Sobre l´educació
Josep Piera
14/03/2010; 05:30
La nit de divendres vaig participar en els actes de presentació
de la Trobada d´Escoles en Valencià, a Gandia, per a
parlar, amb Marifé Arroyo («la Mestra»), del passat
recent i del sentit que avui té l´educació, i el
fet que aquesta siga en valencià: «la nostra
llengua». Per preparar-me la intervenció, he repassat
papers meus anteriors al respecte. Uns, escrits el 1977; uns altres,
redactats el 1997. Dels primers als segons —vint anys de
diferència— note que canvia més l´estil, que el
problema sobre el que es parla, és a dir, sobre la vital
importància que té la nostra llengua en
l´educació, i els entrebancs que els mestres han hagut de
superar per dur a la pràctica el que és, o hauria de ser,
el pilar mestre de l´edifici educatiu.
Perquè sense el just domini de la llengua del lloc, el vehicle
civil que fa que un poble i una societat siguen ells i tinguen
món, no hi ha una bona educació. Quan
l´educació —pública i privada, d´escola i de
carrer— no aconsegueix transmetre unes normes civils (i això ho
transmet la llengua i la cultura), les societats es barbaritzen, i
desapareixen. I el resultat no és una nova civilitat immediata,
sinó la selva salvatge que diria el poeta.
A aquesta tasca, la de transmetre l´estima i el coneixement cap a
la llengua i la tradició que ens fan ser valencians, hem dedicat
la vida Marifé Arroyo, com a «la mestra», i jo
mateix, com a escriptor. Més de trenta anys de dedicació
així ho manifesten.
En aquests temps, certament, la societat ha canviat molt, i
també nosaltres. Entre altres coses, tenim un millor coneixement
del que som. Però avui, com fa trenta anys, tot i les millores
—que n´hi ha hagut—, els problemes continuen essent els mateixos,
com són les mateixes les il·lusions per fer i no desfer
el país de paraules que entre tots intentem salvar del silenci.
josep.piera@gmail.com
