Alicante, 23 de mayo de 2002

EL RECTOR DE LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE, SALVADOR ORDÓÑEZ,  PRESIDE EN
BARCELONA LOS ACTOS DE INVESTIDURA  DEL P. MIQUEL BATLLORI MUNNÉ

El Presidente de la Generalitat  de Cataluña, Jordi Pujol, asistirá esta tarde al solemne acto de investidura como Doctor  Honoris Causa por las universidades de Alicante, Andorra, Autónoma de Barcelona, Barcelona, Girona,  Jaume I de Castellón, Lérida, Oberta de Cataluña, Politécnica de Cataluña,  Pompeu Fabra, Ramón Llull, Rovira i Virgili, Valencia y Vic del Padre Miquel Batllori y Munne. 

El acto dará comienzo a las 19.00 horas  en la basílica de Santa María del Mar de Barcelona y contará con la interpretación del Ternari a cargo de la Capella del Misteri d´Elx. 

La ceremonia, cuyo protocolo se ha llevado desde la Universidad de Alicante, cuenta con la presidencia del Rector Salvador Ordóñez, como Presidente de turno del Instituto Joan Lluís Vives, a quien  acompañan el Cardenal Arzobispo de Barcelona, el Cardenal Archivero y Bibliotecario de la Santa Iglesia Romana, el Alcalde de Barcelona, el Ministro de asuntos extranjeros del Gobierno de Andorra, el Conseller de Cultura de la Diputación General de Aragón, el Conseller de Cultura del
Gobierno de las Islas Baleares. Asimismo  asistirán todos los rectores de las Universidades del Instituto Joan Lluís Vives. Cabe recordar que las Universidades de las Islas Baleares, Politécnica de Valencia y Valencia ya efectuaron la investidura con anterioridad. 

El acto comenzará con la lectura del acta de nombramiento, leía por la Secretaria General de la Universidad de Alicante, Olga Fuentes y seguidamente se pronunciará la laudatio, a cargo del doctor Martí de Riquer, catedrático de Filología Románica de la Universidad de Barcelona. Tras la investidura, el padre Miquel Batllori  leerá la lección magistral, tras la cual  el Rector Salvador Ordóñez, en representación de todos los  universitarios presentes intervendrá con su discurso.

Seguidamente  el Instituto Internacional de Estudios borgianos celebra un homenaje al Padre Miquel Batllori, con motivo de la aparición del primer volumen del  Diplomatari Borja. Será el Padre Miquel Navarro, profesor de Historia de la Iglesia de la Facultad de Teología de Valencia, quien glose el trabajo del Padre Batllori sobre la familia Borja y su Diplomatari. Seguidamente habrá un reconocimiento de las ciudades de Barcelona, Gandía, y Xativa, a cargo de sus respectivos
alcaldes, Joan Clos, Josepa Frau y Alfons Rus. Tras la intervención del Cardenal Ricard M. Carles, el Cardenal Jorge Mejía intervendrá el Presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol.

Finalmente se estrena el Canto de la coronación de Alejandro VI, a cargo de Carles Santos, que dirigirá los coros de las Universidades de Barcelona, Valencia y las Illes Balears.

El Padre Miquel Batllorí nació en Barcelona en 1909 en el seno de una familia de la burguesía industrial, aficionada a los estudios y las bellas artes. Historiador, licenciado en Filosofía y Letras y Derecho por la Universidad de Barcelona  ingresó en la Compañía de Jesús en 1928. Ha vivido y enseñado en Mallorca e Italia y su obra se ha divulgado por Europa y Latinoamérica. Ha formado parte del Comité de las Ciencias Históricas de España, del Vaticano e Internacional y es miembro
de la Real Academia de la Historia, del Instituto de Estudios Catalanes y de la Academia de las buenas Letras de Barcelona, así como de otras muchas sociedades y académias.

Su obra supera los doscientos títulos  y se centra en problemas de historia cultural y eclesiástica basada en una investigación sistemática de fondos documentales de Europa y América. Ha estudiado, entre otros, figuras como Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Baltasar Gracián, los
Borja, Jaume Balmes y a los Jesuitas de la Ilustración. 

Fue propuesto como Doctor Honoris Causa por la Universidad de Alicante en la Junta de Gobierno de noviembre de 2001. 

DISCURSO DEL RECTOR DE LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE, SALVADOR ORDÓÑEZ,
Presidente de turno del Instituto Joan Lluís Vives 

ACTE D´INVESTIDURA COM A “DOCTOR HONORIS CAUSA” DEL P. MIQUEL BATLLORI I MUNNÉ, S.I. (Universitats d'Alacant, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, de Girona, Jaume I, de Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili i de Vic. Les universitats de les Illes Balears, Politècnica de València i de València ja efectuaren la investidura amb anterioritat).

Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Eminentíssim i Reverendíssim Cardenal Arquebisbe de Barcelona Eminentíssim i Reverendíssim Cardenal Arxiver i Bibliotecari de la Santa
Església Romana Magnífics i Excel·lentíssims Rectors 
Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona
Honorable Ministre d’afers estrangers del Govern d’Andorra
Honorable Conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó
Honorable Conseller de cultura del Govern de les Illes Balears

Honorables Consellers
Excel·lentíssim i Reverendíssim Arquebisbe, Bisbes, Abats
Il·lustríssima Alcaldessa, Il·lustríssim Alcalde

Digníssimes autoritats, senyores i senyors

Com a Rector de la Universitat d’Alacant i President de torn de l’Institut Joan Lluís Vives, sent una especial satisfacció de participar en una cerimònia en la qual es reconeixen els mèrits extraordinaris d’un home qua ha sabut, al llarg de la seua fructífera vida, convertir-se en model de científic i d’humanista coherent i compromés amb la seua obra i el seu país.

Les universitats esmentades en aquest acte us hem conferit el grau acadèmic de doctor, per acord dels Claustres, que són, de bell antuvi, l'òrgan de govern i de representació de les nostres  universitats. A aquest efecte fem servir un antic ritual que, fins fa molt poc de temps, es desenvolupava en llatí, llengua franca d'altres èpoques. El birret que us ha estat imposat, l'anell que us ha estat col·locat a les mans i els guants blancs, són antics i estimats símbols en els quals
simbòlicament estan registrats tots els secrets de la ciència i signifiquen que heu accedit al màxim grau del coneixement. L'anell segella la vostra unió amb la ciència i signa el vostre compromís amb la universitat; a més, és instrument de legitimació de les vostres actuacions acadèmiques. Finalment, els guants blancs són el símbol, en la vostra vida acadèmica, de la fortalesa de les vostres mans en la defensa i la conservació de la veritat i de la dignitat de la institució
universitària.

En aquesta respectuosa i fraternal benvinguda que us dispensem les universitats, sembla raonable destacar una cosa que ens uneix a totes. 

La pràctica totalitat de les universitats que us atorguem el títol de Doctor estan integrades en l'Institut Joan Lluís Vives. L'Institut Joan Lluís Vives va crear-se a Morella el 28 (vint-i-vuit) d'octubre del 1994 (mil nou cents noranta-quatre), com una associació d'universitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les illes Balears, Catalunya Nord i Andorra. La seua finalitat és potenciar les relacions entre aquestes universitats a fi de coordinar la docència, la recerca i les activitats
culturals, com també potenciar la utilització de la llengua pròpia. La xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives aplega un col·lectiu universitari superior a les 400.000 (quatre-centes mil) persones:
380.000 (tres-cents vuitanta mil) estudiantes i estudiants, 26.000 (vint-i-sis mil) professores i professors i 11.000 (onze mil) treballadores i treballadors d'administració i serveis.

L’Institut reconeix en aquest acte la figura del pare Batllori com a far que ha de guiar l’esperit de les seues activitats científiques i culturals durant el segle que acabem d’encetar. 

El Pare Batllori és un dels més reconeguts historiadors i estudiosos del pensament i la cultura de les lletres hispàniques. Ha portat endavant una extensa labor investigadora en els camps de la història i del pensament, concretament en l'Humanisme i el Renaixement. En la història i la cultura dels jesuïtes o el Barroc. Puc afirmar, per tant, i sense cap mena de dubte, que el pare Batllori és un dels pocs savis del país. 

I aquesta afirmació, en absolut gratuïta, prové, a més a més, del coneixement precís que la seua obra té a la meua Universitat, on un actiu grup d'historiadors ha desplegat, des de fa quasi un decenni, una línia d'investigació relacionada amb els jesuïtes i per als quals el pare Batllori ha estat, i és, l'autoritat indiscutible.

Posseïdor d'una formació enciclopèdica ben allunyada de l'especialització galopant i estèril, el magisteri del Pare Batllori és un exemple admirable per a tots nosaltres, com ho demostra la prolongada i fecunda activitat docent com a professor de la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma (de la qual continua sent professor emèrit), i una obra ingent d'un valor ja indiscutible. No és estrany, doncs, que se li hagen retut nombrosos testimonis de reconeixement, entre els quals
esmentarem el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials de 1995 (mil nou-cents noranta cinc), el doctorat Honoris Causa per altres Universitats, la medalla del 700 (set-cents) Aniversari de la
Universitat de Lleida o, també, que siga membre numerari de la Reial Acadèmia de la Història des de fa molts anys. 

Permeteu-me ara que faça un comentari sobre el lema de la medalla acadèmica que se us ha lliurat com a membre extraordinari dels nostres claustres: “Perfundet omnia luce”, que fa referència a la nostra capacitat d'infondre el coneixement, la llum, la nostra capacitat d'exercir la difícil funció d'ensenyar.  El lema no és sinó una amputació pel règim sorgit de la Guerra Civil d'Espanya, de la frase meitat evangèlica, meitat lliurepensadora, “Libertas perfundet omnia luce”, del rector Fernando de Castro, home liberal i apassionadament i heterodoxament religiós. La llibertat és un valor consubstancial a la raó de ser de la Universitat i a la creació del coneixement. I també a la personalitat del pare Batllori. Ell mateix ha confessat que és “massa liberal per a poder ser filomarxista”, encara que sempre ha mantingut bones relacions amb qui participava d'aquestes idees. Aquesta llibertat, però, no està oposada amb el seu compromís envers la seua terra i la
seua gent. De fet, resulta difícil desvincular el pare Batllori dels seus orígens, de la seua realitat més pròxima que, d'altra banda, mai no ha ocultat. “Sóc un jesuïta català”, va manifestar en més d'una ocasió quan l'interlocutor de torn no amagava la seua sorpresa davant la claredat d'idees mostrada pel savi barceloní. Això l'ha conduït al llarg de la seua vida a més d'un exili, tant interior com exterior, encara que mai, en cap moment, va renunciar al bé més preat que pot atresorar un
intel·lectual: la llibertat de pensament, la independència i la tolerància.

Jean-François Lyotard ha descrit el fracàs de les universitats clàssiques en la pretensió de formar individus encaminats, d’una banda, a alternar la recerca de les causes vertaderes en la ciència i, de
l'altra, a perseguir fins justos en la vida moral i política. Aquest fracàs porta a un desenvolupament tecnocientífic, artístic, econòmic i polític que ha fet possible l'esclat de guerres brutals, l'arribada dels totalitarismes, l'obertura d’una bretxa total entre la riquesa del nord i la pobresa del sud, i la desculturalització general en la transmissió del saber provocada per la crisi de l'escola i de la universitat. Crisi produïda per l'allunyament de la idea de Joan Lluís Vives, que va concebre l'educació com una instrucció física, intel·lectual i moral, amb vista a promoure la felicitat humana en general. 

La universitat, al principi d’aquest nou segle XXI (vint-i-u), es troba immergida en una confusió ideològica sobre el seu paper. Oscil·la entre ser un “viver d'empreses”, ser eficient, enmig d’un món on també  trobem fenòmens de multiculturalitat i moviments antiglobalització. Enfront d’això, la figura secular, coherent, intel·lectualment lliure i tolerant en idees i creences, avançada però sense perdre les seues arrels culturals; la vida, l'obra i el mètode del pare Batllori ha de ser un referent per als qui aspirem a ser universitaris compromesos amb la societat.

Si les universitats avui congregades en aquest acte busquem mèrits per a concedir el doctorat Honoris Causa, és obvi que el pare Miquel Batllori i Munné els excedeix i probablement mai, aquesta màxima distinció, haurà estat millor justificada. 

Moltes gràcies.
 

 
Página mantenida por la Oficina de Comunicación página principalenviar correo