POP3
L'avantatge principal que té aquest protocol és que les carpetes, els missatges, etc. es desen en el nostre ordinador, cosa que ens permet llegir el correu rebut sense estar connectat a la xarxa. A més, quan llegim els missatges i els baixem del nostre ordinador, buidem espai de la nostra bústia de l'Host, i per tant tenim menys probabilitats que per un oblit se'ns òmpliga la bústia i no puguem rebre més missatges. És el més estès (pràcticament tots els programes de correu el tenen) i és l'ideal per a connectar-se sempre des d'un mateix ordinador. 
 

IMAP
La principal diferència que trobem respecte del protocol anterior és que tant els missatges com les carpetes es desen en l'Host. Això, que pot semblar un inconvenient, és molt útil per a connectar-se des d'ordinadors compartits, ja que els missatges no poden ser llegits per terceres persones; com que no es queden en el PC, a més, si no podem connectar-nos sempre des del mateix ordinador, sí que podem arribar a tots els nostres missatges. Hem de tenir la precaució d'esborrar-los de tant en tant per a no sobrepassar el límit de capacitat de la nostra bústia. Quant al suport d'aquest protocol, tot i que són pocs els programes de correu que el tenen per ara, tenim la sort que els dos navegadors més estesos (Netscape i Internet Explorer, amb Outlook Express o Outlook 98) sí que poden treballar-hi.

El programa de correu que ve per defecte amb l'Internet Explorer és l'Outlook 97. Aquest programa, com hem dit abans, no disposa de suport per al protocol IMAP, encara que l'Outlook Express (que es pot descarregar des d'Internet) sí que en té, i també l'Outlook 98. A més, aquests últims poden configurar diversos comptes de correu, cosa que l'Outlook 97 no pot fer.