Alicante, 2 de febrero de 2004

LES CASES DE TROS, EN LA SEU UNIVERSITÀRIA

Una conferència de l’arquitecte Antoni Banyuls (Universitat d’Alacant) sobre “Les cases de tros a Benissa. Una arquitectura per a la transformació del territori en el set-cents” inaugura el nou cicle de la Seu Universitària de la Marina sobre “El Runar: Història i Patrimoni”

La Seu Universitària de la Marina, en col·laboració amb el col·lectiu El Runar de Benissa, proposa un nou cicle sobre “Història i Patrimoni” després de l’exitosa resposta obtinguda en el cicle anterior que, sobre urbanisme i gestió del territori, s’havia programat a la Seu entre setembre i desembre de 2003.

“L’arquitectura respon als canvis” va ser la premissa. La conseqüència lògica és que les manifestacions arquitectòniques són un reflex de les transformacions que experimenta una societat. Podem, per tant, reconstruir la història a partir de l’arquitectura que ens deixa com a herència. I això és el que ahir va fer Antoni Banyuls en una memorable conferència a la Seu Universitària de la Marina: exposar, amb tot un luxe d’erudició i de capacitat didàctica, la història de Benissa i la Marina Alta, des del segle XIII fins a l’actualitat, comentant les característiques dels habitatges, amb el suport de nombrosos plànols i documents, i amb la il·lustració d’abundants fotografies de les cases de tros existents (la conservació de les quals, siga dit de passada, mereixeria un debat públic tan important com inexistent en l’actualitat).

Vora un centenar d’assistents van ser captivats per la paraula d’Antoni Banyuls durant una exposició maratoniana –dos hores i mitja de conferència- que, paradoxalment, es fa fer, per amena, curtíssima. Redescobrien l’arquitectura immediata i ignorada. I, amb l’arquitectura –amb l’estudi de cada casa de tros-, la pròpia història. Perquè les cases de tros benissenques del segle XVIII són la conseqüència de molts factors històrics, els quals van atorgar una major importància de l’agricultura -en detriment de la ramaderia. Sense l’amenaça d’invasions marítimes, amb especialització en la producció i una orientació comercial per als excedents, els propietaris de la terra (generalment, encara descendents dels primers pobladors cristians del segle XIII) acometen les anomenades “rompudes dels erms”: els antics corrals s’aprofiten per a la construcció de cases, s’exploten els camps i comencen a habitar-se, amb “cases de tros” una arquitectura ben peculiar, senzilla, sòbria i funcional.

Amb l’estudi detallat d’aquestes “cases de tros”, i de l’evolució de les cases rurals benissenques durant l’edat moderna, Antoni Banyuls dexifrava de més a més l’origen del riurau, la construcció més emblemàtica de la comarca: el riurau apareix posteriorment, com una resposta a les noves necessitats que creava el cultiu de la pansa (ja en el segle XIX, sobretot) i com a culminació d’un curiós procés en què, progressivament, a les cases de tros s’anava exterioritzant la vida –i l’estructura arquitectònica.

Després de l’aplaudida conferència del professor Banyuls, en l’atmosfera de les conversacions flotava una idea generalitzada: “sense conéixer què són les cases de tros i com han evolucionat, és impossible tenir una idea mínimament clara de la peripècia història de la comarca”. I, en les felicitacions al conferenciant, hi havia qui afirmava: “Veus Toni? Sense gent com tu, un poble com Benissa tindria pedres, bancals, cases velles. En canvi, gràcies a treballs com el teu, tenim una història”. 

El cicle ahir encetat tindrà continuïtat el 27 de febrer, amb una conferència de Josep Nebot sobre “Custòdia del territori: una eina per a la conservació del paisatge agrícola tradicional”; el 7 de març, amb una excursió guiada per Toni Banyuls i Joan Pastor a les cases de tros del Vinyent i el tossal de la Ràpita i el 26 de març, amb una xarrada col·loqui de Josep Antoni Gisbert Santonja sobre “La Ràpita, paisatge vital d’Abu Bakr Muhammad B. cIs?? Remembrança, des de Dénia”.

 
Página mantenida por la Oficina de Comunicación página principalenviar correo