• Introducció 
• L'Experiència Europea 
• Sistema d'Intercanvi entre Centres Universitaris Espanyols

Principis Generals
Bases de funcionament
Selecció de candidats 
Adscripció
Reconeixement dels estudis

La Unió Europea promociona la cooperació interuniversitària com un mitjà de millorar la qualitat de l'educació, en benefici dels estudiants i de les institucions d'ensenyament superior. Ja des de l'any 1987 i en desenvolupament del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i, en particular, dels seus articles 126 i 127, la Unió Europea (abans CEE) estableix a tal fi el programa de mobilitat ERASMUS que facilita l'intercanvi d'estudiants entre institucions d'ensenyament superior dels diferents països de l'àmbit de la pròpia U.E. L'experiència acumulada des de llavors ha permès la mobilitat d'uns dos-cents mil universitaris, havent-se desenvolupat procediments tècnics que simplifiquen i sistematizan l'activitat d'intercanvi, fent-la més àgil en les seues diferents fases. La sistematització dels mecanismes tècnics d'intercanvi ha disminuït la lògica incertesa que acompanya al canvi d'institució, de calendari escolar, programes, reconeixements acadèmics, etc., propiciant el qual aquests siguen cada vegada més atractius i nombrosos. 

Partint de la premissa que la mobilitat és un factor desitjable en la formació universitària, ens trobem davant la situació paradoxal que els intercanvis d'estudiants són actualment més fàcils de realitzar (i més nombrosos) entre institucions espanyoles i estrangeres que dins d'Espanya. 

Davant aquesta circumstància, es fa recomanable l'establiment d'un mecanisme que permeta que els estudiants puguen realitzar una part dels seus estudis en altra universitat espanyola, amb garanties de reconeixement acadèmic i d'aprofitament, així com d'adequació al perfil curricular de l'estudiant. 
 

L'EXPERIÈNCIA EUROPEA 

Després de deu anys d'activitat a Europa, ERASMUS ha anat evolucionant en els seus models d'intercanvis, perfeccionant els mecanismes d'execució i desenvolupament. En els seus inicis la mobilitat ERASMUS es desenvolupava en el marc de xarxes descentralitzades (PICs o Programes Interuniversitaris de Cooperació), en les quals grups d'universitats liderades per un Coordinador responsable de la xarxa o PIC, organitzaven un sistema propi d'intercanvis basats en el concepte d'equivalència (per cursos/temps) o per assignatures. Aquest sistema emmalaltia del defecte de dependre excessivament de les persones (Coordinador de cada intercanvi en  cada universitat), d'una escassa implicació institucional de la pròpia universitat, de la falta d'uniformitat i de continuïtat, de l'absència d'uns tràmits i calendaris estandarditzats, així com en molts casos d'un efectiu reconeixement acadèmic en la universitat d'origen dels estudis cursats i superats en la universitat de destinació. 

Posteriorment i a partir del curs 97-98, a l'establir-se la mobilitat ERASMUS en el marc del Programa d'acció comunitària en matèria d'educació SOCRATES, es produeix un canvi fonamental en la sistematització de la mobilitat estudiantil europea. Desapareixen els antics PICs, i és la universitat la qual pren un protagonisme institucional i efectiu en l'execució dels intercanvis, gràcies a la signatura i execució del Contracte Institucional Universitat - Unió Europea, que engloba tots els acords bilaterals universitaris en matèria de mobilitat estudiantil, amb el que es va assolir obviar molts dels defectes assenyalats anteriorment. 

AL mateix temps que es desenvolupaven els intercanvis estudiantils, primer amb els PICs i després en el marc de SOCRATES - ERASMUS, es va anar desenvolupant i perfeccionant una eina que servira de pauta comuna per als reconeixements acadèmics dins dels anteriors programes de mobilitat: es tracta del Sistema de Transferència de Crèdits Europeus o ECTS (European Credit Transfer System). Inicialment experimental i centralitzat, ECTS es va coordinar des de Brussel·les i es va perfeccionar al llarg de sis anys en l'àmbit de cinc especialitats diferents. El sistema va assolir un èxit notable, no exempt de dificultats, com van demostrar dues auditories successives, pel que les autoritats comunitàries van recomanar la seua generalització entre les universitats participants en el programa SOCRATES, propugnant-se a més en la declaració de Bolonya l'extensió del sistema. 

De les experiències abans referides es dedueix que és possible sistematizar i simplificar els intercanvis, disposant-se ja d'una eina de reconeixements acadèmics que, convenientment adaptada, podria servir per a l'establiment d'un Sistema d'Intercanvi entre Centres Universitaris d'Espanya (SICUE). La base de referència la constituiria el propi ECTS, els procediments del qual estan publicats i són relativament fàcils d'adoptar. Actualment ja estem utilitzant el sistema ECTS com mètode més simple en la mobilitat estudiantil i evitant el sistema gens fàcil de la convalidació. 
 

SISTEMA D'INTERCANVI ENTRE CENTRES UNIVERSITARIS ESPANYOLS (SICUE) 

A) Principis Generals

Es tindrà en compte, en tot cas, el valor formatiu de l'intercanvi, al fer possible que l'estudiant experimente sistemes docents distints, inclosos el règim de pràctiques, així com els diferents aspectes socials i culturals d'altres Autonomies. 
L'intercanvi d'estudiants es basarà en la confiança entre les institucions, la transparència informativa, la reciprocitat i la flexibilitat. 
L'adhesió per una Universitat a aquest sistema significarà el compromís d'acceptació d'unes obligacions que afecten a diferents aspectes del seu funcionament (en relació amb l'intercanvi), fent accessible a les altres Universitats informació sobre curs, calendaris, etc. Asímismo, es comprometrà a utilitzar uns mètodes de qualificació normalitzats i a fer-los arribar a la Universitat d'origen dins del termini i en la forma escaient adequats. 
Per a assegurar que l'estudiant coneix bé el seu sistema docent aquest intercanvi haurà de realitzar-se una vegada s'hagen superat en la Universitat d'origen un mínim de 60 crèdits, en Diplomatures i Enginyeries Tècniques i Arquitectura Tècnica i de 120 crèdits en Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura.

B) Bases de Funcionament

Tots els Centres participants en el Programa d'Intercanvi es comprometen a elaborar un Document Informatiu que especifique pla d'estudis, continguts, crèdits, calendari, etc. 
S'utilitzaran un conjunt d'impresos normalitzats en els quals s'inclouran: 

        a.Acord d'Equivalència 
        b.Proposta d'Intercanvi 
        c.Certificat d'Estudis Previs 
        d.Notificació de qualificacions 
        i.Actes 

La mobilitat d'estudiants es basarà en la Proposta d'Intercanvi. Aquest document descriurà l'activitat a realitzar en el Centre de Destinació que serà reconeguda automàticament pel centre d'Origen. 
L'acceptació de la Proposta d'Intercanvi de cada estudiant, es farà després d'una anàlisi individualitzada pel centre d'Origen i Centre de Destinació. 
Les Propostes d'Intercanvi es realitzaran abans de la fi del mes de març de cada any perquè puga comunicar-se l'acceptació o denegació de la sol·licitud abans de la fi del mes de juny. 
La Proposta d'Intercanvi anirà signada per l'estudiant, el Degà/Director i el Coordinador d'Intercanvis en el Centre d'Origen. En cas d'acceptació pel centre de Destinació, el seu Degà i Coordinador d'Intercanvis, signaran també el document, fent-li arribar una còpia al Centre d'Origen. 
Les Propostes d'Intercanvi acceptades per les tres parts implicades: alumnes, Centre d'Origen i Centre de Destinació, tindran caràcter de contracte vinculant per als signants. 
Els estudiants participants en l'intercanvi abonaran les taxes de matrícula exclusivament en el Centre d'Origen sent a càrrec de l'estudiant, si escau, les taxes de docència i altres, si les hagués. 
Finalitzat el període d'estada en el Centre de Destinació, aquest remetrà al Centre d'Origen un certificat de les notes obtingudes per l'estudiant, que haurà d'arxivar-se conjuntament amb el seu expedient. Serà l'acta de l'estudiant d'aqueix curs. 
No podran ser incloses en les Propostes d'Intercanvi assignatures qualificades amb suspens amb anterioritat en el Centre d'Origen. 
 

C) Selecció de candidats

La selecció dels estudiants en cada Centre d'Origen serà realitzada per una Comissió ad hoc, presidida pel coordinador d'Intercanvi. 
La selecció de candidats per a participar en els intercanvis es farà valorant aspectes acadèmics: expedient, curs i adequació de la Proposta d'Intercanvi.
També es tindran en compte les possibilitats d'adaptació de l'estudiant al Centre de Destinació proposada. 

D) Adscripció 

Durant la durada del Programa d'Intercanvi, els estudiants seran alumnes del Centre d'Origen amb caràcter general, tenint els drets acadèmics i obligacions dels alumnes del Centre de Destinació. 

I) Reconeixement d'Estudis