RECTORS
DE LA UNIVERSITAT D'ORIOLA
En Joan Treminio
(1611-1620)
En Gabriel Palma
de Fontes (1620-1621)
En Bartomeu
Gil (1621-1622)
En Joan García
(1622-1623)
En Felip Corbí
(1623-1624)
En Nicolau Cerbera
(1624-1625)
N'Esteve Torregrossa
(1625-1626)
En Nicolau Cerbera
(1626-1627)
En Lope Rois
de Guasio (1627-1629)
En Marcelo Antonio
Palau (1629-1630)
En Pau Rois
de Rosell (1630-1631)
N'Esteve Torregrossa
(1631-1632)
En Pau Rois
de Rosell (1632-1633)
En Josep Alonso
d'Aracil (1633-1634)
En Bartomeu
Gil (1634-1636)
En Nicolau Cerbera
(1636-1637)
En Pau Rois
de Rosell (1637-1638)
En Joan Colom
(1638-1639)
En Pau Rois
de Rosell (1639-1640)
En Llorenç
Chabarri (1640-1641)
En Josep Cappel
(1641-1642)
En Pau Rois
de Rosell (1642-1643)
En Pere Ruiz
Ortuño (1657-1658)
N'Esteve Torregrossa
(1658-1659)
En Joan Cibal
(1659-1660)
En Nicolau Soto
(1660)
En Bartomeu
Mora (1660)
N'Enric de la
Torre (1660-1661)
En Pere Soto
(1661-1662)
En Tomàs
Esteve (1662-1663)
En Jeroni Fabrequer
(1677-1678)
En Diego Aguado
(1678-1679)
En Pere Antoni
Roca (1679-1680)
En Tomàs
Sora (1680-1681)
N'Antoni Bravo
(1681-1682)
En Damià
Mira (1682-1683)
En Joan Tarancón
d'Aledo (1683-1684)
En Gregori Soto
(1684-1685)
En Francesc
Pérez Mira (1685-1686)
En Pere Crespo
(1686-1687)
En Jeroni Fabrequés
i Verge (1687-1688)
En Josep Ordónez
de Villaquirant (1688-1689)
En Francesc
Pérez Mira (1689-1690)
En Doménec
Bou i Miralles (1690-1691)
En Josep Figuerola
(1692-1693)
N'Isidre Sala
(1693-1694)
En Jeroni Fabrequés
i Verge (1694-1695)
En Joan Sans
(1695-1696)
En Pere Jarros
(1696-1697)
En Francesc
Torreblanca (1697-1698)
En Severí
Bodí (1698-1699)
En Fèlix
Osorio de Plaja (1699-1700)
En Gregori de
Soto d'Orumbella (1700-1701)
En Bartomeu
Aguera (1701-fins el seu traspàs)
En Josep Figuerola
(1701-1702)
En Tomàs
Ruiz (1702-cesat per malaltia)
N'Antoni Bravo
(1702-1704)
En Pasqual Ruiz
(1705-1706)
En Josep Figuerola
(1706-1707)
En Tomàs
Ruiz (1707-1708)
En Josep Ordónez
de Villaquirant i Rocafull (1713-1714)
En Josep Cortés
(1714-1715)
En Josep Claramunt
(1715-1716)
En Josep Maestre
Santacruz (1716-1717)
En Tomás
Cortés de Visedo (1717-1718)
En Carles Quillem
(1718-1719)
N'Alonso de
la Quadra Ballesteros (1719-1720)
En Pablo López
Meléndez (1720-1721)
En Francesc
Masseres de Timor (1745-1746)
En Joan Antoni
Domínguez (1746-1747)
En Josep Gil
de Jaz (1747-1749)
En Francesc
Risso i Soler (1749-1750)
En Francesc
Masseres de Timor (1750-1751)
N'Alfonso Ascoitia
(1751-1752)
En Francesc
Risso i Soler (1752-1753)
En Joan d'Olmedo
i Aguilar (1753-1754)
En Ginés
Sánchez Belmont (1755-1756)
N'Antoni Aucejo
i Jover (1756-1757)
En Francesc
Masseres i Timor (1757-1758)
En Lluís
Santacruz (1759-1760)
En Josep Ximénez
Lozano (1760-1763)
En Joan Vecent
(1773-1774)
En Josep Mirambell
(1774-1775)
En Marcel Mirabete
de Masseres (1775-1776)
N'Antoni Aucejo
i Jover (1776-1777)
En Tomàs
Limiñana i Azor (1777-1778)
En Ferran Redondo
Portillo (1778-1779)
En Pere Lespiault
(1779-1780)
En Josep Antoni
Balaguer (1785-1786)
En Lleonard
Soler (1787-1788)
En Josep Manuel
Guillén (1789-1790)
En Vicent Orihuela
(1791-1893)
En Lleonard
Soler (1798-1800)
En Joaquim Ximeno
(1803-1805)
En Pere Goyeneche
(1805-1807)
La Universitat
d'Oriola va tancar definitivament les portes l'any 1810. Recentment, a
través d'un conveni entre la Diòcesi i la Universitat d'Alacant,
creada en 1979, es gestiona amb el Vaticà la transmissió,
mitjançant butlla papal, dels drets històrics de la Universitat
d'Oriola a l'actual Universitat d'Alacant.
Per
aquest motiu, hem volgut recuperar de la memòria històrica
de la nostra terra a aquells que foren els primers rectors de la universitat
oriolana. Impulsada inicialment per Ferran de Lloaces, més d'un
centenar de rectors van guiar els destins de la transmissió de coneixemient
en disciplines com les humanitats, el dret, la teologia o la medicina.
Com a producte de l'esplendor cultural d'aquesta època, tenim l'excel·lent
quadre de Velázquez "Les temptacions de Sant Tomàs d'Aquino".
Aquesta obra va ser testimoni de les inquietuds dels joves universitaris
que transitaren les seues meditacions i estudis pels murs d'aquesta universitat.
Avui, afortunadament, el quadre es troba al museu diocesà.
L'Eglésia
i la Universitat d'Alacant en un acord, la rellevància del qual
és indubtable, han volgut recuperar conjuntament la memòria
històrica de l'esmentada activitat universitària. Els codirectors
de la Universitat Històrica d'Oriola, Fernando Rodríguez,
rector del seminario; i Antonio Gil Olcina, rector honorari de la Universitat
d'Alacant, impulsen el desenvolupament d'un projecte renovat i il·lusionant
en la rica herència universitària oriolana.
