Alacant, 23 de juliol de 2004

CLOENDA DEL FÒRUM EUROPA EN LA SEU UNIVERSITÀRIA DE LA MARINA 

Després d’una efervescent setmana d’activitats acadèmiques i lúdiques, es clausuren els Cursos d’Estiu Fòrum Europa de la Seu Universitària de la Marina. És, per tant, moment per als adéus i la nostàlgia (el Fòrum 2004 és cosa passada), per a la satisfacció (les felicitacions a l’organització han estat unànimes, el treball ha resultat profitós, les conclusions esperonen noves vies per a la reflexió i la investigació; tot ha rodat d’acord amb les previsions), per al balanç (“el cap de setmana descansarem tots, però dilluns mateix en farem l’avaluació, de les tantes experiències viscudes durant el Fòrum, i començarem a planificar el de 2005”, declara Joan Borja, responsable del Fòrum) i per al descans (al mes d’agost, la Seu Universitària tancarà portes fins al pròxim curs acadèmic que s’inicia al setembre). 

Vora quaranta especialistes de les àrees i les procedències més diverses han desfilat durant aquesta setmana per la Seu Universitària de la Marina, explorant camins inèdits del coneixement, amb el concepte d’Europa com a motiu central. Alumnes, músics, escriptors, periodistes, actors, directors de teatre, cinèfils, artistes plàstics, turistes i cutadans han participat activament en un Fòrum que, sens dubte, ha adquirit un impuls nou després de la profunda renovació que ha significat l’edició d’enguany. 

“Al juliol, hi ha molts Cursos d’Estiu. L’oferta, certament, és desbordant. Però me la jugue que no hi ha res que es puga comparar amb el Fòrum Europa de Benissa”, comentava Borja, amb un somriure satisfet i orgullós, en plena festa de final de cursos. El rerefons confirmava les seues paraules: una banda de música –L’Esparedenya de Benissa-, l’alumnat ballant amb la gent del poble i un fum de rialles caloroses festejant la nit mediterrània després de nou hores d’activitat acadèmica. “Veus?”
–comenta, assenyalant els músics- “Això també és Europa!” “Tant com la resolució sobre les ajudes comunitàries per a la producció d’oli que Jaume Ferrer ha analitzat en el curs “L’Europa dels ciutadans”, els sistemes educatius avaluats per Elisabeth Regnault, de la Universitat d’Estrasburg, en el seminari sobre “La interculturalitat a Europa” o el desenvolupamant turístic de les ciutats que, des d’una perspectiva cinematogràfica, Antonio Martínez Puche ha examinat en “El cine i la ciutat
europea”.

“Crec que hem sigut capaços de contagiar l’esperit universitari a un poble com Benissa, com també de reformular, sense complexos i tocant de peus a terra, la ubicació de la cultura valenciana en el marc d’Europa. I això, damunt, passant-ho bé, i en un ambient extraordinari de germanor i complicitat entre organitzadors, alumnes, ponents i públic general. Honestament: què més podríem demanar?” 

“Per a enguany, crec que tenim els deures fets. No solament hem consolidat el Fòrum Europa com a referent universitari de primeríssim ordre, sinó que hem aconseguit que la Seu Universitària de la Marina, amb activitat permanent i desbordant durant tot l’any, cotitze ben a l’alça en el panorama universitari valencià. El signe més evident d’això és la quantitat d’iniciatives que ja se’ns estan proposant per al pròxim curs, des de diverses universitats, i que probablement es duran efectivament a terme en la Seu de Benissa. Ara bé: el mèrit d’això no és meu, sinó del magnífic –immillorable- equip humà que està treballant per a l’entitat: persones que creuen en cada projecte encetat i que, amb admirable professionalitat, ho han donat tot per fer-los possibles”. 

La conclusió última del director de la Seu, per tant, no pot ser-ne una altra: “Crec que hem encertat a trobar la fórmula millor per al Fòrum: l’any que ve, amb noves temàtiques, repetirem el mateix format; sóc partidari de no tocar les coses que funcionen. Al setembre, així que tornem de vacances, començarem a gestionar el Fòrum 2005, que tindrà les mateixes característiques del d’enguany. Però –clar- amb nova gent, renovades il·lusions, altres temes i un any més experiència
acumulada!” 

ÚLTIMES DECLARACIONS 

Elisabeth Regnault (Universitat Louis Pasteur, Estrasburg): “La interculturalitat implica alhora la transformació i la conservació de la cultura per a les persones d’una societat que acull immigrants: és, per tant, un factor d’enriquiment” 

“Es tracta, simplement, que uns i altres aprenguem a viure junts, compartint els valors comuns i acceptant els diferents. tan senzill com això. Per al Consell d’Europa (Atenes, 2003), l’educació intercultural s’ancora en els Drets Humans i en el combat sistemàtic a les formes de la discriminació. Els confictes entre cultures són sempre fruit de la ignorància, la intolerància i el
fanatisme. La multiculturalitat no és un problema, sinó font de riquesa.” 

Lluïsa Gràcia (Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració): “Ni la gent ni –encara pitjor- les administracions no són conscients de les llengües que es parlen actualment al nostre territori. Al País Valencià, per exemple, hi ha unes 300 llengües!” 

“Quan diem que uns immigrants “parlen en moro”, sovint ignorem que a l’Àfrica hi ha més 2.000 llengües vives. Només a Nigèria, es parlen 413 idiomes diferents; i a Papua-Nova Guinea (l’estat lingüísticament més ric del món), se’n parlen 849. Quan hem d’ensenyar valencià o castellà a l’escola, no podem obviar la procedència lingúística dels nouvinguts: els mestres han de conéixer les dificultats que es deriven, en l’aprenentatge, de cadascuna de les llengües que originàriament parlen els immigrants. Per això, a Catalunya tenim editats materials educatius específicament elaborats per a ensenyar català a parlants d’àrab, xinés, berber, fula, wòlof, soninké, mandinga, tagal, panjabi, ucraïnés i romanés. I treballem ara amb vocabularis i guies de conversa mèdics, en aquestes llengües i unes altres. Els reptes lingüístics de la nova europa intercultural són colossals, i en l’àmbit de l’educació ens hi espera un treball tan enorme com apassionant!” 

Antonio Martínez Puche: “Els festivals de cine poden catalitzar processos de canvi, renovació, publicitat i estructuració econòmica per a una nova moda “turística". El festival de cine de l’Alfàs n’és un bon exemple. 

“El turisme ha evolucionat vertiginosament: primer era cosa elitista, d’aristòcrates cultes, però després (anys 50 i 60) es democratitza i es massifica. El fenomen comporta la revolució urbanística que tots coneixem i que ha estat font contínua d’inspiració per al cinema europeu contemporani”.

 
Página mantenida por la Oficina de Comunicación página principalenviar correo