El 1950 torna a Espanya i s'estableix a Hernani, població en la qual comença a col·laborar amb el ferrer José Cruz Iturbe amb qui fa la primera obra abstracta en ferro Ilarik. Des d'aquest treball, sorgeix una preocupació que serà transcendental en tot el seu treball: la relació entre la naturalesa i la matèria amb les arrels. Ilarik, que significa "pedra funerària" en èuscar, unia l'escultura contemporània amb les esteles funeràries que dormen com fantasmes empolsats en el museu de Sant Telm; les seues escultures parlaven èuscar. Clavada en la terra, Ilarik irradia la vocació de pertinença a un sòl que és naturalesa al mateix temps que cultura.

El 1958 exposa 12 escultures en el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia i rep el gran premi internacional d'escultura.  

Autor que empra diferents materials, comença a utilitzar la fusta l'any 1959 amb Abesti Gogora, en l'actualitat al Museu de Conca. Si la trobada amb el ferro va tenir lloc en una farga, la veu de la fusta li va venir d'una biga abandonada a Navarra. És la matèria mateixa la que el fa qüestionar-se l'espai i les preguntes del qual Chillida no defuig. Perquè no solament li interessa l'espai que envolta la forma, sinó allò que hi viu. Per això, enfront del ferro, la fusta –fonamentalment roure, arbre que simbolitza el poble basc- provoca que la massa predomine sobre el lloc és el que ha anomenat "marca positiva" i que limita majorment l'espai. Pocs anys després, de nou sent la crida de la matèria i una mà de marbre en el Louvre l'incita a travar aquest material, que, per parentiu, el conduirà a l'alabastre. L'alabastre propicia una trobada amb la llum i l'arquitectura, ja que ofereix una gran possibilitat d'espais interns.

Eduardo Chillida té innombrables premis entre d'altres destaquen, l'any 1954, el premi Kandinsky, concedit el 1960 per Nina Kandinsky, la medalla d'or del mèrit de les Belles Arts el 1981, i el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, el 1987 (http://www7.uniovi.es/FPA/chillida.html). La seua obra, reconeguda internacionalment, transmet la capacitat creadora d'un geni de les belles arts.

Artista de caràcter internacional, la seua figura representa l'art contemporani espanyol més actual. A la primera exposició individual, seguiran més de dues-centes mostres per tots els punts del planeta. El 1962 el Museu de Belles Arts de Houston organitza l'exposició "Three Spaniards: Picasso, Miró, Chillida". El 1990 la Biennal de Venècia li dedica un homenatge amb una exposició individual en el palau Ca’ Pesaro. Així mateix, ha sigut professor visitant de la Universitat de Harvard; és membre honorari de la Societat Hispànica dels Estats Units d'Amèrica, de la Royal Academy of Art de Gran Bretanya , de l'American Academy of Arts and Letters, de la Reial Acadèmia de Sant Ferran i senador acadèmic honorari de l'Acadèmia Internacional Medicea de Florència. És també membre del Kuratorium de l'Europa Akademie der Künste a Alemanya, i membre de l'American Academy of Arts and Sciences.