 |
| Oficina d'Informació |
|
| Oficina d'Informació |
A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | U | V | W Document en què consten oficialment les qualificacions finals dels alumnes en una convocatòria i una assignatura concreta. La signa el professor de l'assignatura i el secretari del centre, i és arxivada en la secretaria. ACCÉS PER A MAJORS DE 25 ANYS Proves destinades a permetre l'accés a la Universitat a persones majors de 25 anys que no tenen la titulació acadèmica exigida. ADAPTACIÓ Adaptació és el procés administratiu que, a sol·licitud d'un alumne, incorpora al seu expedient les matèries, les assignatures o els crèdits ja superats en estudis conduents a la mateixa titulació oficial. En el cas de canvi de titulació, s'adaptaran com a crèdits de lliure configuració les assignatures que no siguen convalidables i també les activitats extraacadèmiques realitzades, reconegudes per la Junta de Govern. A més, quan un pla d'estudis és modificat, el centre estableix quadres i normes d'adaptació al pla nou des del pla antic. ALICANTE UNIVERSITY LANGUAGE SERVICES (AULAS) És el servei de la Universitat d'Alacant que s'encarrega específicament de l'ensenyament de llengües (anglès, francès, alemany i italià). ALUMNES Tenen la condició d'alumnes de la Universitat d'Alacant els qui estiguen matriculats en qualsevol dels seus centres docents a fi de cursar-hi estudis. L'estudi és un dret i un deure dels alumnes universitaris. La Universitat d'Alacant garanteix als alumnes, en tant que membres de la comunitat universitària, el ple i lliure exercici de tots els drets i les llibertats polítiques i sindicals, reconegudes constitucionalment, dins de l'àmbit universitari. El Consell d'Alumnes és l'òrgan col·legiat dels representants estudiantils. Està compost pels alumnes claustrals i els representants en les Juntes de Centre. ANUL·LACIÓ DE MATRÍCULA És el procés administratiu que, com a conseqüència de la sol·licitud d'un estudiant o de l'impagament d'algun dels rebuts en els terminis establits, produeix la nul·litat de tota la matrícula per al curs acadèmic. La sol·licitud d' anul·lació de matrícula , tret de casos excepcionals, no comporta la devolució de les taxes pagades. Les sol·licituds es presenten en les secretaries dels centres. ÀREES DE CONEIXEMENT Camps del saber caracteritzats per l'homogeneïtat del seu objecte de coneixement, per una tradició històrica comuna i per l'existència de comunitats d'investigadors. Cadascuna de les matèries o assignatures que configuren un pla d'estudis ha d'adscriure's a una o diverses àrees de coneixement. Els departaments universitaris es constitueixen i s'organitzen per àrees de coneixement. ASSEGURANÇA ESCOLAR L' assegurança escolar protegeix tots els estudiants menors de 28 anys que cursen estudis universitaris de primer i segon cicle en el territori estatal. Poden utilitzar l'assegurança escolar els qui s'hagen matriculat i hagen pagat la quota anual. La quota de l'assegurança escolar es paga amb la matrícula del curs. Les prestacions de l'assegurança escolar se sol·liciten en un imprès oficial en què s'assenyalen els requisits formals mínims que cal complir. L'assegurança escolar cobreix totes les despeses de sanatori i metges concertats. En el cas d'utilitzar els serveis mèdics i sanatius no concertats, l'assegurança escolar pagarà les quantitats màximes establides en les seues tarifes, mentre que l'alumne haurà de liquidar la diferència. ASSIGNATURES Són les matèries en què s'estructura un pla d'estudis . Les assignatures poden ser troncals, obligatòries o optatives. També poden ser anuals (si duren tot el curs) o semestrals (si només s'imparteixen durant un semestre). Les assignatures tenen un valor en crèdits. Els crèdits marquen el nombre d'hores de classe (càrrega lectiva) i el preu de l'assignatura. ASSOCIACIÓ UNIVERSITÀRIA Hem de distingir les associacions que tenen com a finalitat la representació dels estudiants i que, per tant, es presenten a les eleccions d'alumnes, i les associacions amb altres finalitats (acadèmiques, professionals, internacionals, d'estudi, estudiantines, etc.). Perquè la Universitat reconega qualsevol grup com a associació universitària, aquest ha de complir els requisits legals establits (estatuts, registre, etc.). L' Hotel d'Associacions del Consell d'Alumnes assessora i registra les associacions universitàries. AULES És l'espai físic on s'imparteixen les assignatures. En la Universitat d'Alacant la gran majoria de classes s'imparteixen en els aularis ( aulari I , aulari II , aulari III ), tret d'alguns centres que tenen aules pròpies en els edificis. AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA La Llei de Reforma Universitària estableix els fonaments de l'autonomia universitària que té com a principi bàsic la llibertat acadèmica en els vessants de llibertat de càtedra, llibertat d'investigació i llibertat d'estudi. L'autonomia universitària exigeix i fa possible que la Universitat satisfaça les necessitats educatives, científiques i professionals de la societat. L'autonomia universitària permet que les universitats elaboren les seues normatives internes, seleccionen, formen i promocionen el seu personal, elaboren i gestionen els seus pressupostos i els seus béns, creen els seus títols i diplomes, creen les seues estructures de suport a la investigació i la docència, establisquen les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques espanyoles i estrangeres. Les universitats desenvolupen la seua activitat en règim d'autonomia i coordinació entre elles, principalment a través del Consell d'Universitats . Les comunitats autònomes exerceixen tasques de coordinació sobre les universitats de la seua competència. És l'ajuda que un estudiant pot rebre per a iniciar o continuar els seus estudis universitaris. La beca més important per a cursar carreres oficials és la del Ministeri d'Educació . Per a obtenir-la, cal complir uns requisits acadèmics i econòmics. Les beques del MEC preveuen ajudes per al pagament de la matrícula, per a residència, per a material i per a transport. També la Generalitat Valenciana i la Universitat d'Alacant convoquen beques, però només preveuen ajudes per al pagament de matrícula. Aquestes beques són incompatibles entre si. BECA D'INVESTIGACIÓ És la que s'atorga a un llicenciat per a promoure el seu inici en les tasques d'investigació en un departament universitari. El nom correcte és beques de formació del personal investigador (FPI), les convoca el Ministeri d'Educació , la Generalitat Valenciana i la mateixa Universitat . Els alumnes que obtenen aquestes beques són els becaris. BECA DE COL·LABORACIÓ Té unes característiques paregudes a les beques d'investigació, però estan destinades per a alumnes dels últims cursos. Consisteixen en la col·laboració durant tres hores diàries en les tasques d'un departament universitari. A més, la Universitat d'Alacant convoca altres beques per a col·laborar en tasques universitàries (campanya infomatrícula, visites d'alumnes de secundària, monitors esportius, material en valencià i traduccions al valencià, etc.). BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA Està composta per tots els fons bibliogràfics i documentals de la Universitat, siga quin siga el lloc on es troben. La biblioteca més important de la Universitat és la Biblioteca General ; a més, alguns centres disposen de biblioteques especialitzades . En les biblioteques podreu consultar i replegar llibres i altres documents que necessiteu per als vostres estudis. El responsable de les biblioteques és el Servei d'Informació Bibliogràfica i Documental (SIBID) . També és anomenat Universitat Virtual . És una aplicació informàtica desenvolupada per la Universitat d'Alacant dirigida a facilitar la docència i la informació acadèmica i administrativa. Està adreçada al professorat, l'alumnat i el PAS. Tots els membres d'aquests col·lectius tenen una clau, vinculada al seu DNI, que els permet accedir als serveis del Campus Virtual. A través del Campus Virtual es pot fer la matrícula, consultar l'expedient acadèmic, rebre materials docents, contactar amb els professors, etc. CATEDRÀTIC És la categoria més alta entre els professors. Per a ser catedràtic s'ha d'estar en possessió del títol de doctor i superar un concurs públic convocat a aquest efecte. Hi ha llocs que només poden ser ocupats pels catedràtics, com ara el de rector. També tenen preferència per a ser els directors d'un departament. CÀRREGA LECTIVA És la suma de crèdits que componen un pla d'estudis. Una llicenciatura o una enginyeria tindrà una càrrega lectiva de 300 crèdits com a mínim i no menys de 120 per cicle, tret d'Arquitectura i Medicina, que tenen un major nombre de crèdits. Les diplomatures, les enginyeries tècniques, l'arquitectura tècnica i els estudis només de segon cicle tindran un màxim de 75 crèdits per curs. La càrrega lectiva d'una assignatura és el nombre d'hores de classe que té l'assignatura i ve marcada pel nombre de crèdits (una assignatura de 9 crèdits tindrà 90 hores de classe). CARRERES UNIVERSITÀRIES És la denominació comuna del concepte de títol universitari . Hi ha dos tipus de titulacions: les de primer cicle (tres cursos) permeten l'obtenció d'una diplomatura, una enginyeria tècnica o una arquitectura tècnica; les de primer i segon cicle (quatre o cinc cursos) permeten l'obtenció d'una llicenciatura, una enginyeria o una arquitectura. També hi ha titulacions de segon cicle només, a les quals s'accedeix des de determinades diplomatures o enginyeries tècniques, o bé superant el primer cicle d'alguna llicenciatura o enginyeria. CATÀLEG OFICIAL DE TÍTOLS Relació de títols universitaris oficials existents. Vénen recollits en el RD 1954/1994 , al qual cal afegir les titulacions aprovades després d'aquesta data. CENTRE DE SUPORT A L'ESTUDIANT (CSE) És el servei encarregat de donar suport als estudiants que troben alguna dificultat en l'adaptació a la vida universitària. Gestiona programes per a afrontar els exàmens, tècniques d'estudi, assistència psicològica, ajuda en situacions d'emergència, promoció del voluntariat . Gestiona específicament programes d'acompanyament, adaptació i ajuda per a
estudiants amb
CENTRES Sota aquesta denominació entenem les facultats, les escoles tècniques superiors o les escoles universitàries. Els centres són els responsables de la coordinació acadèmica i administrativa de les titulacions. Amb caràcter general, la titulació màxima que es pot impartir en les facultats és la llicenciatura, en les escoles tècniques superiors es poden impartir enginyeries i arquitectura, mentre que en les escoles universitàries només es poden impartir diplomatures o enginyeries tècniques. CICLES Són els períodes d'ensenyament en què s'estructuren les titulacions. El primer cicle es compon sempre de tres cursos. Superar-lo dóna dret a l'obtenció del títol de diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica, sempre que es tracte d'una titulació només de primer cicle. Comprèn ensenyaments bàsics i de formació general que, en el cas de diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica, habiliten per a l'exercici professional. El segon cicle pot constar de dos o tres cursos. Amb caràcter general, és la continuació directa del primer cicle (encara que hi ha titulacions només de segon cicle). Superar-lo dóna dret a l'obtenció del títol de llicenciatura, enginyeria o arquitectura. Està dedicat a l'aprofundiment i l'especialització en els ensenyaments, com també a la preparació per a l'exercici d'activitats professionals. Hi ha la possibilitat de cursar el primer cicle d'una titulació i accedir al segon cicle d'una titulació diferent. Són les anomenades passarel·les . El tercer cicle ofereix estudis d'especialització i investigació. S'organitzen a través dels programes de doctorat (impartits en dos cursos). En acabar el programa de doctorat es pot defensar la tesi (un treball original d'investigació) i, en cas d'aconseguir la qualificació d'apte, s'obté el títol de doctor. Per a fer estudis de tercer cicle cal tenir el títol de llicenciatura, enginyeria o arquitectura. CLAUSTRE UNIVERSITARI És el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària, al qual correspon l'elaboració de l'Estatut de la Universitat, l'elecció del rector i l'aprovació de les línies generals d'actuació de la Universitat. El claustre està format per representants del professorat, l'alumnat i el personal d'administració i serveis. Les eleccions al claustre són cada quatre anys, tret dels representants de l'alumnat, que es renoven cada dos anys. CLAUSTRAL Membre del Claustre Universitari . COMPLEMENTS DE FORMACIÓ Els complements de formació són ensenyaments (assignatures) que permeten la incorporació a un segon cicle conduent a una titulació distinta de la del primer cicle que ha superat l'alumne. COMUNITAT UNIVERSITÀRIA Està formada per tots els professors i investigadors, tots els estudiants i tot el personal d'administració i serveis. Tots els col·lectius que formen la comunitat universitària tenen el dret d'estar representats en els òrgans de govern i participació de la Universitat. S'ha d'entendre com una comunitat plural i democràtica. CONSELL DE DEPARTAMENT O INSTITUT UNIVERSITARI El Consell de Departament o Institut Universitari és el màxim òrgan de govern d'un departament o un institut universitari. Està compost pels professors i investigadors del departament o l'institut, el personal d'administració i serveis adscrit i una representació elegida entre els alumnes que cursen estudis adscrits al departament o l'institut universitari. El Consell de Departament o Institut Universitari té com a funcions principals elegir-ne el director i aprovar el pla docent i investigador i la distribució del pressupost. CONSELL D'ALUMNES És el màxim òrgan de representació dels alumnes. Està compost pels alumnes elegits en les eleccions al Claustre i a les juntes de facultats i escoles. Està dirigit per una Comissió Permanent triada per aquests alumnes. El president d'aquesta és el màxim representant estudiantil en la Universitat. El Consell d'Alumnes té com a funcions vetlar pel bon funcionament de la Universitat, interrelacionar els estudiants amb els diversos col·lectius universitaris i intentar donar eixida a les inquietuds dels estudiants i les diverses associacions d'aquesta Universitat. CONSELL SOCIAL És l' òrgan de participació de la societat en la Universitat i s'encarrega, entre altres funcions, de l'aprovació del pressupost i de la programació plurianual de la institució (a proposta de la Junta de Govern). També s'ocupa de la supervisió general de les activitats de caràcter econòmic de la Universitat i del rendiment dels seus serveis, com també de la promoció de la col·laboració de la societat en el finançament d'aquesta. Atorga el vistiplau a la petició d'implantació de nous estudis. Està format per representants de les Corts Valencianes, la Diputació Provincial d'Alacant, els sindicats, les associacions empresarials, la Junta de Govern de la Universitat i els col·lectius universitaris (professors, alumnes i PAS). El president del Consell Social és nomenat per la Generalitat, escoltat el rector. CONSELL D'UNIVERSITATS És l' òrgan administratiu col·legiat que té, en l'àmbit estatal, la funció d'ordenació, coordinació i planificació universitària, com també la de proposta i assessorament en l'àmbit universitari. Està presidit pel Ministeri d'Educació i Cultura, i hi són representades les universitats, l'Administració Central i les comunitats autònomes. És l'òrgan encarregat, entre altres funcions, d'homologar els plans d'estudis. CONVALIDACIONS La convalidació consisteix a donar validesa acadèmica a estudis aprovats en una altra titulació o una altra universitat. Les convalidacions es produeixen d'acord amb la similitud en el contingut i la càrrega lectiva entre les assignatures que volen ser convalidades. La sol·licitud de convalidació s'ha de presentar en la secretaria del centre on l'alumne estiga matriculat durant el termini de matriculació. Normalment, l'alumne ha d'acreditar que té superada l'assignatura que vol convalidar i ha d'aportar el programa cursat. CONVOCATÒRIES Són les diverses oportunitats per a fer els exàmens finals al llarg del curs. En la Universitat d'Alacant hi ha dues convocatòries:
Hi ha una convocatòria extraordinària al desembre (CED), a la qual només es poden presentar alumnes que complisquen una sèrie de requisits: haver estat matriculat de l'assignatura en el curs anterior, o bé haver de superar les tres últimes assignatures per a acabar la titulació. En aquesta convocatòria els alumnes poden presentar-se a un màxim de tres assignatures. Un alumne disposa d'un màxim de sis oportunitats (convocatòries) per a superar una assignatura. Només s'esgoten aquestes oportunitats (convocatòries) quan l'alumne es presenta efectivament a l'examen. En determinades circumstàncies pot haver-hi una setena convocatòria (si s'han superat les 4/5 parts de les assignatures de la titulació). CRÈDITS El crèdit és la unitat de valoració dels ensenyaments (assignatures). Amb caràcter general, un crèdit equival a deu hores de classe teòrica, pràctica o equivalents. Tots els plans d'estudis estableixen un nombre de crèdits mínim que l'alumne ha de superar per a obtenir la titulació. Els crèdits es distribueixen en troncals, obligatoris, optatius i de lliure elecció. L' import de la matrícula ve determinat pel nombre de crèdits que tria l'alumne. CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ Són els crèdits que l'alumne ha d'obtenir a través de la superació d'assignatures de titulacions diferents a la seua. Aquestes assignatures s'ofereixen al principi del curs a través del Catàleg d'assignatures de lliure elecció . També s'obtenen crèdits de lliure elecció participant en cursos, jornades, seminaris o activitats organitzats per la Universitat i reconeguts per la Junta de Govern per a aquest fi [pdf] . Tots els plans d'estudis preveuen que un mínim del 10% de la càrrega lectiva corresponga a crèdits de lliure elecció. CRÈDITS OBLIGATORIS Crèdits corresponents a assignatures establides com a obligatòries en el pla d'estudis d'una titulació determinada. Aquestes assignatures no seran necessàriament obligatòries en la mateixa titulació d'una altra universitat. CRÈDITS OPTATIUS Crèdits corresponents a assignatures establides com a optatives en un pla d'estudis. Normalment, aquestes assignatures s'agrupen per a formar especialitats (itineraris). CRÈDITS TRONCALS Crèdits corresponents a assignatures establides com a troncals. Aquestes assignatures són troncals en totes les universitats que imparteixen la mateixa titulació. CURRÍCULUM Conjunt dels estudis (assignatures) concrets superats per l'estudiant en el marc d'un pla d'estudis. No l'hem de confondre amb el currículum vitae . CURSOS D'ESTIU Són les activitats acadèmiques, normalment cursos, que les universitats desenvolupen durant el període estival. En general tenen lloc fora dels recintes universitaris habituals. La Universitat d'Alacant organitza cursos d'estiu en les seus d'Oriola, Cocentaina, Biar i Benissa. En aquest mateix format, també s'organitzen cursos en altres èpoques de l'any. El degà és el màxim representant d'una facultat. Dirigeix el govern ordinari del centre i presideix la Junta de Facultat. És elegit cada quatre anys per la Junta de Facultat entre els catedràtics i els professors titulars del centre. Per al govern ordinari de la facultat està assistit pels vicedegans i el secretari de la facultat. DEFENSOR UNIVERSITARI El defensor universitari és una figura de la qual disposen algunes universitats amb unes característiques que s'assemblen a les del síndic de greuges o a les del defensor del poble en l'àmbit d'actuació que li és propi. La seua funció és supervisar les activitats universitàries i procurar que queden garantits els drets i els interessos legítims dels membres de la comunitat universitària, a fi d'evitar situacions d'indefensió o arbitrarietat. Així mateix, estan previstes actuacions de mediació i conciliació, a petició de les parts implicades, a fi de solucionar desacords i enfrontaments que es produïsquen entre els diferents sectors de la comunitat universitària, siguen alumnes, professors o personal d'administració i serveis. Tots els òrgans de govern i administració i tots els membres de la comunitat universitària estan obligats a col·laborar amb el defensor universitari en l'exercici de les seues funcions, de manera que no se li pot negar l'accés a cap expedient o document relacionats amb l'objecte de la investigació, sense perjudici del respecte que s'ha de retre al dret i la intimitat de les persones. DELEGATS I SUBDELEGATS DE CLASSE Són els alumnes triats pels seus companys de classe per a representar els seus interessos. DEPARTAMENTS Els departaments són els òrgans bàsics encarregats d'organitzar i desenvolupar la investigació i els ensenyaments propis de les àrees de coneixement respectives. Estan dirigits pel Consell de Departament que, al seu torn, nomena el director del departament. DIPLOMAT UNIVERSITARI Persona que ha cursat i ha superat una titulació oficial de cicle curt al si de la Universitat. DIRECTOR DE DEPARTAMENT O INSTITUT UNIVERSITARI És el representant màxim del departament o l'institut i està encarregat de vetlar pel bon desenvolupament de les tasques docents i investigadores. És triat pel Consell de Departament o Institut Universitari entre els catedràtics; si no se'n presenta cap, és triat entre els professors titulars. DIRECTOR D'ESCOLA UNIVERSITÀRIA O ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR El director és el màxim representant d'una escola universitària o d'una escola tècnica superior. Dirigeix el govern ordinari del centre i presideix la Junta d'Escola. És elegit cada quatre anys per la Junta d'Escola entre catedràtics o professors titulars de l'escola universitària. Per al govern ordinari de l'escola està assistit pels subdirectors i el secretari de l'escola. DIRECTRIUS GENERALS COMUNES Són el conjunts de disposicions que regulen els aspectes generals de la composició i l'elaboració de tots els plans d'estudis conduents a l'obtenció de títols universitaris oficials. Les directrius generals comunes són establides pel Govern a proposta del Consell d'Universitats. DIRECTRIUS GENERALS PRÒPIES Són el conjunt de disposicions que regulen els requisits mínims que ha de complir un pla d'estudis d'una determinada titulació oficial perquè puga ser homologat. Hi ha una directriu general pròpia per cada titulació oficial. Les directrius generals pròpies són establides pel Govern a proposta del Consell d'Universitats. DISTRICTE OBERT És establit pel Reial Decret 69/2000 , que regula l'accés als estudis universitaris. El districte obert estableix que un alumne podrà demanar plaça en qualsevol universitat, independentment d'on haja fet les proves d'accés o haja obtingut el títol de FP. El districte obert s'anirà implantant progressivament fins al curs 2003/2004. Fins que siga implantat totalment, augmentaran les places oferides anualment (el primer any almenys un 20% ) fins a arribar al 100%. DISTRICTE COMPARTIT Fins a la implantació del districte obert, el districte compartit era el conjunt de places que totes les universitats havien de reservar per a oferir-les als sol·licitants d'uns altres districtes. El percentatge d'aquestes places mai no va superar el 10% de les oferides en primer curs. Cada alumne podia demanar un màxim de tres opcions d'ensenyament, corresponents a una, dues o tres universitats. Les places eren adjudicades d'acord amb l'opció de batxillerat o COU i la nota de selectivitat o FP. Només hi havia un termini de sol·licituds al principi de juliol. Els alumnes podien presentar la sol·licitud tant en la universitat on hagueren fet les proves d'accés a la universitat (PAU), com en la universitat a què volien accedir. Si un alumne volia accedir a una titulació que no s'impartia en el districte propi, podia sol·licitar-ho en qualsevol altre districte en què s'impartira la titulació esmentada. El districte compartit ha desaparegut des que ha començat a funcionar el districte obert. DISTRICTE ORDINARI És el districte a què pertany l'alumne per raó de la universitat on haja fet les proves de selectivitat o l'institut on haja obtingut el títol de FP. Les universitats del País Valencià formen un únic districte a què pertanyen tots els alumnes que fan la selectivitat o obtenen títols de FP al País Valencià. Si la titulació a què es vol accedir no és oferida en un centre públic del País Valencià, es pot sol·licitar una plaça en el districte ordinari que imparteix la titulació esmentada. DOCTOR Grau acadèmic que s'obté en finalitzar els estudis de tercer cicle. El títol de doctor s'obté en cursar un programa de doctorat i elaborar, defensar i superar un treball original d'investigació (tesi). DURADA DELS ESTUDIS Nombre d'anys (cursos) en què s'estructura el pla d'estudis i es distribueixen els crèdits que l'integren. Per a les titulacions de primer cicle (diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica), són tres anys; per a les titulacions de dos cicles (llicenciatures, enginyeries i arquitectura), són quatre o cinc anys, depenent del pla d'estudis. Persona que ha cursat i ha superat una titulació oficial d'enginyeria en una universitat. ENGINYER TÈCNIC Persona que ha cursat i ha superat una titulació oficial d'enginyeria tècnica en una universitat. EQUIP DE GOVERN Està format pel rector , els vicerectors, el secretari general i el gerent . El Claustre elegeix el rector i aquest nomena el seu equip de govern , que es responsabilitza del govern ordinari de la universitat. L'òrgan de supervisió de l'equip de govern és la Junta de Govern . ERASMUS És el principal programa d'intercanvi d'estudiants en l'àmbit europeu. Dins del programa Sòcrates d'acció educativa europea, Erasmus correspon als intercanvis en ensenyament superior. Mitjançant el programa Erasmus , un alumne d'una universitat europea pot realitzar estudis equivalents als que està cursant en una altra universitat europea durant un curs complet o un semestre. El programa Erasmus preveu sistemes de convalidació i equivalència de crèdits i ajudes econòmiques per part de la Unió Europea. A més, la Generalitat Valenciana, la mateixa Universitat d'Alacant i entitats com la CAM i Bancaixa completen aquestes ajudes. La Universitat d'Alacant té signats una sèrie d' acords d'intercanvi per a alumnes de les diferents titulacions. Com a regla general, en cada centre hi ha un coordinador que s'encarrega de fer les convocatòries, seleccionar els alumnes, gestionar acords i establir les convalidacions. Tot el que té a veure amb el programa Erasmus i amb altres programes de mobilitat es gestiona a través del Servei Universitari de Programes Internacionals i Mobilitat . ESCOLES UNIVERSITÀRIES Són els centres universitaris encarregats de la gestió administrativa i l'organització dels estudis conduents a les titulacions de primer cicle (diplomatures o enginyeries tècniques). L'òrgan de representació és la Junta d'Escola, que dirigeix un director assistit per subdirectors i pel secretari de l'escola. ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS Són els centres universitaris encarregats de la gestió administrativa i l'organització dels estudis conduents a les titulacions tècniques (enginyeries, enginyeries tècniques, arquitectura i arquitectura tècnica). L'òrgan de representació és la Junta d'Escola, que dirigeix un director assistit per subdirectors i pel secretari de l'escola. En la Universitat d'Alacant, el centre d'aquestes característiques és l' Escola Politècnica Superior . ESPECIALITAT Moltes titulacions organitzen les assignatures optatives de segon cicle de tal manera que formen especialitats, itineraris o àrees. Si un alumne vol obtenir aquesta especialitat ha de cursar les assignatures optatives que la componen. L'obtenció de l'especialitat, l'itinerari o l'àrea figurarà en el document acreditatiu de l'obtenció del títol. Unes altres titulacions inclouen l'especialitat des del primer curs, de manera que funcionen com a titulacions independents. Exemples: - Mestre: especialitat en Educació Infantil
- Traducció i Interpretació: Anglès
- Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions: especialitat en So i Imatge
ESTATUT DE LA UNIVERSITAT És la màxima norma reguladora de la vida universitària. Cada universitat elabora el seu propi estatut que, en l'àmbit universitari, seria equivalent a una constitució. Els estatuts de les universitats són aprovats per la comunitat autònoma, a proposta del Claustre. L' Estatut de la Universitat d'Alacant va ser aprovat pel Reial Decret 107/85 (DOGV de 26 de setembre de 1985) del Govern Valencià (correcció d'errors, DOGV de 13 de gener de 1996). EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA La Universitat té l'obligació d'estendre la vida acadèmica i universitària pel seu entorn geogràfic. Consisteix en l'organització, en col·laboració amb altres institucions, de cursos, jornades, congressos, activitats culturals , etc., que tenen lloc dins i fora del campus de la Universitat. Són els centres universitaris encarregats de la gestió administrativa i l'organització dels estudis conduents a les titulacions de primer cicle o primer i segon cicle (diplomatures o llicenciatures). L'òrgan de representació és la Junta de Facultat i estan dirigides per un degà, que és assistit pels vicedegans i el secretari de la facultat. És el responsable de la gestió dels serveis econòmics i administratius de la universitat, i actua sota la immediata dependència del rector. GIPO (Gabinet d'Iniciatives per a l'Ocupació) És el servei específic de la Universitat d'Alacant encarregat de facilitar l'accés a l'ocupació i la creació d'empreses a l'alumnat de la Universitat. Treballa en cinc àrees: Ocupació, Pràctiques, Creació d'Empreses , Formació, i Investigació i Desenvolupament. Acte administratiu efectuat pel Consell d'Universitats que consisteix a verificar que un pla d'estudis conduent a l'obtenció d'un títol oficial, elaborat i aprovat per la Universitat, que n'impartirà els ensenyaments i n'expedirà el títol, compleix les directrius generals comunes i pròpies. HOMOLOGACIÓ D'ESTUDIS ESTRANGERS Acte administratiu pel qual el Ministeri d'Educació reconeix l'equivalència d'un títol estranger i un d'espanyol. Poden produir-se homologacions d' estudis de secundària o de títols universitaris. L'homologació prèvia de títols és un requisit per a accedir a titulacions oficials universitàries espanyoles. INCOMPATIBILITATS (prerequisits o corequisits) Els plans d'estudis poden indicar l'ordenació temporal de l'aprenentatge de les matèries que els componen i establir incompatibilitats (també anomenades prerequisits o corequisits). Normalment, pot succeir que, per a ser qualificat en una assignatura o per a poder matricular-se'n, calga tenir superada una altra assignatura vinculada. INSTITUTS UNIVERSITARIS Els instituts universitaris són centres propis o adscrits a la Universitat, dedicats a la investigació científica o a la creació artística. A més, poden desenvolupar activitats docents com ensenyaments especialitzats o cursos de doctorat. L'òrgan de representació és el Consell d'Institut i són dirigits pels directors d'institut. INVESTIGACIÓ La investigació és una tasca bàsica de qualsevol universitat; en aquest sentit, l'Estatut de la Universitat d'Alacant regula que: 1. La investigació, com a procés creador de nous coneixements, és una condició indispensable per al ple exercici de la funció docent, ha de ser una part fonamental de l'activitat universitària i és, alhora, dret i deure dels professors.
Les juntes de centre són els òrgans representatius i de govern ordinari de les corresponents facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries . Les juntes de centre estan integrades per tot el professorat adscrit al centre, una representació de l'alumnat i una representació del PAS. JUNTA DE GOVERN La Junta de Govern és l'òrgan de govern ordinari de la Universitat. Assisteix i assessora el rector, que la presideix, en l'exercici de les seues funcions. Està composta per l'equip de govern de la Universitat, els degans i els directors dels centres, una representació dels departaments i els instituts universitaris, i una representació del professorat, l'alumnat, els ajudants i el PAS. És el programa de la Unió Europea dedicat a afavorir l'intercanvi d'estudiants per a fer pràctiques en empreses europees. Poden sol·licitar participar en aquest programa els alumnes d'últims cursos i els titulats en els tres últims anys. Es preveuen estades en pràctiques en empreses europees entre un mínim de tres mesos i un màxim d'un any. L'ajuda econòmica serà de 360,61 € més una ajuda per al viatge. A més, l'empresari podrà aportar voluntàriament altres quantitats. En la Universitat d'Alacant aquest programa és gestionat pel GIPO . LLEI DE REFORMA UNIVERSITÀRIA (LRU) És el text legislatiu que regula l'actual estructura de les universitats. Té caràcter de llei orgànica perquè legisla sobre drets fonamentals, en aquest cas, el dret a l'educació superior. La LRU, alhora que consagra l'autonomia universitària, estableix la responsabilitat de la universitat davant la societat com a servei públic d'educació superior referit als interessos generals de tota la comunitat estatal i de les comunitats autònomes. La LRU regula la creació, el règim jurídic i l'estructura de les universitats, els òrgans de govern, la creació del Consell d'Universitats com a màxim òrgan de coordinació universitari, l'estudi, el professorat, el personal d'administració i serveis, el règim econòmic i financer i les universitats privades. LLIBERTAT DE CÀTEDRA La llibertat de càtedra assegura a cada professor la màxima independència de criteri i expressió científics en el compliment de la funció docent. Aquesta llibertat tindrà com a límit el dret de l'alumne a ser informat amb rigor científic sobre aquelles tesis o teories que el professor declare no compartir. LLIBERTAT D'ESTUDI La llibertat d'estudi implica el dret dels alumnes a integrar-se en els centres, les especialitats i les disciplines de la seua preferència i a participar de forma activa i crítica en el procés de la seua informació intel·lectual i científica. LLIBERTAT D'INVESTIGACIÓ La llibertat d'investigació garanteix el dret de qualsevol membre de la comunitat universitària a investigar en la línia que ha triat, com també a rebre de la Universitat el suport suficient per a exercir aquesta tasca sense altres limitacions que les econòmiques. LLICENCIAT/DA Persona que ha cursat i ha superat una titulació de cicle llarg al si de la Universitat. LÍMIT D'ADMISSIÓ D'ALUMNES (LMA) L'accés a les titulacions universitàries està condicionat per la capacitat per a admetre-hi alumnes. És per això que la gran majoria de titulacions tenen establit un límit d'admissió d'alumnes (LMA). Aquests límits d'admissió són establits pel Consell d'Universitats a proposta de les juntes de govern. Per a accedir a una titulació amb LMA cal sol·licitar la plaça a través dels procediments de preinscripció . Cada pla d'estudis s'ordena per matèries. Les assignatures són les unitats d'ensenyament / aprenentatge en què s'organitzen i es distribueixen les matèries o continguts temàtics. L'estudiant ha de cursar assignatures. MATRÍCULA És l'acte administratiu mitjançant el qual un alumne selecciona les assignatures que vol cursar en l'any acadèmic. La matrícula s'ha de fer en els terminis fixats i d'acord amb el procediment establit. Normalment, només hi ha l'obligació de matricular-se del primer curs complet quan s'accedeix a una titulació; a partir d'aleshores, l'alumne pot matricular-se de les assignatures que vulga. L'import de la matrícula ve establit pels crèdits que sumen les assignatures seleccionades i per les vegades que l'alumne s'haja matriculat de la mateixa assignatura. Col·loquialment, l'import de la matrícula s'anomena taxes . En la Universitat d'Alacant només es preveuen les modalitats de matrícula ordinària i matrícula extraordinària . MATRÍCULA EXTRAORDINÀRIA És la modalitat de matrícula per la qual un estudiant que compleix els requisits d'accés als estudis universitaris s'inscriu en una o diverses assignatures per raons d'interès personal. Només dóna dret a l'expedició del certificat corresponent. No es pot compatibilitzar la matrícula ordinària amb l'extraordinària. A través de la matrícula extraordinària no es podrà obtenir un títol universitari ni una especialitat. Les assignatures cursades a través de la matrícula extraordinària no podran servir per a convalidacions. Un alumne podrà matricular-se d'un màxim de 50 crèdits a través de la matrícula extraordinària. La matrícula extraordinària és més cara que la matrícula ordinària. MATRÍCULA D'HONOR És la qualificació màxima que pot obtenir un alumne en una assignatura. Produeix uns efectes acadèmics i també econòmics. Els alumnes amb matrícula d'honor en l'avaluació global de COU o amb premi extraordinari de batxillerat tindran la matrícula gratuïta en el primer curs d'estudis universitaris, tret que ja n'hagueren obtingut la bonificació en altres estudis. Els alumnes que obtinguen matrícula d'honor en alguna assignatura universitària se'n beneficiaran el curs següent, ja que tindran dret a matrícula gratuïta pel valor dels crèdits en què hagen obtingut matrícula d'honor. El professor d'una assignatura podrà atorgar una matrícula d'honor per cada vint alumnes o fracció.
MEC Sigles corresponents al Ministeri d'Educació i Cultura . Actualment, el nom correcte és Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (MECE). MODIFICACIÓ DE MATRÍCULA És l'acte administratiu pel qual un alumne augmenta, redueix o canvia les assignatures de què s'ha matriculat. Les modificacions de matrícula només s'admeten en els terminis establits específicament a aquest efecte. En les titulacions amb límit màxim d'admissió (LMA), la nota de tall o d'accés la marca l'últim alumne que apareix en la llista d'admesos de la fase de preinscripció de juny. Cal tenir en compte que, a més de la nota de tall, l'accés ve condicionat per l' opció de batxillerat o de COU que l'alumne haja cursat. La nota de tall no l'estableixen les universitats, sinó la demanda que tinga la titulació (com més alumnes demanen accedir a una titulació, més alta serà la nota de tall). La nota de tall serveix de referència, però pot canviar d'un curs a un altre. És el servei encarregat de gestionar les activitats culturals que desenvolupa la Universitat d'Alacant. El seu objectiu primordial és la promoció de la cultura en tots els àmbits i per a tots els col·lectius que integren la comunitat universitària. Igualment, té com a objectiu estendre l'activitat cultural de la Universitat a la societat. OFICINA D'INFORMACIÓ A L'ALUMNAT (OIA) És el servei especialitzat de la Universitat d'Alacant dedicat a satisfer les necessitats d'informació de l'alumnat i, per extensió, de la comunitat universitària, com també de qualsevol ciutadà que necessite informació sobre algun aspecte de la vida universitària. La OIA ofereix informació relacionada amb la Universitat d'Alacant (organització, serveis, estudis, allotjament, transport, activitats, etc.), l'accés a estudis universitaris, plans d'estudis i titulacions, el sistema universitari del País Valencià i de l'Estat espanyol, les beques i les ajudes, la normativa universitària i qualsevol altre aspecte consultat. OFICINA DE DISSENY CURRICULAR L' Oficina de Disseny Curricular té, en general, la finalitat d'orientar acadèmicament l'estudiant i, especialment, d'estimular-lo perquè exercisca amb intel·ligència el dret a configurar lliurement el seu currículum i escollir bé les assignatures que vulga triar, tant de la seua carrera com d'altres estudis, de manera que optimitze el seu rendiment, fins i tot amb vista a aconseguir més d'una titulació. També assessora l'alumne sobre les perspectives laborals d'acord amb la seua formació acadèmica i li ofereix pautes útils per a redactar i presentar amb coherència el currículum vitae . És el sistema mitjançant el qual un alumne pot cursar un primer cicle i accedir al segon cicle d'una titulació diferent . No es pot accedir a qualsevol segon cicle, sinó únicament a aquells vinculats al primer cicle cursat. A més del segon cicle complet, normalment cal cursar uns complements de formació (crèdits corresponents a assignatures del primer cicle de la titulació a la qual s'ha accedit). El sistema de passarel·les es regula a través d' ordres ministerials , a proposta del Consell d'Universitats. PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI) És la denominació tècnica del professorat. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS) Personal funcionari o laboral no docent que configura l'estructura administrativa, de gestió i de serveis de la Universitat. PLA D'ESTUDIS Conjunt de matèries organitzat en assignatures que cal aprendre i superar per a obtenir un títol universitari oficial . Els plans d'estudis conduents a títols universitaris oficials són aprovats per la Junta de Govern i homologats pel Consell d'Universitats si s'ajusten a les directrius generals comunes d'elaboració de plans d'estudis i a les directrius generals pròpies de la titulació oficial de què es tracte. POSTGRAU Els estudis de postgrau i especialització s'organitzen a través dels anomenats cursos de postgrau (màsters, especialistes i experts universitaris). Aquests cursos solen tenir una durada d'un any acadèmic, són organitzats per departaments o instituts universitaris i aprovats per la Junta de Govern perquè tinguen la consideració de títols propis de postgrau de la Universitat d'Alacant. Com a norma general per a accedir a un curs màster , cal tenir un títol de llicenciatura, enginyeria o arquitectura. Per a accedir a un curs d' especialista universitari , cal tenir un títol de diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica. Per a accedir a un curs d' expert universitari (que no són pròpiament cursos de postgrau, encara que tenen la mateixa estructura), cal reunir els requisits mínims d'accés a estudis universitaris. En la Universitat d'Alacant, la gestió dels cursos de postgrau i la informació sobre aquests se centralitza a través del Negociat d'Estudis Propis de Postgrau i Especialització del Centre d'Estudis de Doctorat i Postgrau . PRÀCTICUM Respon a la norma reflectida en el RD 1.497/1987 . És la possibilitat de valorar com a crèdits del currículum, en els termes previstos en l'article 6.3 del RD 1.497/1987, la realització de pràctiques en empreses, treballs professionals dirigits acadèmicament i integrats en el pla d'estudis, i també l'acreditació dels estudis fets en el marc de convenis internacionals subscrits per la Universitat. Algunes titulacions dediquen crèdits del pla d'estudis a aquesta figura. PREINSCRIPCIÓ Procediment administratiu pel qual s'adjudiquen les places de nou accés en les titulacions amb limitació de places. Hi ha dues fases de preinscripció. Fase A. Al final de juny, per als alumnes que superen la selectivitat en la convocatòria de juny o que l'hagen feta en anys anteriors, i també per als alumnes que obtinguen el títol de FP que els dóna accés en la convocatòria de juny o que l'hagen obtingut en anys anteriors. Fase B. Al principi d'octubre, per als alumnes que superen la selectivitat en la convocatòria de setembre i per als alumnes que obtinguen el títol de FP que els dóna accés en la convocatòria de setembre. També poden presentar la sol·licitud en aquesta fase els alumnes que ja l'hagen presentada en la fase de juny. En aquesta fase només s'ofereixen les places que no s'han cobert en la fase de juny. Per a l'adjudicació de les places es té en compte en primer lloc l'opció de batxillerat o de COU que haja cursat l'alumne i, després, la qualificació final de selectivitat. En el cas d' estudis de FP o altres títols, es té en compte l'expedient acadèmic. Les places es distribueixen en quotes: general (per a alumnes amb selectivitat), FP, estrangers (de fora de la UE), titulats universitaris, esportistes d'elit, discapacitats i majors de 25 anys. PROFESSOR ASSOCIAT La Universitat procurarà que hi participen experts professionals en qualitat de professors associats a fi que aporten la seua experiència a les activitats de formació dels alumnes. PROFESSOR AJUDANT D'ESCOLA UNIVERSITÀRIA És el començament de la carrera docent. Podran ser professors ajudants d'escola universitària els llicenciats i, en el cas de les àrees de coneixement específiques de les escoles universitàries, els diplomats, els arquitectes tècnics o els enginyers tècnics. PROFESSOR AJUDANT DE FACULTAT O ETS És el començament de la carrera docent. Podran ser professors ajudants de facultat o ETS els llicenciats que hagen acabat els cursos de doctorat i demostren almenys dos anys d'activitats investigadores. PROFESSOR EMÈRIT Són els catedràtics, els titulars o professors de rang equivalent, d'universitats espanyoles o estrangeres, que estiguen jubilats i hagen prestat serveis a la Universitat, almenys durant 15 anys. Són nomenats per la Junta de Govern a petició dels interessats o a proposta d'algun departament, d'acord amb les possibilitats pressupostàries. PROFESSOR TITULAR D'ESCOLA UNIVERSITÀRIA Per a poder concursar a places de professor titular d'escola universitària, serà necessari tenir el títol de llicenciat, arquitecte o enginyer superior. El Consell d'Universitats podrà determinar les àrees de coneixement específiques de les escoles universitàries en què siga suficient el títol de diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic. PROFESSOR TITULAR D'UNIVERSITAT Per a poder concursar a places de professor titular d'universitat, serà necessari tenir el títol de doctor. PROFESSOR VISITANT Podran ser professors visitants els professors o investigadors, nacionals o estrangers, que es consideren necessaris en un moment donat per a la Universitat d'Alacant. Podran ser contractats tant per a la realització de cursos als estudiants com per a la formació del professorat, durant un curs acadèmic com a màxim. PROFESSORAT Són professors de la Universitat d'Alacant les persones que hi estan vinculades per nomenament o contracte i hi duen a terme activitats docents i, si s'escau, investigadores, tret del personal investigador dels instituts universitaris si no exerceix, a més, funcions docents en una facultat o una escola. PROGRAMES DE DOCTORAT Són cursos corresponents al tercer cicle (per a llicenciats, enginyers o arquitectes), de dos anys de durada, dirigits per un departament universitari. Aquests cursos tenen com a finalitat l'especialització de l'estudiant en un camp científic, tècnic o artístic determinat, com també la seua formació en les tècniques d'investigació. La superació d'aquests cursos habiliten per a presentar la tesi doctoral, que, en superar-la, permet, al seu torn, l'obtenció del títol de doctor. PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT (SELECTIVITAT) Són les proves que els alumnes han de superar per a tenir accés als estudis universitaris. A hores d'ara es fan dos tipus de proves d'accés: per als alumnes de COU (en extinció) i per als alumnes de batxillerat . Es poden presentar reclamacions mitjançant un escrit raonat en què s'expose el motiu per què es reclama, en el qual figuren les dades personals de l'alumne, el DNI i l'adreça a l'efecte de notificacions. Convé indicar-hi el número de telèfon i no oblidar mai que cal signar-lo. Les reclamacions o les queixes s'adreçaran a la direcció d'un departament, al deganat, a la direcció d'una facultat o escola, o al rector, depenent del motiu de la reclamació o de la queixa. En el cas de l'alumnat, també es poden fer les reclamacions a través del Consell d'Alumnes o dels representants dels alumnes del centre corresponent. La Universitat d'Alacant disposa d'una finestreta de suggeriments en el seu lloc web. El defensor universitari recull reclamacions que no hagen sigut ateses després d'haver seguit els conductes habituals, encara que aquest criteri s'aplica de manera oberta i no restrictiva. RECTOR El rector és la màxima autoritat acadèmica en la universitat. N'ostenta la representació, presideix el Claustre General i la Junta de Govern , nomena i cessa els càrrecs acadèmics i administratius, expedeix els títols i els diplomes, nomena el personal de la universitat i exerceix la potestat disciplinària d'acord amb la llei i l'estatut. Exerceix la direcció del govern ordinari de la universitat. El rector és elegit pel Claustre General, per a un període de quatre anys, entre els catedràtics amb dedicació a temps complet. El seu nomenament correspon al Consell de la Generalitat a proposta del Claustre General. RedIRIS És la xarxa (informàtica) acadèmica i d'investigació finançada pel Pla Nacional de I+D i gestionada pel Centre de Comunicacions del Consell Superior d'Investigacions Científiques . Suporta i facilita l'accés a Internet i a altres xarxes internacionals acadèmiques. REPRESENTACIÓ ESTUDIANTIL Per a vetlar pel compliment dels seus drets i els seus deures, i també per a potenciar la participació en tots els àmbits de la Universitat, els estudiants podran crear les seues estructures representatives que es regiran pels seus reglaments i preveuran tots els centres. Qualsevol estudiant de la Universitat pot elegir i ser elegit per a desenvolupar tasques de representació dels seus companys. En la Universitat d'Alacant, la representació estudiantil s'articula i es recolza en el Consell d'Alumnes , màxim òrgan de representació dels estudiants. REVISIÓ D'EXÀMENS És el procediment pel qual un alumne sol·licita que li revisen la qualificació en una prova d'avaluació (examen) d'una assignatura. En la Universitat d'Alacant hi ha un Reglament Marc sobre procediment d'avaluació i exàmens, que estableix com a norma general que el professor de l'assignatura ha de publicar, en el moment de fer públiques les qualificacions, el termini i el lloc per a la revisió de l'examen. A més, els centres desenvoluparan reglaments de revisió d'exàmens. Normalment el procediment establit és el següent: Si l'alumne no està d'acord amb la primera revisió feta pel professor, podrà presentar un escrit motivat adreçat al degà o al director, que el traslladarà a la direcció del departament en què s'imparteix l'assignatura perquè n'emeta un informe. El degà o el director comunicarà a l'alumne el resultat de l'informe del departament; si l'informe és negatiu per a l'alumne, aquest podrà sol·licitar al degà o al director que es constituïsca un tribunal per a revisar l'examen. Si la decisió del tribunal de reclamació continua sent negativa, l'alumne podrà recórrer al rector com a última instància universitària. És el servei encarregat de gestionar l'activitat esportiva en la Universitat d'Alacant. El seu objectiu primordial és la promoció i l'organització de l' esport en tots els àmbits i per a tots els col·lectius que integren la comunitat universitària. Té la seu al pavelló poliesportiu . SECRETARIA És la dependència administrativa que, en col·laboració amb la direcció, s'encarrega de gestionar tots els procediments administratius d'un centre i les seues titulacions (matrícula, expedients, actes, certificats, trasllats, torns, horaris, etc.). En cada centre hi ha una secretaria administrativa on l'alumne fa els tràmits ordinaris i obté la informació específica del centre. Així mateix, en cada departament o institut universitari hi ha una secretaria que desenvolupa funcions anàlogues i també les pròpies del departament o institut. SECRETARI DE CENTRE És el responsable de donar fe dels actes i els acords de la Junta de Centre i altres actes que presencie en tant que secretari, custodia els llibres d'actes i l'arxiu del centre, dóna publicitat dels acords i els documents de coneixement públic, expedeix certificats, etc. El secretari de centre és un professor, nomenat pel degà o el director del centre, que actua sota la supervisió d'aquest i té la col·laboració de la secretaria del centre per a exercir les seues funcions. SECRETARI DE DEPARTAMENT És el responsable de la tramitació de propostes, l'ordenació i l'arxivament dels documents, i la custòdia de les actes i els fons bibliogràfics de què dispose el departament, com també de la confecció de tots els escrits de caràcter intern que li siguen encomanats amb autorització expressa del director. El secretari de departament és nomenat pel director entre els professors del departament. Per a exercir les seues funcions té el suport de la secretaria administrativa del departament. SECRETARI GENERAL El secretari general de la Universitat és el fedatari dels actes i els acords de la Junta de Govern . És designat pel rector entre els professors de la Universitat. Les seues funcions són assegurar la redacció dels llibres d'actes, custodiar aquests llibres, l'Arxiu General i el segell oficial de la Universitat, expedir els certificats i els documents dels actes i els acords dels òrgans de govern i de tots els fets o actes que presencie en la seua condició de secretari o que consten en la documentació oficial de la Universitat. SELECTIVITAT Nom amb què es coneixen comunament les proves d'accés a la universitat per a alumnes procedents de COU o batxillerat . SIMULTANEÏTAT D'ESTUDIS Es produeix quan un alumne cursa dues titulacions alhora. Per a poder simultaniejar estudis , cal complir dos requisits: tenir superat completament el primer curs de la titulació començada primer; i obtenir una plaça a través de la preinscripció en la segona titulació que es vol fer. En el moment de matricular-se de la segona titulació, s'ha de sol·licitar una autorització de simultaneïtat mitjançant un escrit adreçat al degà o al director del centre al qual pertany la segona titulació. No es poden simultaniejar més de dues titulacions. SOCIETAT DE RELACIONS INTERNACIONALS (SRI) Aquest servei , que depèn del Vicerectorat de Coordinació i Comunicació , té com a objectius fomentar la mobilitat i la cooperació científica i cultural en l'àmbit internacional, desenvolupar i oferir serveis específics que donen suport a la projecció internacional de la Universitat d'Alacant, i rebre i prestar serveis als estudiants i visitants estrangers. D'acord amb aquests objectius, la Societat de Relacions Internacionals organitza cursos de llengua i cultura espanyola, activitats i serveis d'atenció al visitant estranger, serveis d'ensenyament de llengües, de traducció de documents, etc. També gestiona programes internacionals i ofereix informació d'interès per als alumnes estrangers i sobre estudis i treball en l'estranger. La tesi és un treball original d'investigació que s'ha de desenvolupar, acabar i superar per a obtenir el títol de doctor. Per a poder fer la tesi, cal estar en possessió d'un títol de llicenciatura, enginyeria o arquitectura, i cursar i superar un programa de doctorat. Mentre s'està cursant el programa de doctorat, cal presentar el projecte de tesi en el departament, que l'ha d'admetre i assignar un director de tesi. Una vegada finalitzada la tesi, es presenta en la Comissió de Doctorat amb l'autorització del director de la tesi i del departament. En ser admesa en la Comissió de Doctorat, caldrà defensar-la davant un tribunal, que haurà de qualificar-la com a apta per a poder obtenir el títol de doctor. En la Universitat d'Alacant, la informació i la tramitació de les tesis doctorals se centralitza en el Negociat de Tercer Cicle del Centre d'Estudis de Doctorat i Postgrau . TÍTOLS PROPIS DE LES UNIVERSITATS D'acord amb el que disposa l'article 28.3 de la Llei de reforma universitària, les universitats, en ús de la seua autonomia, podran impartir ensenyaments conduents a l'obtenció d'altres diplomes i títols distints als títols oficials. En tot cas, aquests diplomes i títols propis no tindran els efectes acadèmics plens i no habilitaran per a l'exercici professional que les disposicions legals atorguen als títols oficials. La denominació d'aquests diplomes i títols no podrà ser coincident, en cap cas, amb la dels títols establits pel Govern, ni induir a confusió amb la denominació d'aquests. Normalment, les universitats imparteixen com a títols propis estudis de postgrau (màsters, especialistes i experts universitaris), tot i que també títols de pregrau en àrees no previstes pel catàleg oficial de titulacions universitàries. TÍTOL UNIVERSITARI OFICIAL Són títols universitaris oficials i amb validesa en tot el territori estatal aquells que, a proposta del Consell d'Universitats, siguen establits amb aquest caràcter pel Govern mitjançant un reial decret. Aquests títols tindran efectes acadèmics plens i habilitaran per a l'exercici professional, d'acord amb la norma vigent. Els títols universitaris oficials als quals fa referència el paràgraf anterior són: la diplomatura, l'arquitectura tècnica o l'enginyeria tècnica, que s'obtindran, si escau, després de la superació del primer cicle d'uns estudis universitaris; la llicenciatura, l'arquitectura o l'enginyeria, posteriors a la superació del segon cicle; i el doctorat, posterior a la superació del tercer cicle. TRASLLAT D'EXPEDIENT És un tràmit administratiu que es produeix quan un alumne canvia d'estudis, continua els mateixos estudis en una altra universitat, obté una plaça per a simultaniejar estudis o obté una plaça per a iniciar estudis en una universitat diferent a aquella en què ha fet la selectivitat. L'alumne ha d'acreditar l'admissió en els nous estudis davant el centre d'origen i pagar unes taxes perquè aquest en remeta l'expedient acadèmic al nou centre. Només es pot obtenir admissió per trasllat (sense necessitat d'obtenir la plaça a través dels sistemes de preinscripció) per a continuar la mateixa titulació en una universitat diferent, mai per a canviar d'estudis. Els requisits mínims per a obtenir una admissió per trasllat són: - Continuar els mateixos estudis
Normalment hi ha dos terminis d'admissió per trasllat; al juliol (per a aquells que compleixen els requisits en la convocatòria de juny); i a l'octubre (per a aquells que compleixen els requisits en la convocatòria de setembre). La sol·licitud d'admissió per trasllat es fa presentant un escrit adreçat al degà o al director del centre d'admissió i acreditant documentalment els requisits exigits. Els vicerectors formen l'Equip de Govern de la Universitat juntament amb el rector, el secretari general i el gerent. S'encarreguen d'assistir el rector en les seues funcions. Coordinen i dirigeixen l'àrea d'activitat que els ha encomanat el rector, i actuen sota l'autoritat d'aquest. Els vicerectors són nomenats pel rector entre els professors de la Universitat. Lloc web de la Universitat d'Alacant en Internet. Està concebuda com un element d'informació i gestió per a la comunitat universitària i els usuaris en general, i és una eina per a aproximar i facilitar l'accés als serveis de la Universitat d'Alacant. Forma part de l'aposta pel desenvolupament de les noves tecnologies que ha emprès la Universitat d'Alacant. El desenvolupament del web està encomanat al Comitè del Web Corporatiu de la Universitat d'Alacant , que té com a funcions principals les de definir l'estructura i els continguts del web, assignar les responsabilitats de manteniment de les pàgines, vetlar per l'actualització dels continguts i els enllaços, rebre i formular suggeriments, i promoure la utilització del web. La comissió està presidida pel rector i en formen part el vicerector i el director de noves tecnologies, el secretari general, el director del Servei d'Informàtica, el vicegerent, el subdirector del Servei d'Informació, i personal del Servei d'Informàtica i de la secretaria del rectorat. L'estructura visual del web de la UA i de les pàgines dels seus centres està condicionada per la
guia d'estil
que estableix els programes, els colors, els fons, les tipografies, les imatges, les fotos, els logotips, etc., que cal utilitzar-hi.
|
| Pàgina mantinguda per l'Oficina d'Informació
Última actualització: 1-07-2002 |   |