LA SEU UNIVERSITÀRIA DE LA MARINA HOMENATJA EL PERIODISTA I ESCRIPTOR BERNAT CAPÓ

A partir de avui, divendres 23 de març de 2007, i fins al dissabte 30 de març, la Seu Universitària de la Marina acollirà l’homenatge acadèmic que, amb forma de curs (“Bernat Capó: espigolant pel rostoll de les paraules”, n’és el títol), l’Institut Interuniversitari de Filologia valenciana ret a l’escriptor i periodista benisser Bernat Capó.

En aquest curs participaran especialistes de reconegut prestigi que abordaran l’obra d’aquest polifacètic autor -degà de la premsa valenciana- des de perspectives tan diverses com la crítica literària, la cultura popular, el model de llengua, el filtre de la realitat a través de l’escriptura periodística, etc. Entre aquests especialistes, destaquen el periodista José M. Perea (director del Club Información), Josep Iborra (escriptor i crític literari), Enric Balaguer (assagista i catedràtic de la Universitat d’Alacant), Emili Casanova (lingüista de la Acadèmica Valenciana de la Llengua i catedràtic en la Universitat de València), Antoni Prats (president de l’Institut d’estudis Comarcals de la Marina Alta) o Jordi Sebastià (periodista i escriptor, professor de la Universitat de València).

La inauguració, prevista avui divendres, a les 16:00 h, serà a càrrec dels representants institucionals de col·laboren en aquest esdeveniment: a més de la seu Universitària de la Marina i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, l’Ajuntament de Benissa, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, el Vicerectorat d’Extensió Universitària, el Departament de Filologia Catalana i el Secretariat de Promoció del Valencià.

Bernat Capó i Garcia va nàixer a Benissa (la Marina Alta) el 1928. Com a periodista, ha col·laborat en publicacions com Levante, Jornada, Baleares, Información, Mediterráneo, Qué y Dónde, Saó, El Temps, Primera Página, etc. Va ser soci fundador de Diario de Valencia, de Noticias al Día i primer director del periòdic El Poble de la Marina.

Com a escriptor ha conreat gèneres diversos. Entre les seues obres, la narrativa ocupa un lloc preeminent: Espigolant pel rostoll morisc (1980), Rèquiem per una amistat (1980), El cant de l’alosa (1986), Pleniluni (1993) o Terra de cireres (2002) en són alguns títols. És, també, autor d’una novel·la (La criminala, 1986), i d’un recull de contes (Cronicó del sisé, 1987). La història, els costums, les memòries, les tradicions actuen com a veritables fils conductors en la seua producció. No de bades, és autor d’obres que tracten de reflectir el bagatge cultural del món que l’envolta: Estampes pobletanes (1978) o Costumari valencià (vol. I i II, de 1992 i 1994 respectivament) són títols que mereixen ser destacats en aquest sentit. A més de la seua producció en valencià, és també autor d’obres en castellà (originals i traduccions), que, en qualsevol cas, no abandonen les coordenades temàtiques que caracteritzen la seua trajectòria.

Actualment, Bernat Capó és jubilat, tot i que manté, infatigablement, l’activitat com a periodista i -valga l’expressió- agitador cultural d’insubornable generositat. Com a homenatge a la seua persona i a la seua dedicació literària i humanística, l’Ajuntament de Benissa va decidir per unanimitat posar-li a la Biblioteca Pública Municipal el nom de Bernat Capó.

A l’abril de l’any 1999 l'Editorial Bullent, amb la col·laboració de Bancaixa, crea el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular, a hores d’ara un dels més prestigiosos sobre la temàtica després d’haver-se’n convocat vuit edicions.


Página mantenida por la Oficina de Comunicación página principalenviar correo