Sector
d'iniciativa en fòrums de política educativa que funciona
com un observatori per a l'educació superior, es coordina des
del Regne Unit, i produeix estudis i declaracions. Entre els organismes
de coordinació, la Europe Unit, constituïda com a
organització de suport en el procés de
convergència, ha elaborat una guia (gener de 2005)
d'implementació en la qual es destaquen deu línies de
coordinació i convergència per als països de la
Comunitat Europea. La primera orientació fa referència a
la conveniència de dissenyar un sistema comparable de graus,
definits per la seua flexibilitat, transparència, i
caràcter comprehensiu. Es proposa, a més, la
introducció del suplement al diploma (Berlín, 2003), que
descriga en un format estàndard el contingut dels estudis i
títols rebuts, amb referència explícita a
l'estructura del sistema d'educació superior del país
(primera línia). La segona línia especifica la necessitat
de convergir en el sistema de grau i de postgrau. D’altra banda, es
recomana un mínim de tres anys per al primer cicle, seguint les
orientacions de la declaració de Berlín (2003), com
també la descripció de les titulacions en termes de
nivells, treball de l'estudiant (workload), resultats d'aprenentatge
(learning outcomes), competències i perfils. Per altra banda, es
recomana tenir presents els Descriptors de Dublín (2004), i les
referències establides en Maastrich (2004) i Bruges-Copenhaguen
(2002) per a l'aprenentatge al llarg de la vida i la formació
professional i vocacional (Vocational Education and Training [VET]).
Respecte a la durada dels màsters comptabilitzats en el model
ECTS, la proposta abasta de 60 a 120 crèdits (mitjos cursos),
mentre que s'emfatitza que es respecten les recomanacions
d'Hèlsinki (2003) i Edimburg (2004) referides a l'ús dels
resultats d'aprenentatge com orientació per al reconeixement i
la comparança dels resultats d'aprenentatge. La línia
tercera fa referència al treball de configuració per a
facilitar la comparança dels ECTS i la guia de l'usuari. La
línia quarta recalca la importància d'assumir el disseny
de la mobilitat (Nordwij, octubre de 2004). La línia cinquena
tracta la problemàtica de la garantia de la qualitat,
significativament recalcada a Praga (2001). La línia sisena
recorda la necessitat de sensibilitzar els currículums amb
perfils relatius a la dimensió europea, i treballar en la
configuració de màsters i títols conjunts i
programes de doctorat europeus seguint les línies que
estableixen els corresponents projectes de l’EUA (Seminari d'Estocolm,
2002). Les línies setena, sobre aprenentatge al llarg de tota la
vida (lifelong learning), i la vuitena, sobre la participació i
implicació efectiva d'institucions i estudiantes en el
procés són dimensions de vital importància en el
procés de Bolonya (1999). En aquest sentit, se subratlla en la
novena línia la necessitat de fer un sistema universitari
europeu atractiu per a altres regions mitjançant el disseny dels
esmentats màsters interuniversitaris i els programes Erasmus
Mundus. I, finalment, la línia desena assenyala l’objectiu
imprescindible d'articular investigació i docència
mitjançant l'aplicació de garanties de qualitat a la
configuració dels programes de doctorat.
Referències
