Patents i Models d'Utilitat

• Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents  (OEPM)

Topografies de Productes Semiconductors

• Llei 11/1988, de 3 de maig, de protecció jurídica de les topografies dels productes semiconductors (OEPM)

Dret de Signes Distintius (Marques, Noms Comercials, Rètols d'Establiment

• Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marques

Dret de Disseny Industrial

• Llei 20/2003, de 7 de juliol, de Protecció Jurídica del Disseny Industrial.

2.1 - Invenció assolida a través d'un conveni amb una empresa.

La titularitat de les patents que es puguen generar durant la investigació ha d'estar clarament definida en el contracte. Si no s'especifica així, la llei tendeix a conferir la titularitat a qui aporta els fons, o siga a l'empresa.
  En general, s'haurà de procurar que la Universitat posseïsca la titularitat de la palesa, per raons de prestigi i a fi d'esgrimir aquesta com arma a l'exigir contrapartides econòmiques.(Aquesta posició és clarament insostenible en la practica, no obstant això, no deixa de ser un punt de partida vàlid en qualsevol negociació, sobretot des de l'òptica de la Universitat).
  Per tant caben 2 possibilitats:

2.1.1 - El contracte d'investigació especifica clarament que la titularitat de les patents que sorgisquen són propietat de l'empresa.

  Serà l'empresa la qual suporte les despeses de tramitació i manteniment de la palesa. Aquesta gestionarà com crea convenient la seua patent d'acord amb la seua política empresarial. L'inventor haurà de figurar com a tal en la palesa.
  La Universitat podrà exigir en el contracte i com part del pagament del projecte d'investigació, un percentatge en la participació dels beneficis que es deriven de la palesa. Aquest pagament no pot considerar-se tècnicament com regalies (royalties) ja que la patent no és propietat de la Universitat, s'ha de considerar com un pagament addicional per l'èxit obtingut.
  En certa manera açò suposa que la Universitat corre amb part del "risc tecnològic" del projecte ja que no cobra el valor real del mateix fins que no s'ha assegurat el seu èxit.

2.1.2 - El contracte d'investigació especifica clarament que la titularitat de les patents són propietat de la Universitat.

En aquest cas se seguirà el mateix procediment, que l'apartat 2.2.) i que a continuació es detalla.

2.2 - Investigació assolida amb fons públics d'investigació.

La titularitat de la possible palesa serà propietat de la Universitat. L'inventor haurà de ser esmentat com a tal en la palesa.
  La intenció de protegir les invencions en la Universitat mitjançant la patent haurà de ser comunicada a la OTRI. Aquesta oficina estudiarà amb ajuda de l'inventor, la viabilitat de la palesa, el tipus de palès mes indicat i l'abast de la mateixa. Així mateix, haurà de valorar si aquesta és la fórmula mes adequada per a protegir la propietat intel·lectual de la Universitat. Per a aquesta comesa podrà servir-se de les seues propis mitjos i de l'assessorament d'altres centres o professionals experts com:

· Centre d'Estudis de Documentació de Patents de la Universitat de Barcelona.

· Oficina de Transferència de Tecnologia. Secretaria General del Pla Nacional d'Investigació Científica i desenvolupament Tecnològic.

· OTRI del CSIC.

· Registre de la Propietat Industrial.

· Professionals de la Documentació i Gestió de la Propietat Industrial.

Ha de quedar bé clar que la OTRI en cap moment qüestiona l'altura tècnica o científica de la invenció que se sol·licita patentar. Açò queda fora de tota dubte i tampoc és la nostra missió. El que es pretén avaluar en cada cas és l'estratègia que s'ha de seguir per a protegir de la forma més eficaç els coneixements generats en la Universitat, obtenint el màxim benefici possible.

2.2.1 - Necessitat de patentar clarament justificada.

En el cas que la Universitat considere oportuna la protecció d'una invenció mitjançant la palesa, oferirà a l'inventor dues possibilitats:

2.2.1.1-Despeses de sol·licitud i manteniment de la patent a càrrec dels fons propis del Grup d'Investigació.

El Departament on s'ha generat la invenció pot fer-se càrrec de les despeses de tramitació i manteniment de la patent a càrrec dels fons que dispose el Grup d'Investigació, obtinguts de projectes convenis etc. En aquest cas els beneficis obtinguts seran repartits d'acord amb els següents percentatges:

10 % Universitat

10 % Departament

80 % Inventor

2.2.1.2 - Despeses de sol·licitud i manteniment de la patent a càrrec dels fons generals de la Universitat.

La Universitat es farà càrrec de les despeses de sol·licitud i manteniment de la palesa. En aquest cas els beneficis seran distribuïts d'acord amb els següents percentatges:

25 % Universitat

25 % Departament

50 % Inventor

2.2.1.3 - En ambdós casos la OTRI es farà càrrec de la gestió i seguiment de les patents de la Universitat, estudiant els rendiments que s'obtinguen de cadascuna , així com avaluant les possibilitats de la seua negociació (manteniment, venda, cessió, llicència...etc ).

Prèvia sol·licitud de l'investigador de la modalitat de protecció preferida, (2.2.1.1. o 2.2.1.2.), la OTRI emetrà un informe sobre les possibilitats econòmiques de la patent sol·licitada, i serà la Junta de Govern en última instància, la qual decidirà la via de gestió econòmica de la palesa.

2.2.2 - Necessitat de patentar poc clara.

Si la Universitat jutja no convenient la realització de la palesa, es podrà sol·licitar l'avaluació de la mateixa per part dels especialistes externs anteriorment assenyalats.

2.2.2.1 - Avaluació positiva. Es gestionarà la sol·licitud de la palesa com en l'apartat (2.2.1.)

2.2.2.2 - Avaluació negativa.

La Universitat donarà plena llibertat a l'investigador per a patentar pel seu compte i risc, renunciant a la titularitat de la palesa, però reservant-se una llicència no exclusiva, intransferible i gratuïta de l'explotació Quan s'obtinguen beneficis de la invenció, la Universitat percebrà el 10 % del total d'aquests
  En el cas que l'investigador no estiga interessat a patentar pel seu compte es recomanarà efectuar com més prompte millor una "publicació defensiva".