|
Desplegament de les habilitats orals. Activitat 5
|
Centre: IES Mediterrània – Benidorm
Professorat responsable: Maria Justiniano Ortuño
Gènere: Recepta de cuina
Curs: 3r i 4t d’ESO, 2005-2006
Durada: 12:01 minuts
Metodologia:
El gènere elegit per a aquesta unitat didàctica és
la recepta de cuina. En primer lloc, la professora treballa a classe
prèviament les característiques del gènere, el
vocabulari específic de la matèria (ingredients i
utensilis), la flexió del present d’indicatiu i els connectors
textuals. En segon lloc, l’alumnat redacta una recepta pròpia,
amb la condició que siga un plat fàcil d’elaborar
perquè ells puguen gravar-se posteriorment fent-lo. En tercer
lloc, la professora els corregeix les faltes d’ortografia i d’estil, i
el disseny de la pàgina. Després els alumnes passen a net
la seua recepta i es confecciona un llibre de la classe amb totes les
receptes de cuina.
A la fi, la professora mostra a classe una gravació amb la
recepta que proposa com a model. En aquesta gravació apareix la
professora fent un “pastís de carn”. Es comenta a l’aula aquesta
gravació i es demana a l’alumnat que, a partir d’aquest model,
s’enregistren per grups (dos o tres membres), en format vídeo,
cuinant les seues receptes. Totes aquestes gravacions s’exposen i es
comenten també a classe.
Avaluació i comentaris:
El grau de satisfacció de l’alumnat en fer aquesta unitat
didàctica ha sigut molt alt. D’una banda, el llibret de receptes
de cuina ha agradat molt a l’alumnat i al professorat. De l’altra, els
ha motivat gravar-se en una activitat totalment diferent a les que
estan acostumats a fer.
Finalment, l’experiència per a la professora ha estat molt
positiva. L’alumnat de la classe és castellanoparlat o
estranger, majoritàriament, per tant el desconeixement del
valencià és bastant important. Fins i tot, aquells que
coneixen la llengua escrita amb un nivell acceptable, són
incapaços d’expressar-se oralment. Amb seguretat aquesta
és la primera ocasió que els alumnes intentaven parlar en
valencià més de tres paraules seguides, que és
l’esforç màxim que es pot demanar normalment a la classe
de valencià.
|
|
