicació dels criteris prioritaris següents: 1. En primer lloc se li assignarà l'horari dels grups de 1r i 2n d'ESO. 2. A continuació se li assignarà l'horari dels grups d'Educació Primària començant pels cursos de 3r. cicle i continuant -sempre que es tinguen hores disponibles per a completar l'horari- amb els cursos del 2n cicle. No obstant això, en els centres en què s'haja impartit exclusivament Llengua Estrangera en tercer curs, es prioritzarà la seua continuïtat en quart. c) Quan l'horari del professorat adscrit a l'àrea de Llengua Estrangera no és suficient per a cobrir totes les necessitats derivades de la seua impartició i hi haguera altres mestres habilitats en aquella, se'ls assignarien les hores que falten per atendre. Cas que el mestre habilitat en la Llengua Estrangera que imparteix el centre estiga adscrit a una altra àrea d'Educació Primària completarà les necessitats d'impartició de l'àrea de llengua estrangera. B. Especialitat d'Educació Física. a) El professorat adscrit a aquesta especialitat, una vegada cobertes les necessitats del primer cicle d'ESO, completarà la dedicació horària amb la impartició d'aquestos ensenyaments en Educació Primària, d'acord amb els criteris establits en l'Ordre de 29 de juny de 1992. b) Quan les disponibilitats horàries del professorat adscrit a l'àrea d'Educació Física no cobriren les necessitats existents i hi haguera en el centre altres mestres adscrits a Educació Primària, habilitats en aquesta especialitat, se'ls assignaran les hores que corresponga. C. Especialitat de Música. a) Els mestres que, per catàleg, estiguen adscrits al lloc de treball de Música, atendran en primer lloc els ensenyaments del 1r. cicle d'ESO. i completaran el seu horari impartint els ensenyaments de l'especialitat en els cursos d'Educació Primària. b) Els mestres habilitats en aquesta especialitat que no hi estiguen adscrits, una vegada atesos el curs o l'àrea a què estiguen adscrits, es faran càrrec de les necessitats no cobertes en Educació Primària. 3.8. -La direcció del centre assignarà la docència en els cursos 1r i 2n d'ESO i en Educació Primària, d'acord amb les regles següents: 1. En tot cas haurà de quedar garantit el compliment del que estableix l'apartat 3.2. 2. La docència en els cursos d'ESO s'assignarà, en primer terme, al professorat d'aquest nivell que estiga adscrit en les especialitats corresponents. En el cas de concurrència de diversos mestres la prioritat d'elecció es determinarà d'acord amb la major antiguitat en el centre, que equivaldrà al temps de permanència ininterrompuda com a funcionari de carrera amb destinació definitiva en el dit centre. Si persisteix l'empat s'utilitzarà com a criteri de desempat el menor número de registre personal o el menor número de llista. 4- Integració i compensació de desigualtats. Els centres d'Educació Primària que impartisquen ESO estendran el Projecte Educatiu i el Projecte Curricular d'Educació Primària en els aspectes relatius a la integració d'alumnat amb necessitats educatives especials i a l'atenció a la compensació de desigualtats en educació, fins el primer cicle d'ESO. En aquest sentit seran considerats com a prioritaris per a l'atenció dels SPE. Els mestres adscrits als llocs d'acció compensatòria realitzaran les funcions establides en l'article dos de l'Ordre de 23 d' abril de 1991 (DOGV del 24 de maig). Els especialistes d'Educació Especial en centres amb unitats autoritzades, en el 1r cicle d'Educació Secundària Obligatòria, ajustaran el model d'intervenció als recursos existents en el centre. Serà imprescindible comptar amb la col·laboració dels mestres d'àrea, dins del seu horari lectiu, per a la detecció dels nivells de competència curricular, l'avaluació d'aptituds i la determinació d'estratègies d'aprenentatge junt amb la motivació de l'alumnat. 5.- Ensenyament de Religió i activitats d'estudi alternatives. Pel que respecta a aquests ensenyaments i a l'organització d'activitats d'estudi alternatives per a l'alumnat que no les curse, s'estarà a allò que disposa el Reial Decret 2438/1994 de 16 de desembre i l'Ordre de 17 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura Educació i Ciència. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera L'acord de plantilles de 7 de juny de 1996, subscrit entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i d'organitzacions sindicals (STE-PV, FT-UGT, ANPE i CSIF), suposa un increment important de personal docent i estableix que la dotació de plantilles es realitzarà progressivament, al llarg dels pròxims anys i finalitzarà la seua implantació en el curs 1998/1999. Per tot açò: Transitòriament per al curs 1997/1998 i en tant els centres no disposen del total de la plantilla establida en els esmentats acords i en funció de les hores disponibles per la totalitat de la plantilla i de les seues possibilitats organitzatives. L'equip directiu en l'assignació de l'horari lectiu, procurarà: 1r. Que el total d'hores lectives totals setmanals dels mestres adscrits al 1r cicle d'ESO serà el que es determine pel professorat d'Educació Secundària Obligatòria en l'Ordre de 19 de juny de 1992 (DOGV número 1826 de 15 de juliol) en l'annex II, apartat II, punt 1.1.1. 2n. Que el total d'hores lectives curriculars dels mestres adscrits a Educació Primària, però que parcialment imparteixen el seu ensenyament en el 1r cicle d'ESO, com a màxim estiga comprés entre 20 i 22 hores setmanals. Segona Les instruccions contingudes en aquesta resolució seran aplicades en centres privats concertats, en tot allò que els afecte, d'acord amb la normativa vigent en aquesta matèria. DISPOSICIONS FINALS Primera La direcció de cada centre complirà i farà complir les presents instruccions i adoptarà les mesures necessàries perquè el seu contingut siga conegut per tots els mestres i pels membres de la comunitat educativa a través dels seus representants en el Consell Escolar del centre per tal de garantir la coordinació interna en un projecte integrat Segona La Inspecció Educativa vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució, per a garantir la concepció integrada del projecte de centre Tercera Les direccions territorials de Cultura i Educació resoldran, en l'àmbit de les seues competències, els problemes que sorgisquen en l'aplicació de aquesta resolució. València, 21 de juliol de 1997.- La secretària general: Amparo Koninckx Frasquet; la directora general de Centres Docents: Concepción Gómez Ocaña; el director general d'Ordenació, Innovació Educativa i Política Lingüística: Josep Vicent Felip i Monlleó; el director general de Personal: José Cano Pascual.