|
|
|
Notícies
NOVA INICIATIVA DELS CONSERVADORS CONTRA UNA NORMA APROVADA PEL PARLAMENT
El PP reobre la bretxa amb CiU al recórrer la llei catalana d’educació
1. • Duran Lleida afirma
que el gest constitueix «una barrera més» per a
qualsevol col·laboració futura
2. • El retard en la sentència sobre l’Estatut
força els populars a portar la LEC davant el Constitucional
17/10/2009
RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA
La llei d’educació de Catalunya (LEC), aprovada l’1 de
juliol després d’un laboriós acord a tres bandes entre
CiU, el PSC i ERC, suposa, a parer dels convergents, l’èxit
«més important» de tota la legislatura, i
així ho va recordar ahir una vegada més el portaveu
parlamentari de la federació nacionalista, Oriol Pujol. Molt
conscient que la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat
contra la LEC seria interpretada per CiU com una ofensa
difícilment reparable, el PP va optar al seu dia per no moure
fitxa i esperar que el Tribunal Constitucional resolgués abans
sobre l’Estatut, que al cap i a la fi és la llei orgànica
de la qual emana la LEC. Però la sentència sobre
l’Estatut no arriba i ahir s’acabava el termini per recórrer
contra la llei d’educació, de manera que el PP es va veure
forçat a fer el pas. I va presentar el recurs.
«Ningú podrà dir que som oportunistes», va
assenyalar ahir el portaveu d’educació del PPC, Rafael
López. Els populars saben que el recurs és de tot menys
oportú. De fet, confiaven a no haver d’assumir el desgast que
suposa portar una llei tan important davant el Constitucional; la seva
estratègia passava per deixar que el Govern central
recorregués la LEC (revifant així les tensions entre el
PSOE i el PSC) i sustentar el seu propi recurs en els criteris que
sobre el capítol lingüístic fixés el
Constitucional en el seu pronunciament sobre l’Estatut, una
resolució que esperaven tenir al damunt de la taula a finals de
juliol o principis d’agost.
DISCREPÀNCIA / Però ni una cosa ni l’altra. El Govern
socialista manté serioses discrepàncies amb el contingut
de la llei catalana (que menysté, per exemple, el decret que
imposa les tres hores d’ensenyament en castellà), però
confia a trobar vies per «conciliar» la legislació
espanyola i la norma catalana, de manera que va desestimar finalment
l’opció del recurs. Així ho va anunciar dijous, 24 hores
abans que expirés el termini, el ministre d’Educació,
Ángel Gabilondo, que va afirmar que «mentre no es digui el
contrari», la LEC «té tota la legitimitat».
Els populars no pensen el mateix. El grup parlamentari del PP al
Congrés va registrar ahir al migdia el recurs contra una
trentena d’articles de la LEC davant el Tribunal Constitucional. Ho va
fer a instàncies del PP català, que considera que la
norma «limita» els drets lingüístics dels
catalans, vulnera la Constitució pel que fa al currículum
educatiu comú, la unitat dels cossos docents i la tercera hora
de castellà i, en definitiva, estableix un sistema educatiu
propi «al marge del sistema educatiu espanyol».
INHIBICIÓ / La portaveu del grup popular al Parlament, Dolors
Montserrat, va declarar que l’objectiu del recurs és
«garantir que les famílies, els alumnes i els professors
catalans tinguin els mateixos drets que els de la resta
d’Espanya» i va acusar el Govern que presideix José Luis
Rodríguez Zapatero d’«inhibir-se» i de ser
«incapaç d’exercir les seves pròpies
competències». Rafael López, per la seva banda, va
subratllar que el recurs «no va en contra de ningú,
sinó a favor d’un model de societat oberta», i va afegir:
«No volem la societat intervencionista del tripartit ni la
Catalunya tancada del nacionalisme».
Les declaracions de López no van ajudar a temperar els
ànims dels nacionalistes, que van encaixar el recurs del PP com
un nou casus belli que obstaculitza encara més qualsevol
possible via d’entesa futura. El portaveu de Convergència i
Unió al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, ho va dir
explícitament: «És una barrera més que el PP
es posa per a qualsevol mena de col·laboració amb forces
polítiques com CiU». Duran va assenyalar que el PPC
«se n’hauria de donar vergonya», perquè cal
remuntar-se als temps de la segona república «per trobar
un antecedent» d’un recurs recolzat per un partit català
contra una llei aprovada pel Parlament de Catalunya.
«No admetrem canvis ni en la lletra ni en l’esperit de la
llei», va assegurar el convergent Oriol Pujol, que va denunciar
que el recurs forma part d’«un pacte no escrit entre el PSOE i el
PP per carregar-se el model lingüístic
català».
 |
 |
|
|
|
|
|
