1920: naix a Paso de los Toros,
Departament de Tacuarembó (Uruguai), el 14 de setembre.
1928: inicia els estudis primaris
en el Col·legi Alemany de Montevideo.
1934: entra en l'Escola Raumsólica
de Logosofía.
1935: estudis secundaris. Un
curs en el liceu Miranda, la resta per lliure. Des dels catorze anys treballa
vuit hores diàries en la «Will L.Smith, SA, repuestos para
automóviles».
1938: entre aquest any i el
1941 resideix quasi contínuament a Buenos Aires.
1945: entra a formar part de
l'equip de redacció del famós semanari Marcha, en
el qual es forma como periodista al costat de Carlos Quijano. Es mantindrà
en l'equip fins a la clausura, el 1974. Publica el seu primer llibre de
poemes,
La víspera indeleble, que no tornarà a ser
editat.
1946: es casa amb Luz López
Alegre.
1948: dirigeix la revista literària
Marginalia.
Publica el volum d'assatjos Peripecia y novela.
1949: membre del consell de
redacció de Número, una de les revistes literàries
més destacades de l'època. Publica el primer llibre de contes,
Esta
mañana.
1950: publica Sólo
mientras tanto (poesia), editat per Número.
1951: també Número
s'encarrega de les edicions de Marcel Proust y otros ensayos i El
último viaje y otros cuentos. Ambdues obres quedaran posteriorment
integrades dins d'altres títols.
1952: participa activament en
el moviment contra el Tractat Militar amb els Estat Units. És la
seua primera acció com a militant.
1953: publica la primera novel·la,
Quién
de nosotros.
1954: director literari de
Marcha.
1956: es publica Poemas de
la Oficina.
1957: viatja a Europa per primera
vegada i visita nou països com a corresponsal de Marcha i El
Diario.
1959: apareix el seu volum de
contes Montevideanos, pedra de toc de la concepció urbana
i «montevideana» de la literatura narrativa.
Viatja als Estats Units,
on roman durant cinc mesos.
1960: publica La tregua,
novel·la que serà editada en vint països, traduïda
a tretze idiomes i traslladada al teatre, la ràdio, la televisió
i el cinema.
També publica El
país de la cola de paja, assaig sobre la crisi «moral»
que travessava el país.
1961: recopila les cròniques
humorístiques, signades per Damocles, en el volum Mejor es meneallo.
1963: Inventario, Poesía
1950-1958 i Poesía de hoy por hoy.
1964: codirigeix la pàgina
literària setmanal "Al pie de las letras" del diari La mañana,
i publica crítica de teatre en el mateix periòdic. Col·labora
com a humorista en la revista Peloduro.
1965: publica la novel·la
Gracias
por el fuego.
Escriu crítica de
cinema en La tribuna popular.
1966: viatja a l'Havana per
participar en el jurat de novel·la del concurs Casa de las Américas,
i viatja també a París, on resideix durant un any.
1967: publica Letras del
continente mestizo, en què reuneix assaigs i articles referits
a la literatura llatinoamericana.
Torna a Cuba per participar
en el jurat del concurs Casa de las Américas. Participa en la trobada
amb Rubén Darío. Viatja a Mèxic per a participar en
el II Congrés Latinoamericà d'Escriptors.
1968: participa en el Congrés
Cultural de l'Havana amb la ponència “Sobre las relaciones entre
el hombre de acción y el intelectual”. Publica Sobre artes y
oficios, recopilació d'articles sobre literatura europea i nord-americana,
i el llibre de contes La muerte y otras sorpresas. Membre del Consell
de Direcció de la Casa de las Américas. Funda i dirigeix
el Centre d'Investigacions Literàries de la Casa de las Américas.
1969: viatja a l'Alger, convidat
al Primer Festival Cultural Panafricà. Publica Cuaderno Cubano,
que inclou poemes, articles i revistes sobre Cuba i sobre la seua experiència
professional en aquest país.
1971: funda, amb altres ciutadans
uruguaians, el Movimiento de Independientes 26 de Marzo, que integrarà
poc després la coalició d'esquerra Frente Amplio.
Publica El cumpleaños
de Juan Ángel.
És nomenat director
del Departament de Literatura Hispanoamericana en la Facultat d'Humanitats
i Ciències de la Universitat de Montevideo.
1972: publica Crónica
del 71, format per editorials polítiques publicades, la majoria,
en el setmanari Marcha, un poema inèdit i tres discursos
pronunciats durant la campanya del Frente Amplio. També publica
Los poemas comunicantes, amb entrevistes a diversos poetes llatinoamericans.
1973: arran del colp militar
renuncia al seu càrrec en la Universitat i ha d'abandonar el país
per raons polítiques. S'exilia a Buenos Aires.
1974: publica El escritor
latinoamericano y la revolución posible.
1976: torna a Cuba, aquesta
vegada com a exiliat, i es reincorpora al Consell de Direcció de
la Casa de las Américas.
1977: apareixen el seu llibre
de contes
Con y sin nostalgias i el de poemes La casa y el ladrillo.
1979: publica Pedro y el
Capitán (obra teatral), i Cotidianas (poesia).
1980: es trasllada a Palma de
Mallorca. Comença a escriure la seua novel·la Primavera
con una esquina rota.
1981: publica el seu llibre
de poesia
Viento del exilio.
1982: publica Primavera con
una esquina rota i l'antologia Cuentos. Inicia la seua col·laboració
setmanal en les pàgines d'opinió del diari El País.
El Consell d'Estat de Cuba
li concedeix l'Ordre Félix Varela.
1983: es trasllada a viure a
Madrid.
1984: versió cinematogràfica
de Pedro y el capitán. El teatre de Santiago de Xile adapta
a l'escena la novel·la Primavera con una esquina rota. Publica
Geografías,
llibre de contes i poemes, i El desexilio y otras conjeturas sobre
la situació d'Amèrica Llatina i el problema de l'exili.
1985: amb la restauració
de la democràcia a Uruguai, torna al país. A partir d'aquest
moment residirà una part de l'any a Montevideo i una altra a Madrid.
Membre del Consell Editor de la nova revista Brecha, que donarà
continuïtat al projecte de Marcha, interrompuda el 1974.
1986: apareix Cuentos completos
i Preguntas al azar (poesia). Premi Jristo Botev de Bulgària,
per la seua obra poètica i assatgística.
1987: guardonat a Brussel·les
per Amnistia Internacional amb el premi Flama d'Or per la novel·la
Primavera
con una esquina rota.
1988: publica el llibre de poemes
Yesterday
y mañana.
1989: publica el llibre de contes,
Despistes
y franquezas i el llibre d'assaig La cultura, ese blanco móvil.
En el volum Canciones del más acá reuneix les seues
nombroses cançons, que van incorporant-se al repertori de més
de quaranta cantants.
És condecorat amb
la medalla Haydeé Santamaría pel Consell d'Estat de Cuba.
Com a exemples significatius
de la gran difusió de la seua obra, cal assenyalar que enguany
La
tregua arriba a la 75a edició; Gracias por el fuego,
a la 46a; El cumpleaños de Juan Ángel, a la 30a; Inventario,
a la 31a; Pedro y el capitán, a la 15a; i La muerte y
otras sorpresas, a la 27a.
1991: publica el llibre de poemes
Las
soledades de Babel, i també La realidad y la palabra,
una aproximació als grans temes de reflexió contemporània,
situats a l'Amèrica Llatina, i un interessant recorregut pels principals
autors i els principals corrents de la literatura sud-americana.
1993: inaugura en la Universitat
d'Alacant el Congrés de Literatura i Espai Urbà. Publica
La
borra del café.
1994: apareix a Madrid Inventario
2 (1985-1994), recopilació de la seua obra poètica. Imparteix
en la Universitat d'Alacant el curs de doctorat Un Creador ens Introdueix
en el seu Món.
Comença la publicació
a Argentina de la seua obra completa, desenvolupada en 36 voluums.
1995: aparece a Espanya la recopilació
Cuentos
completos i el conjunt d'assatjos
El ejercicio del criterio.
1996: es publica a Montevideo
i a Espanya la biografia Mario Benedetti, el aguafiestas, obra de
Mario Paoletti.
Recital A dos veus,
amb Daniel Viglietti, en la Universitat d'Alacant.
A Argentina es publica el
volum 28 de les Obras completas i la novel·la Andamios.
|
