Eugenio Bulygin va nàixer en Jarkov, URSS (actualment Ucraïna), en 1931. Va obtenir el títol de llicenciat en Dret i el de Doctor en Dret i Ciències Socials en la Universitat de Buenos Aires (1953-63). Va realitzar estudis de postgrau en les universitats de Colònia, Bonn i Oxford, amb els professors O. Klug, H. Welzel i H.L.A. Hart, respectivament. A més de catedràtic i professor emèrit de la Universitat de Buenos Aires, ha estat també investigador del Consell Nacional d'Investigacions i Tècniques d'Argentina i professor de les universitats Nacional de La Plata, Universitat del Museu Social Argentí, Universitat del Centre d'Alts Estudis de Ciències Exactes, i Universitat Torcuato Digues Tella. Ha estat professor visitant, entre unes altres, en les universitats Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), Tel Aviv (Israel), Pompeu Fabra (Barcelona), Institut Tecnològic Autònom de Mèxic, Acadèmia de Dret Internacional de L'Haia (Holanda), Universitat de Temuco (Xile), Autònoma de Barcelona, i Carabobo (Veneçuela). Entre els seus treballs destaquen els llibres, publicats al costat de Carlos I. Alchourrón, Normative Systems (1971), Introducció a la Metodologia de les Ciències Jurídiques i Socials (1975) i Anàlisi Lògica i Dret (1991); així com més de cent articles sobre temes jurídics i filosòfics i diverses compilacions i traduccions a l'espanyol La seua obra ha contribuït a portar a terme una renovació metodològica en l'àmbit jurídic, introduint eines formals idònies i sofisticades per a la identificació i solució dels problemes de la ciència jurídica. Reconegut amb el premie Konex i el premie Humboldt, va anar també nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Badia Blanca (Argentina) en 2007. Ha estat Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires, Jutge de la Càmera Nacional d'Apel·lacions en el Civil i Comercial Federal (Argentina) i president de l'Associació Internacional de Filosofia Jurídica i Social (IVR).