AGENDA 21 DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

PLA ESTRATÈGIC SECTORIAL DE MEDI AMBIENT I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

La gestió universitària des d'un punt de vista del desenvolupament sostenible abasta gran nombre de facetes i no únicament aquelles considerades tradicionalment com ambientals. Per tant, les àrees de l'organització de la Universitat implicades en la gestió ambiental són vàries i no únicament l'Àrea específica de Medi Ambient.

La coordinació entre diferents òrgans universitaris, l'anàlisi pluridisciplinar dels problemes i la consideració de la multiplicitat de solucions, són intrínsecs a la gestió ambiental de la Universitat basada en principis del desenvolupament sostenible. Per això, s'analitza l'Organització Estructural que presenta la UA, tant a nivell acadèmic com de gestió i govern, així com els organismes existents actualment en la UA encarregats de la gestió en matèria de medi ambient.

A més, en el plantejament de l'Agenda 21 d'un Campus Universitari, ha de considerar-se la sostenibilitat del model docent i investigador, així com dels serveis i activitats necessàries per a donar suport a la docència i atendre a la comunitat universitària.

El desenvolupament sostenible d'una Universitat ha de basar-se en un equilibri entre les diferents activitats socioeconòmiques, docents i investigadores, de manera que es diversifique l'àmbit de les mateixes i per tant s'enriquisca el teixit social de la comunitat universitària usuària d'un Campus.

A més, ha de buscar-se l'ambientalització de la docència i la investigació, entenent aquesta com la incorporació de la variable ambiental en els recorreguts formatius.

Així mateix, la resta de serveis i activitats que tenen lloc en un recinte universitari han d'estar encaminats cap a la gestió ambiental i sostenible del campus, pel que és necessari que cada vegada més seguiscan criteris basats en aspectes ambientals, i no només tècnics o merament funcionals.

Per tant , un dels principals objectius d'aquest eix és fomentar la introducció de processos de qualitat ambiental en la UA per a minimitzar totes les accions susceptibles de generar impactes ambientals negatius, i establir mecanismes per a difondre les actuacions ambientals engegades en la UA.

ACCÉS AL BLOC DE L'AGENDA 21 DE LA UA

L'Agenda 21 en l'àmbit universitari és summament important perquè, és precisament en els centres educatius, on es reforça el foment i l'adquisició d'hàbits i formes de comportament cap a la construcció d'un desenvolupament sostenible.

Les experiències que les persones que “viuen” en la UA (siguen estudiantes, PDI o PAS) van adquirint en la seua relació quotidiana amb la institució, són de gran importància per al desenvolupament i construcció de les seues escales de valors i comportaments ambientals. Així l'educació ambiental universitària ocupa una funció educativa informal dels futurs professionals, a l'estar oferint i transmetent noves pautes i conductes dirigides al respecte pel medi ambient i l'assoliment de la sostenibilitat.

Aquesta línia educativa ha d'impulsar l'adquisició de la consciència, els valors i els comportaments que afavoreixen la participació efectiva de la comunitat universitària en la detecció de problemes i en la proposta d'accions. L'educació ambiental, així entesa, pot i ha de ser un factor estratègic que incidisca en el model de desenvolupament establert per a reorientar-lo cap a la sostenibilitat i l'equitat.

Sent per tant els objectius d'aquest eix, promoure la formació i sensibilització ambiental de tota la comunitat universitària, així com fomentar els processos participatius.

El medi ambient ha estat definit com el conjunt de factors físics, ambientals, culturals, econòmics i socials que envolten el ser humà. D'aquesta forma al llarg de la història, el medi ambient ha constituït i segueix constituint la font de recursos naturals més important per a l'ésser humà, obtenint d'aquest les matèries primeres i l'energia necessària per al desenvolupament de les activitats antròpiques.

Els recursos naturals són la base de totes les economies. La utilització d'aquests i la seua transformació construïxen la riquesa del present i de les generacions futures. No obstant això , la dimensió de l'ús dels recursos naturals que s'està fent actualment, posa en perill la seua disponibilitat per les futures generacions.

Com a receptor d'activitats humanes, el medi ambient presenta una major o menor capacitat d'acollida per a cada activitat que es desenvolupa en en el seu si. Resulta indispensable, desenvolupar activitats la capacitat d'acollida de les quals,  pel territori i l'ecosistema, siga prou elevada rebutjant les que en presenten una baixa capacitat.

Es requereix potenciar i diversificar l'aprofitament dels recursos naturals, uns renovables i uns d'altres no, aplicant criteris de sostenibilitat. Per a això, és necessari disposar d'instruments eficaços per a conscienciar i formar a la població i exercir una pressió constant amb vista a millorar l'aprofitament dels recursos a llarg termini en tots els sectors de l'activitat humana.

El repte principal que es planteja l'Agenda Local 21 en aquest capítol és assegurar a llarg termini la viabilitat del medi natural i perceptiu de la Universitat d'Alacant. Aprofitant l'estructura i disseny del campus, cal seguir potenciant de forma sostenible la creació i manteniment d'espais naturals, afavorint l'assentament de comunitats vegetals i animals pròpies de l'àrea biogeogràfica, i seguir millorant de forma contínua la qualitat natural i paisatgística del Campus.

• Mobilitat i Accessibilitat en la UA

Avui dia, els mitjans de transport s'han convertit en eina indispensable per al desenvolupament econòmic i benestar social.

La producció i especialment la distribució de béns i serveis, estan estretament lligats als mitjans de transport. Tot això, juntament amb el creixement de l'economia, ha originat un increment continu del parc de vehicles en els últims anys.

El vehicle és cada vegada menys un article de luxe o un símbol d'estatus, i cada vegada més una necessitat a causa de la separació creixent, entre els llocs de residència i els de treball o estudi, amb l'obligació de desplaçament que això suposa. Així, un gran nombre de persones depèn del vehicle de manera obligatòria per necessitats laborals o d'estudis.

No obstant això, no cal oblidar que els motors de combustió interna, que funcionen cremant combustibles fòssils, suposen un gran impacte per al medi ambient. A més les infraestructures que requereixen els diferents mitjans de transport, impliquen una ocupació important d'espais, una limitació als usos compatibles en ells i conseqüentment, una transformació radical de l'entorn sobre el qual s'assenten.

Distints estudis elaborats en les últimes dècades han posat de manifest el que era una evidència, que el transport privat és el focus més important de contaminació atmosfèrica i acústica en una població.

En resum es pot dir que el transport mitjançant vehicles de motor contribuïx a danyar el medi ambient i la salut humana amb l'emissió de gasos contaminants tòxics i gasos d'efecte hivernacle, la generació de residus i contaminació acústica i la fragmentació del territori. Per tant, una política orientada cap a la sostenibilitat ha de considerar la necessitat de racionalitzar i reduir la utilització del vehicle privat.

Un dels reptes principals que ha de plantejar-se l'Agenda 21 en la UA és assegurar a nivell local i a llarg termini, l'accessibilitat i mobilitat sostenibles. Per a això és necessari disposar d'instruments eficaços per a fomentar l'ocupació de mitjans de transport sostenibles, així com conscienciar i formar a la comunitat universitària per a disminuir l'ús del vehicle privat garantint, al mateix temps, l'accessibilitat als equipaments i instal·lacions de la UA a tota la població universitària, adoptant les mesures necessàries per a garantir aquest dret, i especialment a les persones amb limitacions de mobilitat.

Per tant, la finalitat d'aquest eix és potenciar accions i mesures de moderació del trànsit rodat dins de la UA, fomentant l'ús de mitjans de transport alternatius i la protecció i conservació de les zones per als vianants, així com potenciar mesures i criteris d'actuació arquitectònica i tecnològica amb l'objectiu d'aconseguir un espai accessible a tots els usuaris, independentment del seu grau de discapacitat.

• Gestió de residus en la UA

Intuïtivament, vam denominar residus a les substàncies, objectes, elements, etc., que ens són inservibles i estan destinats a ser rebutjats, bé perquè han deixat de ser útils per a ocupar la funció per la qual els teníem, bé perquè s'han esgotat, bé perquè són l'envàs d'alguna cosa que hem usat, etc.

L'economia de consum i els hàbits de vida actuals ens han dut a un punt en el qual els residus que generem són d'una tipologia molt diversa: plàstics, metalls, paper i cartó, vidre, etc. A més, com a conseqüència d'activitats industrials i de serveis es produïxen una gran varietat de residus, alguns caracteritzats com a perillosos: oli usat, envasos contaminats, llots de depuració, dissolvents, materials contaminats, etc.

El tractament dels residus es converteix en una mesura imprescindible per a assolir un equilibri ambiental. Per a assolir-lo, i seguint l'esperit de la legislació aplicable, ha d'establir-se un sistema de recollida selectiva de residus que permeta destinar-los a un fi més adequat, que, per ordre de prioritat seria:

    1º Prevenció.
    2º Reutilització.
    3º Reciclatge o altres formes de valorització.

Únicament quan no existisca possibilitat de valorització, es procedirà a l'eliminació d'un residu, per exemple duent-lo a un abocador autoritzat.

És indispensable emprendre accions per a aconseguir reduir la producció de residus actual, reutilitzar els residus generats, i destinar a valorització els residus que no puguen reduir-se o reutilitzar-se. Per a això és necessari el coneixement dels fluxos de residus generats, tant perillosos com no perillosos i inerts, i les seues quantitats, així com dels mecanismes de gestió implantats per a la seua recollida, emmagatzematge i tractament final.

Així, l'objectiu fonamental d'aquest eix és el de promoure la reducció en la producció de residus, així com el seu reciclat i reutilització per part de la comunitat univeristària de la UA.

• Gestió de l'aigua en la UA

L'aigua és un recurs natural indispensable per a la vida. Si es fa una anàlisi química dels éssers vius que poblen el planeta, s'observa que el 65% del nostre pes corporal és aigua.

La Terra ha estat cridada el “Planeta de l'Aigua”. El 70% de la seua superfície està coberta per aquest líquid. No obstant això, l'aigua dolça suposa una mínima part d'aquest volum. Només tenim disponible un 0,05% de l'aigua de tot el planeta.
El 97% de l'aigua en el món és salada, pel que no es pot utilitzar per al proveïment de la població o en regadius. El 3% restant és aigua dolça. No obstant això, la major part està concentrada en els casquets polars i en aqüífers subterranis profunds, de manera que, no és tècnicament aprofitable per l'ésser humà.
Encara que el percentatge d'aigua disponible sembla escàs, podria garantir el proveïment a tots els habitants del planeta. Per a això és necessari una adequada distribució, gestió i estalvi de la mateixa.

L'aigua, com a recurs natural, és escàs i està  irregularment repartit. Així, l'escassesa d'aigua constituïx un problema cabdal i de vital importància per a les terres alacantines, i ha estat una especial rèmora en el desenvolupament socioeconòmic de la província d'Alacant durant molt de temps.

La província d'Alacant presenta unes precipitacions minses i irregulars, quedant la seua eficàcia disminuïda per la forta concentració horària i l'elevada evapotranspiració potencial. A més no hi ha rius al·lòctons en la zona, que asseguren un cabal regular i permanent, ja que els cursos d'aigua que hi existeixen, barrancs i rambles, van gairebé sempre secs, i tenen un funcionament intermitent i espasmòdic; finalment les formacions permeables són reduïdes i troben minvada la capacitat d'emmagatzematge per les condicions de les estructures geològiques i la inexistència de pluja útil per a la seua recarrega.

En la UA haurien d'impulsar-se programes de conservació i gestió de la demanda que tinguen present des del principi el paper de l'aigua i la seua característica de recurs escàs, així com programes de difusió i conscienciació social.

Mitjançant la proposta dels programes inclosos en aquest eix, es pretén establir mecanismes per a la correcta distribució, gestió i estalvi de l'aigua en el campus de la Universitat d'Alacant així com en cas de ser necessari, la depuració adequada dels efluents.

• Eficiència energètica en la UA

L'ús de l'energia, creixent en el temps, és una mica inherent a totes les societats desenvolupades, i un dels índexs de productivitat. Les energies que provenen del petroli han anat en augment, i l'elèctrica és una de les formes que creix més ràpidament. La generació d'energia elèctrica segueix depenent en gran part de la crema de combustibles fòssils que són summament contaminants i contraris a polítiques de sostenibilitat.

La combinació de creixement demogràfic, desenvolupament econòmic i industrialització en el món, implica que el consum mundial d'energia creix de forma continuada. Aquestes tendències, sumades al manteniment de l'ocupació de combustibles fòssils per a produir energia primària, duen implícites que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuaran augmentant, sent un dels principals problemes que han contribuït a qualificar aquesta forma de creixement com insostenible per al planeta.

Pràcticament totes les activitats desenvolupades en la moderna societat tecnològica utilitzen fonts d'energia no renovables. L'origen d'aquesta energia és el carbó, el petroli o la fissió de l'urani, els quals precisen en la seua majoria ser transformats abans de ser consumits. Aquestes fonts d'energia no són renovables perquè no tenen possible substitució, a curt termini, una vegada esgotades.

Una energia renovable és, per contra, una energia alternativa a les quals vam utilitzar actualment (ecològicament parlant) i que, al trobar-se en quantitats infinites, pot renovar-se tan prompte és consumida. Entre elles es troben l'energia eòlica, procedent del vent i l'energia solar, procedent del sol. A aquest tipus d'energia se'ls denomina “Energies netes”.

Per tot això, l'assolir un increment en la producció d'aquest tipus d'energia a costa de disminuir l'energia produïda per les centrals tèrmiques amb combustibles fòssils és un dels objectius de sostenibilitat que globalment hem d'aconseguir.

La finalitat d'aquest eix és per tant, maximitzar l'estalvi energètic i potenciar les energies netes i renovables. Es proposaran accions encaminades a millorar la gestió energètica del campus de la Universitat d'Alacant, tant en l'optimització del consum de les instal·lacions com en l'aplicació de fonts d'energies renovables.

• Contaminació atmosfèrica en la UA

L'atmosfera és essencial per a la vida pel que les seues alteracions tenen una gran repercussió en l'home i altres éssers vius i, en general, en tot el planeta. És un mitjà extraordinàriament complex i la situació es fa encara més complicada i difícil d'estudiar quan se li afegixen emissions d'origen humà en gran quantitat, com està succeint en aquestes últimes dècades.

Una atmosfera contaminada pot danyar la salut de les persones i afectar a la vida de les plantes i els animals. Però, a més, els canvis que es produïxen en la composició química de l'atmosfera poden canviar el clima, produir pluja àcida o destruir l'ozó, fenòmens tots ells d'una gran importància global. S'entén la urgència de conèixer bé aquests processos i de prendre les mesures necessàries perquè no es produiscan situacions greus per a la vida de la humanitat i de tota la biosfera.

La nostra activitat, fins i tot la més normal i quotidiana, origina contaminació. Quan usem electricitat, mitjans de transport, metalls, plàstics o pintures; quan es consumeixen aliments, medicines o productes de neteja; quan s'encén la calefacció o s'escalfa el menjar o l'aigua; etc. es produïxen, directa o indirectament, substàncies contaminants.

En un país industrialitzat la contaminació de l'aire procedeix, més o menys a parts iguals, dels sistemes de transport, dels grans focus d'emissions industrials i dels petits focus d'emissions de les ciutats o el camp; però no hem d'oblidar que sempre, al final, aquestes fonts de contaminació depenen de la demanda de productes, energia i serveis que fem el conjunt de la societat.

Es proposa una gestió de la contaminació atmosfèrica basada en un control i manteniment efectiu de les instal·lacions i equips que generen de forma habitual, o puguen generar de forma accidental, emissions contaminants en la UA.

• Soroll ambiental en la UA

El soroll, considerat com un so indesitjat pel receptor o com una sensació auditiva desagradable i molesta, és causa de preocupació en l'actualitat, pels seus efectes sobre la salut, sobre el comportament humà individual i grupal; a causa de les conseqüències físiques, psíquiques i socials que comporta.

L'evolució experimentada pels països desenvolupats en les últimes dècades, amb la proliferació d'indústries o l'augment espectacular del parc automobilístic, alhora que ha contribuït a elevar la qualitat de vida dels ciutadans, ha ocasionat un increment de la contaminació ambiental i, en particular, de la produïda per sorolls i vibracions.

Actualment el soroll es considera un dels principals problemes ambientals a Europa. A més, a diferència d'altres problemes ambientals, la contaminació acústica segueix en augment i produeix un nombre cada vegada major de queixes per part de la població. Aquest increment no és sostenible a causa de les conseqüències adverses, tant directes com acumulatives, que té sobre la salut. També té repercussions econòmiques i socials.

En els nostres dies, el soroll és considerat com una forma important de contaminació i una clara manifestació d'una baixa qualitat de vida. Les conseqüències de l'impacte acústic ambiental, tant d'ordre fisiològic com psicofisiològic, afecten cada vegada un major nombre de persones i en particular els habitants de les grans ciutats. Per això resulta important l'avaluació del soroll que produïxen les activitats humanes en la població.

Quant a les causes, s'estima que els vehicles a motor generen el 80% del soroll en una ciutat; el 10% correspon a les indústries; el 6% a ferrocarrils o trens urbans; i el 4% a locals comercials, d'entreteniment, etc. Per tant, la causa principal de la contaminació acústica que afecta a la població en els nostres nuclis urbans és precisament els vehicles a motor; aquest és el cas també de la Universitat d'Alacant.

L'objectiu fonamental dels programes que engloba aquesta línia estratègica, és la de promoure la reducció dels nivells de soroll, fomentant actituds més respectuoses amb el medi i instal·lant els mitjans estructurals necessaris.