Johan Vincent Galtung va nàixer a Oslo, la capital de Noruega el 1930. És sociòleg i matemàtic de formació, científic social d'exercici intel·lectual i ciutadà del món amb compromís polític de vocació. És una de les personalitats més creatives de les ciències socials actuals, com pot apreciar-se en la grandària, perspectiva i estil de la seva obra. 

Descendent una família d'ascendència vikinga, el seu pare, doctor en medicina, va ser una de les 
persones més rellevants de l'elit professional i política noruega, com a metge abocat a la política de salut pública i regidor de l'Ajuntament d'Oslo. Galtung evoca la personalitat del seu pare amb gran afecte i respecte intel·lectual i conta, en la seua breu “Autobiografia”, que el va compensar del 
disgust que li va donar en qüestionar el cristianisme luterà de la família, amb l'examen dilatat i 
afectiu del budisme i la praxi ètica i religiosa del bon de Mohandas Gandhi. 

Segons Johan Galtung, no es va sentir molt còmode amb els professors i els continguts de l'educació bàsica, amb els quals va adoptar una actitud de crítica constant, tret del professorat de 
llengües. En la Universitat d'Oslo va estudiar filosofia, matemàtiques i sociologia. Recorda amb 
afecte intel·lectual i amistat el magisteri del gran pensador Arne Naes, qui li va mostrar algunes de les línies mestres del pensament (cultura i ideologia, pau, Índia i Gandhi) que, més tard, ell 
constituiria en el seu propi programa científic. A principis dels anys cinquanta, es va negar a fer el servei militar. Va proposar a les autoritats substituir-lo per un servei civil a la nació, cosa que no estava prevista encara en les lleis. Van acceptar-li la proposta i va passar uns mesos treballant per a un departament del govern. Una disconformitat amb el temps que li havien ordenat el va fer anar a la presó. En aquest ambient reviu de nou l'experiència del contacte descarnat amb unes altres classes socials, amb el món dels marginats i la delinqüència. Tingué la primera experiència social en allunyar-se amb bicicleta del seu centre ciutadà i sociocultural on estava casa seua, a Oslo. 

Galtung conrea i treballa la sociologia de la pau, el desenvolupament, la política i la cultura, l'epistemologia taoista i l'ètica gandhiana i budista, a partir d'aquestes experiències i les projecta 
arreu del món. És el creador de la perspectiva i la metodologia de la investigació sobre la pau 
(peace research). A la Universitat de Columbia (EUA), va estudiar sociologia amb mestres com Lazarsfeld, de qui va aprendre el virtuosisme metodològic, i Merton, de qui va rebre una sòlida i integradora formació teòrica. A Columbia va conèixer també Xerris Writh Mills. Amb ells va compartir els aspectes positius i negatius de la societat i de l'època. Entre les coses bones, està la immersió en la sociologia i en les ciències socials des d'un dels cercles científics, de biblioteques i de laboratoris i observatoris més creatius del món: la Columbia University. També va tindre projecció sud-americana i a unes altres civilitzacions, com les de l'Índia, la Xina i Japó. Entre els problemes, hi ha el d'haver hagut de participar activavent i crítica contra el programa del govern nord-americà d'ús dels científics socials, per a aconsegui informació política a Sud-amèrica: el programa Camelot. Aquesta oposició li va costar alguns disgustos polítics amb el govern del preseident Johnson. Juntament amb diversos col·legues, va ser titllat d'activista antinord-americà. 

Ha exercit la docència en universitats, instituts i cercles professionals d'Europa, Amèrica i Orient, 
particularment a Japó, amb els seus temes fonamentals: investigació sobre la pau, cultura profunda, civilitzacions, economia i política, claus sociològiques i d'holisme, els veritables móns, epistemologia i metodologia. El fruit de la seua vida d'investigador és una vasta obra de més de cent llibres i centenars d'articles, entre els quals destaquem: Theory and Methods of Social Research (1967), Essays in Peace Research (1975- 1988), Essays in Methodology (1977-1988), The True Worlds (1980), The Way is the Goal: Gandhi Today (1992), Buddhism: A Quest for Unity and Peace (1993), Eurotopia: Die zukunft eines Kontinent (1993), Struktturelle und culturelle gewalt (1994), Economics in Aother Key (1994), Peace Studies. Peace and Conflict, Development and Civilization  (1994), Investigaciones teòricas. Sociedad y cultura contemporáneas (antologia realitzada per professors del Departament de Sociologia I de la Universitat d'Alacant, 1995), Peace by Peaceful Means (1996), Searching Peace. The Road to Transcend (2001) i l'assaig recent September 11: Diagnosi, Prognosis, Therapy, Transcend, (novembre de 2001). 

És president de Transcend, una organització per a la informació i l'acció cívica en els àmbits de la pau, el desenvolupament i la cultura que opera en Internet. Igualment, és president d'honor de la Fundació de Ciències Socials i Món Mediterrani, amb seu a Altea, dedicada a la investigació, la documentació i la realització de seminaris sobre les cultures, les civilitzacions i les societats mediterrànies, en una línia temporal dels últims onze mil anys.